La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes que obri una investigació sobre l'escàndol de l'extinta direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'objectiu, segons ha avançat El Nacional i confirmen fonts del ministeri públic a l'ARA, és aclarir si l'organisme dependent del departament de Drets Socials va incórrer en una "possible responsabilitat comptable" per les irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. Tot plegat, després que la Sindicatura de Comptes detectés més de 167 milions pagats indegudament en el conjunt de prestacions entre el 2016 i el 2022. D'aquests, 4,7 milions corresponien als indeguts a joves extutelats, que el Govern ha aprovat condonar aquest dimarts, una decisió pactada entre el PSC, ERC i Comuns.

Molt poques vegades la decisió de retirar una custòdia arriba a mans de la justícia, i quan passa, gairebé sempre la sentència resol a favor de l'administració. Només un 4% de les famílies biològiques a qui la DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) retira la tutela dels fills recorren contra la mesura administrativa que en molts casos suposa per a la criatura l’ingrés en un centre d’acollida o passar a viure amb tiets o avis. I, segons dades de la DGAIA, en nou de cada deu casos perden la batalla judicial perquè el jutge avala la decisió de l’administració.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha defensat aquest dimecres al Parlament la capacitat de la DGAIA per protegir la menor explotada sexualment per una xarxa de pederàstia, tot i que també ha admès que no va fer prou per evitar-li el dolor. Amb l’informe elaborat pels serveis jurídics del departament, la consellera ha comparegut en comissió a petició pròpia sense ànim de "buscar culpables", ha matisat, i sí amb la voluntat de fer foc nou a un sistema que "fa molts anys" necessitava una refundació. "El sistema va protegir la menor com va poder, i tot i l’acompanyament dels professionals, es va fallar i res no pot compensar el mal que se li va fer en l’adolescència", ha subratllat.

Una nova DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) menys privatitzada i amb més participació dels treballadors dels centres amb criatures tutelades per la Generalitat. Són dues de les reivindicacions que han plantejat aquest dimarts els sindicats CGT i CATAC en una concentració davant la seu de la institució, en què també han denunciat que els plans de reforma presentats per la conselleria de Drets Socials i Inclusió no són sinó "una cortina de fum" perquè tot continuï igual. L'acte ha aplegat mig centenar d'educadors, un dia abans que la consellera Mònica Martínez Bravo comparegui en comissió parlamentària per explicar els canvis en el sistema.

Justícia gratuïta des que s’inicia un procés de desemparament i limitar el temps que les famílies tenen un obert un expedient de risc i se’ls fa un seguiment per part dels serveis socials. Són dues de les propostes que fa el Consell de l’Advocacia Catalana per millorar i modernitzar el sistema de protecció dels menors, que considera que ha quedat obsolet i no s’adapta a les necessitats socials actuals.

L’emergència humanitària davant una gran arribada de menors no acompanyats (a un ritme d'un centenar de joves cada dia) i els anys de pròrroga pressupostària a la Generalitat limitaven la capacitat per fer noves adjudicacions de serveis. Davant aquest escenari, l'antiga cúpula del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha defensat aquest dimecres al Parlament que va haver d'optar per fer contractes d'emergència a entitats entre els anys 2016 i 2020, una fórmula reservada només per a situacions molt excepcionals. La Sindicatura de Comptes, però, considera que aquests contractes es van fer sense que quedés prou justificat un context d'emergència nacional, catàstrofe o necessitat immediata d'atenció a persones en perill.

Enmig d'una crisi reputacional, el Govern reformula la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i crea un nou organisme, centrat més en la prevenció per evitar al màxim les retirades de tuteles dels menors. La nova direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència (DGPPIA) resultant introdueix eines de més control en la gestió, però perdrà també poders, ja que no comptarà amb les competències econòmiques que tenia fins ara: la de contractar les places d'acollida als centres residencials on s'allotja els menors separats de les seves famílies ni tampoc s'encarregarà de tramitar les prestacions que reben els joves tutelats. Les ajudes econòmiques, que fins ara gestionaven a través d'un contracte entitats del tercer sector, passaran a mans de l'administració.

David Rodríguez, escollit fa poc vicedegà del Col·legi de Treball Social de Catalunya, alerta de les mancances del sistema de protecció a la infància i defensa una reforma estructural de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) centrada en la prevenció, la humanització i l'escolta activa dels menors i les famílies. Actual director del centre L'Olivar per a menors víctimes de tràfic de la Fundació Idea, explica el cas d'un nen de cinc anys que li va trencar esquemes, perquè malgrat el maltractament que havia patit volia tornar a casa. “Digues al meu pare que em pegui poquet per poder tornar a casa”, recorda que li va demanar.

El dia que, finalment, l’Antònia –nom fictici com els de les altres testimonis– va signar la guarda protectora temporal del seu fill adolescent va acabar en una ambulància i atesa en un hospital arran d’un atac d’angoixa brutal. Després de mesos de debat intern, de lluitar contra un sentiment de culpa, va acceptar desemparar el noi perquè fos el sistema de protecció de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) qui li facilités pel circuit ràpid una plaça de residència, conscient que els problemes de conducta i l’autisme del menor farien difícil la convivència.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert la porta a estudiar un "mecanisme de decisió més col·lectiu" perquè l'aplicació de mesures de protecció per a menors en situacions de vulnerabilitat i risc de desemparament, entre els quals hi ha la retirada de la tutela a la família, no recaigui només en un funcionari de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). De fet, el president ha plantejat que "en algun cas" hi intervingui un jutge: "El servidor públic que l'ha de prendre té molta responsabilitat".

