La de l’Àfrica a les Balears és la ruta migratòria que més creix i converteix l’arxipèlag en una de les portes d’entrada de la immigració irregular. Sense cap possibilitat de fer-ho legalment, i amb el control militar i policial intensificat a la ruta de les Canàries, cada cop més persones migrants busquen alternatives per arribar a territori europeu. Les pasteres que arriben a les illes des de les costes d’Algèria han pujat en un 84% en els nou primers mesos de l'any, mentre que les arribades d’embarcacions a Espanya decauen en un 38%: així, les Illes ja representen el 23% del total de les arribades, quan set anys enrere aquest percentatge era residual, un 0,4%, segons les últimes dades del ministeri de l'Interior.

Òmnium Cultural, l'ANC i Irídia mouen fitxa per anul·lar l'amnistia concedida als 46 policies nacionals processats per la violència contra els votants de l'1-O a Barcelona. Les entitats han anunciat aquest dijous la presentació de diversos recursos davant del Tribunal Suprem perquè retiri la mesura de gràcia als agents, avalada pel jutjat número 7 de Barcelona i confirmada, més endavant, per l’Audiència de Barcelona. Els escrits a l'alt tribunal acusen els policies de tortures i tractes inhumans i degradants i recorden que es tracta de delictes que no poden ser emparats per la llei d'amnistia.

L'associació Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què adverteix que cap tribunal espanyol ha acceptat investigar com a tortures l'agressió d'un vigilant del metro a un adolescent l'any 2022. Ara per ara, el vigilant està absolt del delicte de lesions lleus pel qual va ser jutjat. Malgrat que l'escena va quedar enregistrada en vídeo, la magistrada va valorar que no hi havia prou proves i les lesions que tenia el menor es van atribuir a una conseqüència d'haver-lo reduït després de posar-se violent, d'acord amb la versió de la defensa del vigilant.

Tan sols uns minuts després d’arribar a un port de les Canàries, a Ismael Ouattara el van tancar en una presó, acusat de traficar amb persones. Les mateixes persones amb què havia fet el trajecte de 17 dies entre la costa occidental africana i l’arxipèlag espanyol, entre elles la seva filla petita. Ouattara va ser identificat com el patró de la barca i va estar empresonat de manera preventiva 14 mesos, amb "l’única prova" del telèfon mòbil que duia a sobre. No va ser fins tres anys després que la seva causa va ser arxivada per falta de proves que l’incriminessin ni l’identifiquessin com el patró de la barca. Durant el temps que va estar tancat no va tenir cap assessorament jurídic ni assistència en el seu idioma per explicar-li quines eren exactament les acusacions. També el van separar de la seva filla, amb tot el dolor afegit que això suposa sobre la incertesa del seu estat.

Tres notícies de Catalunya: 

“La seva infiltració té conseqüències inesborrables, sigui legal o no”. Així s'han manifestat les vuit dones que es van querellar contra el policia nacional que es va infiltrar en moviments socials de la ciutat l'endemà de publicar-se la decisió de l'Audiència de Barcelona de tancar la investigació. Les denunciants s'han pronunciat públicament per primera vegada des que van intentar iniciar la causa contra l'agent, el gener del 2023. "Sí que van ser agressions sexuals perquè no vam donar consentiment a aquell policia, sinó al personatge que havia creat l’Estat", han explicat aquest dimarts, "sense posar la cara però sí les veus" per tal de protegir la seva intimitat després de sentir a sobre "tot el pes del patriarcat" arran de la seva denúncia.

En els últims dos anys a l'Estat s'han denunciat nou casos en què moviments socials havien detectat la infiltració de policies nacionals entre les seves files. A Barcelona se'n van denunciar dos en menys de sis mesos de diferència. Un dels policies era D.H.P., que va arribar a la ciutat el maig del 2020, es va acostar al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, a Sant Andreu, i es va convertir en un habitual a assemblees i concerts. Es va guanyar la confiança de l'entorn fins al punt que va mantenir relacions sexuals i sentimentals amb vuit activistes. En descobrir l'engany, les dones es van querellar per agressió sexual, un delicte contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. El jutge que va rebre la denúncia va arxivar el cas a petició de la Fiscalia, però les acusacions hi van insistir presentant un recurs. Ara, l'Audiència de Barcelona ha tornat a tancar la porta a investigar el cas assegurant que no veu delicte en l'actuació del policia infiltrat. Una decisió que les activistes, representades per advocades d'Irídia i la CGT, ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem perquè segueixi indagant.

