El Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat el decret llei que va aprovar la Generalitat per avalar des de l'Institut Català de Finances (ICF) la fiança que el Tribunal de Comptes va imposar per la causa de l'1-O i l'acció exterior. Al ple d'aquest dijous, els magistrats han estimat el recurs d'inconstitucionalitat que havia presentat Vox. Ara bé, la decisió no té cap efecte pràctic, tal com indiquen fonts del TC, del Tribunal de Comptes i de la Generalitat a l'ARA, atès que posteriorment es va aprovar un projecte de llei que hi dona cobertura.

L'endemà de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia que ha de deixar sense efectes tota la resposta judicial contra el Procés, el Tribunal de Comptes ha celebrat l'acte de judici per responsabilitat comptable contra 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre 2012 i 2017. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana, que exerceix l'acusació popular, fins a 5. Tanmateix, el càstig d'aquest procediment ja s'ha consumat amb la fiança preventiva de 9 milions que han hagut d'afrontar els encausats durant el transcurs de la instrucció, si bé el Govern va sortir a rescatar-los amb els avals de l'Institut Català de Finances. Ara, un cop acabada la vista, la causa s'aboca en una mena de desert.

Mentre l'independentisme està pendent dels progressos en la desjudicialització que pugui comportar l'entrada imminent en vigor de la reforma de la malversació, al Tribunal de Comptes la causa relacionada amb l'1-O continua. L'òrgan fiscalitzador va negar-se a paralitzar el procediment i continua amb el judici, encara sense data, si bé la consellera Elena Hernáez obre la porta a aturar el cas abans de dictar sentència. Així ho insinua en una interlocutòria del 22 de desembre que s'ha conegut aquest dimarts, en la qual argumenta per què va rebutjar algunes peticions de nul·litat que les defenses de la trentena d'excàrrecs de la Generalitat van plantejar en l'audiència prèvia que es va celebrar el 16 de desembre.

35 excàrrecs del Govern entre el 2012 i el 2017, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, hauran d'anar a judici al Tribunal de Comptes. En una audiència prèvia de caràcter tècnic aquest divendres, els advocats han enumerat un a un els seus arguments per demanar la nul·litat de la causa sobre l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat, per la qual la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana 5. Les acusacions han renunciat a una despesa de 336.143 euros sobre la campanya Civisme del referèndum i s'ha arxivat el procediment per a l'exresponsable de Difusió Jaume Mestre. Però continua per als altres 35 demandats, ja que el fiscal Manuel Martín Granizo i la consellera que jutja el cas, Elena Hernáez, han anat rebutjant una a una les al·legacions.

En els mesos vinents un terme prendrà força a la política catalana: la desjudicialització. No és nou ni de bon tros, però ha agafat volada des que divendres passat la Generalitat i l'Estat van arribar a un acord pel qual "tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític". En altres paraules, el compromís d'intentar frenar les causes obertes als tribunals vinculades amb el Procés per poder enfortir la negociació política. Una d'aquestes batalles es lliurarà al Tribunal de Comptes, on hi ha un dels casos més mediàtics que afecta una quarantena de càrrecs vinculats a l'1-O i a l'acció exterior de la Generalitat, a qui es reclama 3,4 milions d'euros. Aquest dimecres els encausats d'Esquerra han fet un primer pas que posarà a prova si aquesta desjudicialització és possible.

La persecució del moviment independentista a través del Tribunal de Comptes va portar els seus líders al límit quan l’òrgan va decidir rebutjar els avals amb fons de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les fiances de 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. Per afrontar aquesta situació –se’ls reclamaven fins a 5,4 milions d’euros–, Junts va aportar de manera cautelar els immobles de l’expresident Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N i ERC va decidir abonar 2,1 milions en metàl·lic. Després de la renovació de la seva composició el novembre passat, l’ens va rectificar i va decidir acceptar l’aportació de l’ICF. Els tempos, però, són lents, i gairebé quatre mesos després els republicans encara no han recuperat els diners: el Tribunal de Comptes va rebutjar dilluns passat substituir els 2,1 milions d’ERC pels avals de l’ICF argumentant que no ho podia demanar el partit. Segons ha sabut l’ARA, l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva ja ha presentat un nou escrit, aquest cop en nom seu, i la petició serà previsiblement acceptada. 

La Fiscalia no afluixa en la seva persecució ideològica de l'independentisme. Aquest dimecres es va conèixer a grans trets quina és finalment la demanda que manté contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, en una causa que és clarament política i injusta des del seu origen. No té cap lògica que l'acció exterior de la Generalitat, que en el seu moment va ser perfectament legal i no va ser impugnada davant cap tribunal, sigui investigada per un òrgan administratiu que té l'objectiu de castigar econòmicament els oponents polítics per una causa, en tot cas, que ja ha estat jutjada en un procés penal. Dit això, l'única cosa bona que es pot treure d'aquesta demanda, el contingut total de la qual encara no s'ha donat a conèixer, és que el fiscal del tribunal, Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, rebaixa considerablement els diners que considera que es podrien haver malversat. Dels nou milions d'euros inicials s'ha passat a 3,4 milions, i, el que és més significatiu, la justificació que dona per a aquesta reducció és que "la demanda respecta i aplica un principi de llibertat ideològica", de manera que considera que els debats o conferències que es poguessin haver fet fora estaven emparats per la llibertat d'expressió.

