En plenes negociacions entre els Estats Units i l'Iran per la fi del conflicte, una seixantena de països s'ha reunit aquest divendres a París per preparar una missió militar internacional "estrictament defensiva" per garantir la navegació a l'estret d'Ormuz. És una missió promoguda pel president de França, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, i està condicionada a un escenari de pau a la regió.

Bulgària, el país més pobre de la Unió Europea, celebrarà aquest diumenge les seves vuitenes eleccions parlamentàries en cinc anys. La inestabilitat no és només política: la inflació continua disparada, tot just uns quants mesos després de l’adopció de l’euro. El favorit és l’exgeneral pro-rus Rumen Radev, que va dimitir per sorpresa de la presidència per concórrer als comicis al capdavant de la nova coalició Bulgària Progressista (PB). El seu programa combina promeses socials amb el compromís de desmantellar un sistema que molts ciutadans consideren oligàrquic i clientelar.

L'Iran anuncia que reobre l'estret d'Ormuz com a resposta a la treva de 10 dies fruit de la mediació dels Estats Units entre Israel i el Líban. El ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi, ha dit aquest divendres a X que desbloquegen el pas "durant el període restant de l'alto el foc" al Líban, fins a finals d'abril. Aquest termini va més enllà de l'alto el foc que van acordar els EUA i l'Iran. Ara bé, la circulació de vaixells seguirà condicionada a un peatge imposat per Teheran, ja que les naus hauran de seguir la ruta coordinada tal com ja va anunciar l'Organització de Ports i Marina de la República Islàmica.

Yuriy Zarko, alcalde de Bilopíl·lia, treballa unes dotze hores diàries. Ja sigui portant avituallaments a una dona jubilada, en una reunió sobre les mines russes escampades per la zona o visitant un pati on ha caigut un projectil, aquest servidor públic, acompanyat sempre del seu detector de drons, recorre els carrers de la seva localitat natal, que abans de la guerra l'habitaven unes setze mil persones. "Ara n'hi deu haver unes sis mil, però no ho sabem; abans del conflicte administrava uns vint quilòmetres quadrats de terreny, però ara, per la reorganització del front, la meva responsabilitat s'ha estès fins als 500. Molts responsables de les comunitats han marxat, però jo he decidit quedar-me, és la meva gent i jo soc el cap del consistori", diu amb un somriure vital i amarg.

La brisa amb prou feines aconsegueix suavitzar la tensió que es respira als campaments improvisats al costat del passeig marítim de Beirut. Sota lones subjectes amb cordes i restes de fusta, desenes de famílies continuen aquí, a pocs metres del mar, tot i que l’alto el foc hagi entrat en vigor ja fa hores. Ningú no desmunta res, encara. Pocs semblen disposats a creure que aquesta vegada hagi de durar.

Vladímir Putin cada vegada té més problemes per mantenir el sagnant cercle virtuós que li està permetent avançar amb comptagotes a Ucraïna. Les xifres de reclutament de l’exèrcit rus han caigut els tres primers mesos de l’any i no compensen el ritme de baixes provocades pels drons ucraïnesos en plena ofensiva del Kremlin. El president rus mira d’evitar una nova mobilització que, segons els experts, seria ineficient i insuficient per conquerir tot el Donbàs. Mentrestant, Volodímir Zelenski intenta combatre la falta de soldats amb la introducció de robots al camp de batalla, la innovació tecnològica que tots dos bàndols anhelen per tal de decantar la guerra.

Donald Trump ha anunciat que Israel i el Líban han arribat a un acord per aplicar un alto el foc de 10 dies que entrarà en vigor a partir de les cinc de la tarda de Washington aquest mateix dijous. En una publicació a Truth Social, el republicà assegura que ha parlat amb el president libanès, Joseph Aoun, i el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu. "Els dos líders han acordat un alto el foc amb l'objectiu d'assolir la pau". Enmig dels esforços diplomàtics a contrarellotge per aconseguir que hi hagi una nova ronda de converses de pau entre els EUA i l'Iran, els iranians havien demanat un cessament de les hostilitats al Líban com a gest de bona fe. Originalment, l'acord mediat pel Pakistan incloïa textualment la fi dels atacs israelians al país àrab.

La Generalitat de Catalunya injectarà 2.000 milions d’euros, el 25% del pressupost del departament d’Educació i Formació Professional, en quatre anys per millorar el sistema educatiu i les condicions laborals i salarials dels docents. L’acord, assolit amb els sindicats CCOO i UGT, preveu reduir ràtios, reforçar l’educació inclusiva, millorar les retribucions del professorat i el reconeixement del personal d’atenció educativa. El pacte inclou mecanismes de seguiment conjunt amb els sindicats signants per garantir-ne el desplegament.

