L'arribada diària de pasteres pressiona les Balears, que rebutgen més menors migrants

BarcelonaLes rutes migratòries cap a Europa s'estan reconfigurant i l'arribada de pasteres s'ha intensificat a les Balears. Aquest fenomen no és nou: es coneix com a "efecte globus", és a dir, quan es pressiona una via migratòria, el flux de persones no es redueix sinó que es redirigeix. L'últim informe del ministeri de l'Interior constata que les arribades irregulars a Espanya s'han reduït gairebé un 30% respecte a l'any passat, amb 22.000 migrants aquest any, uns 9.100 menys. Ara bé, mentre les Canàries, històricament epicentre del drama migratori, han experimentat una caiguda del 46,7%, les Balears han registrat un augment del 77%.

Segons el balanç estatal, només els primers quinze dies d'agost han desembarcat a les costes balears 1.500 persones. Les dades de la Delegació del govern espanyol assenyalen que, fins al 23 d'agost, han arribat 256 embarcacions amb 4.819 migrants a bord. Aquesta xifra inèdita evidencia que la que fins ara era una ruta secundària se suma a altres travessies més vigilades com l'Atlàntica, amb destí a les Canàries. Però la ruta cap a les Balears no és més segura: en els últims dies s'ha confirmat una víctima mortal i una vintena de desapareguts.

De fet, continua la cerca de dotze persones desaparegudes després que divendres saltessin a l'aigua a prop de Cabrera des d'una pastera, i l'ONG Caminando Fronteras va avisar que hi ha almenys dues embarcacions més que no han arribat a la seva destinació i de les quals es desconeix el nombre de passatgers a bord. També l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) denuncia que els agents treballen amb torns de més de 24 h i que hi ha retards greus en rescats, com una pastera detectada a Cabrera a les 16:30 h que no va ser rescatada fins 7 hores després, amb catorze ocupants en condicions extremes.

La majoria dels migrants provenen d’Algèria, per això es parla de la "ruta algeriana", però també hi ha persones del Marroc, Tunísia, l'Afganistan, el Pakistan i l'Àfrica subsahariana, amb predomini de somalis. Els motius darrere d'aquest increment són diversos: poden ser polítics, tenint en compte les diferències en la vigilància i el control fronterer al país d'origen o la relació amb el país receptor; humanitaris, perquè com més tensió o dificultats econòmiques, més persones s'arrisquen a deixar casa seva i exposar-se als perills del mar, i socials, com ara que l'existència d'aquesta ruta es faci més coneguda. Això no vol dir, però, que les arribades a les Canàries hagin cessat, sinó que la ruta del Mediterrani està agafant embranzida.

El govern balear assegura que l'impacte de les arribades quasi diàries a l'arxipèlag és molt gran, eminentment a Mallorca, Eivissa i Formentera. Per a la presidenta, Marga Prohens (PP), aquest fenomen es deu al fet que Algèria té una actitud més permissiva amb la sortida de pasteres des de les seves costes, així com a la facilitat amb què operen algunes màfies. Això, diu, ha fet que les Balears s'hagin convertit en “la principal porta d’entrada de la immigració irregular” a la Unió Europea, tot i que cap autoritat estatal la reconegui oficialment, i que la situació sigui "del tot insostenible per raons humanitàries".

Arrenca el repartiment de menors migrants

Del que Prohens es queixa principalment és de la manca de recursos per gestionar els migrants fins que l’Estat els trasllada a la Península i, per això, reclama que s’impedeixin noves arribades. “L’única política d’immigració és que no vinguin, actuar al país d’origen i protegir les fronteres”, va afirmar. En aquest sentit, demana que Europa activi Frontex a les Balears per reforçar la vigilància marítima.

També denuncia la sobresaturació dels dispositius d’acollida, especialment pels menors no acompanyats: només hi ha 56 places oficials, però s’acullen més de 600 joves. Aquest any n’han arribat 300, però molts infants de l’any passat continuen en recursos d’emergència. Les infraestructures estan col·lapsades i l’executiu diu que està buscant alternatives “on ningú no es mereixeria viure mai”.

En aquest sentit, Prohens va anunciar dijous que recorrerà davant del Tribunal Suprem la suspensió cautelar del repartiment dels 3.000 menors pendents d’asil a Canàries i Ceuta que l’executiu espanyol vol iniciar el 28 d’agost. Dimarts 26 s’ha d’aprovar un decret sobre la capacitat ordinària d’acollida, pas previ al procés de reubicació, avalat per la justícia i exigible pel govern espanyol.

Segons el govern de Canàries, la postura balear és "un exercici d'irresponsabilitat i insolidaritat" per part d'una comunitat que "acull 5.000 menors menys que les Canàries". "Ells tenen 680 menors, i nosaltres, més de 5.500", ha defensat el viceconseller del Gabinet del president de les Canàries, Octavio Caraballo. El portaveu de l'executiu balear, Antoni Costa, defensa que el recurs no busca paralitzar el repartiment, sinó evitar que les Balears acullin aquests 49 menors amb només 2 milions d’euros d’aportació, que consideren insuficients.

Davant la negativa balear, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va acusar Prohens de fer-ho amb motivacions racistes i va recordar que no va acudir a l'última Conferència Sectorial d’Infància, on s’havia de repartir un fons extraordinari de 22 milions entre les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. En efecte, la trobada va quedar cancel·lada per manca de quòrum a causa de la plantada de les comunitats governades pel PP. De fet, el sistema de repartiment obligatori s’enfronta a l’oposició de deu comunitats amb president popular, així com Castella-la Manxa, amb govern socialista. Madrid també ha optat per recórrer els últims decrets davant del Tribunal Suprem. Però el govern espanyol subratlla que mentre la llei estigui en vigor, totes les comunitats han de complir-la i reubicar els menors que els pertoquin.