Passadissos a rebentar sense que sigui època de rebaixes i cues als bars de l'interior amb les botigues del costat pràcticament buides. El motiu? Centenars de persones han intentat fugir de les altes temperatures que s'han registrat aquest dimecres a tot Catalunya refugiant-se en un dels espais més grans que hi ha amb aire condicionat: un centre comercial.

Són les 11 del matí i en molts punts de Barcelona el termòmetre ja frega els 35 graus. Fa pocs minuts, tres equips formats per dos voluntaris de Creu Roja i dos treballadors del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) han carregat furgonetes amb aigua fresca, gorres, ventalls i tríptics informatius. L'objectiu que tenen és pentinar la ciutat per trobar persones sense sostre per veure com estan, oferir-los material per refrescar-se i, sobretot, donar-los informació sobre quins espais de refugi climàtic tenen a prop per poder protegir-se de la calor. L'actuació forma part del dispositiu que s'ha posat en marxa amb la fase d’alerta diürna del Pla Calor que l'Ajuntament de Barcelona activa quan se superen els 33,7 graus de temperatura a la ciutat.

“Al Raval no hi ha gaires espais a l’ombra i on corri l’aire”, denuncia un veí del barri mentre interromp la lectura d'un conte a la seva filla a la biblioteca municipal. No és l’únic que ha de combatre la calor buscant refugis al carrer, perquè a casa seva hi fa massa calor. La Melissa, acompanyada de la seva filla, és un altre cas: “Vivim en un àtic que s’escalfa molt i on quasi no corre l’aire”. La situació es repeteix a moltes altres llars i, especialment, aquests dies en què el termòmetre es resisteix a baixar i fa l’ambient encara més irrespirable tant de dia com de nit.

Aquest estiu les temperatures mínimes de Catalunya estan sent les més altes dels últims catorze anys. Tenint en compte aquest context, i davant l'onada de calor que s'està vivint a tot el país, aquesta setmana diversos municipis han pres mesures per ajudar els ciutadans a conviure amb les altes temperatures. Una d'elles és obrir les piscines municipals de manera gratuïta durant aquests dies en què molts indrets han fregat els 40 graus. Entre aquests municipis hi ha pobles petits com Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, Falset, al Priorat, o Gelida, a l'Alt Penedès, però també hi ha poblacions de més de 20.000 habitants com Martorell o Sant Cugat del Vallès, on els 90.000 veïns poden accedir gratuïtament a la piscina sempre que hi ha una onada de calor. En el cas d'aquest municipi del Vallès, la mesura s'activa automàticament per a tots els ciutadans quan s'arriba a un nivell alt de calor. En altres pobles, com Gelida, és el consistori qui cada vegada decideix si s'obre la piscina municipal a tothom quan hi ha una onada de calor; i a Sant Feliu de Codines o les Franqueses, la gratuïtat es reserva únicament a la població vulnerable: més grans de 65 anys, menors de 12 acompanyats i dones embarassades.

Els 45,3 graus d’ahir a Figueres i els 45,1 de Navata i del pantà de Darnius-Boadella són una fita que només té un precedent conegut que s’hi assembli a Catalunya: els 45 graus (sense decimals) anotats per l’observador de l’aeròdrom de Sabadell el 7 de juliol del 1982. Estem acostumats a sentir a parlar de 40 graus al pla de Lleida i a la vall de l’Ebre, però, en canvi, el rècord de temperatura de Catalunya s’ha instal·lat ara a l’Empordà. Per què va passar així?

Dia de calor rècord a Catalunya. A les tres del migdia a Girona fa una calor infernal. Més de 40 graus, el dia més calorós de l'estiu amb diferència, accentuat per unes bafarades d'aire calent que, quan bufen, fan augmentar encara més la sensació d'ofec i estufa. Pels carrers gironins, a primera hora de la tarda, hi ha poc moviment: la majoria de les terrasses de bars i restaurants estan buides, alguns establiments tancats, poques persones es mouen a peu i encara menys opten per la bicicleta.

Els municipis del Segrià, les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera lideren el pic de calor de les últimes hores, especialment intens aquest dimarts. Però la calor extrema no és sols patrimoni del pla de Lleida. A les portes del Pirineu, municipis com Tremp (al Pallars Jussà) no es queden pas enrere i el termòmetre també hi supera els quaranta graus i es baten rècords.

