Els partits són especialistes en màrqueting, i per això aquest divendres tot estava dissenyat amb un sol objectiu: projectar la imatge d’un PP unit al voltant de la figura d’Alberto Núñez Feijóo. Però aquesta unitat és més falsa que un duro sevillà (ciutat on es feia el congrés), ja que en realitat l’entronització del líder gallec significa el retorn del rajoyisme per la porta gran després del fiasco de Pablo Casado.

La moderació que se li suposa a Alberto Núñez Feijóo, encara que només sigui en les formes, ha superat aquest dilluns un primer test a Catalunya. El president gallec i futur líder del PP ha aterrat a Barcelona en el marc de la seva gira prèvia al congrés del partit de l'abril, on serà entronitzat president, i el seu discurs ha esmenat en la pràctica totalitat la bel·ligerància que Pablo Casado tenia per norma en terres catalanes. "No he vingut a dividir, a enfrontar ni a fracturar: això és l’antipolítica", ha dit Feijóo només arrencar la seva intervenció. La militància i plana major dels populars a Catalunya l'han rebut dempeus i amb una forta ovació a l'hotel Eurostars Grand Marina, i l'objectiu que ha traslladat als més de 600 assistents ha sigut clar: cal tornar a "connectar" el PP amb els catalans. "El PP pot tornar a ser un partit d’ampli espectre en què es vegi reflectida la majoria de la societat catalana", ha proclamat.

En el món ideal d’Alberto Núñez Feijóo, que es correspon a la Galícia que governa amb majoria absoluta des de fa tres legislatures, Vox no hauria d’existir. Però aquesta no és la realitat del conjunt d’Espanya, i aquest mateix dijous s’ha d’escollir la mesa de les Corts de Castella i Lleó, on l’extrema dreta reclama el seu dret a presidir-la. Feijóo, que aquest dimecres ha presentat l’aval de més de 55.000 signatures de militants per presidir el PP (10 vegades més que Pablo Casado el 2018), s’ha estrenat de facto com a líder de la formació marcant el terreny a Alfonso Fernández Mañueco en aquesta negociació. “Entenc que la presidència de la cambra correspon al PP, que va guanyar les eleccions i té el triple d’escons [que Vox]”, ha dit.

S'ha fet esperar exactament una setmana per ser escrupolós amb els processos interns, però finalment aquest dimecres Alberto Núñez Feijóo ha fet el pas: presentarà la seva candidatura per liderar el PP. Esvaeix així tots els dubtes, si és que encara en quedava algun, sobre qui rellevarà l'encara president del PP, Pablo Casado. Des de Santiago de Compostel·la i davant de la junta directiva dels populars gallecs, el president de la Xunta ha vestit de gala el seu anunci, una decisió "precipitada, però meditada", per liderar un PP sota mínims després d'una disputa pública sense precedents entre Casado i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. I és precisament d'aquesta "política de trinxeres" de la qual vol fugir Feijóo, que aspira a reconstruir la unitat al partit per intentar travar una alternativa "fiable" que li aplani el camí cap a la Moncloa.

Alberto Núñez Feijóo és un home cartesià amb un respecte reverencial pels procediments. Per això, abans de fer el pas per postular-se a liderar el PP (que farà avui a Santiago de Compostel·la i no a Madrid, tota una declaració d’intencions), havia dissenyat un funeral com més amable i civilitzat millor per a Pablo Casado. La idea era projectar una imatge d’unitat granítica al voltant seu com a nou padrí de la família popular. Però Isabel Díaz Ayuso li va esguerrar la funció. El discurs de la presidenta madrilenya demanant expulsions del partit al més pur estil de les purgues estalinistes no va ser improvisat ni respon a una febrada puntual. Tampoc la menció a un personatge com Rita Barberá, algú que va representar el populisme abans que fos la paraula de moda en la política espanyola. Ayuso va voler llançar un atac preventiu a Feijóo, que a partir d’ara ja sap que la presidenta madrilenya no li besarà els peus ni li farà les reverències que sí que li fan la resta de barons.

