Educació i l'institut de Sallent han consensuat fer un "canvi de lideratge de la direcció" del centre a final de curs, després del cas del suïcidi d'uns bessons alumnes del centre, un dels quals va morir i l'altra va quedar ferida. La secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà, ha insistit que tant el director com el departament consideren que és una mesura positiva per "donar respir a un institut que està molt trasbalsat". El relleu, ha admès, també servirà per "donar seguretat a les famílies que han patit molt la situació tràgica de les víctimes".

Més enllà d’estar obligat a pensar en els drames de rostre adolescent d’aquests dies (sempre plens de patiments i desconcerts), ja porto un cert temps d’interrogatoris mediàtics sobre l’augment dels trastorns mentals entre adolescents. I, abans d’encetar cap resposta, sempre he de començar per negar la pregunta. ¿Augmenten els trastorns o, enmig d’una nova alarma, només mirem trastorns i amb mirades adultes trastornades? ¿Mirem infelicitats o comptabilitzem depressions? ¿Descobrim dolors i contrasentits de les seves vides o etiquetem com a idees suïcides els seus moments de desesperació? Són massa anys recordant que, sovint, són les mirades adultes que només cerquen i veuen problemes les que converteixen en problemes les vides adolescents.

A Catalunya un de cada quatre nens de primària diu que és víctima de bullying, i més de la meitat dels adolescents s’han vist involucrats en alguna situació de violència entre iguals a l’escola, segons dades de la Fundació FC Barcelona. Però com poden detectar els pares que els seus fills pateixen assetjament escolar?

Ens cal, i de manera urgent, una radiografia del sistema educatiu. Una que sigui realista i no governamental, que en diagnostiqui les esquerdes (o esvorancs). No és cap exageració afirmar que fa aigües per tot arreu, només cal preguntar-ho als qui estan al peu del canó, que porten temps alertant-nos del deteriorament de l’ensenyament. No és una simple qüestió de protocols o de si es compleixen o no (que per descomptat n’hi ha d’haver i s’han de complir), és que el malestar en l’educació és palpable i constant i està tenint greus conseqüències sobre els alumnes i el personal docent.  

Molts estudiants que han passat per l'Institut Llobregat de Sallent saben què és la nevera. Fins i tot els professors s'hi refereixen així. És una sala que queda a prop del pati i on acostuma a fer més fred. Entre altres coses, és l'aula on s'aïlla a estones els alumnes amb un mal comportament. Una de les crítiques de l'entorn familiar de l'Iván, el nen que va perdre la vida ara fa una setmana després de saltar del balcó de casa seva, és que, tot i que ell era víctima de les burles, el van enviar a aquesta sala alguna vegada. Creuen que la solució no era aïllar-lo.

"Alguna cosa ha fallat si avui estem parlant de dues víctimes menors d'edat. El Govern demana disculpes i assumeix la responsabilitat que li pertoca si no s'ha pogut evitar aquest intent de suïcidi i aquest suïcidi consumat". Amb aquestes paraules la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, s'ha referit al cas dels bessons de Sallent que la setmana passada es van tirar pel balcó de casa seva.

La investigació per saber per què l'Iván i la Leila, dos germans bessons de dotze anys que vivien a Sallent, van precipitar-se des del balcó de casa seva per suïcidar-se continua. Aquesta localitat del Bages plora la mort de l'Iván –diumenge va tenir lloc la cerimònia de comiat– i la Leila segueix hospitalitzada, estable i conscient, segons fonts pròximes a la família. Tant els Mossos d'Esquadra com el departament d'Educació ho investiguen com un cas multifactorial, en el qual no només un detonant explicaria el desenllaç. Entre tots els factors, la situació de bullying a l'institut ha anat prenent força els últims dies. Diversos companys d'institut alertaven dijous a l'ARA que sobretot l'Iván patia burles i vexacions, entre altres motius perquè s'estava plantejant un procés de trànsit. Ara Educació, tot i negar-ho al principi, ja no descarta el bullying. L'institut no només no el descarta, sinó que, segons ha pogut saber l'ARA, admet que l'Iván era víctima de burles i que per això diverses vegades el van haver d'aïllar.

Inicialment Educació va descartar el bullying, perquè “el centre no tenia cap constància de cap problemàtica específica relacionada amb l’assetjament”. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha defensat així la primera reacció del departament davant del cas de suïcidi dels bessons de Sallent. Hores més tard, però, des del departament van activar la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), un mecanisme que està recopilant tota la informació per aclarir la situació que vivien els menors. Cambray ha afegit que aquesta activació no pressuposava l’existència d’assetjament.

Des de la pandèmia, és un assumpte que ha agafat relleu. Ara, a causa de la tragèdia de les bessones de Sallent, torna a estar de cop en primer pla. És un nou i dramàtic avís de la necessitat indefugible de prendre-s'ho com una qüestió de la màxima importància. Hi ha vides en joc. Com es detecten els casos greus? Què han de fer els pares? Com han d'actuar els mestres? Sembla evident que falten protocols i formació. Són moltes les famílies preocupades per com cal tenir cura de la salut emocional dels fills. Són molts els mestres desconcertats i alarmats per l'augment de problemàtiques entre els alumnes, comportaments i situacions que no saben com abordar. Tot plegat fa que cada cop hi hagi més consciència de la importància de fer front a aquesta realitat crítica.

En un portal del carrer Estació de Sallent (Bages) hi ha una muntanya d’espelmes. Amb el fred i el vent, moltes no tarden a apagar-se, però ràpidament arriba una nova espelma acabada d’encendre. Moltes són d’alumnes de l’Institut Llobregat, que sortint de classe han parat un moment davant de la casa de l’Ivan –nom que es feia dir el germà que va perdre la vida– i la Leila. Envien força a la Leila, que està hospitalitzada en estat greu a Sabadell, i guarden un record per a l’Ivan, que dimarts va perdre la vida després de saltar del balcó de casa seva, un tercer pis, juntament amb la Leila. Eren bessons i tenien dotze anys. Quan van saltar, el pare era a casa i la mare estava treballant en un bar del poble. A la família també hi ha un altre germà més petit. 

Més de 1.400 menors d'edat s'han intentat suïcidar a Catalunya en l'últim any. D'aquests, 1.200 temptatives van ser entre noies i l'últim possible cas ha estat el de dues germanes bessones de Sallent que aquest dilluns van saltar des del balcó de casa seva. Segons fonts consultades per l'ARA, una de les germanes se sentia un noi i s'estava plantejant un procés de trànsit de gènere. Educació ha activat la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència i no es descarta cap hipòtesi, tampoc la del bullying.

Els Mossos d'Esquadra investiguen com un suïcidi la mort d'una nena de dotze anys a Sallent després que ella i la seva germana bessona saltessin des d'un balcó aquest dilluns poc abans de les 16.00 hores. La segona menor va ser traslladada amb helicòpter a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, on està en estat greu. Les dues nenes es van precipitar des del balcó de casa seva, en un tercer pis. En el moment dels fets, el pare era a casa i la mare treballava en un bar del poble. Al balcó hi van trobar dues cadires.