Després d'una llarga batalla de tres anys i mig, un comitè de la Cambra de Representants dels Estats Units ha publicat aquest divendres les declaracions fiscals de Donald Trump corresponents al període de 2015 a 2020. Pocs dies abans de perdre la majoria a la cambra baixa, els demòcrates han aconseguit una nova victòria contra les pretensions de l'exmandatari, que s'havia negat a publicar aquests documents, corresponents als anys en què va ser candidat i president.

“Benvinguts a casa”, els ha dit aquest dimecres a Barack i Michelle Obama el president dels Estats Units, Joe Biden, en rebre’ls a la Casa Blanca. Força més tard del que és habitual, l’expresident dels Estats Units, Barack Obama, i l’ex primera dama, Michelle Obama, hi han celebrat la cerimònia de presentació dels seus retrats oficials. La tradició marca que cada expresident nord-americà ha de destapar el seu retrat oficial en una cerimònia a la Casa Blanca durant el mandat del seu successor. Però l’últim a complir aquesta tradició va ser el mateix Obama quan va rebre els Bush l’any 2012, perquè el seu successor, Donald Trump, es va negar a fer el mateix per a qui considerava per davant de tot el seu enemic polític. Ara que el Despatx Oval està ocupat pel demòcrata Joe Biden, que a més va ser el seu vicepresident durant dos mandats, del 2008 al 2016, els Obama han tornat finalment a la Casa Blanca per penjar-hi els seus retrats oficials.

L'escorcoll de l'FBI a la mansió de l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, a Palm Beach (Flòrida) va ser fructífer. Segons l'ordre de registre que s'ha fet públic aquest divendres -una vegada el fiscal general dels EUA, Merrick Garland, ho demanés i l'expresident no ho refusés-, els agents que van entrar a la luxosa mansió hi van trobar nombrosos documents  d'"alt secret", que el republicà s'hauria emportat de la Casa Blanca un cop va deixar de ser president. Això, com ja s'havia anticipat, suposaria una flagrant vulneració de la llei per part de Trump, ja que hi ha com a mínim 11 jocs de documents considerats confidencials. Concretament, els agents federals es van emportar 20 caixes de l'habitatge, carpetes de fotos i una nota escrita a mà. Segons l'inventari, també hi havia informació sobre "el president de França", Emmanuel Macron. L'informe, però, no ofereix detalls de quin era el contingut exacte d'aquests arxius.

La primera (i única) norma del manual de Trump per als moments de crisi s'està complint al peu de la lletra: mai et defensis, sempre ataca. L'escorcoll de l'FBI a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida, s'ha convertit en una arma llancívola en mans dels seguidors i mitjans afins a l'expresident dels EUA per reforçar la teoria que ell mateix va impulsar quan encara estava al Despatx Oval, la de la "caça de bruixes" orquestrada contra ell per "l'esquerra radical". "És el pitjor dia de la història de l'FBI", deia el seu advocat personal, Rudy Giuliani, dimarts a la Fox, on diversos dels presentadors de la cadena van comparar l'FBI amb la Gestapo i van definir l'escorcoll a casa de Trump com "collonades del Tercer Món", comparant l'operació policial amb "el que passa a Veneçuela, Zimbàbue o l'Alemanya de l'Est, al pur estil de les repúbliques bananeres on no hi ha legalitat".

Un altre precedent que trenca Donald Trump. Per primer cop en la història dels Estats Units, l'FBI escorcolla la casa d'un expresident, un moviment que requereix una ordre signada per un jutge i, per tant, que aquest jutge consideri que hi ha prou indicis de delicte. Buscaven documents que l'expresident s'hauria emportat de la Casa Blanca al marxar-ne, inclòs material classificat, amb la qual costa estaria incomplint la llei de registre presidencial. En l'ambient més que polaritzat dels Estats Units, el moviment es va interpretar, des d'un extrem polític, com un atac polític descarat i, des de l'altre, com una prova més de la conducta corrupta i delictiva de qui aspira encara a tornar a ocupar el Despatx Oval.