La Fiscalia manté la seva ofensiva contra el Procés al Tribunal de Comptes, però en redueix la duresa. La demanda presentada aquest dimecres contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 rebaixa fins als 3,4 milions d'euros el cost econòmic del Procés que reclamarà en la fase d'enjudiciament que ara s'obre. És una tercera part dels 9 milions d'euros pels quals els acusats van haver de presentar fiança. Tanmateix, encara que la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, nomenés al capdavant de l'organisme Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, el ministeri públic continua com a acusació al costat de Societat Civil Catalana, que fa uns dies ja va presentar la seva acusació.

El Govern ha decidit aquest dimarts que sigui el departament d'Economia el que assumeixi la gestió dels avals que la Generalitat va presentar al Tribunal de Comptes per fer front a les fiances de 5,4 milions d'euros per la causa d'Exteriors. D'aquesta manera, se'n deixa al marge l'Institut Català de Finances (ICF) –tot i que aquest ens continua sent qui atorga els avals– i es responsabilitza la conselleria i el titular, Jaume Giró, del Fons Complementari de Riscos. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la reunió del Govern d'aquest dimarts, així "es preserva" l'ICF i també es genera un "estalvi" a les arques de la Generalitat, perquè no s'ha de fer l'encàrrec de gestió a cap altra entitat i, per tant, no s'ha de pagar cap comissió. Una comissió que fonts d'Economia xifren en un 0,5% com a mínim i en uns 50.000 euros l'any.

El Tribunal de Comptes ha fet públics aquest divendres els arguments que el van portar a acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat per fer front a la fiança de la causa d'Exteriors, que s'enfilava fins als 5,4 milions d'euros. En una resolució de 31 pàgines, explicita que l'acció del Govern –presentar els avals en nom de la trentena d'ex alts càrrecs encausats– està emparada legalment, malgrat que va ser rebutjada d'entrada per part de la delegada instructora del Tribunal de Comptes. Una decisió que va ser objecte de recurs per part de la Generalitat i que ara avala la sala de justícia del Tribunal de Comptes.

Primer gir de guió en la causa d'Exteriors al Tribunal de Comptes des que l'òrgan va renovar els seus consellers a finals de novembre. Aquest dilluns la sala de justícia ha decidit acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) per afrontar la fiança de 5,4 milions d'euros, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Inicialment, la delegada instructora del procediment va rebutjar aquest mecanisme creat per la Generalitat argumentant que no emparava les conductes de la trentena d'ex alts càrrecs del Govern investigats. Esperanza García considerava que el decret del Govern era legal però que no donava cobertura a aquells casos en què els implicats haguessin actuat amb "dol, culpa o negligència greu". Una decisió que va ser recorreguda per les defenses i que ara la sala d'enjudiciament rectifica, avalant que les fiances es cobreixin amb diners públics.

El Tribunal de Comptes ha aixecat l'embargament de quatre propietats que els condemnats pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014 tenien com a garantia per afrontar costes i interessos del judici i la condemna. Aquest dijous la consellera del departament segon de la secció d'enjudiciament, Elena Hernáez, va firmar la resolució -a la qual ha tingut accés l'ARA- i aquest matí l'han rebut les defenses de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. L'alliberament dels immobles es produeix després que la Caixa de Solidaritat abonés 190.828 euros que van acabar de cobrir la responsabilitat comptable pel 9-N.

Manuel Martín-Granizo serà el nou fiscal en cap del Tribunal de Comptes i tindrà a les seves mans mantenir o no l'acusació contra una trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre els anys 2011 i 2017. La renovació de l'organisme havia deixat vacant aquesta plaça perquè qui l'ocupava, Miguel Ángel Torres, va ser escollit conseller, a proposta del PP. El Consell Fiscal va proposar aquest dimarts el nomenament de Martín-Granizo, membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) –de la qual també forma part la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado–, amb un vot més que Luis Rueda, el número 2 de Torres a la Fiscalia del Tribunal de Comptes.

El nou Tribunal de Comptes reprèn aquest dilluns la seva activitat i formalitza la renovació amb la celebració del primer ple ordinari. En una institució acostumada a l’enclaustrament, les càmeres hi podran entrar per gravar i fotografiar la trobada dels dotze consellers escollits fa unes setmanes pel Congrés i el Senat. Els nous membres assumiran les seves noves carteres després que ja s’oficialitzés qui integra la comissió de govern: Enriqueta Chicano, com a presidenta de la institució; María Dolores Genaro, presidenta de la secció de fiscalització, i Rebeca Laliga, presidenta de la d’enjudiciament. Aquesta secció, que exerceix les funcions jurisdiccionals, té sobre la taula una qüestió que ha de resoldre amb una certa celeritat: acceptar o no els avals de l’Institut Català de Finances (ICF) per a la causa d’Exteriors. La delegada instructora els va rebutjar, però les defenses han presentat recurs.

