Darrere de les botigues de roba, de productes de la casa i fins i tot de bars i restaurants s'hi amagaven bancs ocults sense caixers ni cues. S'hi guardaven centenars de milers d'euros en efectiu. Però només uns quants sabien que darrere d'aquesta xarxa d'empreses, sobretot a Badalona, i on atenien sempre persones d'origen xinès, hi havia una banca clandestina al servei del narcotràfic. I la majoria dels que ho sabien es dedicaven al tràfic de marihuana. El ritme era frenètic, i no només guardaven diners: feien transferències internacionals sense passar pels bancs convencionals i podien blanquejar un milió d'euros per setmana. Mentrestant, davant del taulell els clients que no sospitaven res: compraven ossets de peluix, una nova tauleta de nit o unes patates braves.

La Unió Europea ha fet un pas més en la lluita contra el blanqueig de capitals i la circulació del diner negre amb tot un seguit de mesures que inclouen des de la prohibició de fer transaccions en metàl·lic superiors als 10.000 euros en una sola compra –a Espanya ara ja és de només 1.000 euros– fins a l'anunci que crearà una autoritat europea única amb jurisdicció a tots els països i capacitat sancionadora. És un pas endavant important en la creació d'organismes europeus comuns que té com un dels seus principals objectius unificar les mesures i les regles a tots els estats membres. Es tracta d'impedir, o de dificultar almenys, que aquest diner negre que corre per Europa –segons l'Europol, és al voltant de l'1% del PIB de la UE, aproximadament uns 130.000 milions d'euros– serveixi per finançar activitats delictives o mafioses així com el terrorisme. De moment aquest control el té ara cada estat, però tot i que ja hi ha diverses directives europees sobre el tema, no tots les han aplicat amb la mateixa celeritat, i el seguiment i el control varia segon els llocs.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reaccionat aquest dimarts a les acusacions que li ha llançat l'extresorer de CDC Daniel Osàcar en seu judicial i ha negat haver donat cap instrucció per blanquejar diners a Convergència. Ho ha dit en el marc d'una roda de premsa en què només han assistit agències de notícies i TV3, després que Osàcar hagi insinuat que l'expresident de Convergència tenia coneixement d'un presumpte blanqueig de capitals que es duia a terme a la formació. Osàcar ha declarat en la peça separada del cas 3% que investiga el jutge José de la Mata de l'Audiència Nacional i que es basa en el fet que exdirigents de CDC blanquejaven diners de suposades comissions il·lícites d'empreses a través d'aportacions individuals.

La Comissió Europea ha cedit a la pressió dels estats de la UE i en particular de l'Aràbia Saudita. Aquest dijous ha presentat una nova llista negra de països amb alt risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en què no apareix el regne saudita. Al principi de l'any passat, els Vint-i-set van bloquejar l'aprovació d'aquesta llista arran d'una carta del rei Salman pressionant perquè el seu país no hi constés. Com que no es va poder desbloquejar, Brussel·les ha presentat ara una nova llista en què ja no apareix.

La Fiscalia Anticorrupció vol sumar una nova línia d'investigació a la macrocausa del 3% contra Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Des del principi de la instrucció del cas, els investigadors han intentat demostrar que part de les donacions rebudes pel partit eren en realitat comissions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Ara la Fiscalia hi afegeix una altra tesi. Sospita que algunes de les "rellevants" donacions podrien amagar unes operacions de blanqueig de capitals dels propis donants o del partit mateix. Per això la Fiscalia ha demanat al titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que citi a declarar com a investigats per un delicte de blanqueig de capitals dotze alts càrrecs de CDC.

Eduardo Zaplana hauria continuat amb les seves presumptes operacions de blanqueig –dels 17 milions d'euros obtinguts mitjançant comissions il·legals durant la seva etapa al capdavant del Consell– fins i tot quan estava ingressat a l'hospital per tractar-se de la greu malaltia que pateix. Així ho confirmarien les gravacions difoses pel diari Levante, que ha fet públic diversos àudios enregistrats pocs mesos abans de la detenció de l'expresident valencià. En ells s'hi pot sentir l'exdirigent del Partit Popular i un dels seus màxims col·laboradors intentant vendre unes parcel·les comprades el 2006 amb diners donats per l'empresa Sedesa a canvi d'adjudicacions en el pla eòlic del País Valencià.

El titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha decidit investigar CaixaBank, Ibercaja i ING per un possible delicte de blanqueig de capitals i incompliment sistemàtic de la legislació vigent en matèria de prevenció. El magistrat ha obert una peça separada, denominada 'Bandenia blanqueig', d'un procediment que investigava si el 'xiringuito' financer Bandenia Banca Privada va blanquejar durant anys diners procedents del narcotràfic o la prostitució.

