La Fiscalia Federal d'Alemanya va emetre al juny una ordre de detenció europea contra un ciutadà ucraïnès que vivia a Polònia per les seves suposades implicacions en el sabotatge al gasoducte Nord Stream el setembre del 2022. Segons una investigació de la televisió ARD, el diari Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit, l'ucraïnès contra el qual es va emetre l'ordre és instructor de busseig i, juntament amb dues persones més, se l'acusa d'haver participat en el sabotatge.

De l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.

Espanya preveu poder exportar hidrogen verd a partir del 2030, any en què també entraria en funcionament el gasoducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella i que serà presentat per Espanya, Portugal i França la setmana que ve, en el marc de la cimera del grup Euromediterrani que se celebrarà a Alacant (País Valencià). Així ho detallen fonts del ministeri de Transició Ecològica, que expliquen que l'Estat prefereix ser consumidor d'aquest combustible abans que ser un país que en vengui. "La realitat, però, és que Espanya té l'oportunitat de ser exportador", afegeixen.

Dues notícies paral·leles són senyals que Europa està fent un pas endavant en una política unitària sobre el mercat del gas. La urgència de la crisi energètica a causa de la guerra d'Ucraïna, combinada amb la necessitat d'avançar cap a la producció d'energia verda per combatre la crisi climàtica, està impulsant els Vint-i-set a espavilar-se d'una vegada. L'acord entre França i Espanya per construir un gasoducte marítim que uneixi Barcelona i Marsella, batejat com el BarMar –que substitueix el projecte del Midcat–, i l'inici d'un consens sobre un nou topall al preu del gas, i sobre l'extensió de l'excepció ibèrica a tot el territori comunitari, són un doble pas endavant. A més d'aquests canvis, resulta rellevant que un pas i l'altre hagin vingut de cessions de França (en el cas del gasoducte) i d'Alemanya (en el cas del topall).

No hi haurà Midcat, però el govern espanyol i el francès han acordat impulsar un corredor d'energia verda alternatiu, que unirà Barcelona i Marsella per mar, i que estarà preparat també per transportar gas, segons ha explicat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous després de reunir-se a Brussel·les amb el president de França, Emmanuel Macron, en una trobada en què també hi ha participat el primer ministre de Portugal, António Costa, aliat de Sánchez en la batalla per posar fi a l'aïllament energètic de la península Ibèrica. "Hem arribat a un acord els tres governs per substituir el projecte del Midcat per un projecte d'energia verda", ha anunciat el cap del govern espanyol, sense donar més detalls del projecte.

Els guardacostes suecs han detectat un quart forat al gasoducte Nord Stream 2, segons informa el diari Svenska Dagdbladet. Dos dels forats estan dins les aigües de la zona econòmica exclusiva de Suècia i dos més dins la danesa, però cap dins les seves aigües territorials. El forat es troba a prop d'un altre que s'ha detectat al Nord Stream 1 i s'havia trobat fa dies. La UE considera que es tracta d'un acte de sabotatge contra la infraestructura que ha de servir per portar gas de Rússia fins a Alemanya sense passar per l'Europa central, i ha promès una resposta "contundent".

Tres misterioses fuites als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 al mar Bàltic han disparat totes les alarmes i han posat en alerta les autoritats de diversos països europeus. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha sigut contundent: "Són accions deliberades, no pas un accident", ha dit en una roda de premsa aquest dimarts al vespre. Al matí ja havia apuntat cap a aquesta hipòtesi: "No es pot descartar un sabotatge", ha dit des de Polònia, on participava justament en la inauguració d'un nou gasoducte que ha d'enviar gas des de Noruega fins a Polònia passant per Dinamarca. La primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, també ha parlat d'"acte deliberat", i la policia sueca ha obert una investigació per un presumpte cas de sabotatge.

