El nou pla estratègic del Banco Santander per al període 2026-2028, presentat aquest dimecres, és ambiciós: l'entitat que presideix Ana Botín preveu guanyar més de 20.000 milions d'euros d'aquí dos anys –ja va tancar el 2025 amb guanys rècord de 14.101 milions d'euros– i també preveu més que duplicar el dividend en efectiu de cara el 2028 respecte al del darrer exercici. Un pla que els inversors han aplaudit i ha fet que l'acció del banc ja hagi crescut fins al migdia més d'un 3,5%.

Francesc Solé Parellada, Paco per als amics, va deixar el 19 de juny passat un buit al món acadèmic, empresarial i gastronòmic català i espanyol. Una petjada que ha quedat palesa aquest dimecres a l'acte d'homenatge a la seva figura organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya i Fundación CYD –fundació dedicada a l'impuls i l'anàlisi del sistema universitari espanyol cofundada el 2002 per Solé–, on hi han assistit més d'un centenar de persones, entre les quals personalitats del món econòmic i cultural de casa nostra.

El Banco Santander acumula una bona ratxa. Aquest dimecres, l'entitat que presideix Ana Botín ha presentat els resultats del tercer trimestre del 2025, en què el banc ha tornat a batre rècords de guanys. Concretament, el Santander va obtenir un benefici atribuït de 10.337 milions d'euros fins al setembre, un 11% més que el mateix període de l'any anterior, i va assolir el millor resultat històric per a aquest període, segons ha assenyalat l'entitat.

El Banco Santander treu pit de la compra de la filial britànica TSB al Banc Sabadell. Per a l'entitat que presideix Ana Botín, l'adquisició, que s'ha produït enmig de l'opa hostil del BBVA, els ve "com l'anell al dit", en paraules del conseller delegat, Héctor Grisi. Per comprar TSB, el Santander desemborsarà 3.100 milions d'euros, que han servit al Sabadell per anunciar un dividend extraordinari just a les portes del desenllaç de l'opa. En tot cas, els accionistes del banc vallesà hauran de ratificar la venda en una junta general d'accionistes el 6 d'agost. També el repartiment del dividend extraordinari (2.500 milions d'euros).

"Són uns resultats molt bons". Així ha defensat el conseller delegat del Banco Santander, Héctor Grisi, els guanys de l'entitat el primer trimestre de l'any. El banc que presideix Ana Botín ha aconseguit un benefici rècord de 3.402 milions d'euros entre gener i març, cosa que suposa un 19% més que en el mateix període de l'any anterior. L'increment és fruit dels ingressos rècord en comissions i una reducció dels costos, tal com ha informat l'empresa a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tanmateix, d'entrada el mercat no els beneeix. Dimecres a les 13.30 hores, la cotització del banc queia més d'un 5% a borsa. "Avui cau tot el sector bancari europeu", ha dit Grisi amb l'objectiu de treure ferro a l'evolució dels títols.

Per a una amant de la premsa anglesa com ella, en particular econòmica, els últims dies no han estat precisament plàcids després que el Financial Times l'hagi situat en el punt de mira amb informacions sobre possibles operacions corporatives, però també anàlisis que qüestionen el seu model de negoci. Es tracta de la presidenta del Banco Santander, Ana Botín. Aquest dimecres, però, la directiva no ha dubtat d'aprofitar la presentació dels resultats de l'entitat el 2024 –ha anotat un benefici històric de 12.574 milions d'euros, un 14% més que l'any 2023– per defensar que el que fa va en la bona direcció: "Al juny vam augmentar els objectius. [...] Hem fet el que vam dir que faríem i més", ha resumit Botín.

El Banco Santander ha guanyat la xifra rècord de 9.309 milions fins al tercer trimestre (entre gener i setembre), un 14% més que en el mateix període de l'any 2023, segons ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D'aquesta manera, l'entitat que presideix Ana Botín encarrila un altre exercici històric i tot indica que superarà els més d'11.000 milions d'euros que va guanyar l'any passat. "[Els resultats actuals] no són el nostre sostre", ha afirmat el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, en roda de premsa.

El conseller delegat del Banco Santander, el mexicà Héctor Grisi, no dubta que l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell pot ser una oportunitat per a l'entitat que presideix Ana Botín pel que fa a un possible moviment de clients: "Com diuen a Espanya, si hi ha maror, peix en abundor", ha expressat Grisi durant la roda de premsa de presentació dels resultats, de nou històrics, del primer semestre de l'any. El número dos de Botín ha assegurat que és del parer que "cal veure les crisis com una oportunitat i mirar de guanyar alguna cosa".

La gran banca espanyola ha arrencat el 2024 amb força. Durant els tres primers mesos de l'any, les principals entitats financeres a l'Estat han vist créixer els guanys en comparació amb un any enrere. En total, el Banco Santander, CaixaBank, el Banc Sabadell, el BBVA i Bankinter han guanyat 6.565,9 milions d'euros durant el primer trimestre d'aquest 2024, cosa que suposa gairebé un 16% més que el mateix període de l'any passat, quan les entitats van guanyar 5.662 milions d'euros.

