Milers de manifestants independentistes van escridassar els mandataris presents en la cimera hispano-francesa de dijous passat a Barcelona. Reivindicaven la vigència del Procés, en un moment en què hi ha veus que el donen per acabat, moltes de les quals provinents del govern espanyol, començant per la del seu president, Pedro Sánchez. S'ha acabat el Procés? El 63% dels catalans ho neguen. És el resultat de l'enquesta que l'Institut Opinòmetre ha fet per al diari ARA coincidint precisament amb la reunió entre Sánchez i el president francès, Emmanuel Macron, a la capital catalana. Els que estan d'acord amb l'afirmació no arriben al 17%, i hi ha un 20% que no es posicionen.

Cal no obviar la bandera europea, que al costat de l’espanyola i la francesa va adornar tots els escenaris del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on aquest dijous van comparèixer Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Cal no obviar-la perquè, si se la mirava atentament, s’entenia millor el context d’aquesta cimera hispano-francesa. Més enllà d’elevar a una posició privilegiada l’amistat de Madrid i París, el tractat de Barcelona –així és com passarà a la història– és un tractat, sobretot, europeu.

La 27a cimera hispano-francesa, que s'ha celebrat aquest dijous a Barcelona, ha tingut una afectació a escala europea pel reforç de l'aliança entre els dos països, però també catalana, amb l'independentisme mobilitzat per demostrar que el Procés continua viu. Aquests són els moments clau de la cimera.

La cimera entre Espanya i França ha donat com a resultat una declaració amb algunes concrecions rellevants sobre la voluntat d'enfortir la unitat d'acció entre els dos països en el marc Europeu i tornar a donar així pes als països del sud. Sense Merkel, i amb Alemanya amb problemes a causa de la guerra d'Ucraïna, Macron aspira a erigir-se en el principal impulsor del reforçament de la unitat d'acció continental. Sense abandonar l'eix París-Berlín, els últims temps ha fet explícita la seva ambició de lideratge amb l'intent (fallit) d'intentar frenar les ànsies bel·licistes de Putin i amb la interlocució directa amb Biden per neutralitzar l'America first industrial respecte a Europa. L'aproximació a Espanya, en un moment de protagonisme geoestratègic de Madrid a causa de la crisi energètica, li ha de servir al president francès per reforçar aquesta seva aposta de posar-se al capdavant en el rellançament europeu. A Sánchez, que a més el segon semestre d'aquest any tindrà la presidència rotativa del Consell de la Unió Europea, també li va bé l'aliança amb París per continuar reforçant el seu rol i el d'Espanya.

Un matí de dijous gelat per a les nostres latituds mediterrànies, benvingut gener, ha reactivat la mobilització independentista a Barcelona. L’anomenada cimera hispano-francesa ha estat l’excusa, una bona excusa, per omplir Montjuïc de protesta i per recordar que la repressió és molt efectiva però no prou per anul·lar els anhels legítims d’un poble que, tocat, continua demostrant que no ha perdut l’alè per seguir reclamant la independència. El repte era agosarat. No era ni el millor dia, ni la millor hora, ni les circumstàncies més propícies, però moltíssima gent ha decidit tornar a sortir al carrer per recordar-li a qui calgui que “aquí no s’ha acabat res”. Encara que el titular més buscat hagi estat l’escridassada a Oriol Junqueras i que l’escridassada era previsible, i també legítima (sense comptar adjectius i desitjos que no venen a tomb), la realitat és que la societat civil organitzada és la que posa en solfa la política i reactiva l’independentisme en un moment clau. La derogació de la sedició ha portat nous fronts i el menyspreu sistemàtic per part de l’estat espanyol contra una reivindicació persistent no apaga un moviment per més disputes internes que hi hagi. Que hi són. Però també hi ha la possibilitat de posar-se d’acord, sobretot des del carrer. Jo vull ser optimista i consti que no és el meu tarannà. Però ho vull ser perquè, precisament, quan el fred ha desplegat, per fi, les seves ales d’hivern, ens hem pogut tornar a acompanyar. La manifestació era unitària i així ho ha estat. És impossible que tothom pensi el mateix però és possible que es faci un front comú contra una repressió comuna. Podem ser exigents sense equivocar-nos d’adversaris, i fins i tot ens podem equivocar d’adversaris, però sense deslegitimar la capacitat de mobilització de la gent. I quan es destaca que la majoria de la gent mobilitzada són persones grans (que hi eren, però darrere les bufandes també hi havia menys anys), no menystinguem tampoc el poder d’aquestes persones que han donat la cara en els moments més transcendentals. Tots ens hem fet i ens hem hagut de fer grans durant aquest temps. L’edatisme sí que no ens porta enlloc. Els carrers sempre seran per a totes les edats. I tant de bo arrenquem la frustració dels calendaris, siguin de l’any que siguin. Però sobretot que no faltin ni els recomptes de la Guàrdia Urbana ni les càrregues dels Mossos, que aquí no s’ha acabat res.