El que per a Pablo Casado havia de ser un comiat més o menys plàcid al PP després del profund enfrontament amb Isabel Díaz Ayuso, la mateixa presidenta madrilenya l'ha tornat a fer miques. Els barons van concedir un últim desig a l'encara president dels populars en la reunió que van mantenir dimecres passat a la nit i que va acabar de matinada: mantenir-se al càrrec fins al congrés extraordinari de l'abril a canvi de renunciar a presentar-se a la reelecció. D'aquesta manera, Casado es podia acomiadar davant dels quadres del partit en la junta directiva d'aquest dimarts, que ha servit per convocar el congrés per als dies 1 i 2 d'abril a Sevilla -i que acabarà amb un comitè executiu el dia 3-. Davant els més de 400 membres de la junta directiva, Casado ha dit adeu a la presidència del PP derrotat i sense fer sang, però Ayuso li ha tornat a passar per sobre. La presidenta madrilenya ha acabat eclipsant la seva intervenció i, lluny d'abaixar l'espasa, ha exigit "expulsar" del partit a tothom qui hagi estat implicat en la suposada operació d'espionatge cap a ella.

No hi ha dubte que Pablo Casado és avui un cadàver polític perquè no va mesurar bé les seves forces en el xoc amb Isabel Díaz Ayuso, però el pas dels dies ha servit per fer aflorar tot el malestar generat per la gestió centralista i centralitzada de Teodoro García Egea des de Génova. El president andalús, Juanma Moreno Bonilla, explicava aquest dilluns a la Ser que l’equip de Casado no havia entès que Espanya “és un país descentralitzat on conviuen personalitats col·lectives distintes, cosa que demana una visió plural que no s’ha tingut”. O sigui, que Casado ha caigut, entre altres motius, per no haver entès ni respectat les idiosincràsies de cada territori. La Junta Directiva del PP convocarà aquest dimarts un congrés per a principis d'abril que certificarà el canvi d'etapa.

Quan falten només 48 hores per a la reunió de la junta directiva del PP, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha evitat una vegada més confirmar aquest diumenge la seva candidatura a presidir el PP. El líder dels populars gallecs s'ha remès a la convocatòria de dimarts a Madrid i al congrés extraordinari que la formació celebrarà els dies 2 i 3 d'abril, previsiblement a Sevilla, i del qual espera que "en surti un partit reforçat" i "una alternativa" al que, segons la seva opinió i "la de molts espanyols", és un "molt mal govern" de l'Estat. "El congrés es convoca dimarts i aquí s'obre un període per a la presentació de candidatures", s'ha limitat a dir el titular de la Xunta, que no es cansa de repetir que s'hi poden postular més candidats.

Estava equivocat Pablo Casado dimarts quan, ja condemnat i amb la pràctica totalitat dels seus fins aleshores fidels apunyalant-lo sense pudor a la plaça pública, encara preguntava lacònic i desorientat al seu cercle cada cop més reduït què havia passat: “Per què me n’he d’anar? No he fet res”, es defensava. Però no era veritat. Sí que havia fet alguna cosa. I, de fet, havia estat el seu error fatal.

Amb Pablo Casado liquidat com a líder després d’una autèntica guerra civil amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, al PP es comencen a netejar les ferides i a abandonar el fang de l’última setmana. El partit s’aferra a l’actual president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, amb l’esperança que sigui ell la persona que els faci ressorgir de les cendres. El seu nom fa anys que plana sobre el partit com una opció per dirigir-lo, però el polític gallec no s’havia atrevit mai a fer el pas. Es resisteix encara a postular-se, però la majoria de barons -i amb resignació el mateix Casado- ja li han posat la catifa perquè presenti la seva candidatura. Així, si no hi ha sorpreses, d’aquí un mes agafarà les regnes d’un PP fracturat, desorientat i que està en les seves hores més baixes. Feijóo tindrà sobre la taula tota una sèrie de reptes a superar si d’aquí un any vol tenir travada una alternativa sòlida al president espanyol, Pedro Sánchez.

Fa només una setmana, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, estava sentenciat. La direcció estatal del partit feia mesos que li havia fet la creu pels pèssims resultats a les eleccions catalanes i per la seva mala relació amb Teodoro García Egea, i fonts de Génova no amagaven que quan arribés el congrés dels populars catalans promourien un nom alternatiu per agafar les regnes a Catalunya. Set dies després, la situació s'ha girat com un mitjó. La caiguda de Pablo Casado ha brindat una segona vida a Alejandro Fernández, a qui veus del seu entorn veuen ara en condicions de mantenir el lideratge d’un partit que acumula desfetes electorals una darrere l’altra.

