Gerardo Pisarello, l'ideòleg a qui apadrina Ada Colau

BarcelonaAl seu despatx al Congrés, Gerard Pisarello hi té tres objectes: una fotografia de Frederica Montseny, ministra anarquista de la Segona República, un retrat de Pi i Margall, president català de la Primera República, i una bandera de Barcelona. Són tres símbols que representen els valors amb què s’identifica l’ara diputat al Congrés i ex mà dreta d'Ada Colau a l’Ajuntament: els fronts d’esquerres bastits al carrer, el republicanisme i el municipalisme. El que va ser vicealcalde de Barcelona fa ara el pas per ser candidat de Barcelona en Comú el 2027 després que diverses veus de l’espai l'hi demanessin, quan encara ningú podia preveure que hauria d'acabar mesurant forces en unes primàries amb l'escriptor i humorista Bob Pop. En la posada de llarg de la candidatura, organitzada a cuitacorrents quan el partit va comprendre que hauria de batallar per ser alcaldable, va aparèixer falcat de Colau i d’Ernest Urtasun. Un missatge que deixava clar que ell és el candidat oficial de la cúpula.

Pisarello forma part del nucli fundador de BComú més pròxim als moviments sobiranistes. El polític, nascut a Tucumán (Argentina) el 1970, va arribar a Espanya per doctorar-se en dret a Madrid, i d’allà ja va aterrar com a professor de dret constitucional a Barcelona, on va construir tota la seva vida. Al seu país natal hi va deixar una història que va marcar la seva trajectòria personal i política: el seu pare, advocat i defensor dels drets humans, va ser segrestat i assassinat per la dictadura de Videla. També conviu des de fa poc més d'un any amb una altra pèrdua important a la seva vida, la de la seva parella Vanesa Valiño, activista dels comuns, que va morir el novembre del 2024.

Els seus col·laboradors el defineixen com una persona “reflexiva”, abocada als llibres –que omplen el seu despatx–, estudiós de la teoria política i ideòleg de relats. Pisarello, que és amant de la cultura popular catalana i del teatre, també ho és de l’escriptura –aquesta primavera publicarà la seva primera novel·la, sobre viatges, dols i amistat política– i de l'equip de futbol de l’Europa. També del Barça, quan “actua com l'exèrcit desarmat del país sense exèrcit”, apunta, parafrasejant Vázquez Montalbán. En una entrevista a Clarín el 2019, però, també es proclamava seguidor de l'Atlètic de Madrid.

Què proposa ara Pisarello per a la Barcelona del 2027? Ras i curt: acompanyar els moviments socials en un nou despertar, com el del 2008, en un moment en què el malestar social no acaba de fer eclosió tot i l'amenaça de l'extrema dreta. I ho vol fer defensant els fronts amplis d'esquerres, una tesi de la qual sempre ha fet bandera, en privat i en públic. Pisarello, amic de José Luis Zapatero i de Joan Tardà, no és sang nova, però aporta “l’experiència” que BComú no tenia quan va arribar al govern barceloní el 2015, i es perfila com un candidat que vol passar el llegat dels primers deu anys de BComú a les noves generacions. Si guanya les primàries, la seva “prioritat” serà Barcelona. I això vol dir, reconeixen des del seu equip, que caldrà reorganitzar les seves responsabilitats a Madrid per ser més a la ciutat.

Carol Recio, de Nou Barris a l'Ajuntament

Les primàries de BComú no són només del cap de llista: són d'un tàndem on la número 2, si el candidat és un home, ha de ser una dona. Qui acompanyarà Pisarello en aquest periple és Carol Recio, doctora en sociologia per la UAB i veïna de Prosperitat implicada en els moviments socials. Té experiència com a mà dreta de Gemma Tarafa a l’Ajuntament, a la regidoria de cures, on va despuntar per propostes com el dentista públic i per la seva capacitat “tècnica” i d’organització, com diu un company de files. “Representa com ningú l’esperit de BComú. És propera i manté vincles amb el seu barri", afegeix. Visita l'institut públic on va estudiar, a Nou Barris, cada vegada que pot.