Lluny del Principat de Catalunya hi ha un territori insular en què la llengua catalana i el sentiment de pertinença el fan sentir sorprenentment proper: l’Alguer. Aquesta ciutat, incorporada a la Corona d’Aragó al segle XIV, encara avui preserva una variant viva del català. Allí, la identitat batega amb força, sostinguda per paraules, tradicions i celebracions que es transmeten de generació en generació. Les festes, com les llengües, són miralls en els quals les persones es retroben amb aquella versió de si mateixes que perdura en el temps.

Poques vegades la ramaderia catalana s’ha vist sotmesa a una pressió tan intensa com la viscuda al llarg del 2025 i aquests primers mesos del 2026. Quan mirem enrere, aquest període destacarà com un dels més complexos i exigents de les darreres dècades. L’aparició de malalties infeccioses com la dermatosi nodular contagiosa (DNC) en boví, la pesta porcina africana (PPA) en senglars i la influença aviària en aviram ha tensionat la bioseguretat, la sostenibilitat econòmica i la capacitat de resposta de moltes explotacions, especialment les familiars.

La desfilada de líders de la ultradreta per Hongria aquestes últimes setmanes ha sigut digne d’una superpotència. En 16 anys, Viktor Orbán ha convertit un país que representa menys de l’1% del PIB europeu en baluard de l’ultraconservadorisme global. L’última visita, la del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, demostra el nerviosisme d’uns líders que saben que a Budapest no només es juguen un govern, sinó una batalla clau pel discurs.

Mai he viatjat fora de l'Afganistan. Per tant, no sé com és viure en un altre lloc, ni què passa en altres països considerats desenvolupats quan hi ha una gran tempesta o un terratrèmol. Suposo que allà la gent podrà rebre ajuda o potser és alertada quan passa una cosa així. A l’Afganistan, en canvi, no pots esperar absolutament res. De vegades penso que el meu país és la fi del món, un lloc on la mort torna d’una forma o una altra a cada estació de l’any, ja sigui per la guerra, el fred, les inundacions, els terratrèmols... Cada desastre és pitjor que l’anterior i ens recorda la nostra vulnerabilitat. I el pitjor de tot és que sovint cap tragèdia arriba mai sola.

En una de les seves últimes comunicacions telefòniques, diumenge a la nit, Benjamin Netanyahu va demanar a Donald Trump que continués endavant i que no aturés la guerra, segons ha informat la premsa hebrea. La continuació de la guerra fins que caigui el règim és la posició del primer ministre, i per això alguns dirigents de l’oposició critiquen Netanyahu.

Si el 12 d’abril Viktor Orbán perd les eleccions, com prediuen les enquestes, Hongria se sumarà als països europeus on la ultradreta ha tocat sostre, com Marine Le Pen a les municipals de França, o com a Itàlia, on Giorgia Meloni ha fracassat en una convocatòria clau en el referèndum sobre la justícia. La possible derrota d’Orbán i el triomf de la dreta liberal de Péter Magyar s'afegiria al setge d’indicis i sospites que plana sobre el primer ministre hongarès, acusat d’haver filtrat a Vladímir Putin informació confidencial de la Unió Europea, a més de posar tota mena d’obstacles al suport europeu a Ucraïna. 

El 12 d’abril de 1984 quatre milicians palestins van segrestar un autobús israelià de la línia 300 amb 35 passatgers, la majoria colons jueus, a la Franja de Gaza. En l’operació de rescat va morir una soldada i dos dels quatre segrestadors. Els altres dos segrestadors van ser capturats amb vida i van ser executats poc després per agents dels serveis secrets del Shin Bet.

El brasiler Thiago Ávila (1986) és un dels coordinadors de la Global Sumud Flotilla, la nova flotilla internacional que busca trencar el bloqueig de Gaza i la més gran fins ara. Ávila, activista i analista polític, va formar part d’una flotilla anterior, que va ser interceptada l’any passat. La missió preveu mobilitzar més de vuitanta embarcacions i més de 1.000 participants de prop d’un centenar de països. Salpa des de Barcelona en un context encara més perillós de guerra regional i comptarà amb l’acompanyament, fins a la zona d’exclusió imposada per Israel, dels vaixells d’Open Arms i de Greenpeace. El seu objectiu: reactivar la mobilització internacional en suport al poble palestí. Després dels actes de comiat d’aquest cap de setmana al Moll de la Fusta, 41 embarcacions salparan des de Barcelona els pròxims dies rumb a Gaza, quan les condicions meteorològiques ho permetin. A Sicília s'incorporaran més vaixells procedents de França i d'Itàlia, i en la resta del recorregut per la Mediterrània s'hi afegiran més embarcacions.

