La Setmana Santa ha arribat amb sorpresa. Malgrat que ja s'esperava un relleu al capdavant de l'empresa tecnològica i de defensa Indra després de la dimissió d'Àngel Escribano com a president, el nomenament d'Àngel Simón per rellevar-lo ha ocupat tots els titulars. La proposta de Simón la va fer el govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el seu braç inversor, que és el primer accionista d'Indra amb un 28% del capital social.

El divendres 30 d'abril del 2021, la Chiqui havia preparat un ColaCao i un tallat per al seu nebot Xavi i el seu fill Carlos. A les sis del matí ja sortien de casa cap a la fàbrica i, com feia sempre, els va dir adeu des del llindar de la porta. Una mica més tard, ella també va anar cap a la feina. Cap a dos quarts d'onze va rebre una visita que no esperava: era el Carlos, amb la cara blanca, enfonsada. "Me'l vaig quedar mirant i vaig pensar que havia passat alguna cosa", recorda la Chiqui. Ell va agafar-la de les mans i li va dir: "Mama, el Xavi ha tingut un accident a la feina i ha mort".

Un sector que agrupa 256 empreses i entitats a casa nostra i genera 4.600 llocs de treball però que necessita deixar enrere la fase del "potencial" per començar a complir amb les promeses de ser "líder" i "referent" en les pròximes dècades. La Generalitat –amb un executiu en funcions després de les eleccions del 12 de maig passat– ha presentat aquest dimarts l'Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya, un full de ruta que forma part del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 per posicionar el Principat "internacionalment com un pol de coneixement, activitat econòmica i infraestructures relacionades" amb aquesta indústria.

Era el 1984, Espanya tenia els ulls posats en l'entrada a la Unió Europea i Barcelona s'acostava a la cita dels Jocs Olímpics del 92. D'això fa 40 anys, i la situació social i econòmica no tenia res a veure amb l'actual: no hi havia internet, no hi havia telèfons mòbils i ningú podia pensar que un dia les reunions es farien a través de les pantalles. Va ser aleshores quan va néixer l'Institut Cerdà. Fa ja 40 anys que un grup de vuit enginyers de camins liderats per Pere Duran Farell van decidir crear una institució per fer honor a la figura de l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà amb l'objectiu de donar solucions als reptes socials del moment impulsant la innovació, la transformació i la sostenibilitat.

El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, viatjarà aquest dimecres a la regió de Wuhu, a la Xina, per reunir-se amb directius del grup automobilístic Chery amb l'objectiu de reforçar les negociacions que s'estan duent a terme per aconseguir el desembarcament del gegant asiàtic a Barcelona. Aquesta és la segona vegada en aquesta legislatura que Torrent s'entrevista a la Xina amb executius de Chery, encara que en aquesta ocasió coincideix amb un moment en què les converses per tancar un acord final estan força madures, segons fonts del sector.

Esquerra ha deixat fora de les llistes per al 12-M bona part dels actuals consellers del Govern, entre els quals, el titular d'Empresa i Treball, Roger Torrent, una figura rellevant al partit, tot i que en els últims mesos havia adoptat un perfil baix. Esquerra explicava aquest dimarts, després de fer públiques les llistes, que el fet que hi hagués consellers que no formessin part de les llistes no volia dir que "no es comptés amb ells o que no es valorés la seva feina". Hi ha posat veu aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha tret ferro al fet que Torrent sigui un dels noms que quedés fora de la candidatura d'ERC i ha assegurat que compta amb ell per repetir com a titular d'Empresa si torna a governar. Aragonès, en aquest sentit, ha subratllat que el conseller d'Empresa i Treball és un dels "grans valors" en l'àmbit econòmic amb qui voldria comptar si torna a ser president.

