Els analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant un sabor dolç de boca pel que fa al creixement econòmic de l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que ho faci amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que al 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del passat mes de setembre. 

L'economia mundial va estar plena de sorpreses el 2023. Tot i el marcat augment dels tipus d'interès, els Estats Units van aconseguir evitar una recessió, i els principals mercats emergents no es van enfonsar en una crisi de deute. Fins i tot la geriàtrica economia del Japó va mostrar una vitalitat sorprenent. La Unió Europea, en canvi, va perdre impuls, ja que la locomotora alemanya va frenar com a resultat del sobtat final de quatre dècades d'hipercreixement a la Xina.

Incertesa és l'únic nom que els experts s'atreveixen a posar –i en què coincideixen– a l'hora de fer previsions per al 2024 que acabem d'estrenar. A escala econòmica, segons el director d'economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, la incertesa domina el panorama, però assegura que serà un any que "anirà de menys a més" si es compleixen tot un seguit d'hipòtesis macroeconòmiques que van lligades, com no pot ser d'una altra manera, a la situació geopolítica.

El govern espanyol confia en crear 1,1 milions de nous llocs de treball entre el 2023 i el 2026. Així es desprèn del programa d'estabilitat que ha enviat a Brussel·les aquest divendres a la tarda. Es tracta d'un document de més de 150 pàgines en què l'executiu de Pedro Sánchez no només informa sobre com va acabar el 2022, sinó que actualitza com preveu que evolucioni l'economia espanyola.

El Fons Monetari Internacional ha millorat les seves previsions per a l'economia espanyola per a aquest 2023, tot i que a escala mundial les ha empitjorat, segons l'últim informe de perspectives econòmiques de la institució. El document alerta que l'economia global es troba en un moment d'incertesa molt elevada, amb riscos derivats de la inestabilitat bancària, l'alça de preus i les tensions geopolítiques, sobretot la guerra a Ucraïna.

Petit baló d'oxigen del Banc d'Espanya. Tal com va anticipar a principis de març el seu governador, Pablo Hernández de Cos, l'organisme estima que aquest 2023 el creixement econòmic serà més favorable en comparació amb la previsió que va elaborar fa tan sols tres mesos. En concret, el Banc d'Espanya apunta ara a una millora del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'1,6% aquest any, 0,3 punts percentuals més del previst al desembre. Una xifra, però, que continua estant per sota de la previsió del govern espanyol (2,1%), però en sintonia amb el que estimen altres institucions internacionals.

L'economia espanyola s'ha alentit, però aguanta. Malgrat els mals auguris, fins i tot del mateix Banc d'Espanya, es confirma que al quart trimestre (octubre, novembre i desembre) l'activitat econòmica ha resistit més del previst. Enrere queden, doncs, aquelles estimacions que apuntaven a un creixement de l'economia nul o fins i tot negatiu. De fet, el comportament de l'activitat aquest últim tram de l'any ha estat "similar" al del tercer trimestre (juliol, agost i setembre), quan l'economia va créixer un tímid 0,2%. En concret, l'organisme supervisor ha apuntat que al quart trimestre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) creixerà un 0,1% intertrimestral.

Brussel·les creu que l'economia de l'eurozona entrarà en recessió i preveu que el seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) registri una disminució del 0,3% l'últim trimestre d'enguany i, els primers tres mesos del 2023, un 0,1%. Espanya, però, esquivaria la recessió tècnica per la mínima, ja que no encadenaria dos trimestres consecutius de decreixement intertrimestral: el quart trimestre del 2022 l'economia espanyola també cauria un 0,3%, però la variació del primer trimestre de l'any que ve seria del 0%. Tot i això, la Comissió Europea calcula que l'eurozona ja tancaria el 2023 amb un creixement del 0,3%, un punt per sota del que havia estimat a l'estiu. "El creixement del PIB continuarà sent dèbil a l'inici del 2023 abans de guanyar solidesa a la segona meitat de l'any", assenyala l'informe publicat aquest dijous per l'executiu comunitari.

La Generalitat ha reduït les seves previsions de creixement de l'economia catalana, tant per a aquest any com per al 2023. Les causes que justifiquen aquesta rebaixa són la crisi energètica que afecta la Unió Europea, la incertesa provocada per la invasió russa d'Ucraïna i la inflació, segons l'informe semestral d'escenari macroeconòmic publicat aquest dijous pel departament d'Economia.

La Cambra de Comerç de Barcelona revisa a la baixa les seves previsions davant el context econòmic actual. En aquest sentit avisa que, tot i que el seu escenari central no preveu un tall del subministrament del gas rus a Europa, "en cas que es produís, no descartem entrar en un context de recessió" a Catalunya.

