Molts pacients hospitalitzats amb covid-19 han sentit de prop la solitud i la tristesa. Així i tot, els pallassos dels hospitals han intentat fer-los companyia i arrencar-los un somriure en els moments més complicats. El seu paper ha sigut clau gràcies a la seva tasca emocional cap als pacients, familiars i acompanyants, així com als professionals sanitaris. Tanmateix, no són considerats personal essencial i no tenen accés als recursos que necessitarien. Angie Rosales, fundadora de l’ONG Pallapupas, explica que vol que els pallassos siguin un estàndard als hospitals catalans i és per això que han iniciat converses amb el departament de Salut per aconseguir-ho. Així mateix, Papallupas, que va guanyar el premi social Tatiana Sisquella el 2015, ja ha llançat una campanya de recollida de firmes a través de Change.org per reclamar que la cura emocional a través del riure i de l'humor siguin imprescindibles dins del sistema de salut català. 

La Generalitat Valenciana ha demanat a la ciutadania que, tot i que no sigui obligatori, utilitzi la mascareta a l'aire lliure, a excepció de les platges i els espais naturals. Ho ha dit el cap del Consell, Ximo Puig, que ha comparegut després de la reunió de la Taula Interdepartamental per a la Prevenció i l'Actuació enfront del Coronavirus, acompanyat de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló. "Pensem que és bo que la mascareta continue utilitzant-se", ha resumit Puig. En la línia de demanar la màxima prudència a la ciutadania, el Consell ha publicat una guia per insistir en la importància de la ventilació dels espais tancats.

Canvi de posicionament d'Espanya tot just quatre dies després que Londres tragués les Balears del semàfor vermell i suprimís la quarantena obligatòria per als retornats al Regne Unit. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat en una entrevista a la SER que a partir de dimecres acabarà amb la barra lliure per als viatgers britànics que viatgin al territori insular i que serà obligatori que compleixin els requisits de la majoria de visitants procedents d'Europa: presentar una PCR negativa o test d'antígens si no poden acreditar la pauta de vacunació completa per poder entrar a les quatre illes.

No ha resistit la pressió i finalment ha caigut. El ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, de 42 anys, ha presentat la dimissió aquesta tarda de dissabte per haver trencat, amb la seva amant, les regles de distanciament social que el govern de què formava part havia imposat per combatre la pandèmia de coronavirus.

Tan bon punt Londres va fer oficial dijous passat que Malta i altres punts turístics, com les Balears, entraven en la seva llista verda de destins segurs, condició que eximeix de quarantena al tornar al país, les autoritats de La Valletta van imposar les seves pròpies condicions als britànics, que tenen en l'excolònia un dels seus indrets preferits del Mediterrani per fer vacances.

Un "inútil total", en paraules del primer ministre, Boris Johnson. Un "pobre home", segons va dir aquest dimecres la reina, també al premier, en relació amb el seu ministre de Sanitat, Matt Hancock, en la primera audiència privada que la monarca mantenia amb Johnson en més d'un any, i que les càmeres de televisió van enregistrar excepcionalment deixant sentir les paraules que van intercanviar. I ara, infidel a la seva dona, Martha, amb qui fa quinze anys que està casat i ha tingut tres fills.

El govern del Regne Unit obre l'aixeta del turisme cap a les Balears a partir del dimecres de la setmana vinent. Després d'una llarga espera, i no poca confusió, ja que l'executiu autònom d'Irlanda del Nord s'ha avançat en l'anunci al mateix ministeri de Transports, ja és oficial que les illes –també Malta i altres destins del Carib– s'han afegit a la llista verda per als ciutadans britànics. S'hi pot viatjar, doncs, sense necessitat de fer quarantena al tornar.

