Barcelona en Comú encara les eleccions municipals del 2027 amb el repte de presentar-hi, per primera vegada, un candidat diferent d'Ada Colau. Qui l'ha assumit és Gerardo Pisarello, diputat al Congrés i ex primer tinent d'alcaldia, després de guanyar les primàries a l'humorista Bob Pop. Però, ja abans de triar alcaldable, la nova executiva del partit va començar a perfilar una estratègia per remuntar els resultats que els pronostiquen les enquestes i presentar-se als barcelonins com a alternativa al PSC. Segons traslladen a l'ARA fonts de la direcció, aquesta estratègia implica recuperar presència als barris de l'Eix Besòs, on creuen que tenen marge per créixer i evitar una fuga de vots cap a l'extrema dreta.

Gerardo Pisarello inicia el seu full de ruta com a alcaldable de Barcelona En Comú per al 2027. Després de guanyar les primàries a Bob Pop, l'ara diputat al Congrés ha anunciat que obrirà una ronda de contactes amb les forces d'esquerres a la ciutat, incloent-hi el PSC, per mirar de bastir un "front ampli" de cara al 2027. En roda de premsa aquest dilluns, ha admès que és complicat que aquesta entesa s'articuli en forma de candidatura electoral única, però, així i tot, s'ha mostrat partidari d'explorar totes les opcions. Ho vol fer, també, obrint converses amb els moviments de la ciutat. Una vegada els hagi escoltat, farà una proposta sobre una possible entesa de cara a les municipals per "guanyar una Barcelona per a les majories socials", en un moment en què el cicle electoral apunta a un ascens de la dreta.

Barcelona en Comú ja té successor per a Ada Colau de cara al 2027. El diputat al Congrés Gerardo Pisarello s'ha imposat a l'humorista i escriptor Bob Pop en les primeres primàries del partit i serà el candidat a les pròximes eleccions municipals. Pisarello ha rebut el 68,6% dels suports, mentre que Bob Pop, que va revolucionar BComú en fer un pas endavant per sorpresa, ha convençut el 27% dels inscrits que han votat. Un total de 9.000 persones estaven cridades a participar en aquest procés, i n'han participat 1.525. Hi ha hagut un 4,4% de vot en blanc. L'ex primer tinent d'alcalde del govern de Colau ha fet tàndem amb la regidora Carol Recio, que serà la número 2 de la seva llista.

Gerardo Pisarello (Tucumán, 1970) es presenta a les primàries de Barcelona En Comú per substituir Ada Colau com a alcaldable el 2027. Ara és diputat al Congrés i aspira a imposar-se al seu rival, Bob Pop. Va ser la mà dreta de l'exalcaldessa a l'Ajuntament entre el 2015 i el 2019.

Bob Pop, àlies de Roberto Enríquez, vol ser alcalde de Barcelona. No es conforma amb figurar en una llista darrere d'una primera espasa de Comuns, i així ho va traslladar a Ada Colau i Gerardo Pisarello quan tots dos el van fer seure al davant d’una taula per mirar d’evitar unes primàries que dividissin el partit. Aquesta és la primera incursió a la política d’un personatge mediàtic que va començar la seva trajectòria a internet, com a bloguer i després com a columnista en diversos mitjans comentant programes televisius i de cultura pop. D’aquí ve el pseudònim que va conservar quan va fer el salt a la televisió de la mà d’Andreu Buenafuente. Va ser en un plató al seu costat quan, el 2019, va fer públic que tenia esclerosi múltiple. La malaltia li ha provocat una pèrdua de mobilitat que fa que es mogui en cadira de rodes.

Al seu despatx al Congrés, Gerard Pisarello hi té tres objectes: una fotografia de Frederica Montseny, ministra anarquista de la Segona República, un retrat de Pi i Margall, president català de la Primera República, i una bandera de Barcelona. Són tres símbols que representen els valors amb què s’identifica l’ara diputat al Congrés i ex mà dreta d'Ada Colau a l’Ajuntament: els fronts d’esquerres bastits al carrer, el republicanisme i el municipalisme. El que va ser vicealcalde de Barcelona fa ara el pas per ser candidat de Barcelona en Comú el 2027 després que diverses veus de l’espai l'hi demanessin, quan encara ningú podia preveure que hauria d'acabar mesurant forces en unes primàries amb l'escriptor i humorista Bob Pop. En la posada de llarg de la candidatura, organitzada a cuitacorrents quan el partit va comprendre que hauria de batallar per ser alcaldable, va aparèixer falcat de Colau i d’Ernest Urtasun. Un missatge que deixava clar que ell és el candidat oficial de la cúpula.

