"Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia". La carta, escrita en codi per Marta Ferrusola, es va fer viral el 2017, abans fins i tot que les coses comencessin a fer-se virals. La dona de l'expresident Jordi Pujol donava ordres per transferir diners entre els comptes de la família a Andorra. I aquest dimecres ha arribat el torn de declarar precisament al "reverend mossèn". Josep Maria Pallerola, que va ser el primer gestor dels Pujol a Andorra, ha reconegut davant el tribunal que el van batejar com "el mossèn" perquè tenia "cara de capellà". Ha estat el fiscal Fernando Bermejo qui ha posat sobre la taula la famosa nota manuscrita que Ferrusola va enviar a la Banca Reig. "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha confessat Pallerola.

La influència de l'operació Catalunya en el cas Pujol ha tornat a irrompre a l'Audiència Nacional. Després de la declaració de quatre dels responsables de la policia patriòtica, que van fer l'orni, ha sigut el torn de Joan Pau Miquel, que va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i fa temps que denuncia pressions i coaccions de les clavegueres de l'Estat perquè revelés informació bancària que pogués perjudicar l'independentisme. Aquest dimarts, concretament, ha relatat tres episodis: un a Andorra amb Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i ha de declarar aquesta setmana com a testimoni, i dos a Madrid amb Marcelino Martín Blas, que era cap d'afers interns de la policia espanyola i fa dues setmanes va admetre la trobada, però va negar que el pressionés per aconseguir informació bancària de la BPA.

L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha comparegut aquest dimarts davant la justícia andorrana per testificar en el marc de la investigació contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy per l'operació Catalunya. En la seva declaració, l'excomissari s'ha ratificat en la seva versió dels fets i ha assegurat que l'exdirigent popular va forçar l'operació per intervenir la Banca Privada d'Andorra (BPA) com a represàlia perquè l'entitat financera no va voler col·laborar amb ell per enfonsar els líders del Procés. Precisament, la jutgessa andorrana vol aclarir si Rajoy i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz van pressionar directius de la BPA perquè facilitessin informació de polítics independentistes a la policia patriòtica, en el marc de l'operació Catalunya.

Penes de fins a set anys de presó per a 18 exdirectius i treballadors de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per haver comès un delicte de blanqueig de capitals. És la primera gran sentència derivada del cas BPA set anys i mig després que s’iniciés la vista oral del cas, que va esclatar l'any 2015, quan l'aleshores tercera entitat bancària andorrana va ser acusada pels Estats Units de blanquejar capitals i posteriorment va ser intervinguda pel govern andorrà. La sentència té a veure amb l'operativa d'un sol client del banc, l'empresari xinès Gao Ping, entre els anys 2008 i el 2011.

Els tribunals espanyols no col·laboraran amb la justícia andorrana en la investigació a l'expresident Mariano Rajoy i altres membres del seu govern, tots ells imputats a Andorra en l'anomenada operació Catalunya. La resolució de l'Audiència de Madrid, que s'ha fet pública aquest dimarts, denega la sol·licitud d'ajuda assegurant que no detalla prou els fets ni tampoc els individualitza, fets pels quals accepta els recursos dels imputats i denega la comissió rogatòria que havia acceptat un jutjat de primera instància.

L’afer BPA podria acabar tenint un cost per al Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) de fins a 21,6 milions d’euros. El ministre de Finances, Jordi Cina, ha detallat que l’AREB ja ha elaborat un projecte de pressupost amb aquesta quantitat, mentre que el Govern farà un projecte de llei de crèdit extraordinari per fer front a totes les despeses derivades. D’altra banda, els treballadors del banc ja han aprovat un conveni que regula les recol·locacions i els acomiadaments.

Andorra ha oficialitzat aquest dilluns la partició de la intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA) en dues entitats: un 'banc bo' que es quedarà tots els actius sans i un de dolent que es quedarà els actius tòxics de l'entitat nacionalitzada després de les acusacions de blanqueig de capitals rebudes per part de les autoritats dels Estats Units.

Els germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de BPA, han posat dues noves demandes contra l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB). La primera demanda demana la nul·litat del procediment de resolució de BPA. Segons l'advocat Jaume Bartumeu, l'escrit conté indicis d'inconstitucionalitat. La segona demanda és contra l'acord de l'INAF mitjançant el qual es va aprovar l'informe que determina que l'entitat bancària és inviable.

