Tot i estar en plenes vacances escolars de Setmana Santa, el departament d'Educació no ha passat ni dos dies sense una figura al càrrec de la direcció general de Centres Concertats i Privats. Després que aquest dilluns el fins ara director general de l'àrea, Xavier Güell, presentés la seva dimissió "per motius personals", aquest dimecres el Govern ha nomenat Toni Aguilar com a nou director general de Centres Concertats i Privats.

Nou canvi a l'estructura del departament d'Educació. El fins ara director general de Centres Concertats i Privats de la Generalitat, Xavier Güell, ha presentat la seva dimissió, tal com ha avançat l'agència Efe i ha confirmat l'ARA. Fonts del departament d'Educació apunten que Güell ha pres aquesta decisió "per motius personals". La renúncia arriba tres setmanes després que el Govern pactés 390 milions d'euros per abordar "l'infrafinançament històric" de l'escola concertada.

El conflicte a l’educació ha fet evident el malestar que es viu en escoles i instituts. També les dificultats per trobar respostes. Una societat cada cop més desigualitària aboca greus problemes socials als centres educatius. Desigualtats creixents, pobresa extrema, violència social i malalties mentals generen conflictes que el professorat ha d’encarar sense disposar dels mitjans necessaris i amb sensació de solitud i abandonament. Els cartells a les portes d’algunes escoles ho expressen clarament: “Ens indigna que la psicopedagoga no formi part de la plantilla del centre”; “Ens indigna haver de formar-nos en el nostre temps lliure i amb els nostres diners en dislèxia, TEA, TEL, TDAH, discalcúlia...”.

L’escola concertada està d’enhorabona, en especial la que fa una tasca d’integració social, que contra el que alguns pensen és força rellevant. Sovint es confon l’escola privada d’elit (sense concert amb l’administració) amb la concertada, on hi ha una gran varietat: cooperatives de mestres, escoles religioses, etc. Al Raval barceloní, on té la seu l’ARA, hi ha uns quants centres concertats de llarga trajectòria que acullen milers d’infants de famílies humils de procedències molt diverses.

Les negociacions entre els sindicats educatius i el Govern encara tindran un capítol més. Després que aquest dilluns el departament d'Educació pactés amb CCOO i UGT un acord de millora sense Ustec (el sindicat majoritari), ara, 24 hores després, Ustec ha anunciat que farà una consulta a tots els docents per decidir si avala o no l'acord del Govern.

Famílies, sindicats i patronals de l'escola concertada s'han aliat per primera vegada per exigir més finançament, més recursos per a l'educació inclusiva i 3.300 mestres més. El col·lectiu ha iniciat una campanya de signatures per plantejar als grups parlamentaris que presentin esmenes a la proposició que ha de garantir el 6% del PIB a educació per tal que s'hi inclogui la concertada. D'altra banda, la federació Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC) ha presentat una campanya per reivindicar l'escola pública com la "millor opció educativa", i ha criticat la renovació "quasi automàtica" de concerts.

-Sí, soc professora. De secundària.

"Avui hi ha més alumnes que poden compartir aula amb companys del seu barri que en el passat". És una de les conclusions que ha posat sobre la taula aquest dijous el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, en la presentació de l'estudi L'escola concertada avui. A diferència del que mostraven les dades fa només una dècada, avui, sis anys després del Pacte Nacional contra la Segregació, el sistema comença a veure una millora important, sobretot amb el canvi de paper de gran part de l'escola concertada.

Una de les diferències entre l'escola concertada i la pública a Catalunya és el nombre d'hores de classe que fan els alumnes. A grans trets, si un alumne va a la pública, gairebé segur que farà 175 hores menys de classe que si va a la concertada. El motiu darrere aquesta desigualtat és l'arxiconeguda sisena hora que s'aplica a tots els centres concertats, però que és gairebé inexistent als públics, on la gran majoria d'alumnes fan una jornada lectiva de cinc hores a excepció d'escoles d'alta complexitat i instituts escola. La conveniència de recuperar aquesta hora a l'educació pública fa anys que es debat en els àmbits polític i docent, però ara el Govern ha tornat a xutar la pilota endavant.