ERC ha ratificat aquest dimarts les llistes per al 12-M, de les quals formaran part cinc consellers de l'actual Govern: Laura Vilagrà (2), Joan Ignasi Elena (5), Ester Capella (6), Carles Campuzano (7, com a independent) i Tània Verge (8). N'ha quedat fora qui va ser el número 3 per a Barcelona en les eleccions del 14 de febrer del 2021: Roger Torrent. Tal com va explicar l'ARA, el partit havia debatut en els últims dies la continuïtat de l'actual conseller d'Empresa a les llistes i, igual que el titular d'Acció Climàtica, David Mascort –la cara de la gestió de la sequera–, no serà finalment a la candidatura. El consell nacional del partit ha ratificat les candidatures aquest vespre i, en la seva intervenció en obert, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat l'equip "sòlid" que conformen les llistes d'Esquerra per al 12-M, però ha afegit que aquest equip és molt més "ampli" i que compta amb les persones que són al Govern i als ajuntaments.

Un estudiant de formació professional (FP) té més punts per trobar feina dins els nou mesos després de graduar-se i aquest nivell d'inserció laboral continua creixent. Així es desprèn de la 17a edició l'estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2023, elaborat per la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya i presentat aquest dilluns en un acte a la Llotja de Mar de Barcelona. Les dades certifiquen que el 54,5% dels alumnes que van triar aquesta via durant el curs 2021-2022 van acabar trobant feina (d'aquests, un 18,7% encara els compaginen amb altres estudis), fet que suposa un increment de 2,5 punts percentuals en aquesta tendència respecte a l'any anterior. En canvi, va caure la proporció d'estudiants que van continuar exclusivament amb la seva formació després de fer una FP, i aquests ara representen el 33,9%.

La inversió estrangera a Catalunya captada per la Generalitat bat tots els rècords i arriba als 880 milions d'euros el 2023, un 42% més que l'any anterior i la xifra més alta de tota la sèrie històrica, que arrenca el 1985. Així ho han explicat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i el secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'Acció, Albert Castellanos. "Aquestes xifres volen dir que durant el 2023 la Generalitat va captar l'equivalent a 2,4 milions d'euros en inversió estrangera cada dia", ha explicat Torrent.

L'empresa tèxtil xinesa Shanghai Jingqingrong Garment obrirà a Ripollet, al Vallès Occidental, la seva primera fàbrica a l'estranger, amb una inversió aproximada de tres milions d'euros, segons ha informat aquest dimarts en un comunicat el departament d'Empresa i Treball de la Generalitat. La nova planta donarà feina a una trentena de treballadors i començarà a funcionar, previsiblement, durant el primer trimestre d'aquest any.

És la línia d'ajudes de la Generalitat a la indústria catalana més gran fins a la data. El Govern repartirà un total de 45,7 milions d'euros a 205 empreses del sector industrial que s'han compromès a crear 1.424 llocs de treball a través de les inversions que podran fer. El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha explicat aquest dilluns més detalls sobre la convocatòria, que inicialment tenia una dotació de 10 milions d'euros i es va ampliar per l'alta demanda.

Una estada dins d'una empresa, una entitat o l'administració local que es converteixi en una porta d'accés a una feina. Aquest és l'objectiu que ha posat en marxa la FP dual, la modalitat que combina la formació a les aules amb l'experiència real en un entorn laboral i que ha arribat a la seva tercera convocatòria a Catalunya. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha obert aquest dimarts la nova crida per al programa, que beneficiarà 1.500 persones més que en les anteriors edicions. El Govern ha incrementat en un 32% el pressupost previst per a aquesta partida respecte a l'últim any, que ha passat de 25 a 33 milions d’euros, vuit milions més, perquè a partir d'ara també va dirigida als col·lectius més vulnerables.

L'eufòria pre Mobile World Congress ja es nota a Fira de Barcelona, que mira amb optimisme el 2023. L'ens ha presentat aquest dijous en roda de premsa els resultats del 2022, un any en què va assolir una facturació de 211,4 milions d'euros i un ebitda (benefici operatiu) de 36,9 milions, el més alt de la sèrie històrica. Així i tot, aquestes xifres encara són una mica lluny dels nivells rècord prepandèmia del 2019, quan va arribar als 219 milions d'ingressos.