Els quaranta-sis agents de la Policia Nacional que estaven sent processats per les agressions durant el referèndum de l’1-O han estat amnistiats. El jutge que instruïa la causa considera que les agressions comeses queden emparades per la llei d’amnistia i n’extingeix la responsabilitat penal. La norma aprovada definitivament a finals de maig incloïa el perdó judicial a les accions policials que s'estiguessin investigant, a excepció d’actes de tortura o tractes inhumans o degradants greus. El magistrat Francisco Miralles, titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, descarta que es produïssin durant la jornada del referèndum i acorda el sobreseïment de la causa contra els agents.

L'Audiència de Barcelona ha reobert la investigació contra dos agents dels Mossos d'Esquadra per la mort de l'Antonio, un veí de Badalona que va rebre l'impacte de sis descàrregues elèctriques amb una pistola Taser. Els fets es remunten al novembre del 2021, quan l'home, amb problemes de salut mental, es va tancar dins d'una habitació de casa seva amb dos ganivets. La seva mare va trucar al 112 i fins al domicili hi van acudir efectius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels Mossos d’Esquadra. Segons denuncia la defensa de la família, pilotada per Irídia, els agents i els sanitaris sabien que l'Antonio patia esquizofrènia i ja s'havien trobat amb aquesta situació amb anterioritat. Tot i això, segueix Irídia, només van accedir al domicili agents dels Mossos i li van dur a terme sis descàrregues elèctriques, dues quan l'home ja estava reduït i no tenia els ganivets a les mans, segons denuncia l'entitat. L'Antonio va entrar en aturada cardiorespiratòria i va ser traslladat a l’hospital, on va morir l’endemà.

"M'amenaçaven de pegar a la meva germana si no parlava i em feien mirar per una finestreta i veure com li pegaven. Jo sabia que ella era més dura que jo i que no parlaria. Vam estar tancats 32 dies a Via Laietana", explica Pepus Ferrándiz. El Pepus i la Maribel són germans bessons i tenien tan sols 17 anys quan els van detenir. Els van torturar de totes les maneres possibles i, després de 32 dies als calabossos de Via Laietana, els van enviar a la presó. El Pepus va estar a la Model durant 13 mesos, els mateixos que la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat, on les monges de la Cruzada Evangélica la van sotmetre a un nou calvari d'adoctrinament moral i càstigs. Ara, més de 50 anys després, els germans tenen l'oportunitat de querellar-se contra els policies que els van torturar: Vicente Juan Creix, Rafael Núñez Valverde, Genuino Nicolás Navales i Atilano del Valle.

La Llotja de Mar de Barcelona va ser l'escenari escollit per Pedro Sánchez per intentar vendre una imatge de normalitat poc més d'un any després del referèndum de l'1 d'Octubre. El 21 de desembre del 2018 el consell de ministres es va reunir en aquest espai, el primer cop que ho feia a Catalunya des de la restauració de la democràcia. Amb el Procés a flor de pell, presos polítics i el record recent del 155, els carrers van bullir (no només els de Barcelona) per rebutjar la presència de l'executiu espanyol a Catalunya. En aquest context, algunes protestes van acabar amb aldarulls, i van requerir un fort dispositiu d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra. A les 14 hores, quan ja havia acabat el consell de ministres, les manifestacions continuaven en diversos punts, entre ells al carrer de la Fusteria, a tocar de la Llotja de Mar.

Entre el 2009 i el 2012 i entre el 2015 i el 2018 es van registrar 2.854 processos a la Policia Nacional vinculats a tortures, maltractaments o denegació de garanties a detinguts, però només 26, el 0,9%, van acabar en sanció; 2.481 ni tan sols es van incoar. En els mateixos períodes, a la Guàrdia Civil n'hi va haver 2.084 i només 9 (0,4%) van acabar en sanció; 2.074 no es van incoar. Pel que fa als Mossos d'Esquadra, cada any es publica informació sobre sancions, però no s'especifica si tenen a veure amb actuacions abusives. En el cas de l'Ertzaintza se sap que el 2021 es van tramitar 281 queixes per tortures o maltractaments, però no quantes van acabar en sanció. Aquestes dades resumeixen la falta de transparència i control intern de l'ús de la força o les actuacions discriminatòries que es produeixen als cossos policials de l'estat espanyol, una circumstància que, segons associacions en defensa dels drets humans, deriva en impunitat.