A partir d'avui ja es pot caminar pel carrer sense mascareta. Aquesta és la novetat principal que porta la segona desescalada de la pandèmia en el segon estiu de coronavirus. El govern espanyol va acordar dijous modificar l'article 6 de la llei de nova normalitat, aprovada el 29 de març passat, que regula l'ús obligatori de la mascareta, i ja no caldrà dur-la en espais exteriors, sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres. En espais tancats sí que caldrà dur-la. Això és tot el que cal saber sobre el nou ús de les mascaretes:

Tornarà el públic als estadis i pavellons la temporada vinent. Amb quin aforament? Ho decidiran les comunitats autònomes. El consell de ministres ha aprovat aquest dijous eliminar l'article 15.2 de la llei de nova normalitat, que centralitzava en el Consell Superior d'Esports la regulació sobre l'afluència de públic a la lliga professional de futbol i a la Lliga ACB de bàsquet. A partir d'ara, serà cada territori qui decideixi.

Alerta general a Europa davant l'augment de casos de la variant Delta. Una alerta que han llançat aquest dimecres tant autoritats polítiques com sanitàries. En el primer cas, la veu més potent ha sigut la de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha fet una petició explícita des del Bundestag a la resta de socis de la Unió Europea (UE) perquè s'exigeixi una quarantena als viatgers que hi arribin procedents de països amb nivells elevats d'aquesta variant del covid, com ara el Regne Unit. "Al nostre país, si hi veniu des del Regne Unit heu de guardar quarantena [de catorze dies], i no és el cas de tots els països europeus. És això el que m'agradaria veure", ha dit.

El covid ha fet del món un lloc més perillós i insegur. No només per les evidents conseqüències sanitàries de la pandèmia, sinó per les enormes repercussions polítiques, econòmiques i socials que ha desfermat arreu, tant a curt com a mitjà i llarg termini. Aquesta és una de les conclusions bàsiques de la quinzena edició de l'informe sobre l'Índex de la Pau Global que ha fet públic aquesta setmana l'Institute for Economics and Peace (IEP). El think tank mesura, amb 23 indicadors diferents –des d'atur fins a nivell d'exportació d'armes, ràtios de població empresonada o crims violents–, tant la pau social al món com les perspectives i la situació de tranquil·litat social de cada país.

La pandèmia va situar Espanya l'any passat en uns nivells de mortalitat inimaginables des de la postguerra. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha donat a conèixer aquest dijous les dades provisionals de defuncions, naixements i matrimonis de l'any passat i ha comptabilitzat gairebé mig milió de morts a l'Estat (492.930 defuncions), la xifra més alta des del 1941. Tot i que el ministeri de Sanitat va tancar el 2020 sumant 51.078 morts per coronavirus, l'excés de mortalitat va ser molt més alt: en total va haver-hi 75.303 morts respecte al 2019, un 17,7% més. Tal com va avançar l'ARA, que va analitzar tres bases de dades per comparar xifres, l'increment més important és a la Comunitat de Madrid. Segons dades de l'INE, la mortalitat va créixer un 41,2%. Pel que fa a Catalunya, va créixer un 23,5%, al País Valencià un 10,4% i a les Balears un 7,1%.

Bri d'esperança per a la indústria turística de Catalunya, les Balears i la resta de l'Estat amb els viatgers provinents del Regne Unit. El govern Johnson ultima un pla perquè els ciutadans que es traslladin a destinacions actualment classificades com a grogues –tots els grans mercats preferits dels britànics a la Unió Europea: Espanya, França, Itàlia i Grècia– però que hagin rebut les dues dosis de la vacuna s'estalviarien l'obligatorietat d'una quarantena de deu dies al tornar al seu país.

El triangle que formen Boris Johnson, primer ministre britànic, Dominic Cummings, exmàxim assessor polític i ara enemic a mort del premier, i Matt Hancock, ministre de Sanitat, ha ofert aquest dimecres un espectacle sorprenent i prou compromès. Cummings, foragitat de Downing Street el novembre de l'any passat, ha revelat a través d'un bloc i d'un llarguíssim fil de Twitter uns missatges de WhatsApp que es va creuar amb Johnson en els primers moments de la crisi de covid l'any passat. Suposadament, el cap de l'executiu titllava Hancock de "totally fucking hopeless" ("un coi d'inútil total").

