La investigació de Reuters sobre la identitat de Banksy, signada per Simon Gardner, James Pearson i Blake Morrison, ha tornat a situar l'artista al centre del debat cultural. Amb un llenguatge visual directe i una càrrega política constant, Banksy ha convertit l’espai públic en un escenari de crítica social immediata, sempre mantenint l'anonimat. Aquestes són algunes de les obres més emblemàtiques del misteriós creador.

Nova ofensiva policial contra els grafiters. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han dut a terme aquests últims dies un ampli dispositiu que ha arribat després d'una investigació de dos anys i que ha permès detenir vint persones per haver generat danys a les instal·lacions de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Entre tots, sumen fins a 130 delictes vinculats a l'àmbit ferroviari i han provocat un perjudici econòmic de més de mig milió d'euros, segons han comunicat els cossos policials aquest divendres.

A qualsevol notícia sobre Rodalies, els trens surten gairebé sempre plens de pintades. Aquest dimarts mateix, a la foto del camió que ha topat amb un comboi al pas a nivell del Brull, el primer vagó estava guixat.

Generalment van començar pintant grafitis o murals de joves per afició, alguns en part pel punt transgressor de fer grafitis on no està permès, altres per poder-se expressar artísticament. Però els que surten en aquest reportatge han acabat fent del que era una afició d’adolescents el seu modus vivendi. Són cinc joves artistes urbans que han aconseguit guanyar-se la vida fent el que més els agrada.

La història de Muelle és com la del Mur de Berlín, marca un abans i un després d'un món. Als anys vuitanta, Muelle va ser el grafiter més popular, més vist i més admirat de Madrid. Era del barri de Campamento i havia omplert mitja ciutat amb el seu anonimat. Aleshores, ningú sabia que es deia Juan Carlos Argüello. La seva signatura era una espiral acabada en una fletxa, amb la paraula muelle escrita a dalt. Avui, crec que només en queda una d'original, al cèntric carrer de la Montera. D'alguna manera, aquella molla tenia la forma de les concertines que s'instal·len al damunt de tants murs. Muelle significava la frontera entre el misteri i allò que salta als ulls, entre el que està permès i el que la gent vol fer i, sobretot, entre un món que s'havia acabat i el nou món, al qual ja tothom volia pertànyer.

El Palau Robert és un centre depenent de la Direcció General de Difusió, adscrit a la Secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió del Departament de la Presidència. Al bell mig de la capital del país, a la confluència del Passeig de Gràcia i la Diagonal, proposa exposicions, activitats, concerts, conferències i tota mena de formats que reflecteixin la pluralitat del país, alhora que explica la realitat catalana, des de múltiples punts de vista i en tota la seva complexitat. Totes les seves activitats són d’accés lliure i gratuït. Disposa de més de mil metres quadrats per a les seves activitats. El seu Jardí, que convida al descans i a la pausa enmig del brogit ciutadà, acull també nombrosos esdeveniments .

Diumenge, en fixar-me, a l'ARA, en la fotografia que encapçalava la crònica de Maria Ortega, vaig experimentar un déjà-vu. I tant déjà-vu!: és un lloc per on passo cada dia des de fa molts anys per anar a la facultat. Els parterres de la plaça de Castella, i en general tot el Raval de Barcelona, estan empastifats de grafitis. Ara el problema ha començat a degenerar massa, i d'això anava l'esmentada crònica. "A vegades n'estàs eliminant un i ja sents com algú sacseja l'esprai esperant que acabis per repetir-lo" –deia una empleada municipal anònima–. Són gargots sense cap mena de gràcia, ni estètica ni conceptual. De la mateixa manera que quan un passeja per les sales d'un bon museu lloa la creativitat, la intel·ligència i la perícia dels artistes, aquí deplora la vulgaritat, l'estupidesa i la matusseria de tipus que degraden l'espai urbà moguts narcissistament per l'efecte L'Oréal: perquè jo ho valc. Tot això –tant la pretensió de ser un artista pel simple fet de desitjar-ho com la resposta papanates de la societat que ho tolera tàcitament– és molt postmodern. Signes dels temps.