Des de la tardor del 2019 s’han obert set investigacions judicials per persones ferides per l’impacte d’un projectil foam dels Mossos d’Esquadra, de les quals tres han quedat bòrnies, una pateix les seqüeles d’un traumatisme cranioencefàlic i una altra ha perdut un testicle. De l’anàlisi de les causes se'n destil·la el canvi de discurs del cos respecte d’aquests projectils i s’evidencien les mancances d’una eina antidisturbis que va agafar protagonisme després que el Parlament prohibís les pilotes de goma. Entitats en defensa dels drets humans com Irídia fa temps que en demanen l’eliminació, un extrem que també s’ha posat sobre la taula en la comissió d’estudi sobre el model policial del Parlament.

Irídia, el centre per a la defensa dels drets humans, ha publicat un informe sobre les amenaces que van patir el 2021 periodistes i defensors dels drets humans a Catalunya. L'entitat ha analitzat les principals vulneracions de drets d'entre les 161 sol·licituds d'actuació que va rebre l'any passat i ha posat el focus en les intervencions dels agents de seguretat privada, ja que considera "preocupant" l'augment de la gravetat i la desproporció de les seves actuacions.

L'entitat de drets humans Irídia assegura que els cossos policials continuen posant traves a la identificació dels agents investigats per agressions o males praxis. En l'actualitat, els advocats d'aquesta plataforma porten 56 casos judicials –la majoria, per una denúncia de violència policial– i asseguren que només en cinc d'aquests casos el cos implicat ha facilitat la identitat dels agents sota sospita. "És especialment preocupant", segons recull l'informe del servei d’atenció i denúncia davant de situacions de violència institucional d’Irídia, que s'ha presentat aquest dijous.

Dos anys i mig després que una dona patís un traumatisme cranioencefàlic per l'impacte d'un projectil de precisió foam durant les protestes per la sentència del Procés a Barcelona, continua sent una incògnita qui va disparar el tret lesiu. Es tracta d'una de les quatre persones ferides greus a Catalunya per aquest tipus de projectils, que van substituir les pilotes de goma després que el Parlament prohibís als Mossos utilitzar-les l'any 2014. Les altres tres són persones que han perdut un ull, tot i que el protocol marca que els escopeters antidisturbis han d'apuntar sempre per sota de l'abdomen.

“Les lesions són compatibles amb un impacte a gran velocitat d'un objecte compatible amb un projectil de foam”. És l’informe del metge forense sobre la lesió d’un noi a qui el 18 d’octubre del 2019 li van rebentar l’ull esquerre al carrer Trafalgar de Barcelona durant una de les protestes postsentència. Irídia ha denunciat que és la tercera persona que ha perdut un ull o la visió per un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra, i de moment no s’ha identificat cap dels escopeters que van disparar aquesta mena d'armament. La víctima del carrer Trafalgar és un jove extutelat per la Generalitat que aquell dia havia anat a Barcelona per celebrar que feia 18 anys i que quan tornava a casa va rebre l’impacte del foam a l’ull, segons Irídia.

Un desnonament aquest matí al barri del Putxet i el Farró de Barcelona ha acabat amb l’Olga i el seu fill fora de casa. El Sindicat d’Habitatge de Cassoles i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca havien convocat una mobilització per intentar evitar aquest desallotjament i diverses persones s’han assegut a l’entrada de l’edifici. Quan la comitiva judicial ha demanat als Mossos d’Esquadra que executessin el desnonament, els agents antiavalots han avisat a les persones que estaven protestant que els multarien si no marxaven, aplicant la llei mordassa. Aquest moment s’ha enregistrat en vídeo i Irídia ha criticat l’actuació.

“L’impacte de la bala de goma va truncar la meva vida”, explica Ester Quintana, a qui van rebentar un ull en la vaga general del 2012 a Barcelona. Li han hagut de fer sis operacions a la cara, ha necessitat “molta força de voluntat” per l’afectació psicològica que també li va causar la lesió però mai ha sabut quin mosso d’esquadra li va disparar: van absoldre els dos agents investigats perquè no se sabia determinar. Aquesta falta de condemna no és una excepció. Segons un estudi d’Irídia i Novact que enumera les lesions d’aquesta arma, no hi ha cap escopeter policial condemnat per cap de les 40 víctimes de pilotes de goma dels últims 20 anys a Espanya.

Un jutjat de Barcelona investiga dos mossos d’esquadra per la noia de 19 anys a qui van buidar l’ull fa tres mesos, en la primera nit de protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. Són escopeters de la Brigada Mòbil (Brimo) que van disparar bales de foam el 16 de febrer al voltant de dos quarts de nou del vespre a la cruïlla del carrer Bosch i la Via Augusta. El jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, ha admès a tràmit la querella presentada per la víctima i ha citat a declarar per al 14 de juny la noia, un testimoni i els dos antiavalots –els agents ho faran en la condició d’investigats.