Aquest dimarts el Telenotícies vespre connectava en directe amb l'estació de Sants per informar sobre la situació de Rodalies després que quedés interrompuda la circulació de la R1 i la R4 a causa d'un incendi. Mentre el periodista Oriol Freixenet Guitart intentava explicar què estava passant a Rodalies un membre de l'equip de seguretat d'Adif va posar la mà al davant de la càmera per impedir que la televisió pública continués informant. "Els agents de seguretat de Renfe ens estan impedint fer aquest directe. Hem vingut amb el permís de Renfe i ens estan interrompent. No us podem explicar més que això que us estàvem explicant, que el servei ha quedat interromput", deia el periodista, mentre des de realització del Telenotícies vespre punxaven imatges de recurs de l'estació de Sants.

Aquest divendres fa un mes del tràgic accident ferroviari de Gelida de la nit del dimarts 20 de gener del 2026, quan un tren de Rodalies va descarrilar al terme de Gelida, en el tram de la R4 entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. El sinistre va causar la mort d'un jove maquinista en pràctiques i va deixar cinc persones ferides greus, després que un mur de contenció cedís i caigués sobre la via. L'accident va provocar una aturada total de la línia i va afectar centenars d'usuaris, fet que va exposar la fragilitat d'una infraestructura ferroviària marcada per dècades de falta d'inversió i un parc de trens envellit.

Baixa de l'autobús per agafar-ne un altre i encara li faltarà un petit tram en tren per arribar a destinació. De la UAB a Vilafranca “compta-hi dues hores i mitja si tot va bé”, respon resignada Paula Pàmies quan ja torna a casa. Un mes abans, el viatge amb la R4 i la R8, amb transbord a Martorell, durava "una hora" i admet estar "farta d'esperes i d'anar corrents per a res".

El govern espanyol posa xifres a la resposta estatal davant del caos de les últimes setmanes a Rodalies. El secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, ha assegurat aquest matí que la inversió executada en 91 obres d'emergència iniciades després de l'accident de Gelida –una setantena de les quals encara estan pendents– ja supera els 80 milions d'euros. "Estem a prop dels 90 milions i és possible que [la xifra] creixi", ha dit des de Barcelona, en una roda de premsa conjunta amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Pedro Sánchez compareixia aquest dimecres al Congrés per donar comptes dels accidents ferroviaris i el caos de Rodalies, tot i que la situació de la xarxa catalana no ha aflorat fins cinc hores després de l'inici del seu discurs, arran de les rèpliques de Junts i Esquerra. El president espanyol ha assegurat que la situació és "greu", però s'ha escudat en la falta d'inversió durant els governs del PP i en la situació meteorològica "extrema" que viu el Mediterrani per explicar el caos ferroviari. "Rodalies és una merda", ha replicat Gabriel Rufián (ERC), que ha recordat que es tracta del mitjà de transport de la gent del carrer. Míriam Nogueras (Junts), que ha demanat la dimissió del ministre de Transports, li ha respost: "Rodalies és una merda, hi estem d'acord [...]. Però la meitat d'una merda segueix sent una merda".

La vaga de maquinistes de Renfe ha durat un dia, perquè ahir va quedar desconvocada després d’una negociació entre els sindicats i el ministeri, a Madrid.

Si exceptuem la pandèmia, la crisi ferroviària és, per la seva magnitud i durada, un dels episodis infraestructurals –i per extensió econòmics i socials– més greus que ha viscut Catalunya els últims anys. Després de dècades de desatenció, costarà temps i diners tornar a posar al dia la xarxa de Rodalies, i encara costarà més tornar a guanyar la confiança dels usuaris i dels ciutadans en el seu conjunt.

Els maquinistes i la resta de treballadors de Renfe i Adif han desconvocat al migdia la vaga de trens que ha arrencat aquest dilluns, segons ha informat el secretari general de Semaf, Diego Martín, després d'una nova reunió amb el ministeri de Transports. Hores més tard, els sindicats ferroviaris han explicat que han arribat a un acord amb el govern espanyol per desconvocar la mobilització, que inclou un augment de la inversió per al manteniment de vies i combois, una millora de les mesures de seguretat i un reforç dels mecanismes perquè el pacte es compleixi, segons ha explicat Martín. Així, queden aturades les convocatòries previstes per dimarts i dimecres. Aquest dimarts, vuit línies de Rodalies —R1, R3, R4, R7, R8, RG1, R15 i RL4— continuen presentant talls en el seu servei i s'han habilitat serveis alternatius per carretera per cobrir el seu recorregut.

"Ara resulta que s'han de revisar més de 400 punts de la xarxa ferroviària. I si no arribem a fer res i no ens queixem, continuaríem circulant com si res i a veure si no passa una altra desgràcia? Això no pot ser, volem una reforma estructural i més seguretat", defensen fonts de Semaf, el sindicat majoritari dels maquinistes a l'Estat. "Pensàvem que coneixíem les zones més complicades i ja ens en semblaven moltes, però no eren totes. Però nosaltres veiem les coses més greus: els arbres torts, els sots… Quan es passa per un túnel, llevat que caigui un tros, no saps si està tot bé o no", defensa Francisco Cárdenas, maquinista amb més de quaranta anys d'experiència i representant ferroviari de la UGT.

