Uns comptes "soviètics", un model de país condicionat per "l'extrema esquerra" o un govern entregat al "comunisme". Aquests són alguns dels qualificatius que Junts, PP i Vox han dedicat en les últimes setmanes a l'executiu del PSC arran del seu pacte de pressupostos amb Comuns, que han arrencat dels socialistes el compromís de vetar les compres especulatives d'habitatge i anar un pas més enllà en la intervenció pública en el mercat immobiliari. Són variacions d'una crítica que cada vegada pren més força en el sector dret de l'hemicicle i que també té el seu eco en el discurs de Foment del Treball, que també ha titllat de "filocomunistes" aquestes polítiques.

Per convèncer ERC, el govern del PSC sap que ha d'empènyer a Madrid per fer possible que l'Agència Tributària de Catalunya pugui recaptar tots els impostos, començant per l'IRPF. Des d'aquest dijous, ja sap també quin serà el preu dels comuns: els de Jéssica Albiach demanen al Govern que incrementi fins als 1.200 milions d'euros el pressupost en habitatge (en els anteriors pressupostos en reclamaven 1.000) i que dobli les ajudes al lloguer, però també que ampliï la cobertura de les beques menjador, que reforci Rodalies i els busos interurbans i que redueixi un 50% les llistes d'espera dels especialistes de la sanitat pública. Però a aquestes prioritats, habituals en la majoria de negociacions els últims anys, se n'hi afegeix una de nova: Comuns exigeix al govern del PSC que en sis mesos es prohibeixi per llei la compra especulativa d'habitatges a Catalunya. Així ho ha aprovat l'executiva del partit en una reunió aquest dijous.

Era el requisit que Comuns havia posat sobre la taula per negociar pressupostos i aquest dimarts s'ha complert: el Govern ha començat a sancionar propietaris per incomplir la llei d'habitatge a Catalunya. Així ho ha anunciat en roda de premsa la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, després de mantenir una reunió amb l'executiu al Palau de la Generalitat per avaluar el grau de compliment dels pactes que van signar a la primavera. Segons Albiach, les multes pugen fins als 120.000 euros en total i han recaigut també sobre immobiliàries. En un comunicat, el Govern ha assegurat que hi ha 13 expedients sancionadors oberts: 7 els tramita l'Agència Catalana de Consum i 6 l'Agència d'Habitatge. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha confirmat que afecten tant persones físiques com jurídiques.

Després de moltes setmanes de debat polític i d'incògnites, els governs espanyol i català han premut l'accelerador i en menys de 24 hores han definit i anunciat com seran els preus dels transports per a l'any que ve i els tipus de bitllets que hi haurà. Ara, amb els nous canvis, entendre el maremàgnum de modalitats, preus i descomptes no és una feina fàcil i els usuaris hauran d'estudiar bé quin bitllet els surt més a compte comprar a partir de l'any que ve. Desgranem tots els canvis i anuncis que s'han fet les últimes hores, en quatre apartats:

Sense l’alcaldia de Barcelona i amb la representació al Parlament en mínims històrics, els comuns sabien que en l’assemblea extraordinària que han celebrat aquest cap de setmana calia fer autocrítica. Amb una nova direcció i un full de ruta renovat, el partit es prepara ja per afrontar un nou cicle electoral en què té com a repte enfortir-se com a organització, intentar salvar-se del naufragi de Sumar després de la dimissió de Yolanda Díaz –que, a diferència del que va passar el 2021, no ha assistit a l’assemblea– i buscar nous lideratges arran de l’adeu d’Ada Colau. La recepta ideològica continua sent la mateixa: polítiques d’esquerres i ecologistes des d'un "catalanisme inclusiu" i que busquin estrènyer els llaços amb els moviments socials. Ara bé, tothom a l’organització admet que caldrà fer canvis estratègics per aconseguir que aquest discurs sedueixi nous votants i recuperi els que s'han quedat pel camí, especialment davant l’ascens del PSC com a força hegemònica a Catalunya.

Els comuns afronten els dies 16 i 17 de novembre una assemblea extraordinària per afrontar els seus últims mals resultats electorals. Una de les grans incògnites era qui agafaria les regnes de la pròxima direcció, després de la decisió d’Ada Colau d’apartar-se de la primera línia política (sense descartar, però, tornar-se a presentar a les eleccions del 2027). La incògnita va quedar resolta el passat 21 d'octubre: en una entrevista a RTVE, la cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va anunciar que renunciaria a repetir com a coordinadora nacional i que la fins ara coordinadora, Candela López, i la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa –propera a Ada Colau– farien tàndem a la cúpula del partit.

Els mals resultats dels comuns en les últimes cites electorals tindran conseqüències a la cúpula. Si Ada Colau ja anunciava fa unes setmanes que no repetirà com a coordinadora nacional de l'espai, ara és el torn de Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament. Ho ha explicat ella mateixa en una entrevista a RTVE aquest dilluns, quan falta menys d'un mes per a l'assemblea en què s'haurà d'elegir la nova direcció del partit, el 16 i el 17 de novembre: "És una decisió personal, però que va acompanyada d’una reflexió política, no només meva, sinó del partit", ha detallat.