"Ara netegem, però potser demà tornem a trobar la mateixa pintada o una de molt semblant al mateix lloc". És el lament d'un dels treballadors de les brigades que netegen grafitis als carrers de Barcelona. "A vegades n'estàs eliminant un i ja sents com algú sacseja l'esprai esperant que acabis per repetir-lo", afegeix una companya. Asseguren que des que al setembre es va posar en marxa el reforç del servei, amb sis equips més (dotze persones) a peu de carrer, s'estan netejant més grafitis que mai. Però que no ha parat el ritme amb què es tornen a pintar. Una mena de bucle: "Hi ha qui es queixa que fa dies que veu una pintada, però a vegades és que ja l'hem netejat i l'han tornat a fer tan de pressa que sembla que no l'hàgim tret mai". Ara hi ha 32 equips de dues persones amb furgonetes hidronetejadores en torns de matí i tarda. Aquest reforç suposa sumar 800.000 euros als 4,5 milions anuals que ja es destinen en la contracta de la neteja a eliminar pintades. Però el problema persisteix, com va denunciar divendres l'oposició en bloc en un ple que va censurar que la brutícia (inclosos els grafitis) no s'ha solucionat amb el canvi de contracta.

"Aliens exist". Aquesta pintada va aparèixer diumenge al Panteó romà, un edifici del segle II, dels més antics que es conserven millor de l'Antiga Roma i Patrimoni de la Humanitat des del 1980. La indignació es va escampar ràpidament per la capital italiana i tot el país, entre locals i turistes, i les autoritats es van posar a buscar immediatament l'autor d'aquest acte vandàlic. Trobar-lo serà complicat, perquè a la zona no hi ha càmeres de vigilància i les dels edificis adjacents estaven desactivades, segons els mitjans locals. És el primer grafit que es fa en aquest edifici en els últims deu anys.

Barcelona torna a obrir-se al món després de la pandèmia i l'Ajuntament tem que la imatge que se'n projecti estigui tacada per l'incivisme. Segons el tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, fa temps que els grafitis "degraden" els carrers i el patrimoni barceloní, i les pintades a la basílica del Pi o les denunciades per diversos comerços en els últims mesos –com les de l'aparador modernista de Queviures Múrria– en són una prova. Veïns, empresaris i l'oposició en bloc demanaven al govern municipal més contundència en la lluita contra aquest tipus de vandalisme i aquest dilluns el consistori ha presentat un paquet de mesures que pretenen promoure "hàbits d'endreça urbana" i millorar la convivència entre veïns i visitants. El pla inclou un augment del pressupost per a la neteja de pintades en edificis d'alt valor històric, un servei de neteja urgent i gratuït per a comerços atacats i una intensificació de la presència policial en els punts calents, és a dir, on s'ha detectat que es fan més grafitis. “No volem que la imatge de la ciutat es vegi malmesa en parets, persianes, monuments i patrimoni”, ha insistit Batlle.

Joan Múrria abaixa la persiana una mica més d'hora de l'habitual. És la una del migdia i avui no té previst tornar a obrir Queviures Múrria, la botiga familiar que fa 124 anys que funciona a la Dreta de l'Eixample, entre el carrer de Roger de Llúria i València. Es passarà hores, preveu, a la comissaria per denunciar les pintades que han patit la façana i l'aparador de l'establiment centenari que, per la seva singular estètica, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Després del tràmit marxarà a casa: no vol pensar durant unes hores en la bretolada que li han fet. Amb les persianes abaixades, Múrria es mira amb resignació els traços de color blau que degraden l'exterior del local que regenta des de fa 53 anys. Els danys fan mal de veure: la pintura s'estén de punta a punta i no només afecta la persiana, que és fàcil de restaurar, sinó que també ha malmès els marcs de fusta i els rètols i anuncis de vidre tintat al foc que decoren la botiga des del segle XX. I això és el que més preocupa el propietari, no saber si podrà netejar aquests frisos històrics que reprodueixen cartells icònics d'empreses de begudes catalanes, com l'icònic pòster de l'Anís del Mono dissenyat per Ramon Casas. "Hi ha moltes Barcelones i aquesta és una d'elles: la de l'incivisme, la falta de respecte i la degradació", diu. Fa una pausa, nega amb el cap i somriu amb ironia. "I després es pregunten per què les botigues emblemàtiques tanquem: estem indefenses", afirma.

A Barcelona hi viuen cada cop més gossos. Fins al punt que, segons les últimes dades del Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya, a la capital hi ha avui 174.316 gossos identificats amb xip, una xifra rècord que ja és més alta que la del conjunt d'infants de fins a 12 anys empadronats (171.863) i que supera amb escreix la dels veïns de districtes com Gràcia, Ciutat Vella o les Corts. Barcelona és una ciutat cada cop més canina però manté obert des de fa anys el debat sobre quins són els espais on els propietaris podran portar les seves mascotes sense lligar –que és el pas previ a multar a qui les porti deslligades–, i la part més lletja de la convivència amb els animals continua sent la de la minoria d'incívics que no en recullen les caques i converteixen els carrers en camps minats.