La transició energètica i alguna de les seves derivades, com l'hidroducte Barcelona-Marsella (el BarMar o H2Med), les interconnexions energètiques o la descarbonització, han entrat en el Tractat de Barcelona, signat aquest dijous pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el de la República Francesa, Emmanuel Macron. Després de dècades de reticències entre tots dos estats, a Barcelona s'ha segellat l'acord que vol mostrar que el govern francès i l'espanyol han aconseguit alinear, almenys en part, les seves polítiques energètiques.

Espanya i França aspiren a funcionar com un tàndem a nivell europeu i a concertar al màxim la seva política davant la resta de socis. Aquesta és la principal conclusió del nou Tractat d’Amistat que tots dos presidents, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, van signar aquest dijous al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El conegut com a Tractat de Barcelona transmet de forma ben nítida una idea: màxima coordinació. “Les dues parts es consultaran regulament davant les grans decisions europees amb l’objectiu d’establir posicions comunes en el si de les institucions europees”, es pot llegir. La idea és que el nou eix París-Madrid serveixi per equilibrar el pes dels països del Nord i de l’Est.

La supèrbia de la Moncloa és considerable. Fins i tot els seus amics unionistes catalans els han advertit que potser, en vigílies de la cimera de Barcelona, no vagin dient que el Procés s’ha acabat. Però ahir, a Tele 5… Bolaños diu: “Han dit que ho tornaran a fer. No ho faran. No ho tornaran a fer. I a més, és que ells mateixos, en les seves declaracions, ho reconeixen. Sap qui va ser el primer que va dir que el procés sobiranista havia acabat? Va ser un Sánchez, però no Pedro Sánchez, el president del Govern, sinó Jordi Sánchez, que era un dels líders independentistes. Miri, l’independentisme vol aïllar Catalunya. Vol aïllar Catalunya d’Espanya i de la resta d’Europa.”

Que la manifestació fos entre setmana, a primera hora del matí i en un ambient gèlid no ha impedit que milers de persones sortissin al carrer aquest dijous per protestar contra la cimera hispano-francesa. 30.000 persones, segons els organitzadors, i 6.500, segons la Guàrdia Urbana, han desafiat el fred per defensar que el Procés no s'ha acabat: s'han concentrat a les nou del matí a la Font Màgica de Montjuïc per expressar el rebuig a la trobada que es duia a terme entre el president francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, només uns metres més amunt, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i que la Moncloa volia convertir en un símbol de la distensió a Catalunya.