Era difícil preveure que el vaixell s'enfonsaria tan de pressa quan va col·lidir ara fa tot just uns dies amb l'iceberg de la Puerta del Sol. Però que el capità desconeixia el rumb per arribar a port era una cosa difícilment discutible. Fins i tot entre els votants del PP. Pablo Casado surt de la direcció del partit derrotat per Isabel Díaz Ayuso, abandonat pels companys i sense la confiança dels electors. Només el 29% dels votants del partit confien en qui fins ara era el seu líder (entre el conjunt de ciutadans de l'Estat no arriba al 9%). El percentatge queda recollit al Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que es va fer públic aquest dimarts coincidint amb les anades i vingudes a la seu popular del madrileny carrer Génova. I no és conseqüència de la guerra amb Ayuso perquè les dades es van recollir amb anterioritat. De fet, la caiguda de la confiança en el cap de l'oposició a Espanya no deixa de baixar des de fa mesos, malgrat que les expectatives electorals del partit no s'han vist afectades. Al contrari, el PP ha consolidat una estimació de vot al CIS per sobre del 20% des del setembre, i altres enquestes fins i tot el situen frec a frec amb el PSOE. Fins ara, el PP es mantenia o pujava, mentre que Casado no deixava de baixar. La guerra interna dels últims dies i la crisi al partit probablement tindran un impacte en pròximes entregues del baròmetre.

Aquesta és la imatge del dia: Casado abandonant l’escó del Congrés. Casado se’n va, plega de cap de l’oposició, quan només fa cinc minuts que ha començat la sessió. Casado deixa la imatge per a la història: el seu escó buit i el PP sense líder perquè ell ja no ho és.

Pablo Casado (Palència, 1981) va arribar a la presidència del PP per dos motius, un de conjuntural i un d'estructural. El conjuntural és que es va aprofitar de l’animadversió entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal, que si haguessin unit forces haurien guanyat sense problema el conclave post-Rajoy. El segon és que en aquell moment, 2016, el model a seguir era Albert Rivera, que havia encapçalat les enquestes fins a la moció de censura, i Casado apareixia com el clon ideal per frenar la fuga de vots cap a Ciutadans.

En paral·lel a les importants conseqüències polítiques, la implosió del PP amenaça de deixar-ne també de judicials. La Fiscalia Anticorrupció ha obert una investigació sobre el contracte de la Comunitat de Madrid per a la compra de mascaretes vinculat al germà d'Isabel Díaz Ayuso. El fiscal en cap de l'òrgan, Alejandro Luzón, ha emès aquest dimarts un decret en resposta a les denúncies presentades divendres per Més Madrid, el PSOE i Unides Podem, després que la presidenta madrilenya reconegués que Tomás Díaz Ayuso va cobrar 55.850 euros més IVA –Génova elevava la xifra fins als 280.000– per comprar 250.000 mascaretes a la Xina i subministrar-les a l'empresa Priviet Sportive, que al seu torn les va vendre a la Comunitat de Madrid per 1,5 milions. Malgrat que els tres partits de l'oposició no plantegen "imputacions concretes" contra "persones físiques o jurídiques", el fiscal considera "procedent" iniciar diligències per "confirmar o descartar la transcendència penal dels fets denunciats".

Pablo Casado s'ha quedat sol. Acorralat pels barons des que va esclatar la batalla amb Isabel Díaz Ayuso, aquest dimarts també l'han abandonat els seus. Els sis dies de trinxera que porta a la seu del carrer Génova per evitar abandonar el timó del partit l'han acabat condemnant a una mort política lenta i, fins i tot, humiliant. Durant tot el dia, Casado ha hagut de veure com el seu cercle més proper i de confiança li girava l'esquena públicament i l'obligava a acceptar que, de moment, ha perdut la guerra contra la presidenta madrilenya, almenys fins que la Fiscalia no demostri el contrari. Ja a la desesperada, però, Casado ha intentat buscar una sortida digna del partit cedint a les dues peticions pràcticament unànimes al PP: deixar caure la seva mà dreta, Teodoro García Egea, i convocar un congrés extraordinari per sotmetre a debat el lideratge del partit.