El Banco Santander ha superat la meta que fa anys s'havia fixat Emilio Botín: guanyar en un sol any més de 10.000 milions d'euros. L'entitat que ara presideix Ana Botín ha assolit un nou rècord de beneficis i tanca el 2023 amb uns guanys de fins a 11.076 milions, un 15% més que l'exercici anterior. La xifra equival a uns 30 milions d'euros de guanys al dia. El banc d'origen càntabre se suma d’aquesta manera al BBVA i Bankinter, que també han obtingut resultats històrics el 2023. Alhora, supera amb escreix totes les previsions.

"És un negoci on hauries de ser compensat de manera variable, així que crec que són bones notícies per al sector, té molt de sentit". És la valoració de la presidenta del Banco Santander, Ana Botín, respecte a la decisió adoptada recentment al Regne Unit de desregular els límits a la remuneració variable dels banquers. Les seves paraules, pronunciades en una entrevista al britànic Financial Times, deixen entreveure la petició que fa a la Unió Europea, on aquests topalls a les primes dels grans financers continuen vigents.

Pedro Sánchez fa un anunci, Unides Podem –soci de govern a l'Estat– se n'assabenta pels mitjans i en discrepa més o menys. Aquesta s'ha convertit en una dinàmica habitual des que la precampanya condiciona la política espanyola i l'últim episodi s'ha produït amb l'aval que l'Estat oferirà a famílies i joves que vulguin comprar un pis i que aquest dimarts s'ha aprovat en consell de ministres. El líder del PSOE va anunciar la mesura diumenge en un míting de partit i la formació lila s'ha trobat que aquest dimarts l'haurà d'avalar al consell de ministres tot i considerar-la "contrària a l'interès general" i, fins i tot, "infame", en paraules del seu portaveu, Pablo Fernández. De fet, agrada més al PP i a la banca: Ana Botín, presidenta del Santander, ja l'havia proposat el 2020 i algunes comunitats governades per la dreta la tenen en marxa.

Derrota estrepitosa d'Ana Botín, la presidenta del Banco Santander, en el primer assalt del cas que l'enfrontava a Andrea Orcel. El banc d'origen càntabre haurà de pagar 68 milions d'euros pel fitxatge frustrat del mateix Orcel, segons ha decidit el jutjat de primera instància número 46 de Madrid. L'entitat ja ha dit que recorrerà la sentència perquè no hi està d'acord.

Ana Botín és “una líder”, una “de les millors banqueres” i “una de les dones més poderoses del món”, que “ha trencat motlles” en el seu pas pel món dels negocis. Així va definir la presidenta del Banco Santander Maite Barrera, presidenta d’Esade Alumni i presentadora de l’acte d’entrega del premi Esade 2021, que l’associació d’antics alumnes de l’escola de negoci va atorgar ahir a la banquera càntabra.

Els números de les entitats financeres no s'escapen de l'impacte de l'epidèmia del covid-19 i, en el cas del Banco Santander, els del primer semestre d'aquest 2020 queden de color vermell. El primer semestre l'entitat també ha registrat pèrdues. L'actualització del fons de comerç de les seves inversions històriques i dels actius fiscals diferits han generat un càrrec extraordinari de 12.600 milions d'euros. Aquesta situació ha generat una pèrdua històrica de 10.789 milions d'euros el primer semestre. Aquest ajust, segons l'entitat, s'adapta a les fluixes perspectives econòmiques per culpa de la crisi del covid-19.

La presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín, va assegurar que, des del desembre del 2012, la banca no ha desnonat cap persona del seu habitatge habitual a Espanya. En una entrevista al programa televisiu Planeta Calleja, emès aquest dimecres a la nit, la directiva també va dir que els bancs havien perdut diners amb la crisi pel fet d'haver hagut de col·laborar en el rescat de les caixes d'estalvis.

La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, revelava fa pocs dies que li agraden les xarxes socials, que té un compte a Twitter que gestiona ella directament i que llegeix el que s'escriu sobre ella. La seva afició a les xarxes socials, però, li podria portar problemes: la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) investiga si un tuit seu publicat dilluns sobre Dia uns minuts abans del tancament dels mercats viola la llei.

A Ana Botín, la presidenta del Banco Santander i una de les dones més poderoses del món, no li agrada parlar sobre la seva vida privada. Concedeix entrevistes en comptadíssimes ocasions i gairebé sempre a la premsa econòmica. Ahir va fer una excepció i va optar per un to més relaxat en un acte a Madrid amb unes 200 persones, el Luxury Summit -dedicat a la indústria del luxe-, que organitza el Financial Times.

El Banco Santander va tancar el 2018 amb uns beneficis de 7.810 milions d'euros, que representen un augment del 18% respecte a l'any anterior, segons ha publicat l'entitat aquest dimecres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La pujada dels beneficis es deu sobretot als bons resultats del negoci del banc al Brasil (+26%) i a Espanya (+17%).

No consta que el Saturn devorant els seus fills fos una fosca i profètica referència a cap banquer que hagués de conèixer l’Espanya dos segles posterior a la que Goya va conèixer. Però el cert és que en els últims temps la relació que s’ha establert entre els presidents dels bancs i els seus primers executius té molt de freudiana, especialment en el sector financer. I l’icònic quadre de Goya ha acabat semblant un recordatori a les formes expeditives de com els primers (els presidents/pares) despatxen els segons (els consellers delegats/fills).