La Casa Blanca va anunciar dimecres a la nit que havia destituït la directora dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), Susan Monarez, per no alinear-se amb l'agenda del president. En un correu electrònic, un portaveu de Donald Trump, Kush Desai, deia textual que Monarez no "està alineada amb l'agenda del president de fer America Sana un altre cop [Makin America Healthy Again]" i per això, "la Casa Blanca ha cessat Monarez de la seva posició amb la CDC", segons recull The New York Times.

Criar és, entre altres coses, anar prenent decisions perquè els fills tirin endavant de la millor manera: decidir que s’anirà per aquest camí o per aquell altre a la recerca de l’aprenentatge, del creixement, de la salut, i acompanyar-los-hi. En aquest viatge sense full de ruta i amb tantes destinacions com famílies, no sempre queda clar què és una pràctica contrastada i què és una creença més o menys respectable, però sense evidència científica, més pròxima a l’esoterisme o a l’espiritualitat. En converses amb amics, al blog d’un suposat expert o al perfil d’un influenciador, no és estrany sentir que les vacunes són una enganyifa o que l’arbre de te fulmina els polls. Hi circulen afirmacions i consells sovint contradictoris i un munt de pseudoteràpies, des de l’homeopatia fins a les pedres suposadament miraculoses. Una frase recurrent: "A mi em funciona". Es pot destriar el gra de la palla navegant en aquest oceà?

A més dels estralls que va causar en la salut i les vides, la pandèmia de coronavirus va deixar un llegat social confús, espès i feixuc, amb disfuncions de diferents tipus que, encara avui, es fan servir sovint com a sortides justificatives a realitats que no ens agraden (sobretot vinculades amb el jovent: els resultats de l'informe PISA, per exemple). Dins aquest garbuix postpandèmic brilla amb llum pròpia el que podríem denominar la rebel·lia sanitària: és a dir, declarar-se insubmisos (els ciutadans individualment, o grups, o institucions) a les recomanacions, o les obligacions, que es deriven d'una alarma de salut pública. Ja no cal que es tracti d'una pandèmia: ara aixequen la seva absurda bandera quan es produeixen els habituals pics hivernals d'infeccions respiratòries. Com cada any per aquest temps, la grip, el covid i altres virus i éssers mutants fan la seva aparició i això comporta efectes indesitjables: en particular, riscos per a la salut de les persones i saturació de la sanitat pública. Per atenuar-los, es recomana l'ús de les mascaretes de protecció als establiments sanitaris. Immediatament, s'aixequen les veus dels qui s'hi neguen, i aleshores es dicten mesures d'obligatorietat (com ha fet, aquest mateix dimarts, la Generalitat).

El mes de setembre passat, els membres del Dáil Éireann, el parlament irlandès, van ser segrestats per unes hores a l'interior de l'edifici mentre als afores, unes dues-centes persones agredien físicament o verbalment els vianants i s'enfrontaven a la policia. El dia que es reprenien les sessions després de l'estiu, els manifestants també van plantar al mig del carrer dos simulacres de forques, de les quals van penjar fotografies de representants de tota la classe política. Volien mostrar el seu descontentament. Per què? Els crits que se sentien eren una amalgama diversa: contra les vacunes de la covid, contra la immigració, contra la comunitat LGTBI+, contra les normes que a les escoles ensenyen respecte als col·lectius minoritaris. Una agenda ampla d'extrema dreta.

Vint-i-dos dies després que un comboi de camioners arribés a la capital del Canadà per protestar contra les restriccions pandèmiques, la policia s'ha traslladat al centre d'Ottawa aquest divendres per reprimir els manifestants, amb l'esperança d'acabar amb setmanes de bloqueig que han sacsejat la ciutat, han fet enfurismar els residents locals i han remogut el país.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha invocat l'ús de poders especials d'emergència per posar fi a les protestes de camioners i antivacunes que bloquegen la capital, Ottawa, i passos fronterers amb els Estats Units. Trudeau ha assegurat que les mesures seran "raonables" i limitades en el temps, i que el govern no desplegarà soldats. En una declaració televisada aquest dilluns a la nit, el primer ministre va dir que no limitarà la llibertat d'expressió ni la capacitat de manifestar-se legalment al país. El Parlament canadenc hauria d'aprovar l'ús de les mesures d'emergència en un termini de set dies, i també té la facultat de revocar-les.