Tant el govern espanyol com el català poden caure en la temptació de pensar que no n'hi ha per tant amb la crisi de Rodalies veient les xifres de les manifestacions d'aquest dissabte, modestes en comparació amb la magnitud del desastre. Però seria un error. La participació en una manifestació depèn de molts factors, i és evident que les convocatòries d'aquest dissabte no han aconseguit l'èxit esperable. Per començar, la doble convocatòria –una al matí de caràcter independentista i una altra a la tarda més transversal– pot haver ajudat a la desmobilització. I la participació anunciada de l'extrema dreta pot haver dissuadit més d'un que no volia compartir pancarta amb els que qüestionen els fonaments de la democràcia. També el fet que, en realitat, tothom sabia que la manifestació no canviaria res, perquè aquest desastre, tal com s'han encarregat de repetir els responsables polítics aquests dies, no s'arregla en dos dies. I, finalment, la falta d'un objectiu polític clar, com la dimissió de la consellera Paneque o del ministre Puente, que els organitzadors de la manifestació unitària no reclamaven.

Rodalies no funciona. Els retards d'entre 20 i 60 minuts que registraven les línies aquest dissabte coincidint amb la jornada de manifestacions convocades a Barcelona en són l'exemple paradigmàtic. Després de setmanes de caos ferroviari, però, l'expectativa que havien generat les manifestacions no ha acabat de complir-se. Al matí, la convocatòria independentista ha aplegat unes 8.000 persones al centre de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, en un recorregut que evidenciava que no es tractava només d'una protesta pels trens (entre el monument de Rafael Casanova i la plaça Sant Jaume). A la tarda, la policia barcelonina ha xifrat en 3.000 els manifestants convocats per les plataformes d'usuaris de Rodalies. Bona part de la indignació dels usuaris, que es fa evident dia rere dia a les estacions del país, s'ha quedat a casa. Els organitzadors, que no van ser capaços de coordinar-se per fer una única convocatòria unitària, han tirat llarg en el recompte i han apuntat a 30.000 manifestants al matí i 40.000 a la tarda. El Govern ha reaccionat a les mobilitzacions des de Tremp, on el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha garantit que "agafaran el bou per les banyes" i treballaran per "arreglar d'una vegada per totes" el servei de Rodalies a Catalunya.

El mal funcionament de Rodalies és una realitat des de fa dècades. La Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya i l'ANC han cridat els catalans a sortir al carrer aquest dissabte per protestar per l'estat de la xarxa i el desemparament dels usuaris en dues manifestacions diferents. El malestar amb Rodalies ve de lluny, i la prova és que, el 2007, Catalunya va viure la primera manifestació massiva contra el caos ferroviari arran de les obres de l'AVE a Barcelona. Van ser 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 700.000, segons els organitzadors, unes xifres que serien la preqüela de les grans mobilitzacions del Procés. El clam als carrers de Barcelona l'1 de desembre del 2007 va ser clar: "Som una nació i diem prou". Prou als dèficits en les infraestructures i el servei ferroviari, però també al constrenyiment sobre l'autogovern que ja s'albirava en l'Estatut retallat.

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.

El maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.

Els usuaris de Rodalies encara hauran d'esperar gairebé dos mesos per veure que el servei recupera la normalitat. Un dia abans de la doble manifestació convocada per protestar contra l'estat de la xarxa –que la mateixa consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha arribat a qualificar de "deplorable"–, el portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ha explicat aquest divendres al matí que s'està treballant per posar fi "a totes les limitacions" de velocitat al servei –que s'apliquen en diferents punts i provoquen retards cada dia– i restablir-lo completament "de cara a l'abril".

La Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat de "drama" l'actual col·lapse del sistema ferroviari a Catalunya i ha criticat amb duresa tant la planificació com l'execució fins ara del pla de Rodalies per als anys 2020-2030, que ha denunciat que porta retards de centenars de milions d'euros tant en la licitació com en l'execució d'obres, segons ha explicat aquest dijous la directora d'estudis d'infraestructures de l'entitat empresarial, Alicia Casart. No obstant això, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha defensat donar "un vot de confiança" al ministeri i les dues empreses estatals que gestionen les infraestructures afectades, Adif i Renfe.

El Govern eleva el to. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que "per primera vegada" s'està revisant de manera integral tota la xarxa de Rodalies i ha sentenciat que l'estat en què s'han trobat la infraestructura és "fràgil" i "del tot deplorable". Així ho ha expressat durant una compareixença al Parlament, aquest dijous.

Amb el caos ferroviari que va succeir a l'accident mortal de Gelida no és estrany concloure que Rodalies és un dels serveis més qüestionats per la ciutadania. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) il·lustra amb dades aquest descontentament, amb l'afegit que es tracta d'una enquesta prèvia al desori de les últimes setmanes. Rodalies és el servei que pitjor valoren els catalans (4,2), molt lluny de la satisfacció que tenen els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat (7,6), que són els que més satisfacció generen als usuaris. Els joves d'entre 16 i 34 anys són els que pitjor puntuen el servei de Rodalies, per sota del 4.

Un carrer de menys de sis metres d'amplada acompanya la ribera de Portbou, que encara desembossa aigua de les darreres pluges, fins a l'únic accés de vehicles al segon magatzem de mercaderies ferroviàries més gran de l'Estat. Són 180.000 metres quadrats caiguts en l'oblit a tocar de la frontera amb França, però aquests dies s'hi viu com mai la paràlisi d'infraestructures a Catalunya després de l'accident a Gelida i el tancament del túnel de Rubí, per on passen les mercaderies.