Barcelona En Comú afronta les primeres primàries de la seva història

BarcelonaBarcelona En Comú celebra les seves primeres primàries a la direcció en onze anys d'història. Mai fins ara hi havia hagut dues llistes que competissin per liderar el partit, que afronta l'era post Ada Colau amb la vista posada en les eleccions municipals del 2027 amb la gran incògnita de qui serà el seu alcaldable. Fins al 15 de desembre, dues candidatures s'enfronten per liderar una formació que es proposa teixir aliances amb les esquerres a la ciutat amb el somni de recuperar l'alcaldia (un somni que, per ara, té la demoscòpia en contra). No hi concorren ni Colau ni Janet Sanz, cares més visibles en els últims anys, però tampoc la número dos de BComú a l'ajuntament, Gemma Tarafa, que se centra ara en el càrrec de coordinadora de Comuns.

Quines diferències hi ha entre les dues propostes? La llista Un futur en Comú és més "oficialista", segons reconeixen diverses fonts consultades. A la candidatura a l'executiva, en formen part dirigents que ja han tingut responsabilitats de primer nivell: hi ha la regidora de BComú i exdiputada Jess González com a responsable de coordinació política, a més dels fins ara portaveus Max Cahner i Laura Cañadas. A les llistes a la coordinadora associada a aquesta candidatura hi ha la diputada Susana Segovia o l'exdiputat Enric Bárcena. Comptant-hi aquesta, hi ha cinc llistes a la coordinadora, òrgan amb una quarantena de membres dels quals ara se n'escullen deu. D'aquestes cinc, n'hi ha dues que van associades a la llista oficialista i dues més a l'alternativa –a més d'una altra que no s'adscriu a cap d'elles–.

La llista alternativa és Dialoguem En Comú, que es nodreix de militants que han tingut responsabilitats com a consellers de districte o assessors. Malgrat que alguns porten a la formació des dels seus inicis –és el cas d'Àngels Tomàs i Mar Trallero, que assumirien la carpeta d'organització–, no han estat encara a primera línia política. Reivindiquen poder "empoderar" la militància i destaquen el valor de processos de primàries per foguejar nous dirigents. "És un exercici molt positiu de cara a la formació de quadres", destaquen fonts de la candidatura. El relleu en els lideratges ha estat un dels grans problemes als quals han hagut de fer front els Comuns després de l'adeu de Colau.

La urgència de triar alcaldable

Hi ha vuit llocs en joc a l'executiva. Les llistes són desbloquejades: això vol dir que a la nova cúpula hi podrien conviure membres de totes dues (tot i que el sistema premia el suport en bloc a una executiva, amb un vot ponderat). L'equip que en surti tindrà com a primera urgència a gestionar les primàries a l'alcaldia, entre gener i febrer del 2026. Des de l'estiu sona el nom de Gerardo Pisarello: malgrat que ell no ha fet encara un pas endavant, el nom desperta reticències en alguns sectors, que no descarten una candidatura alternativa. Qui sí que ha anunciat que vol disputar aquesta cursa és Bob Pop, en qui algunes veus veuen un bon actiu mediàtic de cara a la campanya, amb independència de si finalment no és alcaldable. En el procés que acaba el 15 de desembre també s'escullen el nou comitè d'ètica i de garanties.

Més enllà dels noms i la seva ascendència a la interna, no hi ha diferències ideològiques rellevants entre les dues propostes d'executiva. Un punt clau en què coincideixen és en la necessitat de parlar de la seguretat a Barcelona, per evitar que aquest sigui un terreny de batalla de la dreta. El partit ho ha començat a fer amb la campanya Orgull de Barri, amb actes a l'Eix Besòs o Nou Barris, on Vox tracta de fer forat. Després del congrés de l'estiu, BComú ha tornat a activar sectorials per enfortir una formació on els més veterans encara identifiquen de quina família política venien els seus coetanis –ICV, l'activisme o el sector sobiranista–, mentre que les noves incorporacions senzillament s'identifiquen amb la marca Comuns. "Ho tornarem a fer", diu, confiat, un d'aquests nous fitxatges, recordant l'arribada de Colau a l'alcaldia el 2015.