Un estiu fructífer en ruptures, i ara, també pels mandataris. Aquest dimecres el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat que se separa de la seva dona, Sophie Grégoire Trudeau. Després dels missatges als comptes personals de la parella, l'oficina del primer ministre del Canadà ha puntualitzat en el comunicat oficial que tots dos "han firmat un acord de separació", per assegurar que "es prenen totes les mesures legals i ètiques respecte a la seva decisió". Així doncs, i encara que no es parla de divorci explícitament, la parella posa punt final a un matrimoni de 18 anys amb el qual han tingut tres fills, Xavier, Hadrien i Ella-Grace.

Les tres formacions independentistes han mantingut avui la unitat d'acció i JxCat i ERC han secundat la moció de la CUP que instava a ratificar la declaració de ruptura del 9-N i a fer efectives les lleis suspeses del TC tot i l'avís dels lletrats. Un acord que es va tancar ahir, tot i que fonts d'ERC reconeixen que la votació pot comportar problemes jurídics als membres de la mesa independentistes i especialment al seu president, Roger Torrent. Els membres de la mesa constitucionalistes han intentat, sense sort, impedir la votació presentant propostes perquè el president del Parlament reconsiderés l'admissió a tràmit de la moció i de les transaccions. De fet, Ciutadans ha amenaçat fins i tot de portar Torrent al TC per haver permès la votació.

Com havia passat recurrentment durant la legislatura passada, els lletrats del Parlament han tornat a fer aquest dijous un pas endavant per advertir públicament el president de la cambra, Roger Torrent, de les possibles conseqüències de no aturar la votació d'una moció de la CUP. Abans que comencés el debat, Torrent ha demanat al secretari primer de la mesa, David Pérez, que llegís l'advertència a l'hemicicle.

El vicepresident segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra, ha anunciat avui que Ciutadans reclamarà que es convoqui la mesa del Parlament, davant les esmenes que s'han presentat a la moció per ratificar la declaració de ruptura del 9-N que la CUP portarà aquesta tarda al ple i que té el suport de JxCat i ERC, i que si el president Roger Torrent no ho fa el portarà al TC. "Quan es fa una esmena i membres de la mesa s'hi oposen com és el cas, cal que es reuneixi i més quan estem advertits pel TC que hem de paralitzar qualsevol iniciativa que vagi en contra dels seus dictàmens", ha afegit.

JxCat i ERC deixen en l'aire el seu suport a la moció que la CUP va registrar aquest dilluns per ratificar la "vigència" de la declaració de ruptura del Parlament aprovada el 9 de novembre del 2015. Una resolució que manifestava la sobirania de la cambra catalana per davant del Tribunal Constitucional i que, precisament, l'alt tribunal espanyol va suspendre posteriorment. En roda de premsa aquest dimarts, la portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, ha destacat que la mesa del Parlament ha admès a tràmit la iniciativa dels cupaires i no ha volgut avançar quin serà el posicionament del seu grup en la votació de la setmana vinent. "Farem propostes i aportacions", ha advertit, però, la representant de la llista encapçalada per Carles Puigdemont.

El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, ha lliurat aquest divendres al rei Felip VI la memòria d'aquesta institució del 2015, on destaca les sentències sobre la consulta del 9-N i la declaració independentista, i on recorda que els "límits constitucionals" de l'acció política "no són immodificables" i es poden revisar per les vies de reforma establertes, però que "ignorar" aquests límits i vies "suposa desconèixer la primacia incondicional de la Constitució" i "el respecte a la llei", que és "fonament de l'ordre polític i de la pau social".

L'Audiència Nacional s'ha pres seriosament les mocions dels ajuntaments de suport a la resolució anul·lada del 9-N aprovada al Parlament per Junts pel Sí i la CUP. Nombrosos consistoris han rebut reclamacions de l'alt tribunal perquè informin sobre la votació d'un text que es posiciona al costat d'una declaració que el Tribunal Constitucional ja ha anul·lat. Les formes per respondre, però, són diferents segons el municipi. Així, la CUP aposta per desobeir i no atendre les peticions, mentre que l'Associació de Municipis per la Independència recomana enviar només l'acta del ple on es va aprovar la moció. Altres opten per aparcar les bones formes.

El Tribunal Constitucional (TC) no es va limitar dimarts a admetre a tràmit i suspendre la conselleria d'Exteriors del Govern. També va decidir començar a desplegar un altre front: iniciar els tràmits contra la comissió d'estudi del procés constituent. El ple de l'alt tribunal dóna deu dies a la Fiscalia i al Parlament perquè informin sobre la creació de la comissió. És a dir, que presentin al·legacions de "l'incident d'execució" plantejat pel govern de Mariano Rajoy al TC.