Els germans Ramón i Higini Cierco, accionistes majoritaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA), han criticat l'alerta que va llançar el govern dels Estats Units sobre el presumpte blanqueig de capitals a l'entitat andorrana i que va desembocar en la seva intervenció i en la liquidació de la seva filial espanyola, Banco Madrid.

L'administració concursal de Banco Madrid obre aquest dimarts una oficina d'informació per als clients, amb la finalitat que puguin tenir tota la informació en el seu poder com a garantia de transparència del concurs de creditors en què es troba l'entitat, filial de l'andorrana BPA.

El consell d'administració de la Banca Privada d'Andorra (BPA), amb principal representació dels germans Cierco, ha denunciat l'Institut Nacional d'Andorra de Finances (INAF) per la seva suspensió provisional i el nomenament de tres administracions provisionals els dies 10 i 11 de març.

Res feia sospitar que la Banca Privada d'Andorra (BPA), ara intervinguda, cometés operacions il·lícites i presumpte blanqueig de capitals. Almenys això és el que es desprèn dels informes que les consultores Deloitte i KPMG van emetre el 2013 sobre l'entitat i que coincideixen amb les conclusions del servei antiblanqueig andorrà, segons ha publicat aquest dijous 'El Mundo'.

L'agència de qualificació nord-americana Standard & Poor's ha rebaixat un nivell el ràting d'Andorra, fins a BBB-, a un pas del bo porqueria, i el mantindrà així durant tres mesos. En aquest temps, l'entitat avaluarà l'impacte de les decisions adoptades per l'executiu per intentar preservar l'estabilitat del seu sector financer. S&P considera que el govern andorrà ha respost de forma ràpida i eficaç a la situació de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per arribar a una solució ordenada del banc.

Els germans Ramon i Higini Cierco Noguer, expresidents no executius de Banca Privada d'Andorra (BPA) han impulsat la seva pròpia investigació sobre les acusacións dels Estats Units pel suposat blanqueig de capitals a la seva entitat.

Una delegació del FinCen, l'agència del Departament del Tresor dels Estats Units que lluita contra els delictes financers, visita avui Andorra per reunir-se amb les institucions del país després de l'escàndol de Banca Privada d'Andorra (BPA).

El govern andorrà veu "impossible" que la Banca Privada d'Andorra (BPA) segueixi funcionant "amb el mateix nom i la mateixa estructura", i manté oberts dos possibles escenaris de futur: reestructurar l'entitat o liquidar-la. De moment, es decanta per la primera opció. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha explicat aquest dimecres que la reestructuració "conjuga millor" amb els interessos dels clients i dels treballadors.

La crisi de Banca Privada d'Andorra (BPA) ha portat al 'corralito' la seva filial espanyola, Banco Madrid, i, com a conseqüència, ha atrapat els 500 clients que hi tenien més de 100.000 euros, el màxim que cobreix el Fons de Garantia de Dipòsits. Entre aquests diners hi ha 1,3 milions que la família Pujol hi mantenia per fer front a les multes que Hisenda els pugui imposar després de regularitzar la seva fortuna oculta, segons ha avançat avui 'El Periódico'.

Les cues davant dels caixers de la Banca Privada d'Andorra (BPA) no s'han traslladat aquest dilluns davant la seu del Banco Madrid, a la plaça Colón de la capital espanyola. Però sí l'expectació. I és que cap dels aproximadament 15.000 dipositants de la filial del BPA a l'Estat no poden tocar els seus estalvis. La decisió, anunciada pel Banc d'Espanya, és inèdita a l'Estat, i ha generat, en primera instància, sorpresa entre els afectats, i poc a poc, indignació. Segons el supervisor espanyol, gairebé 500 clients amb dipòsit al Banco Madrid no tenen garantits tots els seus diners perquè superen els 100.0000 euros del Fons de Garantia de Dipòsits. La resta, però, tampoc podran tocar els diners fins que el jutge decideixi si accepta el concurs de creditors. És a dir, que els tràmits avancin. Sense data per determinar.