Preparin-se per veure moltes abraçades. I somriures. I encaixades de mans i copets a l’esquena. La cimera hispano-francesa que se celebra aquest dijous a Barcelona, amb més càrrega simbòlica que efectiva, serà també una performance de dos mandataris obstinats a explotar la seva imatge internacional. La vocació global d’Emmanuel Macron és de sobres coneguda: sense Angela Merkel a Berlín, ha maniobrat per erigir-se en el gran líder de la Unió Europea, fent de portaveu del club europeu quan ha viatjat a Washington per reunir-se amb Joe Biden o quan trucava a Vladímir Putin perquè es repensés la guerra. Per la seva banda, Pedro Sánchez ha viscut un procés similar. El terratrèmol geopolític que ha suposat la invasió russa d’Ucraïna ha revaloritzat la cotització estratègica d’Espanya a la UE i ha convertit Sánchez en un soci més respectat i més útil a Brussel·les.

Les ferides de l'1-O han esquerdat la unitat dels partits i les entitats independentistes, però el moviment surt aquest dijous al carrer en una mobilització conjunta per demostrar que el Procés no s'ha acabat. L'Assemblea, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d'entitats més, han convocat una protesta que començarà a les 9 h davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i que compta amb el suport d'ERC, Junts i també la CUP. La concentració no servirà per redreçar les divergències estratègiques, que s'han fet visibles amb la reforma del Codi Penal, però els convocants sí que volen que serveixi per exhibir múscul, com ja han fet en tantes altres ocasions. Que es torni a repetir aquella màxima que ja s'ha convertit en un clàssic: el carrer sempre hi és. L'objectiu és desmentir el govern espanyol, que no es cansa de repetir que Catalunya ha entrat en una nova etapa que ja no passa per desafiar l'Estat.

Barcelona acollirà aquest dijous la 27a cimera hispano-francesa en un context de discussió oberta a la Unió Europea per la reforma del mercat elèctric. En aquest escenari, Madrid espera poder segellar amb París una aliança per impulsar un sistema que reflecteixi millor els costos de producció a tota la Unió Europea, en línia amb el que ja suposa l'excepció ibèrica per a Espanya i Portugal. L'Elisi va fer pública dimarts la seva proposta i des de la Moncloa es considera que aquesta serà una ocasió magnífica per visualitzar un front París-Madrid, ja que veuen les dues iniciatives molt alineades i remarquen que són una absoluta prioritat per als dos països.

Tot i la pressió diplomàtica i veïnal, el govern francès no cedeix. L'executiu d'Emmanuel Macron no té cap intenció de reobrir a curt termini els quatre passos fronterers secundaris entre Catalunya i França –dos a l'Alt Empordà i dos a la Cerdanya– que estan tancats des de fa dos anys, quan França va considerar que s'havien de bloquejar per evitar el pas d'immigrants clandestins i de terroristes. "En el seu moment es van tancar perquè hi havia una amenaça de seguretat i terrorisme. Creiem que avui l'amenaça segueix present", han assegurat fonts de l'Elisi aquest dimarts.

La Unió Europea té sobre la taula el repte d’assolir la “neutralitat climàtica” l’any 2050, amb una reducció del 55% d’emissions d’efecte hivernacle el 2030. No és un repte fàcil. El projecte del corredor d’hidrogen verd H2MED entre Barcelona i Marsella, que centrarà en part la cimera hispano-francesa de dijous, ho posa de manifest.

Comença la setmana de la cimera hispano-francesa, aquest dijous que ve a Barcelona. A veure, aquesta cimera no té gaire més valor que qualsevol altra d’aquest estil bilateral que se celebren sovint. Aquí, el valor afegit li ha posat Pedro Sánchez quan l’ha convertit en propaganda del que ell en diu el final del Procés. I es va passar de frenada a consciència, perquè sabia que el president Aragonès hi assistiria. Allò de “jo sí que puc anar a Barcelona i, a sobre, vindrà el president de la Generalitat”. I tot i així, va convertir la cimera en publicitat. Per això Esquerra es va veure obligada a reaccionar i a tenir Aragonès saludant Macron i Junqueras manifestant-se a la porta amb l’ANC, Òmnium, Junts, etc.