Aquest dimarts ha fet exactament tres mesos que Junts pel Sí i la CUP van aprovar al Parlament la resolució de ruptura –ja declarada inconstitucional–, que preveia iniciar el camí cap a la independència i un annex de mesures socials. És per això que la CUP ha fet una valoració de l'aplicació del document, celebrant l'impuls de la comissió del procés constituent –ara impugnada al Tribunal Constitucional (TC)– i la petició de crear les ponències de les tres lleis de desconnexió -qüestionades per l'oposició-. Malgrat tot, l'esquerra anticapitalista ha reclamat que el Govern també apliqui les mesures incloses en l'annex social, encara que això suposi ignorar el TC, tal com també preveu la resolució. Els cupaires ja ho han sol·licitat internament en la reunió que mantenen periòdicament en el si del grup de Junts pel Sí.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha requerit a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra que l'informin sobre els estatuts, finançament i activitats desenvolupades per l'ANC, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), per aclarir si van ser les "impulsores i promotores" de la tramitació de les mocions de suport a la resolució de ruptura del 9 de novembre.

El govern espanyol vol acotar el punt de mira del Tribunal Constitucional (TC) per evitar que el Parlament tiri endavant la comissió del Procés Constituent. La vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va avançar divendres que denunciarien a l'alt tribunal la creació d'aquesta òrgan –constituït formalment dijous passat– i demanarien que s'apliqués per primer cop la reforma de la llei del TC que va imposar el PP, que avala el tribunal per emprendre mesures per fer complir les seves sentències. L'executiu central, de fet, creu que aquesta comissió neix de la declaració de ruptura del 9 de novembre, la qual està invalidada per l'alt tribunal, motiu pel qual podria ser un exemple d'aquesta casuística.

El Parlament mou fitxa. Després que el Tribunal Constitucional (TC) dictés la suspensió de la declaració de ruptura, la mesa ha aprovat aquest dimarts amb els vots a favor de JxSí i CSQP i en contra de Ciutadans i PSC presentar al·legacions contra la suspensió de la declaració d'inici del procés d'independència. Un cop aprovada la decisió, els serveis jurídics de la cambra elaboraran abans de divendres el recurs que el Parlament elevarà a l'alt tribunal per demanar que s'aixequi la suspensió.

El Cercle d'Economia ha emès aquest divendres una nota d'opinió en la qual critica amb contundència la declaració de ruptura que Junts pel Sí i la CUP van aprovar el 9 de novembre. Segons el Cercle, en els onze dies que han passat des de llavors ja s'han pogut constatar "efectes negatius" en les "decisions empresarials d'inversió" i en la "localització de seus corporatives a Catalunya".

Societat Civil Catalana portarà al Consell d'Europa el seu rebuig a la declaració de ruptura i al procés cap a la independència endegat per JxSí i la CUP després dels resultats del 27-S. El president de la plataforma unionista, Rafael Arenas, es reunirà dimarts 17 de novembre a Estrasburg amb el cap de gabinet de la presidenta de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa.

El rei Felip s'ha reivindicat aquest dijous com a garant de la unitat d'Espanya i ha transmès un "missatge de seguretat en la unitat i la continuïtat del nostre projecte de convivència nacional". En la seva primera intervenció pública després de l'aprovació de la declaració de ruptura al Parlament, Felip VI ha destacat el "compromís" dels espanyols amb el "compliment de la llei" i ha "garantit" que la "Constitució prevaldrà": "Que ningú no ho dubti", ha dit.

L'operació del govern de Mariano Rajoy per suspendre la declaració rupturista ja s'ha consumat. Després d'una reunió inusualment llarga, el Tribunal Constitucional ha decidit, per unanimitat, acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol i suspendre immediatament la moció d'inici del procés d'independència.

El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha celebrat aquest dimecres que el govern espanyol hagi recorregut al Tribunal Constitucional (TC) la declaració de ruptura, i ha apuntat a la pressió sobre els funcionaris de la cambra com a mencanisme per fer efectiva una hipotètica suspensió de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

L'amenaça està a punt de ser efectiva. Tant el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com la resta de la mesa, podrien enfrontar-se a la suspensió de les seves funcions si desacaten les ordres del Tribunal Constitucional (TC), tal com contempla la moció de Junts pel Sí i la CUP. El recurs del govern espanyol demana a l'alt tribunal que notifiqui per carta a un total de 21 alts càrrecs la previsible suspensió cautelar de la declaració de ruptura i els adverteixi que, si tiren endavant estructures d'estat, admetent a tràmit proposicions de lleis, per exemple, poden enfrontar-se a una inhabilitació.