Bob Pop, una plataforma mediàtica per desafiar l'aparell de BComú
L'escriptor i humorista viu a Barcelona des de fa més de 20 anys i reivindica que l'esquerra no s'ha de resignar en aquest cicle polític
BarcelonaBob Pop, àlies de Roberto Enríquez, vol ser alcalde de Barcelona. No es conforma amb figurar en una llista darrere d'una primera espasa de Comuns, i així ho va traslladar a Ada Colau i Gerardo Pisarello quan tots dos el van fer seure al davant d’una taula per mirar d’evitar unes primàries que dividissin el partit. Aquesta és la primera incursió a la política d’un personatge mediàtic que va començar la seva trajectòria a internet, com a bloguer i després com a columnista en diversos mitjans comentant programes televisius i de cultura pop. D’aquí ve el pseudònim que va conservar quan va fer el salt a la televisió de la mà d’Andreu Buenafuente. Va ser en un plató al seu costat quan, el 2019, va fer públic que tenia esclerosi múltiple. La malaltia li ha provocat una pèrdua de mobilitat que fa que es mogui en cadira de rodes.
Bob Pop, que va néixer a Madrid el 1971, va arribar a Barcelona fa més de 20 anys per amor –el seu marit Mauro ja hi vivia–. Viu ara en un pis a Ciutat Vella que va estar buscant durant vuit mesos, davant l'escassetat d’oferta, però també pels problemes per trobar un habitatge adaptat a persones amb mobilitat reduïda. És assidu del mercat de Santa Caterina i lamenta no poder practicar el català en un barri, el Born, inundat de turistes. Fa classes per millorar la seva fluïdesa en una llengua en què ha mostrat els seus progressos al programa de TV3 Bob in translation.
Què veu en Bob Pop l’equip de Comuns de qui s’ha envoltat, i que inclou persones que fa anys que militen a l'espai? “Surt a guanyar. No es resigna i té un altaveu mediàtic que ens va molt bé”, diu una d’aquestes veus. En les primeres reunions on es va gestar la candidatura, els participants destacaven la “il·lusió” que s’hi respirava per recuperar l’aire fresc que representava BComú el 2015, quan els de Colau van conquerir l'Ajuntament després d'una primera batalla a la interna: vèncer les suspicàcies que generava aquella onada d'activistes en els militants de partits tradicionals (i, singularment, d'ICV). Ell manté que l'Ada Colau d'aquella època l'hauria votat a ell –no és el cas de la del 2026, que s'ha significat a favor de Gerardo Pisarello–. Però Bob Pop juga (i fa humor) amb el fet de no ser el candidat de l'aparell, i planteja, fins i tot, si aquesta no pot ser una manera d'arribar a nous votants. Per exemple, de tots els que l'escolten en la secció-consultori que té els dilluns en el programa matinal de màxima audiència de la Ser, amb Àngels Barceló.
A l'espera del que decideixin les bases de BComú, pocs candidats poden presumir de tenir una sèrie autobiogràfica emesa per TNT i distribuïda per HBO en diversos països: en el seu cas, és Maricón perdido, una producció que repassa la seva vida, des del seu despertar queer fins a la persecució del somni de ser escriptor –ha escrit des de novel·les fins a poesia, passant per assaig–. En una entrevista al pòdcast Tranki, yo invito, Bob Pop es va definir com un nen “grassonet, marica i de poble”, poliamorós, i que, en una societat “conservadora”, pot arribar a semblar "punky", malgrat ser, en essència, un "senyor". Amb el seu humor habitual, ha promès una campanya "cabaret", amb bingo i tómboles, si cal, per animar el veïnat.
Mar Trallero, activista arrelada a Sant Antoni
Bob Pop farà tàndem amb l'activista i consellera de districte Mar Trallero. Trallero, veïna de Sant Antoni, va formar part de la candidatura que, en les primeres primàries de la història de BComú, va disputar el lideratge del partit a la llista oficialista, que va ser qui finalment va guanyar-ne tots els llocs –amb l'ajuda d'un sistema de votació que premiava el vot a una candidatura en bloc–. Altres membres d'aquella llista també han fet pinya amb Bob Pop, que compta, des de fora, amb el suport de l'excandidata de Comuns Rosa Lluch. Trallero és jurista i també doctora en literatura espanyola. Entre els seus àmbits d’expertesa hi ha la memòria històrica: és autora del llibre Neus Català, la dona antifeixista a Europa (Mina, 2008).