'Impeachment' a Donald Trump

El Capitoli dels Estats Units claudica davant Donald Trump

El Senat absol l’expresident del càrrec d’“incitació a la insurrecció”

4 min
Donald Trump, animant els seus seguidors a assaltar el Capitoli, el 6 de gener

WashingtonRendició total davant Donald Trump. Després del judici polític més fugaç de la història, de tot just cinc dies, l’expresident dels Estats Units ha quedat exculpat del càrrec d’“incitació a la insurrecció” per l’assalt al Capitoli del 6 de gener, el dia que el Congrés es reunia per segellar el resultat de les eleccions que Trump havia perdut davant de Joe Biden. En la votació d’aquest dissabte, set republicans s’han unit als demòcrates, sis més que fa un any. En total, 57 vots a favor i 43 en contra. En feien falta 67 per condemnar-lo.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els demòcrates han votat en bloc, però han demostrat estar tan poc interessants a solidificar el seu cas com els republicans a tancar-li les portes d’un futur retorn a la Casa Blanca. Bones notícies per a futurs líders amb temptacions colpistes. El Congrés s’ha negat a posar una línia vermella que dissuadeixi els presidents d’ignorar la voluntat dels ciutadans. El mateix Trump ho ha celebrat amb un comunicat en què ha descrit l’impeachment com una “caça de bruixes”, ha anunciat que aviat tindrem notícies seves i ha expressat el seu desig de “continuar el nostre increïble viatge junts per [poder] aconseguir la grandesa americana per a tota la nostra gent”.

Washington, a la seva manera, ha fet realitat la descripció que Donald Trump va fer de la capital nord-americana quan era candidat el 2016. La va definir com un “fangar”, un estany d’aigües corrompudes que aquest dissabte no només ha sigut incapaç de plantar-se davant Trump sinó que ha convertit l’últim dia de l’impeachment en un teatre de la pitjor política que ha portat gran part de la població nord-americana a considerar que el Congrés no funciona. La mateixa política que va elevar fa una dècada el Tea Party i va propulsar posteriorment Donald Trump a la presidència o que ha portat al Capitoli una congressista que ha donat suport a l’execució de càrrecs demòcrates.

Gir inesperat

Tot semblava sentenciat fins i tot abans de començar la jornada. Però ha saltat pels aires en dues hores de desconcert que havien començat a gestar-se hores abans. Dissabte a la matinada la congressista republicana Jaime Herrera Beutler (un dels deu vots republicans que van donar suport a l’impeachment a la cambra baixa) va fer públic un comunicat que confirmava una informació de la CNN segons la qual Trump i el líder republicà a la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, havien mantingut una discussió per telèfon mentre estava tenint lloc l’atac del 6 de gener. El seu testimoni va estar a punt de prolongar indefinidament el judici polític.

Segons el comunicat d’Herrera Beutler, durant la trucada Trump es va resistir a fer una declaració pública perquè acabés l’assalt i va defensar que no eren els seus seguidors sinó manifestants antifeixistes els que el protagonitzaven. McCarthy l’hi va negar, i aleshores, sempre segons el relat de la congressista, Trump li va respondre: “Bé, Kevin, suposo que aquesta gent està més molesta sobre les eleccions que tu”. És a dir, per a Trump la turba feia més per ell que el mateix McCarthy.

A l’inici de la sessió, l’acusació demòcrata ha demanat emetre una citació perquè la congressista testifiqués. La defensa de Trump ha amenaçat amb citar “un centenar” de persones si el Senat permetia testimonis. I el Senat els ha permès, per 55 vots a favor (inclosos cinc republicans) i 45 en contra. Però, en realitat, ningú no semblava estar realment ni preparat ni amb ganes per prolongar el judici. Els demòcrates, pels possibles obstacles per avançar l’agenda legislativa de la Casa Blanca de Joe Biden que podria suposar estirar-lo en el temps. Els republicans, perquè el judici només inflama una guerra civil entre el trumpisme i el (poc) que queda del vell Partit Republicà.

Després de dues hores de caos i confusió, de converses informals dins i fora de la sala, la sessió s’ha reprès amb l’acord d’incloure a l’acta el comunicat d’Herrera Beutler. Res més. Ni una citació. El judici polític a Trump, igual que va passar amb el primer, queda d’aquesta manera coix al no admetre testimonis que haguessin pogut aclarir, en aquest cas, què estava fent el president mentre tenia lloc l’atac. Per exemple si, com va suggerir el senador republicà Ben Sasse, Trump “estava encantat” amb l’atac i es delectava mentre el veia per televisió.

McConnell evita mullar-se

Ni tan sols quedava per resoldre un dels pocs aspectes amb cert morbo: si Mitch McConnell, líder republicà al Senat i el congressista conservador més poderós, trencaria definitivament amb Trump després d’haver-lo acusat fa unes setmanes d’haver “provocat” els insurrectes. En una carta dirigida als seus companys, McConnell ha explicat que votaria en contra de la condemna de l’expresident. El seu argument: el Senat “no té jurisdicció” per jutjar un mandatari que ja no és al càrrec. Una raó perfecta per no posicionar-se, tot i que la mateixa cambra alta havia votat dimarts a favor de la constitucionalitat del procés.

“La meva por és que la violència que vam viure aquell dia terrible pugui ser només el principi”, ha compartit amb el Senat el demòcrata Joe Neguse, un dels congressistes que exercien com a fiscals. “Això no pot ser el principi, no pot convertir-se en la nova normalitat”, ha alertat. Potser la seva única esperança és que la ciutadania estigui a l’altura d’una responsabilitat que el Congrés no ha assumit.

stats