"Atenint-nos a la petició del president Puigdemont de garantir el seu dret a tenir un debat d’investidura amb garanties, i a la vegada per donar temps a les al·legacions presentades pel mateix president a través de JxCat al Tribunal Constitucional (TC), el ple d’avui queda ajornat". El primer sorprès després de sentir aquestes paraules del llavors president del Parlament, Roger Torrent, va ser el mateix Carles Puigdemont, a qui poques hores abans havien garantit que seria investit tot i les amenaces del govern espanyol i del TC. El 30 de gener del 2018 serà recordat com el terratrèmol que va fracturar la unitat independentista. El pecat original per a uns i el dia a partir del qual ja no van acceptar més tuteles per als altres.

Oriol Rivero, de 20 anys, va estudiar un cicle especial d'atenció a persones dependents. Està buscant feina en un centre per a la tercera edat o d'educació especial, ja que això el faria "sentir-se realitzat" i li donaria "autonomia personal i econòmica". El cas de Rivero exemplifica la situació en què es troben moltes persones amb discapacitat intel·lectual, un col·lectiu amb una taxa d'ocupació baixíssima: un 17,6%, pel 64,3% de la població sense discapacitat.

La Fiscalia mou fitxa després de l'absolució de l'expresident del Parlament Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa de la cambra catalana de la legislatura passada. En un comunicat fet públic aquest dimarts, el ministeri públic ha anunciat la presentació d'un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va absoldre Torrent com a expresident, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado al considerar que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia.

El TSJC ha absolt l’expresident Roger Torrent i altres membres de la mesa de l’anterior legislatura del delicte de desobediència al TC. És una excel·lent notícia per als afectats i també per al Parlament com a institució. No fa gaire temps vaig escriure en aquest mateix espai un article titulat "Una mesa perseguida", en el qual explicava el despropòsit que comporta sotmetre la mesa d’un Parlament al tipus penal de desobediència quan la mesa exerceix la seva funció d’admissió a tràmit de les iniciatives que presenten els grups parlamentaris. En les relacions entre els Parlaments i els tribunals constitucionals resulta molt forçat concebre la idea de desobediència, amb conseqüències penals, per la naturalesa política dels Parlaments, així com les funcions que exerceix la jurisdicció constitucional. 

Un dels problemes del Parlament és la limitació de la seva llibertat degut a l’afany dels tribunals per fiscalitzar-lo. Gràcies sobretot al 155 judicial de 2015, consistent en el gir doctrinal del TC en matèria de control i responsabilitat dels Parlaments i en un canvi legal per donar-hi entrada a la justícia penal. Així, diversos han estat els pronunciaments del TC contraris a permetre el debat d’iniciatives sobre l’autodeterminació, la forma monàrquica de l'Estat o l’organització territorial del poder a Espanya, i diverses han estat també les condemnes penals per desobediència. I això que, com recorda ara la sentència del TSJC, el TC ha dit sempre que la Constitució no és immutable i que empara el dret a promoure qualsevol idea fins i tot contrària als seus postulats, d’acord amb el principi democràtic i al fet que Espanya no és una "democràcia militant".

Absolts. És el veredicte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimecres a l'anterior mesa presidida per Roger Torrent, perquè considera que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia. D'aquesta manera, l'expresident de la cambra Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado han quedat alliberats de la multa de fins a 30.000 euros i de la inhabilitació d'un any i vuit mesos que els demanava la Fiscalia.

El Circuit de Barcelona-Catalunya és deficitari des del 2009, la qual cosa obliga la Generalitat a tapar el forat dels comptes cada any amb noves aportacions de diners. Per intentar reduir aquesta dependència pública, la direcció del Circuit, encapçalada pel seu president Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), ha presentat un pla estratègic en què delimita les principals línies d'actuació. El conseller d'Indústria i Treball del govern de la Generalitat radiografia a l'ARA aquesta nova etapa del Circuit i analitza els reptes que cal afrontar.