Gairebé dos mesos després de publicar les previsions macroeconòmiques per als pròxims 3 anys (2022, 2023 i 2024), el Banc d'Espanya (BdE) anunciava que les revisaria a la baixa. La durada de la guerra a Ucraïna, la pressió inflacionista i, en particular, l'augment de la inflació subjacent –l'augment de preus sense tenir en compte l'energia i els aliments–, així com un creixement de l'economia el primer trimestre més tímid del previst, han portat l'organisme supervisor a dibuixar un rebot del PIB d'un 4,1% per a aquest 2022 (0,4 punts percentuals menys que a l'abril, quan va preveure un creixement del 4,5%). D'aquesta manera, la projecció del BdE s'alinea amb la de l'OCDE (4,1%) o la de la Comissió Europea (4%) i és un pèl més pessimista que la del govern espanyol i l'Airef (4,3%).

El BBVA ha reduït les seves perspectives de creixement per a l'economia catalana per a aquest any i el 2023. El servei de recerca de l'entitat considera que enguany l'alentiment dels mercats internacionals pot afectar negativament la indústria, que a Catalunya té més pes que a la resta d'Espanya, a causa de la guerra a Ucraïna i l'allargament dels problemes logístics a les cadenes productives. Malgrat això, el consum i la inversió es mantindran a un bon ritme i el turisme serà un dels motors de l'activitat.

L'escalada de preus reduirà el creixement de l'economia catalana aquest 2022, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. L'organisme empresarial ha reduït les seves previsions per a aquest any i el vinent, tot i que les xifres se situen encara molt lluny d'una hipotètica recessió.

Inflació, tensions en les cadenes de subministrament i la guerra a Ucraïna estan portant els diferents executius a revisar a la baixa les previsions de la recuperació econòmica després de la pandèmia. Catalunya no se n'escapa i el departament d'Economia i Hisenda ha publicat aquest divendres les seves previsions de creixement del PIB per a l'any 2022 i 2023: un augment del 4,9% per a aquest any i del 2,9% per a l'exercici següent. És a dir, l'economia catalana creixerà aquest 2022 un punt i mig per sota de la previsió anterior, feta a l'octubre, que situava l'augment del PIB en el 6,4%.

BBVA Research, el servei d'estudis del banc d'origen basc, ha pronosticat que Espanya creixerà al voltant d'un 5% entre el 2021 i el 2023 –unes dades clarament més optimistes que les previsions dels organismes oficials–, gràcies a la recuperació del turisme, l'estalvi acumulat i la millora de la conjuntura econòmica a nivell internacional.

Dos mesos després del seu informe econòmic de la tardor, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat fortament a la baixa les dades d'Espanya. L'organisme ha retallat aquest dimecres un terç la previsió de creixement de l'economia per aquest any: del 6,8% del PIB que preveia al setembre al 4,5% que pronostica ara, a poques setmanes de tancar l'any. El canvi fa que Espanya ja no sigui el país europeu que més creixerà aquest any. De fet, amb la nova previsió, l'economia espanyola creixerà per sota de la mitjana de la zona euro (5,2%) i per darrere de França (6,8%) i Itàlia (6,3%). 

L'optimisme no regna entre els dos principals organismes supervisors espanyols. D'una banda, aquest dilluns el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha assegurat que l'organisme farà "una revisió significativa a la baixa" de les perspectives de creixement econòmic d'aquest any per a Espanya i ha considerat "incompleta" la recuperació postpandèmia en comparació amb altres països. La institució havia publicat que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria un 6,3% el 2021 i un 5,9% el 2022, xifres que ara considera massa optimistes.

El centre de recerca del BBVA ha deixat sense canvis les seves projeccions de creixement de l'economia espanyola per al 2021 i el 2022. Així doncs, el gabinet d'estudis de l'entitat financera espera que el producte interior brut espanyol (PIB) augmenti un 5,5% aquest any i un 7% el següent, les mateixes xifres que els pronòstics del trimestre passat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2021 i s'ha mostrat optimista de cara a la recuperació parcial de l'economia mundial aquest any, malgrat alertar del perill que hi hagi divergències entre països rics i pobres i que augmentin les desigualtats.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat més d'un punt, fins al 5,9%, la previsió de creixement del PIB espanyol previst per al 2021. Els últims càlculs de l'organisme situen la caiguda de l'economia espanyola en l'11,1% el 2020 per l'impacte de la pandèmia de covid-19. El pronòstic és gairebé dos punts inferior al descens que havia calculat l'FMI en les anteriors previsions, de l'octubre del 2020. Segons l'organisme, el PIB espanyol creixerà un 4,7% el 2022, dues dècimes més respecte a l'última revisió.