Política 30/03/2016

El mapa dels ajuntaments rupturistes: quins són i per què l'Audiència Nacional els investiga?

Prop d'una vintena de consistoris catalans han rebut un requeriment judicial. Són només una petita part dels 280 que van aprovar mocions a favor de la declaració independentista del 9-N

Aina Canyelles / Laia Vicens
4 min

BarcelonaEls passos que el Govern va fent per caminar cap a la desconnexió són torpedinats tant pel govern espanyol (ara en funcions) com pel Tribunal Constitucional per la via judicial, una opció que també s'utilitza fins i tot en aquells actes simbòlics que s'impulsen des d'institucions com els ajuntaments. És el cas que s'han trobat almenys 15 consistoris catalans dels gairebé 280 que van donar suport a la resolució independentista aprovada pel Parlament el passat 9-N.

L'Audiència Nacional s'hi ha dirigit per requerir-los la informació sobre els plens en què es va aprovar la moció en qüestió. Celrà va ser el primer ajuntament que va rebre la notificació, seguit de Girona. Tots els consistoris reben la reclamació a través dels Mossos d'Esquadra i a tots se'ls acusa de sedició o rebel·lió.

Ara bé, mentre la causa dels requeriments sempre és la mateixa, les respostes dels ajuntaments davant la denúncia de la Fiscalia no han estat iguals. Els ajuntaments de Sant Cugat, Igualada i Premià de Dalt van presentar la documentació i l'Audiència Nacional va decidir arxivar la denúncia perquè quan els ajuntaments van presentar la moció a favor de la resolució del Parlament, el Tribunal Constitucional (TC) encara no havia dictat la sentència que l'anul·lava. Els alcaldes sempre han defensat que de la moció aprovada no se'n deriva cap acte administratiu i que només es tracta d'un posicionament polític.

Més recentment, ha rebut el requeriment l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat. Els Mossos han acudit a la seu consistorial per demanar tota la informació relacionada amb la moció de suport a la declaració rupturista. L'alcalde del municipi, Isidre Sierra, ha assegurat a través d'un comunicat que com a conseqüència d'un error administratiu, aquest acord del ple no és vigent, de manera que es demostra que no s'han realitzat les comprovacions oportunes a l'hora de fer el requeriment.

La CUP recepta desobediència

També l'Ajuntament de Soriguera, al nucli de Vilamur (Pallars Sobirà) ha rebut l'avís per part dels Mossos. Una trentena de persones s'han concentrat davant el consistori per donar suport als regidors. Estava previst que el requeriment arribés a les 11 del matí, però els Mossos s'han avançat per no trobar-se amb la concentració. L'alcalde, Xavier Pedemonte, ha llegit el requeriment als concentrats i ha informat que els membres de la CUP no tenen la intenció d'entregar la documentació que se'ls demana.

Tampoc ho faran els alcaldes cupaires de Verges, Ignasi Sabater, que va reunir-se amb els partits de l'oposició per traslladar-los la seva voluntat d'"ignorar i desobeir" el requeriment, i el de Capellades, Aleix Auber, que també té intenció de desobeir l'Audiència Nacional. "Cap tribunal ens tallarà les ales", ha afirmat.

Per la seva banda, els ajuntaments de Celrà i Viladamat –en tots dos consistoris hi governa la CUP– han desobeït l’Audiència Nacional i no han entregat ni entregaran l’acord de ple que donava suport a la desconnexió. De fet, en un comunicat, els cupaires van reclamar que els ajuntaments "desatenguin" les peticions d'informació que tramitin els Mossos i van demanar al conseller d'Interior, Jordi Jané, que "s'abstingui d'obeir" qualsevol nou requeriment que arribi de l'Audiència Nacional. Els ajuntaments de Girona, la Seu d'Urgell, Deltebre, Tortosa, Reus, Amposta i Sallent també han rebut el requeriment de l'Audiència i la investigació segueix en curs.

De fet, els cupaires han presentat una campanya de mobilització que, sota el lema "Sense por", vol donar suport als municipis investigats i també a aquells càrrecs electes assenyalats per la justícia. En concret, volen tancar files amb l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que haurà de donar explicacions davant la justícia per haver mantingut l'estelada a l'Ajuntament en dies electorals, i amb el regidor de Capgirem Vic Joan Coma, investigat per un presumpte delicte de sedició, en fer una crida a la desobediència durant un ple municipal.

Qui també s'ha sumat a la desobediència és l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, que ha respost negativament al requeriment d'informació per part de l'Audiència Nacional sobre la moció de suport a la resolució de ruptura del Parlament. "El requeriment és una anomalia democràtica perquè fiscalitza la llibertat d'expressió", ha argumentat el batlle, d'ARA Vilassar, que governa amb majoria absoluta i que està integrat pel Grup d'Esquerres de Vilassar de Dalt, ERC i els independents d'Opció per Vilassar.

L'AMI anima a seguir aprovant mocions

Davant la disparitat de criteris dels ajuntaments, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va intentar unificar l'estratègia. En una reunió de la seva executiva a l'Ametlla de Mar, l'entitat municipalista va recomanar als municipis afectats que enviïn "exclusivament" l'acta dels plens –l'únic pas que és obligatori–, uns documents que, de fet, es publiquen normalment a les pàgines web dels ajuntaments.

Amb aquest consell, l'AMI evita demanar explícitament als alcaldes i regidors que desobeeixin els requeriments d’informació que els facin els Mossos d’Esquadra. Per això, l’AMI va criticar la “innecessària escenificació” que es produeix cada vegada que la policia judicial es persona a les seus consistorials per reclamar una informació que és pública. Tot i així, va fer una crida a la resta de municipis a seguir aprovant mocions de suport a la declaració de ruptura del 9-N.

stats