A Carles Vallejo se li han tancat les portes de la justícia espanyola moltes vegades. Ara, juntament amb el col·lectiu Irídia, aquest lluitador antifranquista ha decidit portar el seu cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. A Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats. El novembre del 2022, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. La demanda de Vallejo va ser la primera després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica del 2022. Fins i tot la Generalitat li va fer costat i es va personar com a acusació popular. Malgrat tots els recursos interposats, l’últim davant del Tribunal Constitucional, el seu cas va ser arxivat i la justícia espanyola va decidir no investigar el seu cas.

Ja és al BOE: la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, ha estat declarada pel govern espanyol espai de memòria democràtica, que vol dir que hi posaran unes plaques dient que allà s’hi torturava, però la Policia Nacional que ocupa l'edifici no serà traslladada. Perquè, per a l’Estat, això no va de memòria sinó de poder, concretament d’ostentació i exercici del poder, de continuar tenint penjada una bandera espanyola en un balcó molt visible de la capital de Catalunya, no fos cas que algú s’hagués oblidat de qui mana aquí. La Policia Nacional va ser substituïda pels Mossos d’Esquadra i, per tant, l’argument del ministre Bolaños dient que els agents no marxaran perquè és una comissaria "molt important, cèntrica, necessària per a l’ordenació de la seguretat ciutadana" és una pura fal·làcia. 

La comissaria de la Via Laietana ja és formalment un espai de memòria, però continuarà acollint la Policia Nacional espanyola. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dimarts publica la resolució del govern espanyol per la qual "l'edifici situat a la Via Laietana, 43", seu de la Brigada Politicosocial durant el franquisme, és declarat com a "lloc de memòria democràtica". Contràriament al que reclamaven les entitats memorialistes i els partits catalans, però, la resignificació formal de la prefectura no implicarà el trasllat de la policia espanyola.

Les grans transformacions urbanístiques impulsades durant els mandats d'Ada Colau a Barcelona continuen el particular viacrucis judicial. Al laberint de sentències sobre l'eix verd de Consell de Cent, s'hi suma també el qüestionament des dels tribunals de la reforma de la Via Laietana, inaugurada fa tot just dues setmanes. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha tornat a considerar invàlid l'acord de l'Ajuntament que va permetre tirar endavant la reurbanització del carrer.

El 10 de març del 1908 es van enderrocar moltes cases dels barris barcelonins de la Catedral, la Ribera, Sant Pere, Santa Caterina i Sant Cugat del Rec per fer-hi la Via Laietana. Molts veïns van ser desplaçats lluny del centre de la ciutat, i d’altres, com Francesc Cambó, van fer molts diners amb la construcció d’aquesta nova via urbana. Es van veure afectades 595 finques, de les quals van ser completament enderrocades 270 (amb uns 2.200 habitatges en total) entre els anys 1908 i 1913. Es calcula que les obres van afectar 10.000 persones. Hi ha fotografies dels últims dies abans de les obres que van canviar totalment el paisatge urbà però no gaire documentació. L’arqueologia pot ajudar a bastir un altre relat, perquè el Servei d'Arqueologia de Barcelona ha desenterrat cinc d’aquelles cases.

Els ministeris de Justícia i Interior esmenen la plana al ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i mantenen que la comissaria de la Via Laietana mantindrà el seu ús policial. En una entrevista a El Periódico aquest dimarts, Torres assegurava que la "finalitat" de declarar l'edifici com un espai de memòria és traslladar la Policia Nacional a algun altre lloc. Tanmateix, en una compareixença a la comissió de justícia, el ministre Félix Bolaños ha afirmat que és una comissaria "molt important, cèntrica, necessària per a l’ordenació de la seguretat ciutadana". "Ni ens vam posar d’acord quan jo era ministre de Memòria Democràtica ni crec que ens posem d’acord fàcilment en pròximes dates", ha dit, responent a la diputada d'Esquerra Pilar Vallugera, que ha tornat a reclamar la transferència de l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona o a la Generalitat.