L'escultura La ola de Jorge Oteiza, un dels símbols del Macba, és grafitejada setmana rere setmana. El museu destina una brigada de neteja i un equip de restauradors a mantenir dignament una escultura urbana que rep atacs continuats. Però ha arribat a un punt que la pintura antigrafitis que recobreix la peça es desfà amb tants disolvents, i cada dos anys l'obra ha de ser restaurada en un taller extern, amb un cost extra de 21.900 euros. Aquesta operació ja es va fer el 2019-2020. Uns metres més enllà, entre la plaça dels Àngels i la plaça Joan Coromines, el mural de la sida de Keith Haring, recuperat el 2014, està intacte. Si bé és cert que hi ha una tanca a les nits, també ho és que els laterals estan farcits de grafitis. Els vigilats i restauradors del Macba estan amatents perquè no s'obri la veda. L'última sentència del Suprem pot servir d'avís als grafiters i d'ajuda als restauradors.

Amb motiu del Lleida Pot Fest, el primer festival d’art de carrer de la ciutat, que va tenir lloc del 10 al 18 de febrer, artistes muralistes de l’escena nacional i internacional vinguts d’arreu van estar treballant al barri del Centre Històric durant aproximadament una setmana. Grues amunt i avall, aerosols, pinzells i pintura plàstica van ser alguns dels principals protagonistes, com també la passió i les ganes dels artistes i la sorpresa i admiració d’algunes persones del barri, que, de la nit al dia, van poder trobar-se amb un mosaic inacabat de taques coloristes o amb les primeres línies d’una obra hiperrealista de gran format on abans hi tenien una paret grisa. Avui les pintures acabades ja formen part de la quotidianitat i poden visitar-se només passejant pel centre.

Els bustos de Franco i de rei emèrit són algunes de les imatges que aquest diumenge s'han estampat al Parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec. Roc Blackblock i una desena més d'artistes urbans han decidit fer una nova acció artística de protesta. L'artista ha repintat sobre el mur on fa quinze dies va firmar un grafiti a favor de la llibertat de Pablo Hasél que va ser esborrat per operaris municipals. L'Ajuntament es va disculpar posteriorment i va oferir a Blackblock els mitjans per tornar-lo a pintar. L'artista ha decidit no reproduir l'obra que va ser esborrada en què es veia la cara del Borbó amb diverses fletxes amb la bandera republicana clavades. En aquell dibuix ja desaparegut, entre les dues fletxes clavades al front hi havia un cartell en què es podia llegir "Lladre". En la nova versió hi apareix de nou la figura del monarca emèrit, però ara ho fa al costat de la de Franco i la de l'actual rei, Felip VI. I a sota s'hi pot llegir: "Aquí es censura, reprimeix i tortura com en una dictadura".

L'artista urbà TV Boy, conegut pels seus murals amb personatges famosos sobre temes d'actualitat, ha dedicat un grafiti al president electe dels Estats Units, Joe Biden, segons recull l'agència Efe. La pintura ha aparegut aquest matí al carrer del Bisbe de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. L'ha fet a sobre d'un grafiti que ja havia pintat coincidint amb el positiu per coronavirus del president Trump, on se'l veia vestit de Superman sobrevolant núvols de virus.

Els 85% dels trens catalans de Renfe, és a dir, 230, han sigut pintats pels esprais dels grafiters durant el primer semestre de l'any, període en el qual s'han produït 465 intrusions per realitzar pintades malgrat els mesos de confinament a causa de la pandèmia, segons informen fonts de l'empresa ferroviària, que informa que les ha denunciat totes als Mossos d'Esquadra.

Aquest divendres a Madrid la Policia Nacional ha detingut un novè grafiter, després dels vuit d'ahir a la nit, que també va participar en l'assalt a l'estació de metro de Las Rosas. Un jutjat ha dictat ordre d'allunyament d'aquesta estació de metro a dos dels detinguts, que s'estén a totes les instal·lacions del suburbà, incloent-hi els accessos, per un tercer.

Un jutjat penal de Barcelona ha dictat la primera ordre d'allunyament a un grafiter a qui prohibeix acostar-se al metro de Barcelona durant mig any després de fer-hi pintades el 2015, segons ha avançat l'emissora SER Catalunya i ha confirmat l'agència Efe. La sentència, que encara no és ferma, també condemna l'home a un any de presó i a una multa.

Renfe preveu gastar-se un 20% més que l’any passat per netejar els actes vandàlics i grafitis als trens de Rodalies de Catalunya. Durant el primer mig any s’hi han destinat 6,5 milions d’euros i, tenint en compte que durant tot el 2017 el cost va ser de 10,7 milions, la projecció anual marca un creixement estimat superior al 20%. Per entendre l’envergadura de la despesa, Renfe recorda que 6,5 milions d’euros equivalen aproximadament al cost de totes les beques menjador de Barcelona o a la despesa de fer un institut i una escola bressol.