L'amnistia ha aterrat de ple en el debat entre els independentistes sobre la investidura de Pedro Sánchez, però hi ha divisió de parers. ¿N'hi ha prou amb aquesta exigència? Mentre l'exconseller d'Interior Joaquim Forn (Junts), actual vocal de la junta d'Òmnium, assegura que és una mesura insuficient per fer president el socialista, l'exconsellera de Treball Dolors Bassa (ERC) sosté que és una cessió vàlida per donar els vots. En declaracions a Vilaweb, els dos expresos polítics han valorat amb punts de vista diferents aquesta iniciativa, que podria ser constitucional segons han defensat diversos juristes, com l'exvicepresident del TC Juan Antonio Xiol.

Ni Junts ni cap expresident de la Generalitat ha criticat que Pere Aragonès no acudeixi a la cita anual de l'ANC per la Diada. Ara bé, les crides a la participació d'aquest sector de l'independentisme fan evident que no comparteixen la decisió del president. Aquest dimecres l'expresident Carles Puigdemont ha llançat un missatge a Twitter precisament per animar la ciutadania a acudir a la cita i l'ha acompanyat d'una advertència: "Si l’objectiu és viure amb l’Estatut retallat pel TC, la mobilització és una nosa". Si, per contra, la meta és la independència, "la mobilització és una condició necessària" per aconseguir-la. Segons ell, quan "s'ha fet millor política" a Catalunya és quan "les institucions i els partits han anat colze a colze amb la societat mobilitzada", en al·lusió a l'1 d'Octubre, i això "no era antipolítica ni anar contra els partits", ha expressat.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ja té sobre la taula tots els recursos dels líders polítics que el Tribunal Suprem va empresonar amb la sentència de l'1-O. Aquest dimecres s'han presentat els tres últims: el del president d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers republicans Raül Romeva i Dolors Bassa. Ara toca esperar el veredicte. Des de l'equip legal dels tres republicans s'ha explicat que es preveu que tots els recursos s'agrupin en una sola macrocausa i calculen que hauran de passar "mínim" dos anys per saber-ne el desenllaç.

Els indults, malgrat l'alegria que van suposar per als presos i els seus familiars, no van ser un plat fàcil de pair. La mesura de gràcia els va permetre sortir de la presó, sí, però no va extingir ni la sentència del Suprem, ni les penes d'inhabilitació, ni va tenir cap impacte en les altres causes judicials del Procés. La sensació que va quedar en l'independentisme –i també en els mateixos indultats– és que la injustícia persistia. Un any després, Esquerra ha decidit fer un acte per commemorar la sortida de la presó dels presos polítics i ho ha fet tant per reivindicar els indultats com per reclamar l'amnistia i la taula de diàleg com a vies per resoldre el conflicte polític.

Aquest dimecres farà quatre anys que la militància d'Esquerra va rebre una carta que molts afiliats encara deuen recordar. La seva secretària general, Marta Rovira, els anunciava que marxava a l'exili amb "profunda tristesa" i per poder "fer de mare". Aquell dia havia de comparèixer davant del jutge Pablo Llarena i estava convençuda que dictaria presó incondicional tant per a ella com per a la resta de líders independentistes citats, com així va ser. Quatre anys més tard, aquest dimarts ERC ha convocat un acte per recordar aquells fets que ha acabat convertint en un clam contra la repressió i en una advertència que, lluny d'apaivagar-se, encara continua més present que mai. "La repressió no s'ha acabat i continua en molts àmbits de la nostra vida", ha avisat el president del partit, Oriol Junqueras.

Amb l'única certesa que es tornarà a reunir al setembre, la taula de diàleg encara està envoltada de moltes incògnites, entre elles: qui hi seurà, quantes vegades es repetirà i, sobretot, què en sortirà. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, però, s'ha avançat aquest divendres als esdeveniments i ha assegurat que del procés de negociació en poden brotar dos resultats, i tots dos són, segons ella, bons per a l'independentisme. El primer, fer realitat el referèndum i l'amnistia. Una solució que es preveu complicada vista la posició inicial del PSOE –que diu que cap dels dos elements té cabuda constitucional–, i, de fet, la mateixa Rovira ha reconegut que són "escèptics" amb el fet que això passi.