El número 16 de la Via Laietana ha tingut com a mínim quatre vides que el converteixen en un dels edificis que millor explica la lluita de classes a Barcelona, i que ha fet un gir de 180 graus: de banc burgès a convertir-se en la seu de CCOO de Catalunya, que aquesta setmana ha complert seixanta anys.

No és possible baixar al soterrani on hi havia els calabossos de la comissaria de Via Laietana. Aquest diari ho ha intentat en diverses ocasions i sempre se li ha denegat l'accés. És un lloc de record funest per a molts homes i dones que durant la dictadura i els primers anys de la democràcia van lluitar contra el feixisme o tenien un perfil que no encaixava amb el que el règim considerava un bon súbdit.

Primer van ser els eixos verds de Consell de Cent, Comte Borrell i Rocafort, i ara també la reforma de la Via Laietana. La justícia continua posant en qüestió les principals transformacions urbanístiques de l'etapa dels governs d'Ada Colau. Ara ha sigut el jutjat contenciós administratiu número 14 el que ha revocat l’acord de l’Ajuntament de Barcelona per reformar la Via Laietana, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA.

És una promesa antiga, però mai s'ha complert. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat aquest dimecres que el govern espanyol designarà l'edifici on s'ubica la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana com a "lloc de memòria". Torres ho ha dit després de reunir-se a Barcelona amb l'alcalde, Jaume Collboni. Quan es va aprovar la llei de memòria democràtica del govern espanyol, la tardor del 2022, es va establir que s'hauria de crear un catàleg de llocs de memòria. Un catàleg que, de moment, és força exigu: 16 en total, repartits per tot el territori espanyol. Ara bé, què vol dir lloc de memòria? Pot ser simplement formar part del catàleg o exhibir-hi una placa. En cap moment, Torres no ha parlat de resignificació, com fa anys que demanen les entitats, ni tampoc ha dit que la Policia Nacional marxarà. A més, ha remarcat que qualsevol actuació s'hauria de fer amb el consens i el diàleg de totes les administracions implicades. I entre aquestes administracions, hi ha el ministeri de l'Interior, que sempre ha deixat clar que no vol deixar aquest espai, unes instal·lacions on durant la dictadura i part de la Transició s'hi va practicar la tortura.

Potser vaig tenir la mala sort de coincidir en el que només van ser uns assajos escadussers, però el cas és que ahir vaig veure una escena que fins ara no havia contemplat a Barcelona, d’aquestes que feien exclamar al gran Luis Arribas Castro, Don Pollo, “la ciutat és un milió de coses”: un parell de joves adults feien servir la base del monument a Cambó, a la Via Laietana, com a rampa d’acrobàcies amb el seu monopatí.

Les víctimes del franquisme han tornat a topar per enèsima vegada contra el mur de la justícia. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, ha decidit no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo. Tot plegat té lloc malgrat les peticions de la Fiscalia. El 21 de setembre, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella.

La paciència serà la millor consellera per als pròxims 21 mesos per als que hagin de fer ús de la Via Laietana de Barcelona. Les obres de reurbanització per ampliar les voreres i fer-ne un carrer en el qual els vianants tindran la prioritat obligaran a fer una actuació en el subsol de la zona per desviar els subministraments de serveis essencials i, a més, reforçar l'interior dels dos grans col·lectors. Per això, els treballs ocuparan tota la vorera actual i obligaran a desviar el pas dels vianants uns metres més enllà, ja a la calçada, protegits per les barreres New Jersey. A més, també hi haurà canvis en el trànsit.

La transformació de la Via Laietana que Barcelona va començar el mes passat continuarà endavant amb el pla previst per l'Ajuntament després que el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona hagi denegat l'aturada cautelar de les obres sol·licitada per Foment del Treball i Barcelona Oberta, que han presentat un recurs contra el projecte. Les dues entitats entenen que calien més estudis per tirar endavant la transformació i que pot tenir conseqüències "greus" per a la mobilitat metropolitana. Però la resolució a la qual ha tingut accés aquest diari nega que sigui necessari suspendre els treballs de manera cautelar perquè, apunta, qui hauria d'assumir el cost econòmic d'una eventual marxa enrere de les obres no serien els denunciants sinó el mateix Ajuntament.

