Les protestes massives que van sacsejar l'Iran a principis de gener no només van deixar milers de víctimes als carrers. També van obrir un nou front dins dels hospitals. Des d'aleshores, metges, infermers i personal sanitari han esdevingut objectiu directe de les forces de seguretat, acusats d'haver tractat manifestants ferits o de negar-se a col·laborar amb els serveis d'intel·ligència, segons han documentat mitjans iranians, internacionals i organitzacions de drets humans.

La Unió Europea continua endurint les sancions a l'Iran. La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que els estats membres incrementen la pressió contra el règim dels aiatol·làs per la repressió contra els manifestants, i augmenten la llista negra d'entitats i dirigents iranians, així com la designació de la Guàrdia Revolucionària com a grup terrorista. "La repressió no pot quedar sense resposta. .[...] Qualsevol règim que mata milers de ciutadans s'encamina cap a la seva desaparició", ha piulat la dirigent comunitària.

La crisi iraniana ha desbordat l'àmbit intern i ja es projecta sobre el mapa militar del Golf. Teheran ha advertit aquest dimecres diversos països de la regió, entre els quals Qatar, que les bases nord-americanes al seu territori seran atacades si Washington llança una operació contra l'Iran.

L'Iran ha entrat en el quinzè dia de protestes amb els carrers encara encesos i les comunicacions pràcticament tallades. Des de divendres, el país viu una apagada digital que bloqueja l'accés a internet i fins i tot les trucades telefòniques i els missatges SMS. Tot i això, vídeos de ciutats com Teheran, Mashad, Tabriz i Qom, que han pogut burlar la censura, mostren multituds que tornen cada nit, cotxes incendiats i forces de seguretat desplegades massivament.

Es diu Shaghayegh Norouzi, és directora de cinema i actriu i té més de 100.000 seguidors a Instagram. És la fundadora des de l'exili del moviment Me Too iranià, prou valenta per haver alçat la veu contra les violències sexuals, i no davant de Hollywood, sinó del règim dels aiatol·làs. Va arribar a Barcelona fa més de tres anys, abans que comencessin les protestes arran de l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini a mans de la policia de la moral per portar el vel mal posat. Durant anys ha estat la veu i el rostre de les que no podien parlar i continua sense tirar la tovallola, encara que a l'Iran els que gosen alçar la veu s'arrisquen a acabar a la presó o a la forca. Un activisme que li ha costat haver de viure lluny de casa i que des de Barcelona continua resultant incòmode a les autoritats de Teheran. Tant, que fa dos mesos que espera que l'ambaixada de l'Iran a Madrid li renovi el passaport, sense el qual no pot sortir d'Espanya. Està atrapada a Barcelona, havent de renunciar a totes les invitacions que li arriben d'arreu del món per continuar defensant els drets de les dones al país persa.

Quan uns membres de la policia de la moral van clavar una pallissa que va provocar la mort a Jina Mahsa Amini, una kurda iraniana de 22 anys, van creure que serviria de lliçó a altres dones que no portaven correctament el mocador. Al contrari: l'assassinat sota custòdia policial de Mahsa Amini, el 16 de setembre del 2022, va provocar la indignació de dones i homes, i va encendre la metxa de les protestes populars més grans des de feia anys dins del règim dels Aiatol·làs. Quan es compleix aquest dissabte el primer aniversari de la seva mort, es recorden també altres dones valentes que van sortir als carrers per desafiar les estrictes mesures de vestimenta islàmica i es van tallar els cabells, van cremar el seu hijab o van ballar en públic.

Mohammad Rahmatinia, la seva dona Zeinab –que està embarassada de dos mesos– i el seu fill de 7 anys estan a punt de ser deportats a l'Iran per decisió de les autoritats espanyoles. El seu advocat havia presentat una petició in extremis de mesures cautelaríssimes davant l'Audiència Nacional, però el tribunal no l'ha acceptat. La família va arribar fa 12 dies a l'aeroport del Prat en un vol procedent del país i van demanar asil polític: ell assegura que és membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, una organització il·legal als ulls del règim dels aiatol·làs i que ja havia estat condemnat a 6 mesos de presó i 15 anys sota llibertat condicional pel seu activisme polític, i també assegura que professa la fe evangèlica.

