Aquesta setmana no s’ha conegut cap secret rellevant sobre el cop d’estat del 23-F, però ens ha deixat per a la història les hilarants converses telefòniques de la dona d’Antonio Tejero i una nova ficada de pota estratègica d’Alberto Núñez Feijóo.

Una de les conclusions de la desclassificació de documents del 23-F és que no ha servit per resoldre les principals incògnites sobre l'intent de cop d'estat. Gran part de la informació que contenen era ja coneguda i, entre la documentació, no s'hi han trobat continguts que podrien ser rellevants per aportar respostes definitives. Repassem alguns dels elements que els papers deixen oberts.

Després del cop d’estat del 23-F, només una trentena d'implicats en la revolta van ser jutjats, dels quals bona part van rebre indults totals o parcials, o bé van obtenir reduccions de pena i llibertat anticipada durant els anys següents. Tot i la gravetat dels fets, el govern espanyol i part de l’establishment defensaven que, després de consolidar la democràcia, calia rebaixar la tensió amb l’exèrcit.

La desclassificació dels documents del 23-F apuntala la versió oficial i referma que va ser el rei emèrit qui va frenar el cop d'estat. I és aquest relat el que ha portat el PP a sortir en defensa de Joan Carles I tot just l'endemà de fer-se pública aquesta documentació. "Crec que seria desitjable que el rei emèrit tornés a Espanya", ha afirmat Alberto Núñez Feijóo en un missatge a X. Fonts de la Moncloa consultades per l'ARA passen la pilota a la Casa del Rei. "El rei emèrit pot tornar quan vulgui. Ningú li ha negat l'entrada a Espanya. Depèn d'ell tornar. És un afer que competeix a la Casa del Rei, no al govern ni al líder de l'oposició", afirmen des del govern espanyol. Al seu torn, fonts de la Casa del Rei s'han espolsat la incòmoda pregunta sobre un possible retorn d'Abu Dhabi al·legant que és una "decisió personal" de l'exmonarca.

En una d'aquelles caramboles del destí, l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil que va protagonitzar el cop d'estat del 23-F, Antonio Tejero, ha mort només hores després que la Moncloa desclassifiqués documents confidencials al voltant d'aquella fatídica jornada. Tenia 93 anys, i mai es va retractar ni va renegar de la seva ideologia franquista. Precisament, l'anàlisi dels documents desclassificats aquest 25 de febrer, 45 anys després del cop d'estat, no altera en essència el relat dels fets que ja coneixíem, i confirma el paper clau del rei Joan Carles aquella nit a l'hora de fer desistir els principals implicats, especialment el general Jaime Milans del Bosch, que havia tret els tancs a València.

Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.

Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.

L'autor del cop d'estat fallit del 23 de febrer del 1981, Antonio Tejero Molina, ha mort aquest dimecres a la tarda a Alzira (País Valencià) als 93 anys, tal com ha informat el despatx jurídic que representa a la família a través d'un comunicat. La mort de l'ex tinent coronel coincideix amb el mateix dia que el govern espanyol ha desclassificat els documents sobre el cop d'estat del 23-F. Feia diversos anys que Tejero tenia una salut delicada i aquest dimecres a la tarda ha dit prou. En el comunicat, els advocats de la família expliquen que "en el convenciment absolut que la mort no és el final, [la família] agraeix totes les mostres d'estima rebudes en aquests moments tan difícils i demana el màxim respecte a la seva privacitat".

Tres mesos abans del 23-F ja hi havia rumor de sabres a Espanya. El govern d'Alfonso Suárez estava debilitat i dins de la Guàrdia Civil ja corrien idees i plans sobre com sabotejar el règim constitucional. Alguns d'ells es detallen en un document sense firma, datat el novembre del 1980, que figura entre els desclassificats d'aquest dimecres –i que alguns llibres sobre el 23-F ja havien anat apuntant–. Segons aquest informe, consultat per l'ARA, els colpistes havien plantejat diversos fulls de ruta per desempallegar-se de Suárez i substituir el seu govern per un de més afí, sense passar en cap cas per les urnes. I, dins de les diverses famílies dels militars, hi havia un grup vinculat a l'operació Galàxia –un altre pla de cop d'estat de l'any 1978 que també tenia Antonio Tejero de protagonista– que plantejava matar el rei Joan Carles I si no s'alineava amb el nou règim.

