La guerra amb Ayuso mobilitza les bases i deixa Casado acorralat

Centenars de persones demanen la dimissió del líder popular, que avui reuneix la direcció

5 min
Protesta davant la seu del PP en contra de Casado de partidaris d'Ayuso.

MadridFins aquest diumenge, la imatge de militants manifestant-se davant la seu del seu propi partit era exclusiva del PSOE. Va ser l’any 2016, quan desenes d’afiliats es van concentrar davant l’edifici del carrer Ferraz per donar suport a l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, en la seva pugna amb Susana Díaz. Sis anys més tard, la fotografia s'ha repetit aquest diumenge al carrer Génova de Madrid. Centenars de persones –unes 3.500 segons la Delegació del govern espanyol a Madrid– s'han plantat davant les portes de la seu del PP –en una manifestació no comunicada– per exhibir el seu suport a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i demanar la dimissió al president dels populars, Pablo Casado. El líder conservador comença a estar cada vegada més acorralat: creix la pressió de les bases, dels dirigents territorials i del poder mediàtic perquè plegui.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest dilluns Casado reuneix el comitè de direcció, com fa habitualment aquest dia de la setmana, però la convocatòria de demà al matí pren especial rellevància perquè és on el líder popular i el seu nucli dur hauran de decidir quina fitxa mouen per respondre a la manifestació d’avui. Des que va esclatar la crisi al partit, dijous passat, el secretari general de PP i mà dreta de Casado, Teodoro García Egea, ha estat en el punt de mira entre els crítics amb la gestió de la direcció de la batalla amb Ayuso. No només els ayusistes havien posat Egea a la diana, sinó que la majoria de barons també n’havien demanat el cap. Només el president de Múrcia, Fernando López Miras, continua fent pinya amb la gestió de la direcció estatal.

Casado va intentar un gest conciliador amb la presidenta madrilenya dissabte, quan va donar per bones les seves explicacions sobre la comissió de 55.580 euros + IVA que havia cobrat el seu germà per comprar mascaretes a la Xina, i es va mostrar disposat a tancar-li l’expedient. Per a Ayuso no n'hi va haver prou i la reunió que va mantenir amb el líder popular divendres a la tarda va acabar sense acord. Han passat els dies i, malgrat que la pressió ha anat creixent, Pablo Casado ha continuat sense tocar la peça d’Egea.

I ara s’ha arribat a un punt en què és probable que ni amb el cap del secretari general n’hi hagi prou per posar pau al partit. Avui davant la seu del PP les peticions de dimissió ja no anaven dirigides només a Teodoro García Egea, sinó que el blanc de totes les proclames era Pablo Casado. “Casado dimissió”, “Casado, covard”, “Ayuso sí, Casado no” i “Ayuso presidenta”. Fins i tot una pancarta titllava Casado i Egea d’“incapacitats” i “titelles” i defensava que la solució per als mals del partit passa per Ayuso i altres cares com la del president gallec, Alberto Núñez Feijóo; l’andalús, Juan Manuel Moreno; la diputada Cayetana Álvarez de Toledo i l’expresidenta Esperanza Aguirre. 

Partidaris d'Ayuso reclamant la dimissió de Pablo Casado davant la seu del PP

A les crides dels manifestants també s’hi han afegit justament Álvarez de Toledo, que des de Sevilla ha sigut explícita i ha demanat a Pablo Casado que faci un pas al costat. Al líder popular la pressió no li arriba només des de dins del partit, sinó que des que ha esclatat la guerra amb Ayuso, els mitjans de comunicació conservadors estatals són un actor més del conflicte, la majoria alineats amb la presidenta madrilenya. El diari Abc, per exemple, no ha trigat ni una hora després de la manifestació a Génova a publicar el seu editorial, en què demanava la dimissió immediata de Casado i a la tarda s'hi ha afegit El Mundo.

Congrés extraordinari?

Al mes de juliol farà quatre anys que el líder conservador va agafar les regnes del PP després de guanyar les primàries a l’exvicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. El congrés que s’havia de convocar de manera ordinària aquest estiu havia de servir per revalidar el lideratge de Casado tot just quan falta poc més d’un any per a les pròximes eleccions generals. És evident, però, que aquesta estratègia ha quedat en paper mullat. Si finalment Casado cedís a les pressions dels crítics, tindria dues opcions sobre la taula per intentar taponar la crisi: cessar la seva mà dreta i esperar el congrés de l’estiu per sotmetre a debat el lideratge del partit, o avançar el conclave i convocar-ne un d’extraordinari perquè la militància triï un nou president ja. Per substituir el secretari general, no seria necessari convocar un congrés, sinó que el comitè executiu –del qual forma part la direcció i també els diferents dirigents territorials– podria validar el canvi.

Per escollir un nou president, els estatuts marquen que només es pot fer a través d’un congrés, que el pot proposar el mateix president sortint i l’han de validar els membres de la junta directiva –formada per 550 persones entre la direcció estatal, els presidents i secretaris generals territorials i diputats, senadors i alcaldes–. O també el poden demanar dues terceres parts dels més de 500 representants d’aquesta junta. És a dir, si Casado no fes el pas de convocar un congrés, els crítics haurien d’organitzar-se per aconseguir el suport de 363 càrrecs. Seria la prova de foc per veure fins on arriba l’oposició interna al tàndem Casado-Egea. 

“Faig una crida als membres de la junta directiva del PP per a un congrés extraordinari ja”, ha demanat ja públicament avui Cayetana Álvarez de Toledo. Si es consuma el pla, ¿qui podria ser l’alternativa a Casado? Aquí és on s’hauria de veure si Alberto Núñez Feijóo, a qui es comencen a dirigir algunes mirades, acaba fent el pas que sempre li ha quedat pendent; o és la mateixa Isabel Díaz Ayuso qui agafa el guant dels manifestants d’ahir i és ella qui fa el pas endavant.

El que és cert és que de moment la presidenta madrilenya manté el pols i no tolera que des de Génova se la intentés espiar. El Mundo ha publicat una nova informació en què apuntaria directament a Teodoro García Egea com el cervell d’aquesta operació, però el PP ho ha tornay a desmentir. La vicesecretària d’organització dels populars, Ana Beltrán, a més, ha volgut fer públic i explícit el seu suport i la seva “plena confiança” a Egea i ha lamentat els “atacs per desestabilitzar” el partit. El senador del PP Rafael Hernando, sense mullar-se per un cantó o l’altre, ha lamentat la manifestació d’avui davant la seu del PP. “El PP no es manifesta contra el PP”, ha escrit a Twitter.

Divisió entre diputats

Ara bé, sembla que el bloc de suports que havia rebut públicament Casado també es comença a esquerdar. Diversos diputats del Congrés van fer públic el seu compromís amb el líder conservador el mateix dia que va esclatar la crisi, però, segons ha informat la Cadena SER i ha confirmat l’ARA, comença a regnar la divisió entre els parlamentaris. Segons expliquen fonts parlamentàries a aquest diari, avui a través del xat del grup, els fidels a Casado han reprovat les paraules d’Álvarez de Toledo sobre la necessitat de convocar un congrés extraordinari, però les crítiques no han sigut majoritàries, sinó que el que ha regnat ha sigut el silenci. Casado, cada vegada més acorralat, té a les seves mans demà moure la següent fitxa.

stats