A l’Iran, cada cop són més les dones que s'atreveixen a anar sense hijab al carrer, als comerços i en espais públics com centres de secundària i campus universitaris. Un acte de desobediència silenciosa que va propagar-se a l’inici de les protestes per la mort de Mahsa Amini sota custòdia policial, ara fa deu mesos, i que no ha deixat de guanyar adeptes tot i la repressió. Per posar fre a aquesta onada, ahir el govern iranià va anunciar que la policia de la moral, el cos que suposadament hauria provocat la mort de la jove kurda per portar el mocador al cap mal posat, ha tornat a patrullar per sancionar les dones que incompleixin les lleis vestimentàries de la República Islàmica.

Diverses ONG i les Nacions Unides han alertat d'un increment preocupant de les execucions a l'Iran, que entenen com una mesura per infondre la por després de les protestes massives que van esclatar el setembre passat per la mort sota custòdia policial de la noia kurda Mahsa Amini. El règim iranià va reprimir brutalment les manifestacions, en què van morir més de 500 persones i es van detenir més de 20.000 manifestants, segons l'ONG Iran Human Rights (IHR). Aquesta organització, amb seu a Oslo, calcula que almenys 142 persones han estat executades durant el mes de maig, una xifra que suposa el rècord d'execucions mensuals des del 2015. Altres organitzacions, com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i les Nacions Unides, també han alertat que les execucions s'han intensificat de forma dramàtica des de finals d'abril i, tot i que no estan totes relacionades amb les manifestacions antirègim, hi veuen una correlació.

"Per un ball al carrer. Per un petó sense por." Així comença la cançó Baraye del músic iranià Shervin Hajipour, que s'ha convertit en l'himne de les protestes per l'assassinat el passat setembre de la jove de 22 anys Mahsa Amini a mans de l'anomenada policia de la moral per no dur correctament el hijab. I amb aquesta cançó s'ha tancat la protesta que aquest dissabte ha recorregut el centre de Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume en suport de les dones i del poble iranià. Sota el lema "Dona, vida, llibertat", la marxa ha aplegat al voltant de 3.000 persones segons les entitats convocants, 800 segons la Guàrdia Urbana.

El fiscal en cap de l'Iran ha ordenat a la policia que tracti "amb contundència" les dones que no porten el vel obligatori en públic, segons s'ha publicat a la premsa local, després de gairebé quatre mesos de protestes a tot el país per reclamar la fi del règim dels aiatol·làs. Moltes dones iranianes, incloses figures conegudes com actrius, cineastes o esportistes, han aparegut en públic sense hijab des de l'esclat de les mobilitzacions que va desencadenar l'assassinat sota custòdia policial de la jove Jina Mahsa Amini, el 16 de setembre. La noia, originària del Kurdistan iranià, que estava de visita a Teheran, havia estat detinguda presumptament per portar el vel de manera inadequada, segons l'estricta llei de la República Islàmica, que exigeix que les dones portin el cap cobert en públic a partir dels 9 anys.

Les autoritats iranianes van advertir l'any passat que pretenien fer servir la tecnologia de reconeixement facial per identificar les dones que no porten hijab. Ara, activistes i exiliats iranians denuncien que hi ha indicis que ja ha començat a fer-ho, en plena onada de protestes contra el règim. Algunes dones han estat detingudes per haver participat en alguna d'aquestes manifestacions sense cobrir-se el cap amb el hijab, però a casa seva i dies després. D'altres han rebut citacions per correu electrònic per haver violat la llei de la moral, malgrat que no havien interactuat prèviament amb cap agent de la policia de la moral, segons han denunciat diverses fonts al mitjà Wired.

El macabre balanç de manifestants executats a l'Iran com a càstig per la seva oposició al règim islamista continua creixent. Aquest dissabte les autoritats iranianes han penjat dos homes que van ser condemnats a mort per suposadament haver matat un membre de la milícia paramilitar Bassij –una força de voluntaris sota el paraigua de la Guàrdia Revolucionària– en una manifestació el 3 de novembre a Karaj, a prop de Teheran. Amb ells, ja són quatre els manifestants que el règim iranià ha penjat a la forca per haver participat en les protestes que des del setembre es viuen al país, culpables de càrrecs com la "corrupció a la terra" i de ser "enemics de Déu", termes que comporten la pena de mort des que es va instaurar la Revolució Islàmica el 1979.

