La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha declarat aquest dijous que ha rebut fins a 142 regals de països que no formen part de la Unió Europea i de diferents entitats i lobis, i li han pagat cinc viatges des que fa un any va ser elegida presidenta de la cambra. La normativa vigent requereix als eurodiputats informar dels viatges i obsequis que els donen entre un i tres mesos després: Metsola els ha notificat fora de termini.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha presentat avui catorze propostes als diferents grups parlamentaris per prevenir un altre Qatargate. Una de les reformes més destacades és la de dificultar les portes giratòries: els exeurodiputats no podran anar a treballar per a una empresa o ONG ni fer lobi al Parlament Europeu just després d'abandonar el seu escó.

El Qatargate posa la Unió Europea entre l'espasa i la paret. Per una banda, ha de condemnar l'escàndol de manera contundent davant de l'opinió pública i ha de prendre mesures per evitar que es repeteixi i, per l'altra, no pot jugar amb foc i fer enfadar els dirigents qatarians. Més enllà del Mundial de futbol, que els líders comunitaris en general han beneït sense gaire recança, Europa està en plena crisi energètica i en un moment en què busca a la desesperada nous aliats que li puguin subministrar almenys una part del gas que comprava a Rússia abans de la guerra.

L'escàndol del Qatargate continua ocupant portades i titulars. Segons informa aquest dimecres el diari italià Il Fatto Quotidiano, l'exeurodiputat socialdemòcrata Pier Antonio Panzeri ha confessat a les autoritats belgues que va acceptar fins a 50.000 euros i regals de Qatar i també del Marroc a canvi d'"influir" a favor d'aquests dos estats en la política de les institucions de la Unió Europea. Tot i això, nega que rebés cap mena de suborn quan era europarlamentari, entre el 2004 i el 2019, i assegura que va començar a cobrar de l'estat marroquí quan ja no ocupava cap càrrec a la cambra comunitària, a partir de l'octubre o el novembre del 2019. També diu que no sap d'on surten els 700.000 euros que la policia belga li va trobar a casa.

Ha passat de jove promesa dels socialdemòcrates grecs i europeus a ser el nom amb més responsabilitat del Parlament Europeu implicat en el Qatargate. L'exvicepresidenta de l'Eurocambra i actual eurodiputada Eva Kaili, de 44 anys i nascuda a Salònica, és llicenciada en arquitectura i enginyera civil i era una de les presentadores de telenotícies més conegudes de Grècia. El 2004 va fer el salt a la política i es va convertir en la diputada més jove del Parlament grec. El Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) la va impulsar com la veu del futur i una dirigent que podria rejovenir i reformar el partit.

Amb 25 anys d'experiència, Corporate Europe és l'observatori de referència sobre el funcionament dels grups de pressió dins les institucions europees. Analitzem amb Kenneth Haar, un dels seus investigadors, les implicacions que hi ha darrere del Qatargate i quines reformes calen per acabar amb aquestes pràctiques.

L'escàndol és majúscul i ha trastocat el cor d'Europa, esquitxant la imatge del Parlament Europeu, òrgan clau de la Unió Europea. Han passat vuit dies des que la justícia belga va anunciar que havia llançat una macrooperació policial contra diferents parlamentaris i altres membres de l'Eurocambra per presumptament haver acceptat diners i regals del règim de Qatar, més qüestionat que mai. Des d'aleshores, la trama s'ha anat embolicant, a mesura que sortien a la llum noves informacions que detallaven la gravetat dels fets i assenyalaven més noms implicats. La majoria dels presumptes infractors, però, no eren coneguts pel gran públic. A hores d'ara, i quan el desenllaç d'aquest escàndol sembla lluny d'arribar, tres sospitosos de corrupció, de blanqueig de capitals i de participació en una organització criminal estan en presó preventiva. Un altre, en llibertat provisional. Què tenen en comú? Tots són socialdemòcrates i mantenen relacions personals i professionals. Aquesta és la radiografia de l'últim gran escàndol que sacseja les institucions europees, en un moment clau per al Vell Continent.

Diumenge s’acaba el Mundial de Qatar i, justícia poètica, la clausura coincideix amb la crisi del Qatargate a la UE. Per si algú tenia dubtes dels mètodes dels poderosos d’aquest emirat, cada cop està més clar: reinen l’or i la insolència, que ajunta els diners amb el menyspreu i la utilització de les persones. Si hi havia ombres sobre l’adjudicació del Mundial a Qatar, cada cop és més evident l’estil marca de la casa. 

El divendres 9 de desembre, Dia Internacional de la Lluita contra la Corrupció, serà una data que no s'oblidarà fàcilment a les institucions europees. Es feia públic que la Fiscalia Federal belga estava duent a terme una macrobatuda relacionada amb actes criminals que tenien per objectiu aconseguir el favor de persones amb responsabilitats de la UE. Més d'un país estava sota sospita. En pocs dies el prisma es va ampliar de Qatar al Marroc i ja ningú s'atreveix a dir on pot acabar l'ona expansiva. El terratrèmol al centre polític europeu encara no s'ha aturat i ja ha passat una setmana des d'aquell moment.