Es comencen a moure peces al Tribunal de Comptes un cop renovat el ple. La lletrada de la Comunitat de Madrid Elena Hernáez, una de les conselleres proposades pel PP que va prendre possessió aquest dijous, es perfila per jutjar la causa sobre l'acció exterior de la Generalitat, segons ha pogut saber l'ARA. El repartiment dels nous membres de l'òrgan a cada secció –la de fiscalització i la d'enjudiciament– no es decidirà fins a la setmana vinent, però ja circula informalment una distribució que portaria aquesta expresidenta del Tribunal de Contractació Pública de Madrid al departament segon de la secció d'enjudiciament. Fins ara l'ocupava Margarita Mariscal de Gante, encarregada de jutjar la causa de l'1-O i la d'Exteriors. De fet, abans de plegar va donar per tancada la fase administrativa i va convidar les acusacions a presentar la demanda.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat l'admissió a tràmit de la querella de Vox i les denúncies de Convivencia Cívica Catalana i del líder de Cs Carlos Carrizosa contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà, a més de la resta del Govern, per l'aprovació del decret llei dels avals de l'Institut Català de Finances (ICF) als encausats per l'acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes. Segons recull l'ACN, el TSJC conclou que no suposa cap delicte de prevaricació ni malversació de fons públics, com pretenien les acusacions. La Fiscalia també es va oposar a l'admissió a tràmit del cas.

Una de les primeres reaccions a la decisió del Govern d'avalar les fiances del Tribunal de Comptes mitjançant l'Institut Català de Finances (ICF) va ser una querella de Vox i dues denúncies –una de Convivència Cívica Catalana i una altra del líder de Cs, Carlos Carrizosa– contra el president de la Generalitat i diversos membres de l'executiu. La resposta de la Fiscalia a aquestes accions legals ha sigut demanar aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inadmeti la querella i les dues denúncies, que considera "apressades i irreflexives". L'escrit del ministeri públic és contundent i suposa un aval al decret formulat pel Govern.

El psicòleg Florian Kaiser parla del "dir que no com a darrer bastió de la llibertat de decisió". Al Kurier austríac, Guido Tartarotti descriu el fenomen de l’època d’abans dels navegadors en cotxes i mòbils: com més temps fa que es va en la direcció equivocada, menys predisposició es té a girar cua –fins i tot si cada cop hi ha més i més dubtes sobre el camí triat—. El motiu: s’hi ha invertit tant de temps, nervis i combustible, i tot això no es pot pas perdre a la babalà! L’efecte és conegut en psicologia i pel mateix motiu hi ha persones que s’aferren a relacions personals tòxiques i que les fan infelices, miren una pel·lícula dolenta fins al final o segueixen fidels al seu grup de música, fins i tot quan ja fa temps que el cantant ha perdut la veu. El mateix és aplicable als antivacunes: com més proves hi ha que s’equivoquen, més tossuts són. A casa nostra, ben bé podríem parlar dels partidaris de la República d’Ítaca. És més fàcil repartir premis al botifler de l’any que no pas reconèixer que el llarg camí no duu enlloc. A finals del 2017 Laura Fàbregas reflexionava a The Objective sobre "la traïció". "El meu poble té un alcalde de la CUP [...] i la meva pàtria sentimental és Catalunya, [...] però no soc independentista". Des d’altres llocs d’Espanya se’ns pregunta "Per què heu trigat tant de temps a parlar?" Però és que amb les polítiques identitàries i amb el nacionalisme una persona se sent "part d’un col·lectiu, se sent catalana", i aleshores "és molt difícil debatre des dels sentiments; no hi ha un punt de trobada, perquè cadascú té els seus i tots són legítims".

Malgrat insistir que respecta les decisions del Tribunal de Comptes, el PSC no perd ocasió per deixar entreveure el seu desacord amb l'actuació de l'òrgan fiscalitzador en la causa contra l'activitat exterior de la Generalitat. Aquest dilluns ha sigut el cap de files socialista, Salvador Illa, qui ho ha exemplificat amb dues reflexions en una entrevista a RAC1. D'una banda, ha insistit que el no del tribunal a l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) entra en contradicció amb el que va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries: que el fons creat per la Generalitat "s'ajustava a dret". De l'altra, ha obert per primer cop la porta a fer "una revisió de com funciona el Tribunal de Comptes". "No hem de tenir mai por de revisar coses que poden funcionar millor", ha afirmat, argumentant que la tasca de l'òrgan "estaria més ben ubicada en àmbits estrictament judicials", és a dir, que se n'haurien d'encarregar els jutges. La proposta, que coincideix amb el que es reclama des de l'independentisme, ha estat ràpidament frenada pel PSOE.