Sis membres dels serveis d'intel·ligència espanyols van estar implicats en l'intent de cop d'estat del 23-F. Això és el que admet en un document el Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid) —la versió anterior del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)— que el govern espanyol ha desclassificat aquest dimecres. "Alguns membres d'aquesta unitat van participar activament en els fets del 23 de febrer", reconeix el CESID després d'haver realitzat una investigació interna i "discreta" que va concloure que sis persones "o bé coneixien els fets abans del 23" o "van planificar un suport operatiu". Destaca el nom del capità García Almenta, que, segons el document, va donar "ordres directes" a membres d'una unitat d'elit del Cesid —anomenada Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME)—, que tenia una certa autonomia, per ajudar els colpistes.

Entre la informació desclassificada aquest dimecres pel govern espanyol sobre l'intent de cop d'estat del 23-F, hi ha notes dels serveis d'intel·ligència espanyol. L'aleshores Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) en va elaborar una a principis de febrer de 1982, gairebé un any després dels fets i poques setmanes abans del judici als seus responsables, en la qual recollia sospites que Joan Carles I havia mantingut "entrevistes confidencials i sigil·loses" amb "alguns dels principals" autors del 23-F. "S'assegura que, en efecte, el rei s'ha entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch; s'assenyala que per sobre de tot es pretén que la corona no surti lesionada del procediment i que, en tot cas, els intents en tal sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica", diu el document del CESID.

Aquesta setmana ha fet 45 anys de l'intent de cop d'estat del 23-F i el govern espanyol ha decidit que era el moment de desclassificar-ne la documentació que fa anys que es guarda amb pany i forrellat. "Desclassifiquem un episodi difícil, però important. [...] Avui, fem una mica millor el país i la democràcia", ha afirmat el president espanyol, Pedro Sánchez, des d'un acte a Astúries. "L'ordre per a l'aixecament del secret ha estat publicada a primera hora d'aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on es justifica la necessitat de fer públics els "assumptes, documents, informacions, dades i objectes" relatius a l'aixecament militar liderat per Antonio Tejero, Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch. Es tracta de 153  "unitats documentals" que ja s'han fet públics. Es poden consultar aquí.

El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María López de Letona (vicepresident econòmic), Carlos Ferrer Salat (Comerç), Antonio Garrigues Walker (Cultura) i Luis María Anson (Informació).

Del barret d’aquest gran mag de les pastanagues que és Pedro Sánchez en surt ara el 23-F, que vindria a ser com allò dels ovnis d’Obama però en versió celtibèrica. Ningú no ha vist res, però tothom en té una opinió. La capacitat de Sánchez de canviar la conversa pública i dirigir-la al gust dels seus interessos amb anuncis d’impacte popular i de gran producció mediàtica revela l’olfacte del seu equip a l’hora d’entendre la societat de les emocions, les opinions i les distraccions en què vivim.

El govern espanyol aprovarà aquest dimarts la desclassificació dels documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23-F. Quan fa exactament 45 anys dels fets del 1981, l'executiu fa el pas per saldar un "deute històric" amb la ciutadania, segons ha reivindicat Pedro Sánchez en un missatge a la xarxa social X. La desclassificació es farà efectiva aquest dimecres amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, a partir d'aquell moment, tota la documentació estarà disponible per a "totes les persones interessades" a la pàgina web de la Moncloa, segons fonts del govern espanyol. La notícia ha estat aplaudida pels socis del PSOE, si bé ja han reclamat anar més enllà i desbloquejar la reforma de la llei de secrets oficials, que data del franquisme.