El govern de Pere Aragonès, que aquest dimarts ha presidit la que serà, previsiblement, la darrera reunió del seu consell executiu, més enllà de l'obra de govern, ha estat marcat per quatre moments decisius. Des de l’acord d’investidura amb Junts –i la posterior trencadissa– als acords amb els comuns i el PSC per als pressupostos, fins que els de Jéssica Albiach van tombar el darrer projecte de comptes i el president va avançar les eleccions. Aquests són els moments decisius que han marcat el mandat del dirigent republicà.

La nit electoral del 12 de maig, a la seu dels comuns es van sentir crits de celebració quan, durant l’escrutini, el PSC va recuperar l’escó que els permetia tornar a sumar una majoria de 68 diputats amb Esquerra i els de Jéssica Albiach. És una anècdota que il·lustra bé la lectura que el partit va acabar fent del seu resultat electoral: tot i que les urnes els han fet passar de vuit a sis escons, continuen sent decisius per formar un Govern d'esquerres que passi per un acord tripartit i, de passada, freni una repetició electoral que podria desconfigurar aquesta majoria. Malgrat les dificultats que auguren a la negociació, fonts dels comuns consultades per l'ARA són optimistes i, en aquest sentit, veuen amb bons ulls que els republicans condicionin la investidura de Salvador Illa al fet que assumeixi un "finançament singular" per a Catalunya, on creuen que és possible arribar a un acord quan es tanqui el capítol de la mesa del Parlament. De moment, PSC, Esquerra i comuns s’asseuran junts a la part esquerra de l’hemicicle i compartiran l’ala dels despatxos a la cambra. Hi ha qui ja hi veu una primera victòria simbòlica.

Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.

Tot i obtenir els pitjors resultats de l’espai polític en tot el segle XXI, els comuns poden seguir sent decisius. És el missatge que van transmetre ahir. La formació ha obtingut només sis diputats i el 5,81% dels sufragis: “No és el resultat que esperàvem”, va reconèixer la seva cap de llista, Jéssica Albiach, en la compareixença per valorar els resultats. La formació ha patit l’efecte de cavall guanyador del PSC, i no sembla haver recollit res dels pràcticament 180.000 vots que ha perdut Esquerra.

Les enquestes no es posen d’acord sobre quins seran els resultats dels comuns en aquestes eleccions, tot i que la majoria apunten que baixarien dels 8 escons que ara tenen al Parlament. Els de Jéssica Albiach s’enfrontaven al repte de defensar el seu ‘no’ al Hard Rock, que els va dur a tombar als pressupostos de la Generalitat i, de retruc, a precipitar l’avançament electoral. A diferència del que va passar el 2021, el partit es presenta ara sense Podem i en coalició amb el nou partit Sumar de Yolanda Díaz amb l’aspiració de ser decisius en la formació d'un pròxim govern, que aspiren que sigui un tripartit d'esquerres.

Els comuns tenen clar quina és la fórmula que volen després de les eleccions de diumenge: un tripartit amb Esquerra i el PSC. El PSC no li fa lletjos, i malgrat que Esquerra mai ha dit que s’avindria a ser-hi els comuns demanen "força" per arrossegar les dues formacions a formar-lo. Ha sigut el principal missatge de la formació liderada per Jéssica Albiach al seu acte de tancament de campanya aquest vespre a Cornellà, on ha estat flanquejada per les primeres espases de l’espai: la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat dels comuns a les eleccions europees, Jaume Asens.

Jéssica Albiach (València, 1979) es presenta a les eleccions amb el repte de millorar els 8 diputats dels comuns del 2021.

Aquest dijous, David Miró conversa amb Jéssica Albiach, candidata dels Comuns per aquest 12-M.

Les setmanes prèvies a la votació dels pressupostos fallits que va precipitar la convocatòria d’eleccions, la major part dels rivals polítics dels comuns donaven per fet que els de Jéssica Albiach acabarien baixant del burro i en facilitarien l’aprovació tot i que el Govern no renunciés a tirar endavant el Hard Rock. No va ser així: els comuns van aguantar la posició fins al final i van rebutjar l’última proposta de l'executiu, que incloïa estudiar una possible moratòria a macroprojectes i reformes fiscals de bracet amb el PSC. El que va ser un revés en el seu moment –els sindicats no van amagar el malestar per com va acabar el sainet pressupostari– s’ha convertit en una de les banderes electorals dels comuns, que precisament van arrencar la campanya del 12-M a Reus, a la circumscripció de Tarragona. És on, per cert, el partit està pugnant per mantenir o fins i tot fer créixer l’escó que hi tenen –i on les seves joventuts han aprofitat per repartir preservatius contra el macrocasino.

"Quan vaig arribar a Barcelona, el 2011, recorde que em costava molt parlar en català en públic, perquè no hi estava acostumada, notava que em faltava vocabulari, ja que el valencià per a mi era una llengua reservada a l'àmbit privat i col·loquial. Per això ara soc la màxima defensora de la immersió, perquè jo a València no vaig poder ser filla de la immersió". Jéssica Albiach (València, 1979) s'expressava així fa uns mesos en una entrevista amb l'ARA en què confessava una vivència que és bastant habitual entre els valencians que venen a Catalunya: la descoberta de la pròpia llengua. I hi podem afegir que, en paral·lel a la descoberta de la pròpia llengua, Albiach va descobrir un nou país, Catalunya, amb tot el que això comporta: geografia, història, les comarques... En un test no n'acostuma a fallar cap. No en va sempre va ser una bona estudiant.