La crisi de la DGAIA no només ha portat la conselleria de Drets Socials a impulsar una reforma del sistema de protecció de menors, sinó que també ha impactat al ple del Parlament d'aquest dimecres i ha obligat Salvador Illa a pronunciar-s'hi. "Arribarem fins al final, caigui qui caigui, peti qui peti, surti el que surti", ha afirmat el president de la Generalitat durant la sessió de control a la cambra catalana. Les paraules d'Illa responien a les crítiques de la portaveu de Junts, Mònica Sales, que l'ha acusat "d'amagar-se" davant d'aquesta crisi. Junts ha exigit explicacions al Govern, però Illa s'hi ha tornat mirant enrere i recordant els anys en què els juntaires han format part de l'executiu català.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, té pressa per tancar al més aviat possible els escàndols que esquitxen la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que han tornat a posar en el punt de mira el sistema de protecció de menors. En menys de 24 hores, la consellera ha avançat el calendari de la presentació de "la refundació" de la DGAIA: si a la reunió de dilluns amb el tercer sector i els col·legis professionals el departament va donar com a termini entre dos i tres mesos per tenir una proposta a punt, aquest dimarts al matí la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha retallat el període a entre tres i quatre setmanes. Finalment, però, Martínez Bravo ha conclòs que el pla es farà públic "la setmana vinent".

La menor a càrrec de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que va ser víctima d'una xarxa de pederàstia a Barcelona s'ha personat en la causa contra l'electricista que liderava la trama, a qui acusa d'aprofitar-se de la seva "situació de clara vulnerabilitat". L'acusació particular que representa la noia, segons informa Efe, reclama com la Fiscalia una condemna de 107 anys de presó i una indemnització de 100.000 euros per danys morals.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dilluns al matí que el Govern posa fil a l'agulla per fer una "transformació integral" de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Martínez Bravo ho ha dit després d'una reunió amb entitats del tercer sector social i col·legis professionals, a qui ha traslladat que el canvi recollirà "tots els diagnòstics i les propostes" que fa anys que reclamen les entitats i endegarà dos grups de treball amb experts: un tindrà l'encàrrec de com millorar la prevenció amb les famílies, per tal de detectar situacions de risc per reduir les retirades de tutela, mentre que l'altre grup se centrarà en les condicions dels centres. La consellera ha dit que l'actual és un "moment de catarsi" per a tot el sector involucrat en la protecció de menors, i que el cas de la menor de 12 anys tutelada que va ser explotada sexualment ha de ser una "finestra d’oportunitat" per abordar, ara sí, una nova estratègia i planificació de tot el sistema, segons expliquen a l'ARA fonts presents a la trobada.

Els agressors de la xarxa de pederàstia de Barcelona eren conscients que la noia tutelada que violaven i gravaven era menor, segons els missatges que consten en un informe policial al qual ha tingut accés EFE. "Aquesta és la teva primera nena de 14?" és un dels missatges que un dels acusats va intercanviar amb el cervell de l'entramat, T.L.M., a través de les xarxes socials. Ell era qui, a més d'agredir sexualment la noia, també organitzava les trobades amb altres pederastes perquè la violessin.

“Al final jo també vaig entrar al cotxe, em vaig deixar morrejar i l'home em va donar tabac”. Qui ho explica és una jove de 20 anys que durant bona part de la seva infantesa va estar tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). No ho va dir mai a ningú. La noia, que vol mantenir l'anonimat, va viure en tres centres diferents, els anomenats CRAE, on convivia amb més menors que, per diferents raons, també van ser separats de la família.

L’any 1981, Catalunya va ser la primera comunitat autònoma de l’estat espanyol a assumir les competències en matèria de protecció i tutela de menors. En aquell moment, els tribunals tutelars de menors eren competents tant en matèria de protecció com en el que aleshores s’anomenava “reforma”. Aquesta facultat no només feia referència a conductes delictives, sinó també a situacions en què es considerava que infants o joves tenien una conducta llicenciosa, estaven prostituïts o eren “vagos y vagabundos”, i també s’hi intervenia. L’edat coberta era de 0 a 16 anys.

La notícia del violador d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA i els detalls de com la va gravar sotmetent-la a altres pederastes ha creat, en els mitjans de comunicació estatals, una comparació periodística inadequada i amb una fórmula comunicativa cridanera molt desafortunada. Cadenes com Cuatro i La Sexta han utilitzat el concepte "el Pelicot catalán" per referir-se a l’acusat. Ho vam veure dijous a En boca de todos, quan el programa es preguntava pels detalls de "la red de prostitución del Pelicot catalán". Va passar el mateix a Noticias Cuatro, on parlaven del fet com “el caso Pelicot de Barcelona”. A Más vale tarde repetien el recurs. No han sigut els únics. També ho han fet emissores de ràdio com la SER i tota mena de mitjans digitals. Fins i tot la web de RTVE recorre, sorprenentment, a aquest concepte.

Quan encara no ens hem pogut refer del cas Pelicot, ni ens en refarem perquè la brutalitat no s’assimila, apareix ara un altre grup de depredadors que, com els violadors de Gisèle, són el que es coneix com a persones normals. Això vol dir que els homes implicats en la xarxa de pederàstia i pornografia infantil que han destapat els Mossos, i segons les mateixes paraules del cos policial, eren homes “de tots els estatus socials” i d’edats que anaven des dels 19 anys fins als 50. Alguns d’ells, pares de fills petits i amb parella estable.

La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) està en el punt de mira. A les presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats destapades per l'ARA al gener i ampliades al març ara s'hi suma el cas de la menor tutelada que va ser violada per una xarxa de pederastes. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ja va anticipar dimecres que compareixerà al Parlament i aquest dijous Junts, PSC, ERC i Comuns han demanat una comissió d'investigació al Parlament per aprofundir en la "crisi" de la gestió de la DGAIA. "És evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això ha estat evident molts anys", ha admès la consellera socialista des de Balaguer.