Qui determina què és veritat? En l'era de les notícies falses, dels algoritmes manipulats i de la postveritat, un grup d'arquitectes, periodistes, enginyers i advocats treballen plegats posant la tecnologia al servei dels fets. En diuen arquitectura forense i es dediquen a reconstruir esdeveniments en disputa, des de manifestacions fins a atacs militars d'arreu del món. Des del 2023 se centren en Gaza, i els seus informes consten com a proves en l’acusació de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia. Parlem amb Júlia Nueno, investigadora de Forensic Architecture, amb seu a Londres, i editora de Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg).

Karel Lannoo és el director executiu del think tank Centre for European Policy Studies (CEPS), amb seu a Brussel·les. L'entitat és una veu rellevant en la política i el debat comunitari. Graduat en filosofia i història moderna, fa més de vint-i-cinc anys que observa els sotracs interns i externs que ha entomat la Unió Europea. Es troba, per tant, en una posició de privilegi per analitzar els reptes dels 27 en uns moments en què l'ordre global s'ha fet miques i les amenaces a la UE són de tota mena.

No hi ha res innocent en fer confondre antisemitisme amb antisionisme. La semiòloga italiana Valentina Pisanty (Milà, 1969) es fa una pregunta força provocadora a l'inici d'Antisemita (Comanegra, amb traducció de Marta Nin): "¿Com és possible que en nom de la memòria de l’Holocaust hàgim obert col·lectivament de bat a bat les portes al retorn dels ultranacionalistes a Europa i a la seva conso­lidació a Israel?". Professora a la Universitat de Bèrgam i autora d'assajos sobre semiòtica interpretativa, contes de fades, humor, discurs polític, retòrica del racisme i memòria, analitza com ha canviat l'ús de la paraula antisemita. Pisanty defensa que la paraula antisemita "ha estat segrestada" per les dretes israelianes amb el suport de moltes organitzacions internacionals, encarregades oficialment de la lluita contra el racisme i l’antisemitisme. Tot, plegat, segons Pisanty, amb el vistiplau de gairebé tots els governs occidentals.

Budapest es va despertar dissabte amb molts menys cartells electorals als fanals de la ciutat. Embriagats per l'eufòria (i la cervesa), molts joves hongaresos van despenjar tants plafons de propaganda com van poder. Tots de Fidesz, el partit del primer ministre, Viktor Orbán. La plaça dels Herois de la capital hongaresa i els seus voltants es van omplir divendres d'hongaresos ansiosos per un canvi polític al país. A l'enorme esplanada, i al llarg dels 700 metres d'avinguda arbrada que hi condueix, es repetien una vegada i una altra clams contra Orbán, que aquest diumenge s'ho juga tot en unes eleccions que es consideren les més decisives des de la caiguda del comunisme.

Els míssils posen a prova les lògiques publicitàries, i l'eslògan del gran hotel Al Bahar no comptava amb la tercera guerra del Golf: "Gaudeixi d'una combinació perfecta de luxe i serenor".

L’endemà de la nit en què s’havia d’aniquilar tota una civilització, un home-robot i un gos-robot feien tombarelles a Dubai. Els turistes els fotografiaven mentre esperaven per entrar al futur. El futur ha fet molt de vertigen aquests dies als països del Golf. El futur incert del Golf encara fa vertigen.

Un atac massiu rus contra les principals ciutats d’Ucraïna ha provocat aquesta nit com a mínim 16 morts i 86 ferits en barris residencials, en especial a Kíiv, Dnipró i Odessa, les localitats més afectades. L'atac ha començat passades les dues de la matinada (hora local) i s'han sentit fortes explosions en dues onades a la capital, on segons els serveis d'emergència han mort quatre persones (entre les quals un nen de 12 anys) i 48 més han quedat ferides. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha dit que entre els ferits hi ha criatures i quatre sanitaris.

La Comissió Europea ha presentat una aplicació per verificar l'edat dels usuaris a internet per reforçar la protecció dels menors. El prototip d'aquesta aplicació ja es va presentar fa un any i ara estaria "tècnicament preparada", segons la presidenta, Ursula von der Leyen.

Donald Trump s'ha desmarcat aquest dimecres de Viktor Orbán, tres dies després de la seva contundent derrota a les eleccions legislatives, i ha dit que li agrada el primer ministre electe, Péter Magyar, tot i que no l'ha anomenat pel nom. "Crec que el nou home farà una bona feina", ha dit en una entrevista a ABC News. Durant la campanya electoral, el president nord-americà va fer una crida als hongaresos a "sortir i votar" pel seu amic. Fins i tot va participar, a distància, en un dels seus mítings, tot just fa una setmana. Ho va fer amb una trucada des del telèfon del seu vicepresident, J.D. Vance, que va viatjar fins a Budapest per donar suport al líder ultraconservador.

Nou persones —de les quals vuit menors— han mort i tretze han resultat ferides en un tiroteig en un col·legi a la província turca de Kahramanmaras, al sud-est del país, segons el ministre de l'Interior. L'agressor, un alumne del centre d'uns catorze anys, també ha mort durant l'atac.

