Un dels experts del Govern sobre compra especulativa carrega contra la proposta del PSC i Comuns

BarcelonaEl pacte de pressupostos del Govern i Comuns, que preveu la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, no ha agradat gens a les cambres de propietaris i a les organitzacions empresarials, però tampoc a les entitats de llogaters, que el consideren poc agosarat. A les veus crítiques amb el text, que planteja modificar la llei d'urbanisme per facultar els ajuntaments a introduir el veto, aquest divendres se n'ha sumat una de nova: la de Jaime Palomera, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un dels experts que va participar en la taula de treball del Govern sobre aquest tema i que va elaborar un informe a favor de la mesura. "La proposta actual sobre la compra especulativa d’habitatge difícilment podrà complir l’objectiu", han assegurat des de l'IDRA en un posicionament redactat pel mateix Palomera, segons ha confirmat l'ARA.

Quins forats veu a la mesura? D'entrada, que no impedeix la compra d'habitatges per revendre'ls al cap de poc temps per un preu superior, cosa que diu que generarà més tensió en el mercat. La proposició de llei pactada introdueix mecanismes per mirar d'evitar-ho: per exemple, obligant les persones físiques grans tenidores a empadronar-se en una casa per assegurar que se l'han comprat per viure-hi, o limitant les segones residències que pot tenir una persona. També obliga els grans tenidors i les empreses que comprin edificis sencers a posar-los tots al mercat de lloguer segons els índexs de preus, però no n'impedeix la revenda.

Aquest dijous, des de Comuns ja alertaven que, per assegurar la solvència jurídica de la norma, no podien entrar a regular les vendes. La prohibició s'articula a través de la normativa urbanística i d'usos als quals es pot dedicar un immoble acabat d'adquirir, mitjançant plans especials. L'urbanisme és competència exclusiva de la Generalitat, mentre que les bases dels contractes i el règim civil són competència de l'Estat. Per això s'ha triat aquesta via. Ara bé, Comuns confia que la pujada d'impostos que van pactar l'any passat amb el Govern per als grans tenidors i a qui compri un edifici sencer —amb un increment de l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP) del 10% al 20%— serveixi per desincentivar aquestes operacions.

Els habitatges buits

Un altre problema, segons Palomera, és que el text pactat "no impedeix comprar habitatges per tenir-los buits com a actiu especulatiu". Malgrat que la normativa catalana ho penalitza en el cas dels grans tenidors, hi continua havent problemes d'inspecció. A més, la llei no tindrà efectes retroactius, de manera que no té cap incidència en la situació dels pisos que actualment estan desocupats. "Cal aprovar mesures urbanístiques i fiscals que assegurin la funció social dels habitatges infraocupats o desviats a usos no residencials", alerta l'IDRA al comunicat.

De fet, en el seu informe, Palomera ja advertia que la limitació de la compra especulativa s'havia d'inserir en un marc global d'actuació i combinar amb altres mesures. Per exemple, collar fiscalment les persones o empreses que acumulin immobles, condicionar l'accés al finançament a la funció social de l'habitatge, incrementar els inspectors o recuperar pisos que ara es destinen a altres funcions, com ara activitat econòmica, o que estiguin buits. "La demanda està inflada artificialment per actors que no tenen necessitat d’habitatge", concloïa Palomera.

L'última queixa de l'IDRA és que, amb el plantejament del PSC i Comuns, els particulars, les administracions i les entitats socials continuaran competint amb "la demanda especulativa en el mercat de la compravenda". És a dir, com que no hi ha una prohibició total perquè els grans tenidors deixin de comprar –se'ls permet fer-ho en algunes circumstàncies–, això pot "seguir alimentant l’encariment i les dinàmiques de concentració de la propietat": menys propietaris amb un sol habitatge, i més multipropietaris i grans tenidors. Tot i això, la proposició de llei veta que les empreses puguin adquirir pisos —han de ser edificis sencers— precisament amb aquesta idea.

Xoc amb Foment

Si l'IDRA i el Sindicat de Llogateres consideren que el Govern i Comuns s'han quedat curts, Foment del Treball considera que s'han passat de frenada. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat de "filocomunistes" les polítiques d'habitatge de l'executiu i ha acusat Illa de voler aconseguir els vots de Comuns per als pressupostos "a canvi de vulnerar els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya, com la propietat privada". "Em preocupa moltíssim la imatge de Catalunya a l'exterior", ha etzibat. En aquest sentit, ha carregat contra "la incompetència dels darrers governs de la Generalitat en matèria d'habitatge", inclòs l'actual, per ser "incapaços de produir habitatge assequible a disposició dels ciutadans". "Estem amb uns plantejaments de decreixement econòmic que no fan cap bé a la imatge del president Illa i del govern de la Generalitat", ha rematat.

No és la primera topada que Foment té amb el Govern. La patronal catalana ha anat apujant el to contra l'executiu del PSC a mesura que ha anat avançant la legislatura i els socialistes s'han anat inclinant per mesures més intervencionistes en l'àmbit de l'habitatge i pujades d'impostos concretes —per exemple, amb la taxa turística o els tributs als grans tenidors—. La tensió entre la patronal i l'executiu va arribar a cotes màximes quan Sánchez Llibre en persona va carregar contra el model de finançament pactat, que va titllar "d'insuficient". Aleshores va transcendir que Illa havia esbroncat el president de Foment per aquest posicionament. Aquest divendres, Sánchez Llibre ha comentat la conversa que va mantenir per aquest tema i el "gran escàndol" que es va organitzar al Govern per la seva postura.