A Europa les temperatures escalen sense aturador i cada vegada hi ha més onades de calor i més intenses. Les de l'estiu passat van ser mortíferes. El continent va patir diversos episodis de calor extrema entre el 30 de maig i el 4 de setembre del 2022 que haurien provocat la mort de 61.672 persones, 1.772 de les quals a Catalunya. És una xifra rècord que feia 20 anys que no es veia i que l'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja va anticipar amb les dades de sobremortalitat. També l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) va estimar unes 15.000 morts al continent per la calor. Ara, però, un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut d'Investigació en Salut i Medicina de França (Inserm) augmentaria (i molt) aquestes xifres. Segons un model de taxes de mortalitat a 35 països, la pitjor part se la van endur Itàlia (amb 295 defuncions per cada milió d'habitants) i Grècia (280), així com Espanya (237) i Catalunya (237).

La plana de Lleida assolirà aquesta setmana les temperatures més altes de l’any, amb valors màxims que ja freguen els 40 graus. Si bé aquesta àrea de Catalunya està acostumada sempre a la calor durant l’estiu, mai ho ha fet amb la intensitat i assiduïtat dels darrers anys, que ofereix indicadors propis dels climes tropicals (sobretot pel que fa a les temperatures mínimes). Possiblement per aquest darrer motiu s’acaba de crear a les Garrigues la primera Xarxa Comarcal de Refugis Climàtics, un organisme inèdit en territori rural. Fins ara, aquest tipus de xarxes solien ser pròpies de les zones urbanes, sobretot entre els barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Davant els avisos de pic de calor que es preveuen per a aquesta setmana, infants, gent gran i treballadors que s'exposen al sol haurien de prendre certes precaucions per evitar insolacions, esgotaments i cops de calor que posin en risc la seva vida. La metge internista d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona Elisenda Gómez-Angelats ha donat alguns consells per identificar les persones més vulnerables i afectades per la calor i per esmorteir l'impacte de l'augment de les temperatures en la seva salut.

Tarda de calor molt intensa sense que la temperatura hagi arribat a superar els valors més alts d'ahir. D'entre les màximes més elevades d'avui destaquen els 37,8 °C de Solsona, els 37,5 de la Femosa de Lleida, els 37,2 d'Alfarràs, els 37,1 d'Organyà, els 37 Artés, els 36,8 de l'Observatori de l'Ebre o els 36,5 de Mollerussa i de Tremp. La mitjana de les màximes per al conjunt de Catalunya, però, ha sigut gairebé calcada a la d'ahir, en conjunt aquest migdia hi ha hagut 3,7 graus més dels que tocaria per a l'època. A la costa la humitat dispara la sensació tèrmica per sobre dels 35 graus, a Barcelona per exemple a les 17 h hi havia 28 graus amb un 66% d'humitat que provocava una sensació tèrmica de més de 36 graus.

Tarda de calor molt forta amb màximes que han superat els 40 graus en alguns indrets. D'entre les temperatures més altes destaquen els 41 °C d'Organyà i de la Femosa de Lleida, els 40,5 d'Artesa de Segre, els 40,4 d'Oliana, els 40,2 de Castellnou de Seana o els 40 d'Alcarràs. També els 39,4 de Tremp o els 39,2 de Mollerussa.

La calor intensa d’aquest mes de juliol, un dels més sufocants de l’última dècada, ha provocat la mort de 180 persones a Catalunya i 2.176 a tot l’Estat. El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), l’eina que radiografia els excessos de mortalitat respecte a altres anys, estima que entre l’1 i el 30 de juliol d’aquest any s’han produït el doble de morts atribuïbles a les altes temperatures que en el mateix període del 2019, l'últim any sense el biaix del coronavirus. Aleshores Catalunya va registrar 93 defuncions relacionades amb els episodis de calor, mentre que a tot Espanya se'n van notificar 1.087. 

Hem tancat un mes de juliol que passarà a la història per les altes temperatures. Segons ha fet públic avui l'AEMET, ha sigut el més calorós com a mínim dels últims 82 anys, i no només això, sinó que la mitjana de temperatura per al conjunt de Catalunya també ha superat per poc la dada del mític agost del 2003, el mes que fins ara era el més calorós dels que s'han mesurat. Segons fonts de l'AEMET, però, les diferències entre l'agost del 2003, el juliol del 2015 i el juliol del 2022 són minses, de dècimes de grau i entren en el possible marge d'error.

