Aquest dijous l'OCDE ha publicat el quart volum de resultats de les famoses proves PISA. En aquesta ocasió, l'estudi analitza la competència financera dels alumnes de 15 anys, i de nou els alumnes espanyols no en surten ben parats. A l'informe, que en aquesta ocasió no conté desgranats els resultats educatius per comunitats autònomes, Espanya aconsegueix 486 punts en competència financera, una xifra sis punts inferior als resultats de les proves del 2018 i dotze punts per sota de la mitjana de països de l'OCDE que s'han examinat d'aquesta competència (que no són tots com en altres informes).

Si haguéssim de definir amb una sola paraula el curs escolar que aquesta setmana ha arribat al final, molt probablement la paraula que ens vindria al cap seria PISA. Després que els resultats de les competències bàsiques i l'estudi sobre comprensió lectora PIRLS suposessin el primer toc d'atenció respecte al nivell educatiu dels alumnes catalans, a finals del 2023 la patacada a l'informe PISA va ser el detonant perquè s'encenguessin totes les alarmes pel que fa a la situació a escoles i instituts. Des de llavors el degoteig d'hipòtesis per intentar explicar per què els estudiants catalans van treure els pitjors resultats de la història de Catalunya a les proves de l'OCDE i per què el seu nivell estava per sota de la mitjana espanyola i de l'europea ha estat constant. D'anàlisis se n'han fet moltes: des de les primeres explicacions per part de Save The Children i Esade, que denunciaven la vulnerabilitat que pateix una part important de l'alumnat, fins a un informe recent de l'IESE que quantifica fins a quin punt els arguments que s'han donat en els últims mesos són rellevants estadísticament. Sis mesos després de la patacada, què hem après de les dades de l'informe PISA i quines accions s'han emprès?

Salvats pels pèls o, el que és el mateix, un 32,2 sobre 60. Aquesta és la puntuació que ha obtingut Catalunya en un nou volum de l'informe PISA que s'ha fet públic aquest dimarts i en què, per primera vegada, s'ha analitzat el pensament creatiu dels estudiants de 15 anys dels països de l'OCDE.

Andreas Schleicher (Hamburg, 1964) és el director d’Educació de l’OCDE, conegut com el pare de les proves PISA, també és el coordinador d'aquestes proves que analitzen el nivell educatiu dels alumnes a escala internacional. Atén l'ARA en el marc de la Reunió Anual del Cercle d'Economia.

Un mes després –i amb una convocatòria d'eleccions entremig–, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha donat resposta a la proposta del grup d'experts per revertir els mals resultats de Catalunya a les proves PISA. Després d'insistir en el fet que la falta de pressupostos dificulta aplicar noves mesures, Simó ha anunciat davant els representants del Consell Escolar de Catalunya que, a curt termini, el departament d'Educació se centrarà en tres aspectes: la concreció dels aprenentatges bàsics, la millora de les matemàtiques i la comprensió lectora. A l'hora de la veritat, aquesta intenció es materialitza en unes mesures, encara poc concretes, que s'han presentat aquest dimarts.

Aquesta setmana, el grup d’experts que el Govern va nomenar per fer propostes per fer front al desastre català a les proves PISA ha entregat més d’un centenar de mesures a la consellera d’Educació. Al document hi ha una gran quantitat de qüestions que no han aconseguit el consens entre els 18 membres del comitè i s’ha optat per demanar que s’estudiïn, com la diferència d’hores lectives entre pública i concertada o la distribució horària dels professors d’institut. En aquest sentit, l’informe fa un advertiment clar: “Cal apuntar que no hi ha hagut temps d’elaborar un diagnòstic complet, amb anàlisi de dades, i que les propostes que recull aquest document es basen en el coneixement que, en conjunt, disposen els membres del Grup, fruit de la seva experiència en l’àmbit de l’educació”. 

El grup d'experts creat arran de la davallada a les proves PISA ha entregat aquest dimecres l'informe de mesures per millorar l'educació a Catalunya. El document proposa més de 150 mesures, entre les quals, tal com va avançar l'ARA, hi ha la petició d'un estudi per determinar si l'equiparació horària entre centres públics i concertats (que fan la sisena hora) pot ser un factor d'equitat. Tot i que el grup ha destacat "18 mesures més urgents", totes força genèriques, l'informe de més d'un centenar de pàgines inclou des d'aspectes bàsics com aconseguir que s'arribi a destinar un 6% del PIB a l'educació fins a replantejar l'accés a la professió docent.