Les forces de l'ordre canadenques van anunciar diumenge la reobertura d'un important pont internacional que els manifestants havien estat bloquejant durant gairebé una setmana. La notícia va fer créixer l'esperança de les indústries que s'havien vist forçades a quasi aturar la seva activitat. Quan van anunciar que el pont Ambassador, que uneix Windsor, a Ontario, amb Detroit, s'havia recuperat després d'una sèrie de detencions al matí, alguns ho van elogiar com una victòria d'un govern que s'ha vist sacsejat per la intransigència d'unes protestes antivacunes que han anat creixent i estenent-se.

La policia francesa ha dispersat aquest dissabte amb gasos lacrimògens els manifestants antivacunes que havien aconseguit arribar fins a l'Arc de Triomf de París, en una protesta que havia estat prohibida per les autoritats. Fins a 7.000 policies s'han desplegat tot aquest cap de setmana per evitar que els manifestants, que es presenten com a Comboi de la Llibertat en imitació de la protesta de camioners antivacunes del Canadà, aconseguissin bloquejar les vies d'accés a París.

Els Estats Units insten Canadà a utilitzar els poders federals per “resoldre la situació” a la frontera i reduir així la tensió econòmica provocada pel bloqueig de la principal via comercial entre ambdós estats per part dels manifestants antivacunes canadencs. L'administració de Joe Biden va fer pública aquest dijous aquesta petició per part del secretari de Seguretat Nacional i el secretari de transport dels EUA adreçada als seus homòlegs canadencs.

El pas terrestre més concorregut entre els Estats Units i el Canadà va estar tancat ahir després que els camioners canadencs bloquegessin dilluns els carrils per protestar contra les mesures de control de la pandèmia del seu govern. La policia d’Ottawa ha notificat la detenció de 23 persones per “manifestació il·legal”, ha immobilitzat vehicles i ha requisat milers de litres de combustible. Per al Canadà, el bloqueig d'aquest pont té repercussions econòmiques molt importants, ja que hi circulen habitualment uns 8.000 camions diaris, que representen el 27% del comerç amb el país veí. En aquest sentit, el ministre de Seguretat Pública del Canadà, Marco Mendicino, ha assegurat que continuaran treballant per "mantenir les cadenes de subministrament en moviment pel pont Ambassador i les rodes de l'economia girant".

La capital del Canadà, Ottawa, ha declarat l'estat d'emergència aquest diumenge després de deu dies de vaga i bloqueig dels camioners, que ocupen diversos carrers amb els seus vehicles i mantenen paralitzat el centre de la ciutat. La manifestació dels camioners, que va arrancar fa deu dies en contra de l'obligatorietat de les vacunes per als que travessin la frontera, demana ara la fi de totes les restriccions sanitàries i la dimissió del primer ministre, Justin Trudeau. Amb suport financer que els arriba des de cercles republicans dels Estats Units, els camioners s'han convertit en un malson per als ciutadans d'Ottawa, assetjats pel soroll constant de les seves botzines, el bloqueig del trànsit en diverses vies i fins i tot amenaces i intimidacions. Alguns han fet onejar banderes amb l'esvàstica nazi i banderes confederades, segons Reuters.

Els voltants de les seus de les institucions europees a Brussel·les s'han convertit aquest diumenge en l'escenari d'una batalla campal, al final d'una manifestació contra les restriccions per la pandèmia, que ha reunit 50.000 persones segons la policia i mig milió segons els organitzadors. Es tracta de la protesta més gran fins ara de les moltes que ha viscut la capital belga protagonitzades pels contraris a les vacunes, el certificat covid o altres limitacions. Hi ha almenys setanta detinguts i dotze manifestants i tres policies han estat traslladats a l'hospital, segons un comunicat emès al vespre per la policia.