Joe Biden i Boris Johnson, "clon físic i emocial" de Donald Trump, segons la definició que el president dels Estats Units va fer del primer ministre britànic el desembre del 2019, quan encara només era un aspirant més a la candidatura demòcrata a la Casa Blanca, s'han trobat aquesta tarda de dijous a Cornualla, davant de la badia de Carbis, al sud-oest d'Anglaterra. Primera reunió cara a cara com a líders dels seus respectius països. Johnson ha fet de bon minyó i ha oblidat què va dir Biden –tot i que aleshores el premier ho deuria entomar com un elogi merescut–, i Biden també ha oblidat que Johnson volia aparèixer davant del món com el col·lega més avantatjat de l'home del permanent gest enfurismat i el cabell taronja. Johnson, de fet, va anar més enllà. I, en acabar la trobada, davant de les càmeres de la televisió, va qualificar la presència de Biden a la Casa Blanca "d'alenada d'aire fresc".

Cent anys ha trigat un president dels Estats Units a posar un peu a Tulsa per reconèixer que el que hi va passar el 1921 "no van ser uns disturbis", sinó que va ser "una massacre". Un segle després que una torba blanca arrasés literalment Greenwood, el pròsper barri de majoria afroamericana d'aquesta localitat d'Oklahoma, i acabés amb les vides d'un nombre encara indeterminat de veïns negres (s'estima que van poder ser al voltant de 300), Joe Biden va fer dimarts un pas que ni tan sols Barack Obama va arribar a fer: admetre en veu alta la veritat silenciada durant dècades sobre un dels episodis més sagnants de violència racista als Estats Units.

Quan li van preguntar la setmana passada pels moviments per retirar Liz Cheney de número 3 del Partit Republicà a la Cambra de Representants, Joe Biden va respondre: "No entenc els republicans". El president expressava així la frustració respecte a un partit que es va pensar que es distanciaria de Donald Trump un cop abandonés la Casa Blanca i amb el qual, per tant, seria factible arribar a acords. Així ho va vaticinar com a candidat. Passats gairebé quatre mesos des que va assumir la presidència, l'aspiració bipartidista de Biden s'esvaeix mentre es consolida el poder de Trump sobre el seu partit.

Per primer cop a la història dels Estats Units, dues dones flanquejaven el president del país des de l'estrada de l'hemicicle. Era el primer discurs de Joe Biden davant de les dues cambres del Congrés. La portaveu de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, i la vicepresidenta del país, Kamala Harris, han presidit una sessió atípica, amb la meitat dels seients buits per les restriccions de covid-19, en què el president Biden ha presentat els seus plans per invertir fins a 4 bilions de dòlars, "una inversió d'un cop cada generació", per crear nous llocs de treball, construir infraestructures i ajudar les famílies.

Cent dies de mandat de Joe Biden han tingut un efecte balsàmic a Washington. Després de quatre anys d'infart informatiu, la capital nord-americana ha recuperat els caps de setmana. Ja no hi ha tuits presidencials que sobresalten a tothora, no hi ha declaracions provocadores ni alarmants. La població gaudeix de l'efecte sedant del quasi octogenari president fins i tot quan només han passat quatre mesos de l'assalt al Capitoli, moment culminant de la huracanada presidència de Donald Trump.

"No permetrem que la teatralitat ens impedeixi fer el que volem, que és posar les bases dels nostres principis i establir un diàleg dur amb la República Popular de la Xina". Així va respondre ahir la portaveu de la diplomàcia nord-americana, Jalina Porter, a la tensió evident amb què havia començat la primera reunió entre els Estats Units i la Xina de l'era Biden. "Ja sabem que en aquestes presentacions diplomàtiques se sol exagerar, potser pensant en l'opinió pública nacional, però hi ha hagut converses serioses", va reblar, en acabar la trobada a Alaska.

El president nord-americà, Joe Biden, ha enviat el seu missatge més contundent fins ara al president rus, Vladímir Putin, a qui ha advertit que "pagarà el preu molt aviat" per la seva campanya de desinformació que va interferir en les eleccions presidencials del novembre passat. En una entrevista amb el presentador de l'ABC George Stephanopoulos dimarts a la nit, Biden respon que sí quan el presentador li pregunta si creu que Vladímir Putin és "un assassí".