No està la cosa internacional per fer bromes, però ja que Iván Redondo i Enric Juliana han obert la veda humorística comparant Sòria amb Síria i amb Sibèria, jo també em llançaré a l'humor negre apocalíptic. Circula un mem en el qual es veu el president Macron assegut en una llarga taula del Kremlin. Té al davant el president rus, Vladímir Putin. Macron li demana a Putin que, sisplau, li ofereixi un got d'aigua. I Putin li pregunta, entre riallades, si la vol amb gas o sense gas.

A França continuen sense veure clar el gasoducte del Midcat, que connectaria Catalunya amb l'hexàgon a través del Pirineu. Malgrat l'optimisme insuflat pel govern espanyol, els d'Emmanuel Macron continuen veient la infraestructura com un projecte llunyà. "[El Midcat] tardaria molts anys a entrar en funcionament i, per tant, no donaria una resposta a la crisi actual", apunten des del ministeri de Transició Ecològica, encapçalat per Agnès Pannier-Runacher, a preguntes de l'ARA a través d'un correu electrònic.

La guerra a Ucraïna ha alterat els plans de molts governs i, en particular, d'aquells que tenen a veure amb l'energia. El fet que Rússia, fins ara màxim exportador de gas de la Unió Europa, estigui collant el Vell Continent amb el subministrament d'aquest combustible ha provocat que polítics i institucions mirin cap a projectes que havien quedat guardats al calaix. És el cas del gasoducte Midcat, anul·lat definitivament l'any 2019, que havia de connectar Catalunya i França a través dels Pirineus i seria una nova via d'entrada de gas des de la península Ibèrica cap a Europa.

La companyia russa Gazprom ha anunciat la suspensió del subministrament de gas a Letònia. "Avui Gazprom ha suspès el subministrament de gas a Letònia en el marc de la sol·licitud del juliol a causa de la violació de les condicions de selecció de gas", assenyala la corporació russa en un comunicat breu. Això passa un dia després que el país bàltic anunciés la represa de les importacions de gas rus a través d'una companyia mediadora que no ha volgut identificar per evitar haver de pagar en rubles, tal com exigeix el Kremlin. Segons Gazprom, Letònia va rebre més de 1.600 milions de metres cúbics de gas anuals el 2019 i el 2020.

El gegant rus Gazprom ha anunciat aquest dilluns que reduirà el subministrament de gas a través del gasoducte Nord Stream 1 a un 20% de la seva capacitat. A partir d'aquest dimecres 27 de juliol, el gasoducte enviarà cap a Europa 33 milions de metres cúbics diaris, la meitat del que envia ara mateix, que al seu torn ja és només un 40% de la capacitat total. Moscou va aturar durant deu dies el subministrament per unes suposades tasques de manteniment que van acabar el 21 de juliol, quan es va reprendre el subministrament. Però ja des del juny, abans d'aquesta aturada, el gasoducte operava a un 40% de la seva capacitat.

Davant dels problemes d’importació del gas rus i la dràstica pujada de preus de l’energia, el govern alemany ha elevat aquest dijous l’estat d’inquietud i prevenció. De paraula i de facto. El ministre federal d’Economia, Robert Habeck, ha remarcat que “el gas és ara un bé escàs a Alemanya”. “Encara que no puguem percebre-la, ja estem en una crisi del gas”, ha advertit el titular de l’executiu de Berlín, alhora que anunciava l’activament del nivell d’alarma, la segona fase del pla d’emergència de tres etapes que s’ha implementat per fer front a la reducció del subministrament del gas procedent de Rússia. Actualment, la seguretat de l’entrega està garantida, però “la situació és tensa” a la principal economia europea i “el camí a recórrer com a país és pedregós”. 

7.000 km i 13 països, 11 dels quals de l’Àfrica Occidental. Aquest és el traçat del que seria el gasoducte marí (tot i que també tindria parts terrestres) més gran del món. Una infraestructura que connectaria Nigèria amb el Marroc, amb la possibilitat de proporcionar després gas a Espanya i, fins i tot, a la Unió Europea. Del projecte se’n parla des de l’any 2016, però no ha estat fins a finals d’aquest mes d’abril que s’ha posat en marxa l’estudi preliminar d’enginyeria i disseny per tal de materialitzar-lo. 