S'encenen els focus i Bob Pop puja a l'escenari del Centre Cívic de la Barceloneta, davant d'un centenar de persones que hi han anat per escoltar per què vol ser alcalde de Barcelona. L'escriptor i humorista es presenta: vol aconseguir la vara de la batllia de la capital catalana, i això no és "ni un acudit ni una broma". Darrere, en una pantalla, es projecta el seu cartell de campanya a les primàries de Barcelona En Comú: "Bob Pop alcalde de Barcelona. Per què no?". Però, immediatament després, a la pantalla apareix la foto de la posada de llarg de la candidatura del seu rival, Gerardo Pisarello, voltat dels pesos pesants de Comuns, des d'Ada Colau fins al ministre de Cultura, Ernest Urtasun. "Avui no hi ha ministres, no vindran. Tampoc no hi ha fada protectora. Aquesta coronació és una merda comparada amb la del candidat oficial, però hi sou vosaltres", diu Bob Pop a l'auditori. I afegeix, mirant la foto de Pisarello amb les primeres espases de Comuns i altres membres de l'espai: "La cara de la gent tampoc és de gaire il·lusió".

Barcelona En Comú celebra les seves primeres primàries a la direcció en onze anys d'història. Mai fins ara hi havia hagut dues llistes que competissin per liderar el partit, que afronta l'era post Ada Colau amb la vista posada en les eleccions municipals del 2027 amb la gran incògnita de qui serà el seu alcaldable. Fins al 15 de desembre, dues candidatures s'enfronten per liderar una formació que es proposa teixir aliances amb les esquerres a la ciutat amb el somni de recuperar l'alcaldia (un somni que, per ara, té la demoscòpia en contra). No hi concorren ni Colau ni Janet Sanz, cares més visibles en els últims anys, però tampoc la número dos de BComú a l'ajuntament, Gemma Tarafa, que se centra ara en el càrrec de coordinadora de Comuns.

Una cafeteria al costat del CCCB és el punt de trobada escollit per Bob Pop per explicar per què vol ser el candidat dels comuns a l'alcaldia de Barcelona. S'hi presenten més de 25 persones, a qui l'escriptor i actor, d'origen madrileny però resident a Barcelona, rep amb un somriure, una llibreta oberta i un bolígraf a la mà. Hi ha qui demana un cafè i qui, passades les 18 hores, ja va directament a la cervesa. Tot està a punt perquè Bob Pop contesti la pregunta que plana a la sala: quina és la seva proposta per governar la capital de Catalunya?

Gemma Tarafa (Barcelona, 1971) és des del novembre la coordinadora de Comuns, juntament amb Candela López. Hi arriba després d'estar al costat d'Ada Colau com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona des del 2019.

Quan dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocava eleccions generals per sorpresa, moltes veus van sumar dos i dos i van situar com a escenari possible que Ada Colau, que acabava de perdre les municipals a Barcelona, podria presentar-se a les generals per donar força a Sumar, el projecte de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz. Fonts pròximes a l'alcaldessa en funcions asseguren, però, que aquesta opció no es planteja, tal com ha avançat el diari El País i ha confirmat l'ARA de fonts de l'entorn de Colau i del mateix partit. Segons els comuns, no hi ha hagut cap canvi de posició perquè fa setmanes que l'ara alcaldessa en funcions repeteix que no es planteja cap repte polític fora de Barcelona. I, per tant, l'opció de les generals no és ara com ara damunt la taula, encara que Barcelona en Comú quedés com a tercera força el 28 de maig.

De vermell, el mateix color que va escollir per sotmetre's, just abans de la campanya, a les preguntes dels socis del Cercle d'Economia, ha fet Ada Colau la seva primera aparició pública després d'una nit electoral que la va deixar com la tercera més votada. El primer dia de la seva nova vida com a futura exalcaldessa li reservava precisament una cita amb representants del món empresarial i econòmic: l'acte inaugural de la 38a edició de les Reunions del Cercle d'Economia, un auditori a priori advers. Però Colau no ha alterat l'agenda i, tot i la derrota d'ahir i les moltes especulacions sobre quin serà el seu futur polític a partir d'ara, ha fet una aparició fugaç per pronunciar les paraules inaugurals, treure pit de la feina feta (i celebrar la "lleialtat institucional" amb el Cercle), dibuixar reptes pendents i insistir que creu que aquests reptes els assumiria millor un govern d'esquerres. I subratllar també que Xavier Trias (Junts) ahir va guanyar "per molt poc".

Si fa quatre anys l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es plantava a la plaça Catalunya en l'acte central de campanya per apel·lar a l'esperit de la "gent comuna" i demanar concentrar en ella el vot progressista per evitar que el PSC o ERC poguessin pactar amb Junts o fins i tot... amb Manuel Valls, avui es podia haver repetit guió. Però amb canvi de protagonistes. Des de la mateixa plaça Catalunya, Colau hauria demanat a la gent progressista de la ciutat que li faci confiança per garantir que el govern de Barcelona no acabi virant a la dreta. Ara l'amenaça ja no seria Manuel Valls, sinó Xavier Trias (Junts) i, sobretot, un possible pacte entre Trias i el seu exsoci Jaume Collboni (PSC), que és el que més amoïna els comuns. Però en el míting central de campanya Colau ha tirat de referents personals (dels orígens) i ha elogiat "l'energia de la gent comuna". Ha evitat, de fet, les referències a adversaris electorals. Avui no. Ni Trias ni Collboni. Avui les consignes polítiques les han donat el número dos i la número tres: Jordi Martí i Janet Sanz.