 “Viu a Tortosa, fem-li una visita i li tornem el favor”. Aquest és el missatge que va escriure una mestra jubilada de Palafrugell a Facebook contra un agent de la Guàrdia Civil que va participar en l'operatiu policial contra l'1-O a Sant Carles de la Ràpita i Roquetes i que l'ha fet tornar a passar pels jutjats. Mariona Reig està imputada amb sis persones més per un delicte d'incitació a l'odi contra el brigada i l'institut armat, però la jutge li ha notificat aquest dimarts que també està investigada per un delicte d'injúries i amenaces.

El departament de Justícia ha fet públiques imatges inèdites del trasllat a Madrid dels presos polítics per afrontar el judici del Procés. Són fotografies de l'1 de febrer del 2019, el dia que Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn van ser portats a Madrid per asseure's al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Bassa va abandonar llavors la cel·la de Puig de les Basses (Figueres), Forcadell va sortir de Mas d'Enric (El Catllar) i els presos homes van deixar Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada). Els líders independentistes van dormir durant el judici a presons madrilenyes i vuit mesos després d'aquestes imatges van ser condemnats a penes de fins a 13 anys de presó. Llavors estaven en presó preventiva.

L’opinió dels jutges de vigilància penitenciària respecte al tercer grau ha variat de manera radical des de la tardor. El motiu? Més enllà que una de les magistrades hagi canviat (la de Lledoners), pel mig hi ha la interlocutòria dictada pel Tribunal Suprem. El titular del jutjat número 1 va decidir l'octubre de l'any passat que Dolors Bassa i Carme Forcadell complien tots els requisits per gaudir de la semillibertat. Aquest dimarts, en canvi, ha decidit tot el contrari. Pel que fa a la magistrada del jutjat número 5, va confirmar a finals d'agost el tercer grau dels set presos polítics de Lledoners, tot i que el va mantenir suspès fins que decidís el tribunal sentenciador, l'última instància judicial. Va ser el 4 de desembre quan la sala segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena, va revocar tant els tercers graus com els 100.2, que havien permès als presos sortir regularment dels centres per treballar o fer voluntariat.

Carme Forcadell i Dolors Bassa han entrat aquesta nit a la presó de Wad Ras i Puig de les Basses, tot i que demà, a diferència dels últims tres mesos, ja no podran tornar a sortir en tercer grau. De fet, cap dels nou presos polítics ja no té el règim de semillibertat. El magistrat del jutjat de vigilància penitenciària 1 de Barcelona ha tombat el tercer grau de Carme Forcadell i Dolors Bassa, tal com havia demanat la Fiscalia, i hauran de tornar a entrar a la presó en les pròximes hores. A partir d'ara, i com passa amb els presos de Lledoners, només podran sortir del centre amb permisos penitenciaris concrets. El jutge ha estimat el recurs de la Fiscalia, que considerava improcedent i prematur el règim de semillibertat que tenien les dues dirigents independentistes des de finals de gener.

La Fiscalia ha presentat un recurs davant el Suprem contra el manteniment cautelar del tercer grau de Dolors Bassa i Carme Forcadell. Recorre així davant el tribunal sentenciador la decisió del jutjat de vigilància penitenciària número 1, que va rebutjar la mesura cautelar que plantejava el ministeri públic mentre estudia el fons del seu recurs. La Fiscalia subratlla que la llei orgànica del poder judicial estableix el caràcter suspensiu del recurs d'apel·lació en matèria de classificació quan es tracta de condemnats per delictes greus que puguin ser excarcerats.