Donald Trump es queda cada cop més sol a Europa. El distanciament entre el president estatunidenc i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s'ha eixamplat aquest dimarts. Trump ha acusat Meloni de no tenir prou "coratge" per donar suport militar a Washington en la guerra a l'Iran, després que la primera ministra critiqués Trump pels seus atacs al Papa.

El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) han anunciat la represa de les relacions amb Veneçuela, suspeses des del 2019 per "qüestions de reconeixement del govern".

El secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, ha citat un versicle fals de la pel·lícula de Pulp fiction en una sessió de pregària al Pentàgon. L'oració era una adaptació del personatge Samuel L. Jackson, que atribueix falsament el verset a Ezequiel 25:17, l'instant abans d'un assassinat.

La petroliera espanyola Repsol ha signat un acord amb el ministeri d'Hidrocarburs de Veneçuela i amb la companyia estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA) que li permetrà reprendre el control de les operacions i incrementar la producció de petroli al país sud-americà.

Ja no és l'apocalíptic ultimàtum de Donald Trump el que està en temps de descompte, sinó una fràgil treva que caduca dimarts vinent. Després que les converses de pau a Islamabad entre els Estats Units i l'Iran arribessin a un punt mort el cap de setmana passat, la prioritat ara és aconseguir una nova ronda abans que s'esgoti el temps. La Casa Blanca s'ha mostrat aquest dimecres "optimista" amb la possibilitat d'arribar a un acord en la pròxima trobada i ha negat que Washington hagi demanat "formalment" una ampliació de la treva. "Ara mateix, això no és cert", ha recalcat la secretària de premsa, Karoline Leavitt.

L'administració Trump ha emès aquest dimarts dues llicències generals que autoritzen les transaccions financeres amb alguns bancs de Veneçuela –entre els quals el banc central del país– i diversos funcionaris del govern de Delcy Rodríguez, fins ara sancionats.

El Líban i Israel estan negociant des de dimecres, en les primeres converses directes des de fa 34 anys. El Líban s'ha vist arrossegat a la guerra per l'atac contra l'Iran, i aquest front amenaça el fràgil alto el foc acordat entre Washington i Teheran, que expira dimarts. Trump va anunciar ahir que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president libanès, Joseph Aoun, parlarien per telèfon. Encara no se sap si aquesta conversa s'ha produït. Durant tota la jornada d'aquest dijous, el Líban va condicionar-la a un alto el foc, que Trump va anunciar a mitja tarda i Netanyahu va confirmar al vespre. Dimecres, els assessors de Netanyahu i d'Aoun sí que es van reunir a Washington. Repassem les claus de la situació, quins són els actors i per què aquestes converses no estan destinades a posar fi a la violència.

"Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que els líders d’Israel i del Líban, Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, parlaran aquest dijous per primera vegada en 34 anys, una trobada que posteriorment ha confirmat el Likud, el partit del primer ministre israelià. Però una estona més tard Aoun ha posat com a condició que s'acordi un alto el foc abans que es produeixi cap conversa directa. "L'alto el foc que el Líban reclama a Israel seria el punt de partida natural per a qualsevol negociació" ha dit en un comunicat.

Els experts en intel·ligència marítima asseguren que cada vegada més vaixells dins i al voltant de l’estret d'Ormuz adopten tàctiques per evitar ser detectats des que dilluns va entrar en vigor el bloqueig nord-americà a les embarcacions que entren i surten de ports iranians. "Comencem a veure vaixells que es fan invisibles o que utilitzen identificacions zombi o aleatòries", explicava dimarts Ami Daniel, conseller delegat de Windward, una empresa de dades d'intel·ligència marítima.

La Global Sumud Flotilla ha salpat cap a Gaza des de Barcelona aquest dimecres al matí. Es tracta de la nova flotilla internacional que busca trencar el bloqueig de la Franja i ser la més gran que hi ha hagut fins ara. La sortida havia de tenir lloc diumenge, però es va endarrerir per culpa de les condicions meteorològiques que complicaven la navegació. La missió marítima està formada per 39 embarcacions a més de l'Artic Sunrise, de Greenpeace i l'Open Arms, que navegaran al costat de la flota civil, amb l'objectiu de portar ajuda humanitària i reforçar la presència civil al Mediterrani, segons assenyala l'organització en un comunicat.