La pinça entre la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, no va ser suficient aquest dilluns per descavalcar el líder del PP, Pablo Casado, que després d’una jornada crítica a Génova continua atrinxerat a la sala de comandament dels populars i vol intentar arribar viu al congrés que el partit convocarà en els pròxims mesos. Una mala notícia per a la dreta mediàtica, que va fer tot el possible per sopar ja amb el cap de Casado sobre la taula, però també per a Feijóo, que volia liquidar el líder del PP amb un únic moviment i que des d’ahir sap que si -aquest cop sí- vol optar a presidir el partit conservador s’haurà d’embrutar les mans.

Tot i estar acostumat a les curses de fons, siguin nedant, pedalejant o corrent, Teodoro García Egea (Cieza, 1985) és el dirigent del PP que arriba més desgastat a la recta final de la crisi interna. Després de tres anys i mig com a secretari general, la seva principal obsessió ha sigut el seu gran taló d'Aquil·les: el control intern del partit. Pablo Casado li va atorgar tot el poder, però lluny d'aconseguir lligar en curt el partit –i d'intents no n'han faltat– el president s'ha vist abocat a un motí per l'intervencionisme extrem del seu secretari general. Egea ha posat candidats afins i ha marcat el calendari electoral de les autonomies, però, quan tot ha esclatat, s'ha vist sol. Els editorials demanaven el seu cap i els barons, tot i que a alguns els havia posat ell mateix, també el situaven com a cap de turc. Només ha trobat el suport del seu amic, el president murcià, Fernando López Miras. I la cacera contra ell ha acabat posant contra les cordes el mateix Casado, acorralat pels que per terra, mar, aire i editorial de diari li demanen la dimissió.

A les televisions privades espanyoles el relat de la crisi del PP el domina Isabel Díaz Ayuso. Lògicament, Antena 3 obria l’informatiu amb la notícia de la batalla entre Ayuso i Casado i el protagonisme i el pes de l’acció requeia sobre la presidenta de Madrid. L’edició d’Antena 3 noticias del migdia era un descontrol informatiu, perquè els tres vídeos que il·lustraven els diferents aspectes de la notícia repetien imatges i declaracions, de tal manera que Ayuso apareixia reiterant el mateix missatge diverses vegades. Era un déjà-vu tan evident que semblava que volguessin convèncer l’espectador d’alguna cosa a còpia de reproduir idèntic el mateix missatge. Sandra Golpe, la presentadora, amb la seva habilitat sibil·lina per destil·lar el seu punt de vista personal a partir de l’entonació, les expressions facials i els esbufecs, traspuava cert desdeny per la gestió de Casado. En els vídeos es repetien les imatges de la concentració de persones donant suport a Ayuso a la porta de la seu de Génova del PP. En diverses ocasions van recórrer al pla d’una samarreta amb la foto de la presidenta que portava una de les manifestants. “Multitudinaria manifestación”, deia la locució del vídeo. Fins i tot en una de les imatges de la roda de premsa d’Ayuso la càmera feia una escombrada visual de la cintura fins a la cara de la protagonista, repassant el seu cos. “Quiere limpiar su imagen”, deia la veu en off en aquells instants, subratllant un punt de fascinació pel personatge.

Cinc dies de guerra al PP i pilota endavant de Pablo Casado. El líder popular s'atrinxera i es nega a cedir a les pressions dels barons, del carrer i de la majoria de mitjans de comunicació conservadors estatals, que li demanen que dimiteixi per resoldre la crisi desfermada al partit arran de la batalla pública amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Després de gairebé vuit hores de reunió, el comitè de direcció ha decidit convocar per a dilluns o dimarts que ve una reunió de la junta directiva, l'òrgan legitimat per convocar els congressos del partit i que aglutina 550 membres –entre la direcció, l'executiva i càrrecs públics com diputats, senadors i alcaldes–. De fet, segons fonts de la direcció, a l'ordre del dia hi haurà debatre avançar el congrés previst per al juliol. Amb aquest moviment, a la pràctica Casado el que fa és desafiar els barons i els càrrecs territorials a mesurar forces internament i a demostrar que tenen prou avals per celebrar un congrés que volen que serveixi per rellevar-lo de president. I tot sense aclarir si ell es voldria presentar a la reelecció o si deixaria pas aleshores a un nou lideratge.