Cap dilluns sense estrena per a la mobilitat a Barcelona. Si la setmana passada s'inaugurava l'accés a la ciutat per la Gran Via amb la posada en marxa del túnel de les Glòries en sentit Llobregat, aquest dilluns és el torn de la nova fase d'obres a la Via Laietana i del tall de servei a la L5 de metro entre Verdaguer i Virrei Amat (totes dues incloses). Tot plegat, amb l'atenuant de la baixada de mobilitat per Setmana Santa: "Avui res, quasi no hi ha cotxes. Torna dimarts que ve i riurem". És el vaticini de l'Ángel, taxista, que aquest dilluns esperava clients a la parada de la Via Laietana, a l'altura de la plaça Antoni Maura, el punt exacte on des d'aquest diumenge ja no hi ha carrils de circulació en sentit muntanya.

Un centre de salut en un dels carrers més cars i comercials de tot l'Estat: el Portal de l'Àngel de Barcelona. I pisos de lloguer assequible en alguns dels carrers més enfocats al turisme de la ciutat, com el d'Avinyó o els de Paradís i Ciutat, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Són dues de les solucions estratègiques que persegueix l'Ajuntament de Barcelona per intentar equilibrar els usos del Barri Gòtic i que no sigui només un escenari per al turisme, sinó un barri còmode per als seus veïns. El govern municipal ha presentat aquest dimarts una carambola urbanística que té com a peça central l'edifici dels antics jutjats de primera instància de la Via Laietana, que fa més d'una dècada que ja no acull aquest ús i que espera algun projecte.

Després d'anys de debat i d'esperar una assignació pressupostària que mai no acabava d'arribar, la Via Laietana de Barcelona ja té data per començar la seva transformació i passar a tenir voreres amples i un únic carril per al trànsit privat (només en sentit de baixada): serà l'1 de març. I les obres de la primera fase, les que modificaran el tram que va des d'Urquinaona fins a la plaça Antoni Maura, s'allargaran catorze mesos, fins al límit, per tant, de les eleccions municipals del 2023. El tram de baix es farà en una segona fase que acabarà durant el 2024. Però, amb el calendari que ha presentat avui el govern municipal, l'alcaldessa Ada Colau s'hauria de plantar a la campanya electoral amb mitja Via Laietana reformada i havent completat, també, la transformació del carrer Jonqueres, que ara té unes voreres mínimes i passarà a ser un carrer de prioritat per a vianants, amb plataforma única.

Són dos dels projectes de reforma més discutits i modificats a Barcelona els últims anys, però un, el de la Via Laietana, ja té pressupost i calendari i l'altre, el de la Rambla, encara espera concrecions, mentre el comptador de retard instal·lat sobre el Cafè de l'Òpera ja ha arribat als 2.000 dies. L'Ajuntament ha aprovat aquest dimarts a la comissió d'Urbanisme la transformació de la Via Laietana, que tindrà com a canvi destacat l'ampliació de voreres fins als quatre metres i la limitació del trànsit privat a un únic carril de baixada i amb la velocitat limitada a 30 km/h. En direcció muntanya, hi haurà un carril per al bus –que també podran fer servir els veïns de la Via Laietana i de la Barceloneta– i un altre de separat per a bicicletes. En canvi, en direcció mar els ciclistes compartiran carril amb autobusos i taxis –aquest és el punt que ha generat més polèmica del projecte– i hi haurà l'únic carril per als vehicles privats. El recorregut alternatiu es farà pel passeig Picasso i per Lluís Companys.

Ahir, en la festa de la Policia Nacional a Barcelona amb motiu del seu sant patró, els Àngels Custodis, el secretari d’estat de Seguretat, Rafael Pérez, va referir-se a la comissaria de la Via Laietana com a "símbol" de la democràcia.