Al regi auditori de la Universitat de Tsinghua, una de les més prestigioses de la Xina, el president del govern espanyol ha iniciat la visita oficial al gegant asiàtic amb tota una declaració d'intencions en forma de discurs. Pedro Sánchez hi ha defensat reforçar el multilateralisme i alhora reformar-lo per tenir un Consell de Seguretat de l'ONU més representatiu i democràtic que doni més poder als països del sud. Tot i que ha reconegut els esforços de la Xina en defensa del dret internacional, li ha posat deures, per exemple perquè s'impliqui en cessar els conflictes al Líban, a l'Iran, a Gaza, a Cisjordània i també a Ucraïna. No s'ha oblidat de l'economia i ha exigit relacions més equilibrades, recordant el gran dèficit comercial que hi ha amb el gegant asiàtic: "Necessitem que la Xina s'obri perquè Europa no s'hagi de tancar".

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

La ràpida urbanització de la Xina ha limitat l'espai dels cementiris. Això, juntament amb l'envelliment de la població al país, ha provocat que el preu per enterrar els difunts als cementiris hagi crescut moltíssim i sigui un dels més alts del món. Tot plegat ha propiciat que molts xinesos utilitzin pisos com a alternativa per guardar les cendres dels seus difunts. Però el govern xinès ha aprovat recentment una llei que prohibeix donar aquest ús als habitatges. La nova normativa coincideix amb el Qingming, que se celebra aquests dies i que seria equivalent al Tots Sants català.

Almenys 77 persones han mort l'última setmana a l'Afganistan a causa de les pluges torrencials que pateix el país, i a aquestes víctimes se n'hi han sumat almenys 12 per un terratrèmol de magnitud 5,8 que va sacsejar el nord-est del país divendres. Les fortes pluges han deixat també 137 ferits.

L'ex primer ministre del Nepal Sharma Oli ha estat detingut aquest dissabte. La policia del país investiga el seu grau de responsabilitat en la mort de desenes de manifestants en les protestes anticorrupció liderades per la generació Z el setembre passat, que van ser fortament reprimides.

Aquest cap de setmana a Barcelona hi haurà moltes fotos, moltes cimeres i molta atenció mediàtica per la presència de líders mundials a la trobada progressista que organitza el president espanyol, Pedro Sánchez. Però n'hi haurà una que és especialment rellevant i que significa un abans i un després en la relació diplomàtica de dos països: Espanya i Mèxic. Després de vuit anys de tensió, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, trepitjarà l'estat espanyol i mantindrà una "breu trobada" amb Sánchez. No hi haurà una reunió governamental, però sí que els dos líders es deixaran veure junts i hi haurà una encaixada de mans.

Fa setmanes que Pedro Sánchez treballa per coronar-se com l'artífex de l'antitrumpisme. I aquest cap de setmana en serà la imatge gràfica a Barcelona. El president espanyol reuneix diversos líders mundials de l'espai progressista per plantar cara a l'onada reaccionària que no para de créixer a escala mundial. La primera encaixada de mans ha estat amb el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva. Tots dos han protagonitzat la primera cimera Espanya-Brasil, que s'ha celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona, per reforçar la relació entre tots dos països i signar diversos acords estratègics i comercials. Els dos mandataris han posat en relleu l'aliança i han enviat un missatge en clau internacional en defensa del multilateralisme i la pau davant la confrontació bel·licista de Donald Trump.

Mentre Pedro Sánchez rebia Lula da Silva, president del Brasil, amb honors militars a Barcelona, a la seu del PP a Madrid s'hi ha fet una rebuda amb honors alternativa a la líder opositora veneçolana María Corina Machado. Desenes d'afiliats populars, càrrecs del partit, altres activistes antichavistes i el mateix Alberto Núñez Feijóo s'han concentrat a l'entrada de la seu del carrer Génova per aplaudir l'arribada de Machado. La flamant Nobel de la pau, en plena gira europea, s'ha deixat estimar pel PP –a la tarda també manté una trobada amb el líder de Vox, Santiago Abascal– alhora que ha girat l'esquena al govern espanyol, amb qui ha preferit no reunir-se.

Un dels sectors que han reaccionat més ràpidament a la guerra de l'Orient Mitjà ha estat l'aviació. El bloqueig de l'estret d'Ormuz ha disparat el preu del combustible, un dels principals costos que tenen les aerolínies, que representa fins a una quarta part de les despeses, i les retallades no s'han fet esperar. Les companyies aèries de tot el món estan cancel·lant vols i estan apujant els preus dels bitllets davant l'amenaça, no només d'un encariment del querosè sense precedents, sinó també de l'escassetat de subministrament.

Després que l'Iran hagi anunciat la reobertura de l'estret d'Ormuz, el preu del petroli i del gas s'han enfonsat. En concret, a les 16 hores d'aquest divendres el preu del petroli Brent —de referència a Europa— cau un 11,03% i se situa als 88,43 dòlars, situant-se així per sota de la barrera dels 90 dòlars. Els futurs del cru West Texas Intermediate (WTI) —de referència als Estats Units— se situa als 84,12 dòlars, un 11,16% menys que ahir. En alguns moments del conflicte, el preu del barril de Brent ha acariciat els 120 dòlars.