Ja ens donava prou confiança, el Parlament Europeu, per a sobre afegir-hi el Qatargate, pocs dies abans que s’acabi aquesta infàmia de Mundial que no ha escandalitzat prou i s’ha seguit i realitzat sense complicacions. Perquè el futbol no es barreja amb política. Perquè encara hi ha persones que es pensen que, si ho diuen, no passa. I encara no s’han assabentat que tot és política i no tot és futbol. És tan tristíssim l’ordre de prioritats, que el somni de fer un món més suportable s’esvaeix permanentment. Tot i que la bona notícia sigui que els corruptes no sempre se’n surten. La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que ha anunciat canvis per lluitar contra la corrupció, també ha dit que "sempre hi haurà algú que creu que val la pena jugar-se-la per una bossa de diners, i és essencial que aquestes persones entenguin que se les enxamparà". És evident que les lluites contra la corrupció no són prou efectives per evitar que la cobdícia s’apoderi de determinades persones. També ho és que, moltes vegades, denunciar casos de corrupció té unes conseqüències més nefastes per a la persona que denuncia que per a la que és corrupta. La defensa de determinats interessos acaba passant per sobre com una piconadora pels valors que haurien de prevaldre socialment. Però aquests valors són només fum que s’escampa en determinades ocasions per, un cop esvaït, ensenyar-nos que els que s’acaben imposant no tenen res a veure amb el que, pretesament, volem convertir en les guies per a la humanitat. La hipocresia i el cinisme prevalen. Sempre hi haurà algú que recordarà què dona més rèdit econòmic.

Francesco Giorgi, assistent parlamentari i parella de l'exvicepresidenta de l'Eurocambra Eva Kaili, ha confessat la seva implicació en el Qatargate i ha assenyalat l'exeuroparlamentari italià Pier Antonio Panzieri com el cervell de la trama, segons el diari belga Le Soir i l'italià La Repubblica. També ha involucrat un nou nom en l'escàndol: es tracta de l'eurodiputat socialdemòcrata Andrea Cozzolino, que presideix la delegació de relacions amb els països del Magrib i per a qui Giorgi treballava d'assistent. A més, ha acusat de formar part del presumpte cas de suborns de Qatar a l'Eurocambra l'eurodiputat socialdemòcrata belga Marc Taraballa, a qui la policia ja li va escorcollar la casa el cap de setmana passat.

"He defensat al Parlament Europeu que els avenços de Qatar són una bona notícia per a l'Orient Mitjà. Ho creia i ho crec". L'eurodiputat de Cs José Ramón Bauzá admetia dissabte a Twitter haver reivindicat les suposades bondats del règim qatarià en la introducció d'un fil de quatre missatges per negar qualsevol relació amb el Qatargate, l'escàndol de suborns que ha sacsejat l'Eurocambra. "Mai he rebut, ni tan sols m'han ofert, ni un sol euro per defensar absolutament res", destacava seguidament. Per què tantes explicacions? Més enllà de les intervencions i nombrosos missatges a les xarxes de suport a Qatar, Bauzá també presideix el grup d'amistat UE-Qatar, un grup no oficial format per tretze eurodiputats i que finalment aquest dilluns va acabar suspenent fins que s'arribi "al fons de la qüestió" del Qatargate. "La democràcia europea sempre va primer", va argumentar el també expresident balear, que tot i la polèmica no està formalment investigat en el cas de corrupció.

Els diferents grups del Parlament Europeu han arribat a un acord aquest dimecres per suspendre tots els dossiers legislatius de la cambra comunitària que estiguin relacionats amb Qatar i vol impedir que els "representants dels interessos qatarians" tinguin accés a la institució fins que la justícia no aclareixi els fets del Qatargate. Així ho recull l'esborrany de la resolució que es votarà demà a l'Eurocambra al qual ha tingut accés l'ARA.

Juan Fernando López Aguilar (PSOE) és eurodiputat i president de la comissió de Llibertat Civils del Parlament Europeu, en què es va discutir i tramitar la resolució legislativa sobre la facilitació de visats a turistes qatarians per entrar a l’espai Schengen que s’havia de votar aquest dilluns a l’Eurocambra i, finalment, es va anul·lar pel Qatargate. En la votació d’aquesta proposta hi va participar l’exvicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili, que està empresonada per presumptament haver acceptat suborns de Qatar.

Un home enxampat in fraganti fugint amb una maleta plena de bitllets, paraules d'elogi a una dictadura des del faristol del Parlament Europeu i el rerefons de la crisi energètica són els ingredients del Qatargate, l'enèsim escàndol de corrupció que ha sacsejat les institucions europees i que, de moment, ja ha provocat la destitució de la vicepresidenta Eva Kaili.

Escàndol. La bugaderia qatariana ha empastifat de ple les institucions europees. No es tracta només d’una altra operació de compra d'influència i blanqueig d’imatge per part d’una dictadura cruel, com fa anys que es denuncia a Brussel·les. El Qatargate és la porta d’entrada a un entramat de corrupció complex i ben engreixat.