El dia abans de començar l'Open d'Austràlia, Novak Djokovic, possiblement el millor tennista de tots els temps, s'enfrontava a un rival decidit que ni el talent, ni l'entrenament, ni els diners o la força de voluntat podien superar. Un tribunal de tres jutges confirmava diumenge la decisió del govern australià de cancel·lar el seu visat. De fet, ha perdut davant un govern decidit a convertir-lo en un símbol d'una celebritat que no s'ha vacunat; d'una llei d'immigració que atorga una autoritat absoluta en la gestió de les fronteres, i d'un clam popular, en un país on la gent està acostumada a seguir les normes, pel que s'ha vist com un menyspreu imprudent de Djokovic respecte als altres, després que reconegués que, sabent que era positiu, s'havia reunit amb dos periodistes a Belgrad.

Hi ha persones que no es volen vacunar. Això ja passava molt abans del covid i cal anar-ho recordant. L'any 2018, molt abans d’aquesta crisi sanitària, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir en un informe que els moviments antivacunes eren una amenaça per a la salut pública a Europa per la negativa d'alguns pares a vacunar els seus fills. El decidit retorn del xarampió, per exemple, havia disparat llavors totes les alarmes. L’anell d’immunitat dels nens vacunats –la majoria– protegia en general la minoria dels no vacunats; si la proporció entre els uns i els altres s'anava descompensant, però, el cercle de protecció no tindria el mateix efecte. En l’esmentat informe s'advertia també dels efectes negatius en la longevitat dels europeus derivats del tabac, l'alcohol i l'obesitat. Resulta que els europeus som els qui bevem més de tot el planeta (8,6 litres d'alcohol pur anual per habitant), els qui fumem més i els segons més obesos després del continent americà. Les diferències internes eren llavors (estem parlant de 2018, abans de l'augment de mortalitat provocat pel covid) molts grans: a Luxemburg l'esperança de vida era de 83,1 anys, mentre que a Moldàvia era de només 71,6. L'informe, com veuen, es referia al continent europeu en general, no a la Unió Europea.

Uns diuen que el virus no existeix i que la pandèmia és una conspiració per dominar la població. Altres, en canals de Telegram amb més d'un centenar de milers de seguidors, que fa dècades que les elits volien convertir un virus en “una arma biològica per netejar” el món i que les autoritats treuen profit de la "pandèmia" sotmetent la població amb les mascaretes, el toc de queda o les vacunes. Però els últims mesos, amb la campanya de vacunació massiva com a teló de fons, els missatges de persones que fins ara no havien tingut conductes escèptiques també s’han radicalitzat, sobretot amb les vacunes: creuen que provoquen greus efectes secundaris intencionadament o que ens controlaran el cervell “amb el 5G”. La majoria dels que defensen aquestes idees són negacionistes i antivacunes, però ara a causa de la situació excepcional que ha provocat el covid també hi ha població confosa o escèptica que les reprodueix, intencionadament o no. Tenen diferents ideologies i provenen de classes socials diverses, però tenen un element en comú: desconfien dels governs i de les fonts oficials.

Les vacunes són un dels èxits més grans de la història, però el fet que siguin una eina de medicina preventiva i s'administrin abans que hi hagi una malaltia per evitar-la (l'individu està sa) esdevé un argument per a la població més reticent i, sobretot, per als antivacunes. A més, com tots els fàrmacs, hi ha la possibilitat que els vacunats puguin patir algun esdeveniment advers i aquestes xifres de risc, que són anecdòtiques en comparació amb els beneficis que suposen, sovint són tretes de context i utilitzades amb una finalitat dissuasiva de la vacunació. De fet, els últims mesos han circulat a les xarxes socials multitud de missatges falsos contra les vacunes per frenar el covid-19.