Pocs dies abans del primer aniversari de l'apagada elèctrica del 28 d'abril passat, continuen apareixent nous detalls de les seves possibles causes. Aquest divendres la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha explicat que ha iniciat diversos expedients sancionadors per tal de determinar les circumstàncies de l'apagada. Així, l'organisme regulador assegura que, com a resultat de les investigacions, s'han detectat "diversos indicis d'incompliment", alguns dels quals mantinguts en "períodes perllongats de temps", que podrien ser constitutius d'infraccions administratives.

Un home de 47 anys s'exposa a 15 anys de presó per presumptament agredir sexualment una nena de 13 anys a Vilanova i la Geltrú. L'home era conscient que tenia el VIH i el virus de l'hepatitis C i que podia transmetre'ls a la nena, i al judici ha demanat que l'absolguin assegurant que creia que la víctima tenia "com a mínim" 18 anys. La menor es va suïcidar vuit mesos després de la violació, i al judici s'ha fet servir com a prova la seva declaració que es va gravar mentre s'investigava el cas. L'acusació de la Fiscalia ha apuntat com a agreujant que era una víctima vulnerable perquè tenia un trastorn de l'espectre autista.

Les dades sobre l'empobriment dels catalans empitjoren estadística rere estadística, essent les dones, les criatures i les persones immigrades les que cauen més al pou de la vulnerabilitat social. L'última demostració que la recuperació macroeconòmica no ha arribat a les butxaques l'ofereix la recent radiografia publicada per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), que subratlla que la taxa d'exclusió social empitjora i frega ja una de cada quatre persones, molt per sobre de la mitjana europea.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la troballa d'un cadàver surant al pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà. Aquest dimecres al matí, a un testimoni li va semblar veure un cadàver embolicat surant a l'aigua i va trucar al telèfon d'emergències 112. La policia catalana va anar fins a l'embassament i va confirmar que es tractava d'un cos sense vida, tal com ha avançat Regió 7 i ha pogut confirmar l'ARA.

Els germans barcelonins Júlia i Pau Serrasolsas han consolidat Ginestà com una proposta singular en l'ecosistema musical català. Un pop atent al present i unes lletres sobre les circumstàncies eternes de l'amor continuen bastint un grup que acaba de publicar el cinquè àlbum, Gira tot igual, però diferent (Halley Records, 2026). La gira de presentació començarà l'1 de maig a les escales de la catedral de Girona, dins la programació del Festival Strenes.

La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà, des del 22 d'abril fins al 31 de maig, Èdip i Antígona amb una companyia catalana formada majoritàriament per intèrprets racialitzats. Es tracta d'una situació tristament insòlita i que la directora de l'espectacle, Carlota Subirós, ha volgut trencar. "És la primera vegada que el meu fill veu això en trenta anys que fa que treballo", diu l'actriu Vicenta Ndongo assenyalant el cartell del muntatge, amb la fotografia de Kathy Sey i Babou Cham. "Tenim una imatge molt blanquejada de la Grècia clàssica. Ens hem construït la fal·làcia que Europa és blanca. No ho era en el seu origen i no ho és avui", afegeix Subirós.

L'edifici del Teatre Regina està en venda. L'empresa propietària està negociant amb un dels grans productors catalans, el Mago Pop, que ja té el Teatre Victòria, que està interessat en aquest immoble del carrer Sèneca, a tocar dels Jardinets de Gràcia, que a la planta baixa hi té un teatre per a 350 espectadors. Ho va avançar La Vanguardia i ho ha confirmat en un comunicat l’agència del mag Antonio Díaz, que afirma que les negociacions són inicials.

La vida d'Alberto Edjogo-Owono Montalbán (Sabadell, 1984) sempre ha girat al voltant d'una pilota. Va defensar la samarreta de clubs com el Sabadell, el Sant Andreu, Granollers o l'Olímpic de Xàtiva, a més de passar pel futbol base de l'Espanyol. També va ser internacional amb Guinea Equatorial, la terra natal del seu pare. Ara és comentarista de televisió a DAZN, on retransmet els millors partits de la Primera Divisió. Edjogo acaba de publicar Heridas en la piel (geoPlaneta), un llibre on reflexiona sobre el racisme al món del futbol.

“És una bogeria de lliga. Fa més de 25 anys que entreno i no havia viscut mai res igual”, assegura Toni Carrillo, tècnic del Martinenc. El seu equip és el líder de la Lliga Elit, la principal competició del futbol català i la més igualada. Quan falten cinc jornades per al final, la distància entre el Manlleu, el primer que baixaria a Primera Catalana, i el Sabadell B, en zona de promoció d’ascens a Tercera RFEF, és només de tres punts. Amb el cuer classificat, el Santfeliuenc, és de sis.

