La fusió recent de SpaceX i xAI, un espectacle financer rebut amb crits d'alegria dels de sempre, és un alleujament per als ulls adolorits. Més ben dit: és una visió per als ulls encara adolorits pel que van presenciar fa uns 25 anys, quan Wall Street va perfeccionar l'art fosc de les fusions corporatives i va enviar valoracions falses a l'estratosfera abans que tornessin a caure a la Terra. Mentre Elon Musk en treu profit, ens trobem mirant un defecte perpetu del capitalisme modern: un mercat sempre ansiós de comprar les seves pròpies il·lusions.

Un vell adagi recomana unir-te a l’enemic si no el pots batre. En termes de compol: si els valors de l’enemic són millors que els teus, apropia-te'n. I si els teus et fan nosa, aplica’ls a l’enemic. Així, la dreta clàssica ha arraconat els seus conceptes clau –ordre, propietat, família, etcètera– per apropiar-se del terme llibertat, tot i que durant dos segles aquesta paraula màgica ha guiat totes les revolucions contra l’antic règim. Primer se la van apropiar els liberals, en nom del laissez faire econòmic. I ara ho fan els libertarians, seguidors de Trump, que òbviament no tenen res a veure amb el vell anarquisme llibertari, sinó amb l’odi a l’estat enfront del mercat, erigit en garant dels drets dels individus.

S'ha parlat d'una nova Edat Mitjana. El poder polític dels estats va de baixa. Els grans conglomerats de la nova economia digital i financera allarguen cada cop més els seus tentacles i han començat a penetrar en el terreny de la política. ¿És Trump qui ha donat ales als magnats tecnològics en aquest segon mandat com a president dels EUA o són els tecnooligarques els que l'han col·locat al poder? Qui els pot parar els peus? El nou marc ideològic mundial és democràcia contra autoritarisme. I la batalla es juga en bona part a les xarxes socials.

Acostumat a viure en un entorn hostil des que va arribar a la primera línia política, Pedro Sánchez ha desenvolupat unes innegables aptituds d'adaptació. Sempre té un cop amagat quan sembla que les múltiples crisis que ha hagut d'afrontar el seu govern el posen contra les cordes. És un mestre de la sorpresa, però, a més, com Johan Cruyff a la banqueta del Barça, té una flor al cul. ¿Com s'explica, si no, que els grans gurús tecnològics del planeta hagin caigut de quatre potes en l'estratègia de la Moncloa? Primer Elon Musk (X) i després Pàvel Duróv (Telegram) s'han llançat a la jugular del president espanyol, un cop va anunciar que prohibiria l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. I Sánchez ni tan sols s'ha esforçat a dissimular la seva satisfacció per haver tocat os. "Deja que los tecno-oligarcas ladren, Sancho, es señal de que cabalgamos", ha deixat escrit precisament a les xarxes (una frase, per cert, que no surt al Quixot, tot i que molts –sembla que també Sánchez– l'hi atribueixin).

Els que creuen en Elon Musk ho fan tant per la seva visió d’anar allà on ningú ha anat abans com per la seva capacitat de pagar-ho –el que alguns anomenen el “respatller Elon”–. L’anunci que Musk va fer el 2 de febrer de fusionar SpaceX, que construeix coets i ven banda ampla per satèl·lit, amb xAI, el seu laboratori d’intel·ligència artificial, no pecava precisament de manca d’ambició. L’home més ric del món va declarar que la nova empresa “estendria la llum de la consciència fins a les estrelles”. Però, de tornada a la Terra, cada cop costa més veure com quadren els números.

Els insults d’Elon Musk a Pedro Sánchez volen dir que a la Moncloa hi ha algú que està fent hàbilment la seva feina. Que el primer ministre d’un país que actualment no forma part del G-20 i que no estaria entre els primers d’allò que ara s'anomena “potències mitjanes” sàpiga picar Trump i Musk no és menor.

Les mercaderies del port de Barcelona ja fa quinze dies que estan bloquejades. No començaran a sortir cap al nord d’Europa fins demà, dia en què sembla que s'obrirà el famós túnel de Rubí, encara que no totes les hores del dia.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys. S'afegeix així, apujant una mica l'aposta, a anuncis semblants fets per França (15 anys) i Portugal (13 anys). Austràlia també ha fixat els 16 anys. D'una banda, s'envia un missatge a les plataformes tecnològiques, a les quals es vol forçar a assumir responsabilitats pels continguts. De l'altra, es pretén impactar en les famílies perquè prenguin consciència del perill que corren els seus fills, entre els quals l'ús i l'addicció no paren de créixer.

La investigació judicial francesa contra la xarxa social X, propietat del magnat nord-americà Elon Musk, avança un any després d'haver-se iniciat. La unitat de ciberdelinqüència de la Fiscalia de París ha escorcollat aquest dimarts la seu francesa de la plataforma –l'antic Twitter– juntament amb la unitat nacional de ciberseguretat de la Gendarmeria francesa i l'Europol, en el marc d'una investigació oberta el gener del 2025 pel suposat biaix d'alguns algoritmes de la xarxa social.

Xoc a les xarxes entre Elon Musk i Irene Montero: el magnat tecnològic ha acusat l'eurodiputada de Podem de "genocida". Ella ha contestat cridant la "gent decent" a "reemplaçar" el multimilionari –que ha aparegut als arxius Epstein– perquè deixi de "violar" i "matar". Tot plegat, però, ha començat amb unes declaracions de la dirigent lila en les quals defensava la regularització extraordinària de migrants a Espanya.