Nou cas d'escoles catalanes que opten per perdre el concert d'Educació per tal de mantenir un sistema que separa els alumnes per sexe. Després que fa uns mesos dues escoles del Vallès anunciessin que es fusionaven per mantenir la segregació de sexes, ara dos centres educatius gironins segueixen el mateix camí. Són el Bell-lloc i Les Alzines, dos centres de l'Opus Dei que ofereixen escolarització des de la llar d'infants fins al batxillerat a Girona des de fa més de 50 anys i que escolaritzen gairebé 2.300 alumnes.

El curs passat els graus de formació professional (FP) de la privada van rebre el doble d'alumnes que fa només cinc anys. Aquest increment d'interès per la privada en els graus mitjans i, sobretot, en els graus superiors de FP fa anys que no és una novetat: en els darrers cursos el nombre d'estudiants que s'han format a la privada sempre ha estat superior a la concertada en aquesta etapa de l'educació postobligatòria. El curs 2019-2020 la FP privada tenia 40.989 alumnes, gairebé 20.000 més que els que optaven a la concertada. Aquesta diferència, però, s'ha disparat fins al punt que el curs passat hi havia uns 60.000 alumnes més que feien un cicle a la privada (82.009) que no pas a la concertada (21.963).

En els darrers anys, hi ha una pregunta habitual a cada principi de curs: "Quants grups –o línies– s'han hagut de tancar"? La preocupació té tot el sentit del món, ja que la caiguda en picat de la natalitat que viu Catalunya des de fa gairebé dues dècades té una conseqüència evident: cada cop hi ha menys alumnes que comencen l'escola a I3. Tot i que aquesta evolució demogràfica ha facilitat la millora d'alguns aspectes del sistema educatiu, com ara la reducció de ràtios a infantil i primària –no als instituts, on moltes aules tenen més de 25 alumnes–, la reducció d'alumnes també està provocant un tancament de grups a les escoles catalanes, sobretot entre les concertades.

El ball de places escolars entre la pública i la concertada a Catalunya i la por de no entrar a l'escola o a l'institut que es vol, preocupen cada cop més a les famílies. "Hi ha una clara intenció de reduir les places públiques que no està justificada per la baixada de natalitat", ha denunciat aquest dimarts la presidenta de l'AFFAC, la Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Catalunya, Lidón Gasull. "Si aquest argument [el de la baixada de la natalitat] fos cert, s'estaria reduint en la mateixa proporció les places de la concertada i de la pública", ha criticat Gasull en la presentació de l'informe d'inici de curs que fa anualment l'associació amb dades del departament d'Educació.

Des de fa anys la Generalitat intenta que a Catalunya les escoles i els instituts que separen nois i noies no rebin cap subvenció pública. L'any passat, després d'un llarg periple als tribunals, el departament d'Educació va advertir que cap centre de secundària que segregués per sexe podria ser finançat pel Govern i que, en un futur pròxim, tampoc ho podrien ser les escoles d'infantil i primària. Aquesta amenaça ja ha provocat moviments en alguns centres concertats que estan disposats a renunciar al concert econòmic (i ser 100% privats) per no abandonar el seu model educatiu.

Creixen les sol·licituds per entrar a l'escola concertada a infantil 3 (I3) i a primer d'ESO i baixen a la pública. Això és el que revelen les dades definitives de sol·licituds de cara al curs 2024-2025, que aquest divendres ha fet públiques el departament d'Educació. Més concretament, a I3 s'han registrat 1.041 sol·licituds més a la concertada en comparació al curs passat, mentre que n'hi ha hagut 1.077 menys als centres públics. En el cas de primer d'ESO, 294 famílies més han sol·licitat la concertada com a primera opció, mentre que l'institut públic ha perdut 936 peticions. Així, entre primària i secundària, la concertada ha guanyat 1.335 sol·licituds, mentre que la pública n'ha perdut 2.014.

