Societat 16/04/2021

Dues denúncies als Mossos per la noia a qui van buidar l’ull

Irídia identifica dos possibles escopeters que haurien disparat el projectil de foam

2 min
Un antiavalot dels Mossos amb una llançadora de foam en les protestes per Hasél a Barcelona.

BarcelonaUn jutjat té una investigació oberta per la noia de 19 anys a qui van buidar l’ull la primera nit de protestes a Barcelona per l’empresonament de Pablo Hasél. Irídia hi ha presentat dues querelles: una com a acusació particular –representant la víctima– i una altra com a acusació popular. Tant la primera com la segona denúncia es dirigeixen contra l’agent dels Mossos d’Esquadra que va disparar a la víctima i contra el comandament. I en la segona, Irídia identifica dos possibles escopeters que haurien disparat el projectil de foam perquè, segons les imatges, hi va haver dues detonacions. Són els agents que aquell dia a les 20.21 h eren a la cruïlla del carrer Bosch i la Via Augusta, quan la noia va rebre l’impacte a l’ull dret.

La primera querella considera que l’acció suposa un delicte de lesions que ha provocat la pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal i la segona hi afegeix un delicte de tortura o contra la integritat moral. La noia ha perdut per complet l’ull dret i ha sigut necessària la col·locació d’una pròtesi ocular. “Les llançadores de foam són armes de precisió”, recullen les denúncies. “Les bales de foam no reboten i, per tant, els trets efectuats impacten definitivament allà on són apuntats”, argumenten, i que es van utilitzar “de forma indiscriminada i contrària al que marca el protocol d’ús”. En una querella recorden que, segons els Mossos, aquella nit es van fer servir més de 300 projectils de foam.

Les denúncies expliquen que la víctima estava allunyada de la línia policial i que es va situar dreta darrere uns contenidors al veure que els antiavalots llançaven bales de foam, a una distància d’uns 20 metres que “no podia generar cap perill i molt menys justificar un tret dirigit a la cara quan està expressament prohibit disparar més amunt de la zona abdominal”. La codirectora d’Irídia, l’advocada Anaïs Franquesa, avança que s’haurà de determinar si el projectil es va disparar de forma intencionada perquè els escopeters tenen una mira per apuntar. Les querelles diuen que la noia estava en una zona envoltada de periodistes –una redactora va rebre un impacte al cap– on no es produïen llançaments contra la línia policial.

“Cap sorpresa” a Interior

Quan li han preguntat per les dues denúncies als Mossos, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha admès que “no és cap sorpresa”. “Pensava que la querella es posaria abans”, ha assegurat a Catalunya Ràdio. Segons Sàmper, fins ara s’han identificat tres policies per aquesta intervenció però no concretament el que va disparar i també ha reconegut que “tot apunta” a una responsabilitat de l’administració. No ha valorat si l’arma té un visor o no tot i que ha argumentat que el moment d’utilitzar-la hi ha “molt moviment”, de manera que “la perfecció del tret és desitjable però complicada”. Davant el preacord d’ERC i la CUP que exigeix suspendre el foam fins que es facin públics els protocols, Sàmper ha reiterat que es difondran “en breu”.

stats