Economia 20/07/2021

Brussel·les vol limitar els pagaments en efectiu a 10.000 euros

La Comissió proposa una autoritat europea contra el blanqueig que pugui sancionar amb multes de fins a 10 M€

4 min
El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en una imatge d’arxiu.

Brussel·lesL'Europol calcula que a la Unió Europea s'escapa al voltant d'un 1% del PIB en diner negre i l'Oficina de Drogues i Crim de les Nacions Unides (UNODC) estima que a nivell global el percentatge s'eleva fins a un 5% del PIB. En l'àmbit europeu, la Comissió ha intentat reforçar repetides vegades les directives contra el rentat de diners, però vist que els forats persisteixen aquest dimarts ha proposat un nou enfocament per endurir i unificar el control amb normes comunes com un límit als pagaments en efectiu de 10.000 euros arreu de la Unió i la creació d'una autoritat europea que pugui actuar contra el blanqueig amb multes de fins a 10 milions d'euros.

Fa temps que les autoritats de la UE avisen que cal millorar en la lluita contra el diner negre que es mou no només per blanquejar activitats il·legals sinó també per finançar terrorisme o altres activitats delictives. Un dels casos més recents és el del Deutsche Bank , però altres entitats com ING o Dankse Bank també s'han vist involucrades en escàndols internacionals.

"Cada nou escàndol de blanqueig de diners és un avís que la nostra feina per tancar les bretxes del nostre sistema financer encara no s'ha acabat. Hem fet grans passos en els últims anys i les nostres normes són les més dures del món. Però ara s’han d’aplicar de manera coherent i estretament supervisada per assegurar-se que realment mosseguen", ha dit el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. Per evitar la fragmentació i tancar escletxes entre països, Brussel·les proposa un paquet de normes comunes. Per exemple, vol prohibir els pagaments en metàl·lic superiors a 10.000 euros en una sola compra. Actualment dos terços dels estats de la UE tenen normes més restrictives, per exemple a Espanya el límit és de 1.000 euros i, a Grècia, de 500. Ara mateix, la UE només avisa del risc que suposen els pagaments en efectiu de més de 10.000 euros però no els prohibeix. L'objectiu és eliminar-los del tot si aquesta normativa tira endavant, tot i que es continuaria permetent que cada govern pugui imposar un topall encara més estricte.

Això obligaria tots els ciutadans a tenir un compte bancari i, per això, la Comissió també preveu un paquet de mesures per garantir que cap europeu quedi exclòs del sistema financer. Brussel·les ja va instar el 2013 a rebaixar les comissions que els bancs cobren per mantenir un compte bancari i per això a Espanya el 2017 es va convalidar la directiva europea que obliga els bancs a oferir un compte bàsic a un cost més baix per a les persones amb menys recursos.

D'altra banda, la proposta legislativa també preveu un registre obligatori de propietaris d'entitats no europees que facin negocis a la UE o hi comprin propietats per identificar així els accionistes nominals. També es proposa reforçar la llista de jurisdiccions terceres amb alt risc de blanqueig.

Una autoritat europea contra el blanqueig

L'altra gran proposta és crear una autoritat europea contra el blanqueig que tindria uns 250 treballadors i vigilaria entitats creditícies i del sector financer que tenen activitat entre set i deu estats membres de la Unió Europea i que se seleccionaran en funció de criteris de risc en una llista que es revisarà cada tres anys. En la pràctica s'hi inclourien tant asseguradores com empreses que es dediquen a serveis de pagament, criptomonedes, fons d'inversió, canvis de divises o a representar inversors de tercers països que compren visats d'habitatge, per exemple. Estarà desvinculada de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), malgrat que es va discutir si calia ampliar les capacitats de l'EBA en comptes de crear un nou organisme. Països com França, Alemanya, Itàlia o Espanya havien demanat el 2019 la creació d'una autoritat independent.

Però l'empenta anunciada aquest dimecres no serà immediata. Cal tenir present que es tracta d'una proposta que ha de passar a mans de l'Eurocambra i dels governs representats al Consell. Totes les parts hauran de negociar i per tant està subjecte a canvis. Tot i això, el calendari que fixa l'executiu comunitari preveu que aquest nou organisme pugui començar a actuar el 2024 i estigui funcionant del tot el 2026.

El nou organisme tindria un pressupost de 45 milions d'euros, finançat en un 25% des del pressupost comunitari i en un 75% amb contribucions financeres que pagaran les entitats obligades per les mateixes directives europees a informar de la seva activitat (notificar clients, transaccions, etc.) i que van des d'institucions de crèdit a assessors fiscals, notaries i intermediaris de transaccions en l'àmbit de l'art o d'actius immobiliaris que superin els 10.000 euros. Actualment, gairebé totes les entitats financeres són considerades "entitats obligades". Però per aplicar la nova legislació, la Comissió elaborarà un nou llistat ampliat amb serveis de crowdfunding, proveïdors de crèdit a consumidors i hipoteques, i operadors que actuen en nom de ciutadans de tercers països per obtenir per exemple els anomenats visats daurats .

Brussel·les considera que és necessari millorar el marc legislatiu actual de lluita contra el blanqueig de capitals, perquè té forma de directiva europea, cosa que exigeix la transposició a nivell estatal de la llei, un procés que sovint comporta endarreriments i una aplicació poc homogènia. Per exemple, Espanya va posar en marxa la directiva europea antiblanqueig de capitals amb un any de retard , després de diversos expedients vinguts des de la Comissió Europea. També considera que el règim actual no va prou al detall i que falta coordinació entre els organismes estatals i les unitats estatals d'intel·ligència. Per això la Comissió proposa aquesta autoritat europea, que coordinarà i supervisarà els organismes estatals.

stats