Hem tancat un mes de juliol que passarà a la història com un dels mesos més calorosos, si no el més calorós, que s'hagi pogut mesurar a Catalunya. D'entrada amb dades des del 2009 no hi ha hagut cap altre mes tan difícil de passar com aquest. La mitjana de temperatura per al conjunt de Catalunya d'aquest mes de juliol (24 °C) supera clarament els 23,5 que hi va haver el juliol del 2015, segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 87 estacions del Meteocat. Cap agost dels últims 13 anys ha tingut una mitjana de temperatura que hagi arribat a 23 °C.

Segona tarda consecutiva de pedregades a Catalunya. Si ahir les zones més afectades van ser diversos sectors del Segrià, avui és sobretot entre el Solsonès i el Bages on s'han vist pedres més grosses. La tempesta que s'ha format en aquest sector ha obligat al Meteocat a activar un avís de temps violent a la zona. Les pedregades més importants han afectat indrets com Castellar de la Ribera, Navarcles, Santpedor o Sant Fruitós de Bages, on les imatges testimonien que han caigut pedres de més de tres centímetres de diàmetre. La forta tempesta de la Catalunya Central ha avançat fins i tot cap al Vallès i la costa central.

La crisi climàtica ha caigut a plom sobre Europa aquesta setmana. Londres ha arribat per primer cop als 40 ºC, mentre França s'ha vist assolada per focs d'una intensitat sense precedents i Itàlia ha patit la pitjor sequera en 70 anys. L'estiu passat van ser les inundacions històriques a Alemanya, i fa ja alguns estius que els incendis al Mediterrani mostren una virulència i una extensió inusitades. Han arribat abans del que molts s'esperaven, però científics i meteoròlegs ja no tenen dubtes a l'hora d'atribuir aquests episodis a l'emergència climàtica. També alerten que seran cada cop més freqüents en el futur.

Avui han tornat les temperatures més extremes. El vent de garbí ha disparat el termòmetre a les comarques de Girona, i les màximes també han arribat a superar puntualment els 40 graus a Ponent. Entre les màximes d'avui destaquen els 40,7 ºC d'Anglès, els 40,5 de Sant Romà d'Abella, els 40,4 de Lleida (la Femosa), els 40,1 de Montesquiu i els 39,6 d'Olot. Altres temperatures molt altes en capitals de comarca han sigut els 39,2 ºC de Tremp, els 39,1 de Girona, els 38,7 de la Bisbal d'Empordà els 38,6 de Solsona. La mitjana de les temperatures màximes a Catalunya ha arribat a 33,6 ºC, que tot i no ser el valor més alt d'aquest queda entre els 20 migdies més calorosos que hi ha hagut a Catalunya des del 2009. Set migdies d'aquest any ja formen part d'aquesta llista.

Seguim instal·lats en temperatures molt més altes del que caldria esperar per a l'època. Avui l'anomalia de les temperatures màximes per al conjunt de Catalunya ha tornat a fregar els 4 graus, i la seqüència de setmanes i setmanes amb escassos períodes de temperatures normals o baixes per a l'època és cada cop més llarga. Des de l'1 de maig fins ara l'anomalia mitjana de les temperatures màximes frega els 3,5 graus, que és com dir que cada migdia des de l'1 de maig hi ha hagut tres graus i mig més dels que tocaria. Per al conjunt de Catalunya i per un període tan llarg és una dada molt rellevant.

Aquesta tarda la calor ha sigut més moderada a Ponent, però, en canvi, la temperatura no ha baixat, o fins i tot ha pujat en comarques de l'est. D'entre les màximes més altes d'avui destaquen els 37 graus de Montesquiu, els 36,6 de l'Observatori de l'Ebre, els 36,5 de Seròs o els 36,3 de Girona. La mitjana de les màximes a Catalunya ha baixat gairebé 1 grau respecte del valor d'ahir, però aquest migdia encara hi ha hagut més de 3 graus més dels que caldria esperar per a l'època. Les nuvolades de tarda han crescut amb menys força de l'esperada i gairebé no hi ha hagut ruixats al Pirineu.