La situació econòmica de l'escola concertada a Catalunya té molt poc a veure amb la de la resta de l'Estat. Així ho mostra l'informe d'EsadecPol El coste de acceso a la escuela concertada en España: las cuotas que pagan las familias y sus causas, un dels estudis més exhaustius que s'han fet fins ara sobre el pagament de quotes a l'educació concertada a Espanya. Catalunya és la comunitat on les famílies que porten els fills a una escola o un institut concertat paguen més diners de quota. Ara bé, els motius darrere d'aquesta realitat són molt diversos, ja que el sistema educatiu català també és dels que tenen una concertada més polaritzada.

El mes de març sempre és especial per a les escoles i instituts perquè és el període de portes obertes i de preinscripció. Ara bé, des de fa uns anys, també és una època de males notícies per a molts centres que els comuniquen el tancament d'algun grup d'infantil 3 (I3) o de 1r d'ESO a causa de la baixada demogràfica.

Per trobar el primer institut escola que es va crear a Catalunya cal remuntar-se fins a l'any 1931. En aquell moment la Generalitat va obrir els primers centres de secundària que estaven vinculats a escoles de primària basant-se en els principis de l'Escola Nova catalana. Aquest model va ser erradicat el 1939 amb la dictadura franquista i no va ser fins gairebé 60 anys més tard que el sistema educatiu català públic va tornar a comptar amb un institut escola, un model de centre pel qual sí que van apostar des d'un bon principi moltes escoles concertades.

Mentre Vox practica el canibalisme al Parlament de les Balears, i els seus socis del PP miren de treure-hi importància dient que això són coses seves però que no afecten el Govern, la societat civil s'organitza per respondre als despropòsits que, tan sols en mig any de mandat, ha causat l'executiu presidit per Marga Prohens, que fou investida presidenta en virtut de l'acord amb Vox (ara en devem haver de dir ex-Vox, tota vegada que el que queda del grup parlamentari de Balears ha estat descrit per Ignacio Garriga com “cinc subjectes” que han estat expulsats del partit).

El Govern Balear va aprofitar els darrers dies de festes nadalenques per modificar substancialment l'organigrama de la seva conselleria d'Educació. Hi ha introduït una nova direcció general dedicada a l'escola concertada, que es converteix oficialment, d'aquesta manera, en una de les prioritats del govern que presideix Marga Prohens en matèria educativa. Es dirà, com podem llegir a la notícia de Jaume Cladera a l'Ara Balears, direcció general de Personal Docent i Centres Concertats, i ha estat nomenat per dirigir-la Ismael Alonso, que va ser secretari general de la USO, sindicat majoritari de l'ensenyament concertat, de manera que tot queda a casa. De fet, el conseller de la matèria, Antoni Vera, ha decidit fer del suport a l'escola concertada una bandera de la seva gestió. Va assistir a un fòrum que duia un nom molt del gust del PP: Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament a les Balears. I allà va vindicar l'escola concertada com “la gran oblidada”, i la va presentar com ho fa sempre el PP amb allò que li interessa potenciar: com una víctima. Segons el conseller, és una injustícia que l'escola concertada (n'hi ha 106 centres, a les Balears) no rebi els mateixos ajuts que la pública. Una fal·làcia, perquè la concertada compta amb altres fonts d'ingressos que fan innecessària, i improcedent, l'equiparació de la inversió dels recursos públics que rep amb els que s'han d'invertir en la pública. Això, d'entrada. De sortida, tampoc el propòsit ni el plantejament educatiu de la pública i la concertada (i la privada) són els mateixos: la pública cerca formar ciutadans lliures i iguals; la concertada i la privada, membres d'unes elits compromeses amb elles mateixes. I tampoc, tot sigui dit, la qualitat és la mateixa: la de la pública acostuma a ser considerablement superior, a pesar dels problemes i limitacions que sovint pateixen centres i docents.