Els nus de Grok s'han convertit en el símbol d'una deriva que va molt més enllà d'una polèmica en concret. La possibilitat de generar imatges sexualitzades de dones i nenes reals, facilitada per una arquitectura dissenyada per sortejar els límits deliberadament, no és un accident ni un excés puntual: és el resultat coherent d'un tipus d'intel·ligència artificial que fa anys que promovem i celebrem.

Aquest dimecres, durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Elon Musk ha assegurat que una gran planta solar situada en zones poc poblades d’Espanya o Sicília podria generar prou energia per abastir tot Europa. Segons l’empresari, les instal·lacions necessàries són tecnològicament viables i només caldria decidir implementar-les. Musk, de fet, ha posat com a exemple la Xina, on plantes solars produeixen ja 540 gigawatts (GW) anuals.

El conseller delegat de Tesla i president de X Corp, titular de l'antiga xarxa social Twitter, Elon Musk, ha iniciat una veritable guerra amb el conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary. A l'home més ric de món no se li ha posat gens bé que O'Leary descartés instal·lar als avions la connexió de wifi de la seva xarxa d'internet ràpid per satèl·lit Starlink.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, va llançar aquest dilluns al vespre una advertència inequívoca a Elon Musk: si X no és capaç de controlar el seu xatbot d'intel·ligència artificial, Grok, el govern britànic ho farà "ràpidament" i amb tota la força de la llei. "Si fas negoci amb el dany i l'abús, perds el dret a autoregular-te", ha dit el premier durant una reunió amb el grup laborista als Comuns. És, fins ara, el xoc més dur de Downing Street contra el magnat, que de seguida ha acusat Londres, a través de la seva xarxa social, de "buscar qualsevol excusa" per exercir la censura.

Flota en l'ambient un cert retorn de la crueltat. No parlo d'un canvi psicològic col·lectiu generalitzat, tot i que això podria ser la conseqüència a llarg termini, sinó del fet que la crueltat està sent beneïda políticament. Es poden trobar molts fils conductors entre els líders de les noves dretes, però potser un dels més palpables és que tots parlen i actuen d'una manera que clarament ens vol donar permís per ser cruels. Cruels amb els perdedors del capitalisme, que s'ho mereixen per ganduls, i cruels contra les altres races i cultures, perquè tenen una manera de ser dolenta i irreconciliable amb la nostra. Ara que la majoria de pensadors polítics diuen que estem entrant en una era postliberal, em sembla pertinent recordar que la preocupació per la crueltat potser és el tret més distintiu del liberalisme.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha decidit multar amb 5 milions d'euros X (abans Twitter) per una infracció qualificada de molt greu. Concretament, la xarxa social no va col·laborar quan l'organisme li va demanar informació sobre anuncis de "xiringuitos financers" publicats a la seva plataforma, segons recull aquest dijous el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Els accionistes de Tesla han aprovat pagar al conseller delegat de la companyia, Elon Musk, un paquet d'accions de l'empresa valorat en un bilió –és a dir, un milió de milions o 10¹²– de dòlars. La junta anual d'accionistes de la multinacional de cotxes elèctrics va donar el vistiplau a aquest pagament com a compensació a Musk –que ja és la persona més rica del món–, però només es materialitzarà si l'empresa assoleix un seguit d'objectius de vendes i beneficis.

A Suècia, hi ha 65 mecànics de cotxes que des de fa dos anys segueixen en vaga sindical contra l’empresa de vehicles elèctrics Tesla, propietat de l’home més ric del món, Elon Musk. El conflicte ja és la vaga més llarga que s'ha vist en el país nòrdic en els últims 100 anys, a més de representar la primera i única vaga en el món contra una empresa del multimilionari que fa uns mesos va deixar de ser la mà dreta de Donald Trump a la Casa Blanca.

Elon Musk és el bufó del neoliberalisme ultraconservador. Amb la seva aura de geni excèntric provoca i encén el debat, però el seu paper no és entretenir, sinó reprogramar el poder. Grokipedia no és una joguina ni un experiment sense rumb. És un projecte ideològic ambiciós, catapultat per la supremacia tecnològica, amb l’objectiu de conquerir el relat i automatitzar-lo. Musk és la cara visible d’una elit i Grokipedia és la icona d’un sistema que disfressa el domini de coneixement. L’enemic manifest a combatre és la Viquipèdia per tot el que representa.

Cop de puny a internet de l'home més ric del món. Després de criticar la Wikipedia per activa i passiva, Elon Musk emprèn el seu moviment més decidit per oferir al món una eina alternativa que la substitueixi com a principal font de referència informativa gratuïta al món. Es tracta de la Grokipedia, una eina basada en el seu sistema d'intel·ligència artificial Grok, que es posa en marxa aquest dimarts amb la voluntat d'oferir una competència directa al servei col·laboratiu i obert creat per Jimmy Wales i Larry Sanger el 2001. "Grokipedia.com versió 0.1 ja està disponible. La versió 1.0 serà deu cops millor, però fins i tot la 0.1 ja és millor que la Wikipedia, en la meva opinió", assegurava Musk des del seu perfil a la xarxa X, de la seva propietat.