Hi ha moltes maneres d'afrontar la derrota. El Reial Madrid hauria pogut fixar-se en els errors propis als quarts de final de la Champions, però va escollir una altra via, la de buscar enemics externs. L'expulsió de Camavinga per doble targeta groga, la darrera de les quals per indisciplina, va ser l'excusa perfecta per assenyalar l'àrbitre com a responsable d'un KO europeu que, si no hi ha un miracle a la Lliga, derivarà en una temporada en blanc a Chamartín.

"Abans de la guerra, tenia una bona vida. [...] Un dia un projectil va caure a casa. Va matar el meu pare i la meva mare a l'instant". Aquest és el testimoni recollit per Metges Sense Fronteres de l'Amna, una nena de tretze anys que ara viu amb la seva germana, de quinze anys, al camp de refugiats de Tawila, al Darfur. Com ella, 14 milions de persones han estat desplaçades al Sudan per culpa de la guerra. Com els seus pares, unes 150.000 persones han mort víctimes del conflicte.

L'ús de robots en una guerra ja no és ciència-ficció: les màquines que substitueixen els soldats ja operen als fronts d'avui. I Ucraïna –com Gaza– és un dels grans camps de proves del desenvolupament tecnològic militar. El president Volodímir Zelenski ha anunciat que l'exèrcit ucraïnès ha foragitat les tropes russes d'una posició només amb drons i robots, sense exposar cap humà: "Per primer cop en la història d'aquesta guerra, hem recuperat una posició enemiga fent servir només equips no tripulats: sistemes terrestres i drons. Els ocupants es van rendir i l'operació es va fer sense infanteria i sense pèrdues per part nostra", assegura.

El bloqueig naval dels Estats Units a l’Iran iniciat dilluns té pocs precedents recents, i el Pentàgon ha donat molt pocs detalls sobre com es durà a terme exactament. Tot i això, operacions anteriors al Pròxim Orient i pràctiques consolidades de la Marina nord-americana permeten entreveure com podria funcionar en la pràctica. Els EUA tenen una llarga experiència en la vigilància de vaixells mercants i en l’abordatge d’embarcacions, fins i tot sense el consentiment de la tripulació.

Islamabad, París, Roma, Ankara, Qatar, Londres… Entre bastidors, la diplomàcia internacional treballa contra rellotge per evitar el col·lapse de la treva entre l'Iran i els Estats Units. En aquest context, Donald Trump ha dit aquest dimarts en una entrevista al New York Post que les converses amb Teheran podrien reprendre's en les pròximes 48 hores i que l'escenari probablement seria el Pakistan. A hores d'ara és difícil discernir fins a quin punt les paraules del magnat són una previsió real o un desig, però van en la línia d'informacions anteriors que apunten que oficials estatunidencs estan intentant reprendre les converses amb els iranians abans que expiri el termini de l'alto el foc dimarts vinent.

La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha reactivat les disputes internes a l’extrema dreta alemanya. Dins d'Alternativa per a Alemanya (AfD) conviuen una ala trumpista i un sector crític que cada cop posa més distància amb l’inquilí de la Casa Blanca. El partit ultradretà va buscar acostar-se a Trump després del seu retorn a la Casa Blanca. Amb ell comparteixen el rebuig a la immigració, el negacionisme del canvi climàtic i les crítiques a la Unió Europea. Amb l’inici de la guerra contra l’Iran, però, els líders de l’AfD intenten novament marcar distàncies amb Washington.

10 d’agost del 2023. Les 2.10, hora de Moscou. La missió Luna-25 s’enlaira des del cosmòdrom Vostotxni, a l’Extrem Orient rus. Per primera vegada en 47 anys, Rússia llança una missió lunar no tripulada, que té per objectiu tocar terra prop del pol sud de la Lluna, estudiar-ne el sòl i buscar-hi restes d’aigua glaçada. El 16 d’agost, la nau entra a l’òrbita lunar i, tres dies després, inicia les maniobres d’aterratge. Però en l’instant clau alguna cosa falla. Els motors no s’apaguen quan ho haurien de fer, l’aparell adopta una trajectòria incorrecta i s’estavella contra la superfície lunar.

Ni un paper a terra. Els equips de neteja de Budapest han tingut una feinada descomunal per netejar les conseqüències de l'eufòria desfermada aquest diumenge a la nit després de la victòria del partit opositor Tisza. Els carrers de la capital hongaresa es van omplir de festes espontànies, banderes nacionals (alguna de la Unió Europea) i milers de joves exultants que celebraven la caiguda del govern de Viktor Orbán.

Mentre s’activen discretament els canals diplomàtics, al sud del Líban la guerra segueix el seu curs amb una intensitat que desmenteix qualsevol indici de treva. La paradoxa no és nova a l'Orient Mitjà, però poques vegades resulta tan evident: les converses comencen, però el front no s’atura.