El d'aquest divendres era l'últim ple del mandat a Barcelona, una sessió exprés perquè ja no té ni discussió política i només serveix per donar llum verda als últims projectes, com el reconeixement pòstum al Juanito de la Boqueria i el pla per a la reforma de l'Estació de Sants i l'entorn. "Molta sort a tothom en aquest últim mes i, sobretot, a la vida", acabava l'alcaldessa, Ada Colau, en referència a la batalla que ara comença (o més ben dit, continua). Però aquest cop els punyals es llançaven fora de la sala de plens, amb el PSC posant cada cop més distància amb els comuns. El gran conflicte eren les paraules del candidat socialista, Jaume Collboni, en un acte ahir al vespre al Círculo Ecuestre, on va defensar no començar més grans obres fins a haver digerit les moltes que ja estan en marxa. Ja havia dit que això incloïa els nous eixos verds de l'Eixample, però ahir hi va posar també les obres d'enllaç del tramvia per la Diagonal, un projecte del qual els socialistes no s'havien desmarcat en cap moment. Les úniques grans obres que el PSC defensa a l'Eixample el mandat que ve són les de recuperació d'interiors d'illa.

Les bases de BComú tornen a confiar en Ada Colau perquè sigui la candidata del partit en la cursa per l’alcaldia de Barcelona. Si l’actual alcaldessa accepta formalment la proposta, el maig de l’any que ve serà el tercer cop que concorrerà en unes eleccions municipals. La formació ja havia deixat clar amb la convocatòria del plenari que apostaria per ella en la contesa per mantenir-se al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. El vot de la militància era indispensable, ja que el codi ètic dels comuns només preveu que els polítics es puguin presentar dos mandats i només si les bases ho demanen i ho validen és possible que el candidat n’opti a un de tercer. La resposta a la idea que Colau torni a presentar-se a les primàries per ser cap de llista a les municipals ha sigut aclaparadora: 211 militants hi han votat a favor aixecant cartolines verdes i només un d’ells s’ha abstingut. Cap d’ells hi ha votat en contra.

El govern d'Ada Colau tornarà a aconseguir un pacte per aprovar els pressupostos. El segon des que els comuns governen Barcelona. I serà, de nou, gràcies a la negociació amb ERC, que aquests últims dies ha segellat a contrarellotge una entesa amb el govern de BComú i el PSC que serà vàlida tant per als comptes del 2021 com per a les ordenances fiscals, que preveuen la congelació de taxes. L'acord a tres es farà públic de manera imminent i s'ha rubricat després que el govern municipal atengués algunes de les al·legacions dels republicans, com ara preveure 50 milions per fer que l'Ajuntament adquireixi el 30% de la reserva de nous pisos destinats a habitatge assequible –els que queden regulats per la mesura que obliga a destinar el 30% de noves promocions o grans rehabilitacions a habitatge social– i en destini un terç a gent jove. També ha sigut crucial l'activació d'un nou districte tecnoindustrial a l'entorn de la futura estació de La Sagrera, un projecte per al qual es reservaran sis milions d'euros per poder adquirir naus i destinar-les a l'economia circular.

“No amagaré el cap sota l’ala amb el tema dels menors no acompanyats”. Amb aquesta sentència, el nou tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona -i exdirector dels Mossos d’Esquadra-, Albert Batlle, va deixar clara ahir la seva intenció de començar el mandat amb un gir de 180 graus; com a mínim en el to del discurs. El regidor del PSC responsable de seguretat del govern de Colau va posar ahir sobre la taula el “retorn assistit” dels nois que malviuen al carrer.

A només una setmana de la investidura, comuns i socialistes van ensenyar ahir algunes de les cartes que tenien amagades en una partida de pòquer a quatre amb desenllaç encara incert. Després que divendres les bases de Barcelona en Comú (BComú) avalessin per àmplia majoria que Ada Colau opti a la reelecció, l’alcaldessa en funcions va anunciar que assumeix “el risc” de ser investida amb els vots de Manuel Valls. El cap de llista del PSC, Jaume Collboni, per la seva banda, va redoblar la pressió i va avisar Colau que si no hi ha acord de govern entre tots dos partits no donarà suport a la seva investidura. Sigui com sigui, el candidat socialista no va aclarir quin serà el sentit del vot del seu grup municipal si finalment no hi ha pacte previ.

Després dels girs de guió d'ahir, quan Ada Colau va fer públic que vol optar a l'alcaldia, el republicà Ernest Maragall ha mogut fitxa i ha aprofitat la trobada que tots dos tenien prevista per a aquest matí per demanar-li que es faci enrere, que retiri la seva candidatura a la investidura. Tot i que els republicans havien anunciat que suspenien els contactes amb els comuns fins que no es desmarquessin d'un possible pacte de govern amb els socialistes i amb el suport de la llista de Manuel Valls, la trobada entre els dos candials estava prevista des de feia dies i la mateixa Colau la va confirmar ahir moments abans d'anunciar que, si el ple de la formació ho ratifica, es postula com a alcaldessa.