Des que el president rus, Vladímir Putin, va iniciar la invasió d'Ucraïna, el govern alemany ha estat sota una pressió creixent per sumar-se a l'embargament europeu sobre l'energia russa. Hi ha bastant consens en el fet que per aturar la guerra de Rússia caldrà ofegar el seu finançament, que arriba en forma de pagaments de milers de milions de dòlars per les exportacions de petroli i gas.

Les dures sancions que Occident està imposant a Rússia davant la guerra que ha encetat a Ucraïna tindran un preu també per als ciutadans, en particular per als europeus. Es tracta de "realisme", ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que ha sigut clar i cru en la seva advertència: "Les sancions tenen un cost i és millor que ho expliquem a l'opinió pública". Fins ara Occident, amb la UE al capdavant, ha aprovat un seguit de represàlies econòmiques que inevitablement repercutiran negativament a Europa, però el temor se centra en les que arribaran quan el conflicte es traslladi encara amb més força als recursos energètics perquè la Unió és fortament dependent del gas i el petroli russos.

En el conflicte entre Occident i Rússia per l'amenaça d'invasió a Ucraïna, el gas s'ha convertit en una arma geopolítica més i la Unió Europea busca maneres de reduir la seva alta dependència de Rússia. El 41% de les importacions de gas d'Europa provenen del país que presideix Vladímir Putin. Per això, Brussel·les fa dies que s'esforça per identificar vies alternatives que van des de Qatar als Estats Units passant per Austràlia.

Va ser l'administració de George Bush qui el va titllar de "l'últim dictador d'Europa". Després de 27 anys al poder –hi és des del 1994– i amb el suport del seu "amic" Vladímir Putin, a Aleksandr Lukaixenko no li tremola el pols a l'hora de tensar, cada cop més, la relació amb la Unió Europea. El conflicte que ha esclatat els últims dies, arran de la situació a les fronteres bielorusses amb Lituània, Letònia i sobretot Polònia, creix. I aquest dijous, el mandatari ha amenaçat Brussel·les amb tallar el gas rus que passa pel seu país –i que es dirigeix a la resta del continent per abastir bona part dels països de la UE– com a resposta a les noves sancions comunitàries contra el seu règim.

En plena gestió de la crisi ambiental després de les inundacions a l’oest d’Alemanya, en un moment en què les xifres de nous contagis per coronavirus ballen entre la tendència a la baixa i una nova escalada, la cancellera Angela Merkel ha fet aquest dijous la seva última roda de premsa d’estiu. A la catàstrofe de les riuades i a la pandèmia de covid-19 s’hi ha afegit un últim gran tema que fa que Merkel vagi tancant els seus 16 anys de cancellera amb titulars de pes. Poques hores abans, la nit de dimecres a dijous, Washington i Berlín han arribat a un acord en un dels projectes que més han enfrontat la diplomàcia alemanya i nord-americana els últims anys: el gasoducte Nord Stream 2.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va ser categòrica dimecres quan es va confirmar que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb Novitxok, un agent tòxic prohibit: "Ara està clar: Navalni va ser víctima d'un crim. Això planteja greus preguntes que només el govern rus pot i ha de respondre", va dir assenyalant directament el govern rus per la seva possible implicació en la intoxicació. Aquest dijous el partit dels Verds i fins i tot alguns polítics de la seva formació li han dit que es deixi de paraules i que passi als fets: que paralitzi la construcció del nou gasoducte que ha de connectar Rússia amb Alemanya a través del mar Bàltic, el conegut com a projecte Nord Stream 2, fins que el Kremlin aclareixi el cas Navalni. La solució, però, no és tan senzilla. Alemanya depèn en bona part del gas de Rússia.