Els presos polítics tornen a sortir avui de la presó després que ahir rebessin el tercer grau penitenciari altra vegada. Els hi va concedir la conselleria de Justícia de la Generalitat, i els permetrà sortir al carrer de dia però hi hauran de tornar a la nit a dormir-hi de dilluns a dijous. L'única que no sortirà és la presidenta Forcadell, perquè hi ha un brot de coronavirus a la presó de Wad-Ras.

Carme Forcadell i Dolors Bassa ja tornen a ser a la presó. Les dues dirigents independentistes condemnades en el judici de l'1-O, que ja havien deixat els centres de Puig de les Basses i Wad-Ras respectivament per passar el pont amb les seves famílies, hi han arribat cap a dos quarts de nou del vespre. Ho han fet després que a la tarda el Suprem hagi comunicat la decisió de revocar el tercer grau i el 100.2 a les dues presons, que s'han posat en contacte amb les dues preses polítiques per informar-les que han perdut la semillibertat.

La Fiscalia va presentar aquest divendres un recurs d’apel·lació perquè el Tribunal Suprem suspengui el tercer grau de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa. El ministeri públic va enviar l’escrit tres dies després que el jutjat de vigilància penitenciària rebutgés suspendre el règim de semillibertat a les dues preses polítiques.

Carme Forcadell i Dolors Bassa mantindran el tercer grau tot i el recurs de la Fiscalia. El jutge de vigilància penitenciària ha decidit, en contra del criteri establert fins ara pel Tribunal Suprem, que poden continuar sortint diàriament de la presó fins que el Suprem no decideixi sobre el fons de la qüestió. És una decisió oposada a la que es va prendre ara fa alguns mesos en el cas de la resta de presos polítics –era una altra jutge la que decidia–, als quals es va suspendre immediatament el tercer grau.

Era qüestió de temps, i aquest dilluns ha arribat l’hora. La Fiscalia ja ha presentat el recurs al Tribunal Suprem contra el tercer grau de l’exconsellera Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Dimarts passat el jutjat de vigilància penitenciària va desestimar el recurs del ministeri públic perquè no veia motius de pes per fer-les tornar al segon grau, i ara la Fiscalia ha decidit recórrer la decisió al Suprem. El ministeri públic demana, a més, que se suspengui immediatament el tercer grau mentre el Suprem delibera la qüestió, i per això Forcadell i Bassa tornaran al segon grau –i no podran sortir a treballar o els caps de setmana–, com ja va passar al juliol amb els presos de Lledoners.

L'exconsellera Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell han vist avalat aquest dimarts el tercer grau penitenciari en què estan classificades des del passat 14 de juliol. El tribunal de vigilància penitenciària número 1 de Catalunya ha desestimat el recurs de la Fiscalia perquè no veu motius de pes per tornar-les al segon grau, que els impediria sortir a diari de la presó i passar els caps de setmana a casa. Entre d'altres, el jutge destaca el bon seguiment per part de les dues dels programes de tractament i també el fet que hagin descartat seguir en la vida política.

La del 2017 era una Diada d'il·lusió, amb un referèndum a 20 dies de celebrar-se, però també de nervis i de tensió. Feia només uns dies que al Parlament s'havia viscut el crispat debat de les lleis de desconnexió i la policia espanyola havia demostrat amb els escorcolls a Valls i a Constantí que tenia tota la intenció de bloquejar les paperetes i les urnes de la consulta. Aleshores, el milió de persones que es van manifestar a Barcelona segons la Guàrdia Urbana ho van fer amb la vista posada en l'1-O. Entre elles, l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "No sabem què passarà l’1-O. Surti el que surti, el poble de Catalunya haurà guanyat perquè s’haurà expressat i sabrem què vol la majoria", expressava en una entrevista a l'ARA i repetia quan se li preguntava durant la concentració a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó. Aquella és l'última Diada que ha viscut en llibertat, tot i que la d'aquest 2020, almenys, la podrà viure des de fora de la presó.