Els estats de la Unió Europea, les seves institucions i les seves entitats bancàries no fan prou per evitar el blanqueig de capitals i posar-ho difícil als mecanismes de finançament del terrorisme. És l'avís que ha llançat aquest dimecres la Comissió Europea. Brussel·les detecta "deficiències" en els mecanismes de control que es generen perquè no s'han implementat completament les mesures comunitàries que impliquen principalment més cooperació entre organismes i estats per compartir informació. La Comissió ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar casos recents de blanqueig de capitals en bancs europeus, com ara un dels més recents, que ha precipitat la crisi del Deutsche Bank. Un dels principals problemes és que no es transposen directives comunitàries correctament. En el cas d'Espanya, per exemple, va caldre un ultimàtum de Brussel·les perquè va trigar un any a implementar la quarta directiva contra el blanqueig.

La Comissió Europea va proposar fa dues setmanes la creació d'una llista negra de 23 països que considera amb alt risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en què s'inclou l'Aràbia Saudita i Panamà. Però la influència de la rica monarquia saudita i la d'altres territoris de l'òrbita nord-americana han frenat la iniciativa. Com han avançat aquest divendres mitjans com ara el 'Financial Times' i Reuters i han confirmat a l'ARA fonts diplomàtiques i comunitàries, 27 dels 28 estats membres de la Unió s'oposen a l'aprovació d'aquest llistat i han presentat objeccions. Només Bèlgica, que té el govern en funcions no ha presentat al·legacions.

La Comissió Europea apunta directament a 23 països que considera amb un "elevat risc" de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Aquest dimecres la comissària de Justícia, Consum i Igualtat de Gènere, Vera Jourová, ha fet pública aquesta nova llista, que no té res a veure amb la de paradisos fiscals i que, a la pràctica, serveix poc més que d'advertiment perquè, com ella mateixa ha reconegut, no té capacitat sancionadora. "No té un objectiu sancionador, és un missatge d'advertiment i una guia al sector bancari i financer perquè siguin tan curosos com sigui possible amb aquests països", ha dit la comissària. Tot i això, ha despertat reticències de diversos estats membres perquè el document assenyala directament països com l'Aràbia Saudita i Panamà.

El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha arxivat la causa que investigava a l'expresident del Banesto, Mario Conde, per blanqueig de capital i frau fiscal. L'Agència Tributària va descartar aquest mes d'abril la possibilitat que Conde cometés un delicte fiscal entre els anys 2010 i 2014, exercicis en què no es van produir increments patrimonials ni es van generar rendes susceptibles de tributar.

La Guàrdia Civil ha detingut més de deu persones i està fent més d'una vintena d'escorcolls en una operació contra el tràfic de drogues i el blanqueig de capitals a Barcelona, Tarragona i Lleida, segons han informat fonts de la investigació. Un és al barri de Sant Antoni de la capital catalana. L'operació està dirigida pel jutjat d'Instrucció número 32 de Barcelona.

El jutge José de la Mata ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l'exconseller delegat del Cadis Quique Pina, després d'haver-li pres novament declaració aquest dilluns per "clarificar contradiccions", entre el que va dir quan va ser detingut i la informació que hi ha en la causa contra ell. L'exjugador, empresari i agent de futbolistes havia entrat a la presó el 2 de febrer per presumpte blanqueig de capitals derivat de traspassos de jugadors.

Un any de retard. Després que Brussel·les expedientés l'estat espanyol per no adaptar la normativa europea contra el blanqueig de capitals a temps, el govern de Mariano Rajoy ha anunciat aquest divendres l'aprovació de l'avantprojecte de llei que ho ha de garantir. La Comissió Europea va obrir un expedient a Espanya el novembre passat per reclamar que complís els terminis fixats (expiraven a finals de juny) en el conjunt de la UE, però no ha estat fins aquest divendres que el govern de Rajoy ha fet el primer pas.

L'exregidora de Cultura de València María José Alcón ha contradit les seves declaracions anteriors sobre el suposat blanqueig del Partit Popular de València i ha negat davant el Tribunal Superior de Justícia haver conegut l'existència de suposades donacions de 1.000 euros que més tard li eren retornats als regidors i assessors del grup municipal en dos bitllets de 500 euros. Així, Alcón ha assegurat que les converses telefòniques que li van enregistrar reconeixent el blanqueig es van produir quan ella estava medicada i paranoide.

L'exalcaldessa de València del PP i actual senadora del grup mixt Rita Barberá ha arribat aquest dilluns sobre les 10.00 h al Tribunal Suprem, on serà interrogada en qualitat d'investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València en el marc de l'anomenada operació Taula, emmarcada dins del cas Imelsa.

L'Audiència Nacional diu 'no' a l'aval hipotecari presentat per l'exbanquer Mario Conde per sortir de la presó. El tribunal ha considerat que Conde no cobreix els 300.000 euros de fiança i l'obliga a presentar aquesta quantitat en metàl·lic o per aval bancari si vol sortir en llibertat.

El Banc Central Europeu (BCE), l'organisme encarregat de l'emissió d'euros, anunciarà aquest dimecres la fi del bitllet més gran dels que imprimeix, el de 500 euros, segons informa aquest dimarts el diari econòmic 'The Wall Street Journal'.