El debat sobre els horaris escolars i la necessitat de garantir el menjador als instituts i escoles catalans continua. Segons ha pogut saber l'ARA, el comitè d'experts encarregats de proposar mesures per revertir els mals resultats catalans a l'informe PISA demanarà que es faci un estudi sobre l'educació a temps complet, la possibilitat de recuperar la sisena hora i la necessitat de garantir el servei de menjador als alumnes vulnerables. Pel que fa a l'educació a temps complet, les idees que s'han posat sobre la taula estan en relació amb el fet que hi hagi un accés universal a activitats extraescolars després de la jornada lectiva i, en el cas de la sisena hora, el que es faria és demanar avaluar la diferència entre l'horari de l'escola concertada i el de la pública.

El pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora que el president del govern espanyol va anunciar diumenge per als alumnes de primària fins a quart d'ESO per revertir la desfeta de l'informe PISA s'estendrà també a l'educació postobligatòria. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dijous l'ampliació del pla a l'alumnat de batxillerat i formació professional bàsica, que permetrà arribar a més de cinc milions d'alumnes arreu de l'Estat. En declaracions a la premsa després d'acompanyar el president del Govern, Pedro Sánchez, a la reunió de la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat, Alegría ha explicat que el reforç englobarà tant els centres públics com els concertats.

Primers canvis en el departament d'Educació arran la crisi que va deixar al descobert la desfeta de l'últim informe PISA, que constatava els pitjors resultats educatius de Catalunya de la història. En una resolució de reestructuració publicada aquest dimecres, la consellera Anna Simó ha comunicat el cessament del president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE), Carles Vega, que serà substituït temporalment per l'actual director general d'Innovació Digitalització i Currículum, Joan Cuevas. La conselleria assegura que la decisió s'emmarca en un procés de "transició" cap a la nova Agència d'Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu, l'òrgan que ha de substituir el CSASE, cosa que ja estava prevista abans que es fessin públics els mals resultats de PISA.

El setembre del 2020, en plena pandèmia de covid-19 i a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, fèiem, en aquest mateix diari, una crida d’emergència per a la transformació educativa a Catalunya. Més de tres anys després, l’article manté plena vigència. Els darrers resultats de les proves PISA ens demostren com, més enllà de la pandèmia, calen transformacions profundes del sistema. L’educació no ha esdevingut prioritat de la política pública, i malauradament, la política educativa no ha endegat una transformació sistèmica en la línia de les recomanacions de diversos organismes internacionals per adaptar els sistemes educatius als desafiaments del segle XXI.

La tempesta que ha desfermat el resultat a Catalunya de les últimes proves PISA ha estat de campionat. Poques vegades s’ha vist que l’educació ocupi un lloc tan central i durant tants dies en tots els mitjans de comunicació. I no n’hi ha per a menys. Hi ha preocupació i hi ha urgència per trobar raons, causes i solucions. Hi ha hagut centenars d’articles, intervencions, entrevistes, tertúlies dedicades al tema. Hem vist lamentacions, esquinçaments de vestidures i anuncis de receptes i mesures per redreçar el camí, fins que recentment s’ha fet conèixer la composició d’una comissió d’experts que esperem que ens il·lumini.

Amb el darrer informe PISA sembla que ens hem adonat, finalment, que tenim un sistema educatiu que no funciona. Els resultats són demolidors per a molts països europeus, però són especialment negatius a Catalunya. Que el nivell tan baix en matemàtiques i comprensió lectora sigui força generalitzat ens pot fer caure en la falsa idea que això té a veure amb el covid, la falta de recursos materials o un excés d’immigració a les aules. Tot sigui per no afrontar un problema que, per a qui es mou en el món educatiu en el nivell que sigui, és tema de conversa redundat com a mínim des de fa vint anys. Comprovem, dia rere dia, que el sistema d’ensenyament ja no ensenya. Si ho dius, et converteixes en blanc de crítica d’aquells que s’han autoproclamat experts, que ens diuen que no som capaços d’adaptar-nos a les noves tècniques metodològiques, que descansen en alambinades teories psicopedagògiques. La realitat és tossuda. Des de fa anys una part relativament gran dels estudiants que arriben a les universitats s’han equivocat de lloc, no tenen ni el bagatge, ni les bases de coneixement ni la capacitat d’esforç i de treball per ser-hi. Paral·lelament, la societat ens reclama que proporcionem un ensenyament més funcional, aplicat i professionalitzador. Els coneixements, els continguts i el saber es veu que ja no són rellevants a hores d’ara i el que cal és que facilitem competències tot creant “entorns d’aprenentatge” amb molta tecnologia digital. Se’ns penalitza si gosem “suspendre”.