L'administració de Joe Biden, als Estats Units, ha advertit aquest dimarts que calcula fer més detencions a la frontera sud amb Mèxic aquest any que en cap altre moment de les dues últimes dècades i ha subratllat la urgència de desenvolupar una política estable per gestionar l'increment constant d'immigració provinent de l'Amèrica Central. Ho ha explicat el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro N. Mayorkas, en resposta a les crítiques que li plouen al president Biden per com està gestionant l'arribada massiva de nens i adolescents no acompanyats provinents de països centreamericans que s'està produint des del gener. La dreta l'ataca per no ser prou dur i l’esquerra per no ser prou humà.

A falta que la Cambra de Representants el ratifiqui la setmana que ve –cosa que la seva presidenta, la demòcrata Nancy Pelosi, ha garantit–, el Senat ha fet aquest dissabte un pas clau per fer realitat el primer gran projecte de llei promogut per la Casa Blanca de Joe Biden. Ha aprovat per 50 vots favorables i 49 en contra un mastodòntic paquet d'ajudes econòmiques per valor de 1,9 bilions de dòlars amb els quals combatre l'impacte de la pandèmia. L'ajustada votació ha estat un avís de les dificultats que enfronten Biden i els demòcrates per aconseguir aprovar a partir d'ara les seves iniciatives més ambicioses. La majoria de projectes de llei requereixen 60 vots a la cambra alta.

La seguretat del Capitoli dels Estats Units s'ha reforçat davant de l'alerta per un possible atac de grups extremistes per a aquest mateix dijous. Segons va explicar la policia de l'edifici, hi havia indicis que s'estava planificant un nou assalt al Capitoli per a aquest dijous i per això s'ha decidit reforçar-ne la seguretat.

Va fallar Intel·ligència, va fallar la reacció durant l'atac i va fallar la preparació dels agents. D'acord amb les declaracions de la primera de les audiències al Senat sobre el que va passar el dia 6 de gener, es pot concloure que tot el que podia sortir malament va sortir malament. Aparentment només la fortuna va evitar una tragèdia més gran. L'atac va causar la mort de cinc persones, una d'elles un agent de la policia del Capitoli. Dos dels seus companys es van suïcidar dies després. Tot i que el d'aquest dimarts només és el primer moviment del Congrés per completar el puzle del que va passar durant l'assalt d'una turba de seguidors de Donald Trump, la veritat és que el que va passar "ha exposat les debilitats en la seguretat de la ciutat més segura de país", segons va declarar el cap de la policia de Washington, Robert Contee.

Després de culpar de paraula Donald Trump de ser responsable "en termes pràctics i morals" de l'assalt al Capitoli el 6 gener, però haver votat per exculpar-lo escudant-se en una teòrica falta de competències del Senat, el republicà Mitch McConnell advertia dissabte que Trump "encara no s'ha sortit amb la seva". El líder conservador a la cambra alta va apuntar a la via judicial. "Tenim plets civils i els antics presidents no són immunes", va dir. Només tres dies després, un congressista demòcrata ha fet el primer pas.

El món dormiria més tranquil si Aaron Sorkin escrivís els guions de la Casa Blanca. Les grans decisions serien en mans de ments brillants amb forts principis ètics i comentaris enginyosos sempre a punt. Així era el govern fictici de Jed Barlet a The West Wing, la mítica sèrie que es va estrenar el 1999 i que retratava les interioritats de la política nord-americana amb un toc de romanticisme i d'heroïcitat. En els últims quatre anys, l’heroïcitat s’havia perdut dins el caos de la Casa Blanca de Trump en què els membres de l'equip del president no duraven ni dos capítols. I, en comptes de seguir les sàvies directrius d’un Nobel d’economia, intentaven amagar-li les ordres executives perquè no arribés a signar-les.

A principis d’aquest any hi va haver una insurrecció que va intentar invalidar el resultat de les eleccions presidencials nord-americanes i apoderar-se del Capitoli de Washington. Els insurrectes creuen que Donald J. Trump va guanyar les eleccions, que hi va haver un frau electoral massiu, i alguns semblaven convençuts que participaven en una revolució.