El pare de Mohammad Ghodablou fa una crida desesperada en un vídeo a les xarxes socials per salvar el seu fill, de 22 anys, que espera al corredor de la mort d'una presó de Teheran. Condemnat en un judici sense garanties pels delictes de "corrupció a la terra" i d'haver matat un policia en una manifestació, el pare assegura que "va cometre un gran error", que el noi pateix problemes de salut mental i recorda que no tenia antecedents. És una de les tantes confessions forçades a què el règim sol obligar les famílies dels detinguts o assassinats per participar a les protestes.

El futbolista de 26 anys Amir Nasr-Azadani ha estat condemnat a mort, segons el portal IranWire. Nasr-Azadani, que ha jugat tres temporades a la Primera Divisió de l'Iran, es va mostrar molt crític amb el règim islamista i ara ha estat condemnat a mort per "traïció a la pàtria". Nasr-Azadani, que ara jugava a la Tercera Divisió del seu país, havia estat un dels joves que havien criticat la repressió de les autoritats contra els manifestants que reclamen més llibertat i respecte per les dones. El sindicat de jugadors internacional FIFpro ha denunciat el cas: ha exigit que la sentència no sigui executada i ha explicat que tant ell com la seva família havien rebut amenaces per aquesta posició. Un altre futbolista, Voria Ghafouri, també va ser detingut per ser crític amb els aiatol·làs fa unes setmanes.

L'Iran ha anunciat l'execució a la forca d'un segon pres per les protestes contra el règim teocràtic que van esclatar al setembre arran de la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Jina Amini. Segons l'agència oficial Mizan, es tracta de Majireza Rahnavard, un jove acusat d'haver apunyalat dos membres de les forces de seguretat durant una protesta el 17 de novembre a la ciutat de Mashhad. Es tracta del segon manifestant executat en només una setmana, sota l'acusació de "lliurar una guerra contra Déu". Segons la versió que publica Mizan, Rahanavard va ser detingut intentant fugir del país, una versió que presenta contradiccions, ja que va ser arrestat al centre del país, a la ciutat de Semnan. L'agència assegura que l'execució ha sigut pública, però no hi ha hagut cap avís. La família no en sabia res. S'ha produït de matinada i els mitjans oficials n'han difós fotografies i vídeos.

Botigues, fàbriques i universitats en moltes ciutats de l'Iran s'han sumat aquest dilluns a la primera de les tres jornades de vaga convocades aquesta setmana en suport del moviment de protesta que ja s'ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs. Segons vídeos difosos per la televisió independent Iran International, la vaga s'ha seguit en una cinquantena de ciutats, des de Teheran fins a les més llunyanes com Sashtiari, al Sistan i Balutxistan. També a Sanandaj, al Kurdistan iranià, Urmia (Azerbaidjan occidental) i Mojnord (Khorasan del Nord). A la capital, les imatges mostren les botigues tancades als mercats de Lalezar i Cherag.

La repressió a l'Iran continua sense aturador. Mehran Samak, un aficionat al futbol del nord del país, va morir d'un tret al cap el 29 de novembre després de fer sonar el clàxon del cotxe durant les celebracions per la derrota de l'Iran davant dels Estats Units al Mundial de Qatar, segons el grup Iran Human Rights (IHR). Toomaj Salehi, un raper dissident detingut per donar suport a les protestes per la mort de Mahsa Amini, podria enfrontar-se a la pena de mort, segons fonts judicials. I més de 450 activistes i manifestants han estat assassinats, i 18.170 persones han estat detingudes, arran de les mobilitzacions sorgides al setembre, segons la Human Rights Activists' News Agency. També haurien mort 60 membres de les forces de seguretat.

¿Gest cap als manifestants o operació de desinformació? El fiscal general de l'Iran, Mohammad Jafar Montazeri, ha anunciat aquest diumenge que les autoritats del país han suprimit la policia de la moral, la divisió de les forces de seguretat que des del 2005 controla que les dones compleixin l'estricte codi de vestimenta dictat pel sistema de la República Islàmica i que va ser responsable de la detenció, i posterior mort sota custòdia policial, de la noia kurda Mahsa Amini el 16 de setembre, el desencadenant de les protestes al país.