El primer ministre francès, Jean Castex, ha anunciat en una roda de premsa aquest migdia la fi de l'obligatorietat de portar mascareta a l'aire lliure a partir de demà i del toc de queda a partir de diumenge. "No serà obligatori, excepte en algunes circumstàncies", ha matisat el dirigent francès, que ha dit que se n'haurà de continuar portant "quan ens ajuntem, estiguem en llocs concorreguts, a la cua del súper, als mercats o a les grades dels estadis". Més tard, cap al vespre, el govern francès ha detallat que no caldrà portar mascareta als patis escolars.

Després de l'obertura de les fronteres al turisme, Espanya comença el compte enrere per acabar amb l'obligatorietat de la mascareta al carrer. Fa dies que tant el ministeri de Sanitat com les comunitats intenten arribar a un acord sobre la mesura, però tot i que estava previst que s'hi arribés ahir dimarts, en el marc de la comissió de Salut Pública, un cop més es va fer esperar. Diferents governs autonòmics pressionen la Moncloa per posar una data, i el president espanyol, Pedro Sánchez, ha intentat calmar els ànims aquest dimecres anunciant que "aviat" s'acabarà amb l'obligatorietat.

El 21 de juny havia de ser el dia de la llibertat a Anglaterra, tal com havia anunciat al febrer Boris Johnson. Totes les restriccions a causa del covid s'havien d'eliminar. Però ja feia dies que s'insinuava un retard en l'obertura a causa de l'augment de casos de la variant delta, ja majoritària al Regne Unit des de finals de maig i molt més contagiosa que l'alfa i l'original del covid-19. De la llibertat a la frustració, doncs, després que el primer ministre britànic hagi trasllat oficialment la data de l'alliberament al 19 de juliol. Johnson n'ha fet l'anunci des de Downing Street. Amb tot, s'ha mostrat prou confiat que no hi haurà més retards, per bé que ha volgut deixar clar que més enllà de la nova meta "no s'haurà eliminat tot el risc". El premier ha insistit en diferents ocasions que "hem d'aprendre a viure amb el virus", i que possiblement a la tardor caldrà una nova campanya de reforç de la vacunació.

Una de les lliçons que ha deixat la pandèmia a les sales de teatre de proximitat de Barcelona (de menys de 120 localitats) és que juntes tenen molta més força. Per això l'any passat es van unir sota un únic segell i, des d'aleshores, comparteixen inquietuds, projectes comuns i un grup de WhatsApp que treu fum. Parlem amb els responsables de La Badabadoc, l'Eòlia, l'Atrium, la Versus Glòries, la Flyhard, El Maldà, l'Akadèmia, La Gleva, la Fènix, l'Antic Teatre i el Tantarantana de les conseqüències de la crisi sanitària, que encara pateixen de ple. La limitació dels aforaments al 70% els situa en una posició de fragilitat que els ha empès a un increment dels preus, alhora que han de fer front al tap de produccions generat arran de la pandèmia.

Passada la pitjor part de la pandèmia, el Tribunal Constitucional (TC) tindrà a partir del 22 de juny damunt la taula una proposta de sentència per mullar-se per primer cop sobre el primer estat d'alarma. Vox va recórrer l'aplicació de la mesura constitucional perquè considerava que es tractava d'una "flagrant violació", atès que segons el seu parer el govern espanyol la va utilitzar de manera "abusiva i injustificada" i va vulnerar així drets fonamentals dels ciutadans. I justament el Tribunal Constitucional estudia donar la raó, en part, al partit d'extrema dreta.

El ministeri de Sanitat ha cedit. Renuncia a imposar mesures obligatòries i finalment donarà llibertat a les comunitats per establir les mesures de relaxació de l'oci nocturn. Després que governs autonòmics encapçalats per Madrid i Euskadi votessin en contra del pla de desescalada del govern, es rebel·lessin contra les imposicions –Madrid ha arribat a presentar un recurs davant l'Audiència Nacional– i anunciessin que posarien en marxa el seu propi full de ruta, el govern espanyol ha acceptat que les seves mesures per reobrir les discoteques i celebrar grans actes multitudinaris siguin només recomanacions. Pel que fa a la restauració, Sanitat finalment no farà cap recomanació i ho deixa tot en mans dels governs autonòmics.