L'ansietat a l'hora d'enfrontar-se a les matemàtiques és un problema que moltes persones han viscut durant l'escola i l'institut. La barreja entre la dificultat de la matèria i la por d'equivocar-se moltes vegades s'ha relacionat amb el rebuig o amb els mals resultats acadèmics en aquest àmbit, però ara les dades dels últims informes PISA mostren com, a diferència del que passa a la resta de l'Estat, els alumnes catalans no compleixen amb aquesta lògica.

Els 18 experts que han d'elaborar propostes per capgirar els mals resultats de l'informe PISA ja han posat fil a l'agulla. Aquest dimecres, l'endemà que el Govern aprovés el nomenament dels membres que en formarien part, la comissió educativa s'ha reunit per primera vegada per començar a treballar. "Tenim un termini curt, pràcticament ens l'hem imposat. És important aplicar mesures de seguida", ha defensat el coordinador de la comissió i president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Vinyes, a la conselleria d'Educació abans que comencés la reunió. En aquest sentit, l'objectiu de la comissió és tenir preparades abans de Setmana Santa les propostes educatives que caldrà aplicar a partir del curs escolar 2024-25.

Una bona notícia per començar aquest 2024 és que el Govern ja hagi escollit la majoria dels experts que han de presentar mesures per capgirar la situació de l’ensenyament després dels mals resultats obtinguts per Catalunya a l’informe PISA.

El Govern comença l'any posant fil a l'agulla per abordar la greu crisi educativa que viu Catalunya després dels mals resultats als informes PISA. Tal com va anticipar la consellera d'Educació, Anna Simó, l'executiu ja ha escollit la majoria dels experts que integraran la comissió educativa que va pactar amb l'oposició i que ha de presentar mesures a curt i llarg termini per capgirar la situació a les escoles i instituts del país. En un comunicat, el departament ha anunciat que el grup estarà coordinat pel president del Consell Escolar de Catalunya (CEC), Jesús Vinyes, i que formaran part de la comissió docents vinculats a entitats com Rosa Sensat, plataformes com Clam Educatiu i fundacions com la Bofill.

En diverses converses amb estudiants he copsat un problema, que va apuntar en aquest mateix diari Jordi Llovet. Per fer activitats, en grup o individuals, busquen informació a internet. Quin és l’objectiu? Respondre correctament la consigna del professorat, definida en una rúbrica amb les competències, els procediments i els resultats d’aprenentatge esperables. Molt bé. Fins aquí tot està perfectament organitzat. Aquest és el model que anomenaré del tutorial: si agafem el manual d’instruccions d’una rentadora o el prospecte d’un medicament, hi trobarem explicat amb precisió què cal fer per tal que funcioni la màquina o el fàrmac. Es tracta d’un enfocament de tipus pràctic orientat a l’aplicació d’una sèrie de principis per tal de ser eficaç.

Des de la placenta, daiquiri en mà, amb aquell clima tropical d’eternitat, els nens, abans de sortir a la vall de llàgrimes que és la vida, hi ha una cosa que no saben: quins pares els tocaran. Loteria i ratafia. Sort, xiquets. Perquè hi ha molta saliva sobre l’informe PISA de la canalla però ni mu sobre el necessari informe PISA (Pares Indigència Sense Aturador) d’alguns progenitors (massa!). Fem-lo. 

Davant la crisi educativa que viu Catalunya per la caiguda de nivell als últims informes PISA s'ha obert un intens debat sobre si s'està ensenyant de la millor manera als alumnes. L'arribada de mals resultats, sumada a l'aprovació de nous currículums escolars i a la irrupció –encara moderada– de noves metodologies a les aules, han fet que un dels blancs de les crítiques sigui l'aprenentatge per competències i l'ús de projectes dins del món educatiu.