Ursula von der Leyen vol evitar més potencials casos com els de Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria en funcions ha bloquejat contínuament mesures que compten amb un gran consens a la Unió Europea, sobretot les relatives a ajudar Ucraïna i sancionar Rússia. El fet que sigui obligatòria la unanimitat per tramitar mesures en política exterior ha donat l'oportunitat al líder d'extrema dreta i pro-rus de vetar tot sol normatives que la resta de socis europeus volien aprovar. Per això, després de la victòria del conservador Péter Magyar a les eleccions hongareses, la presidenta de la Comissió Europea ha advocat per retirar la unanimitat en camps com el d'afers estrangers.

Escudat per divuit banderes hongareses i dues de la Unió Europea, el guanyador de les eleccions legislatives a Hongria, Péter Magyar, ha acusat el govern de Viktor Orbán d'estar destruint documents. En la seva primera roda de premsa, en què ha desgranat les grans línies del futur govern, el futur primer ministre ha lamentat que Hongria no tindrà una transició normal: "Hi havia rumors que el ministre d'Exteriors, Péter Szijjártó, havia desaparegut. Però m'acaben d'informar que ha reaparegut i que ara mateix és al ministeri i està destruint documents", ha denunciat. I ha detallat que han rebut la informació per part d'una persona des de dins del ministeri. "Sabem que han estat destruint documents, com en l'era comunista", ha criticat. Sens dubte, a les parets de la cancelleria hongaresa hi ha d'haver documentació comprometedora. "Hi ha moltes coses que no sabem: tractats internacionals, decrets governamentals confidencials, documents classificats que han signat i que no tenim ni idea de què són...", ha dit Magyar davant la premsa.

La conclusió de les converses de pau a Islamabad sense acord va augmentar la incertesa al voltant del fràgil alto el foc, que des que va néixer ha estat trontollant per les bombes israelianes que cauen al Líban. A això s'hi afegeix el bloqueig nord-americà a l'estret d'Ormuz. Donald Trump amenaça ara amb "eliminar" qualsevol nau iraniana que intenti travessar el seu cordó militar des d'aquest dilluns. "Si algun d’aquests vaixells s’acosta al nostre bloqueig, serà immediatament eliminat, i utilitzarem el mateix sistema d’eliminació que fem servir contra els traficants de drogues en vaixells al mar. És ràpid i brutal", ha advertit el republicà, en al·lusió a les execucions extrajudicials al mar Carib contra suposades narcollanxes. La marina estatunidenca ha confirmat que l'acció ha entrat en vigor a les 10 del matí (hora de la costa est) i que durant els primers 90 minuts no s'han registrat incidents.

L'atac sense precedents contra el Papa del president dels Estats Units, Donald Trump, ha tingut, per primer cop, una resposta directa del pontífex. Lleó XIV ha assegurat que no té "por" del mandatari nord-americà i que continuarà alçant la veu contra la guerra, "fomentant el diàleg i el multilateralisme".

El judici per corrupció contra Benjamin Netanyahu ha tornat a quedar ajornat després que el Tribunal del Districte de Jerusalem cancel·lés les sessions previstes aquesta setmana, arran d’una nova petició de la defensa del primer ministre. L’argument: “Raons de seguretat i diplomàtiques classificades” vinculades a la situació regional. Segons l’escrit presentat al tribunal, Netanyahu no podrà declarar “almenys durant les pròximes dues setmanes”. La decisió manté el procés, que ja havia quedat congelat durant més d’un mes per l’escalada bèl·lica amb l’Iran, formalment actiu, però repetidament interromput.

La Unió Europea celebra la derrota Viktor Orbán i la victòria de Péter Magyar. Els dirigents comunitaris i de bona part dels estats membres han trigat pocs minuts a reaccionar sobre els resultats definitius de les eleccions hongareses. Una de les més entusiastes ha sigut la mateixa presidenta de la Comissió Europea, que ha piulat de manera inusualment ràpida i eufòrica. "Hongria ha escollit Europa. Europa sempre ha escollit Hongria. Un país reclama el seu camí europeu. La Unió esdevé més forta", ha escrit la conservadora alemanya.

El sistema que Viktor Orbán s’ha fet a mida durant l’última dècada i mitja no ha pogut amb l’eufòria i l’esperança de canvi generada per Péter Magyar. Tisza, el partit que ha aconseguit aglutinar tota l’oposició al govern de Fidesz, ha arrasat a les eleccions legislatives d’aquest diumenge. Amb l'escrutini gairebé tancat, els resultats projecten un Parlament amb una majoria absoluta de Tisza, que aconseguiria 138 escons, és a dir, tindria el control de dues terceres parts de la cambra baixa. Fidesz se n’enduria 54 i el partit d’ultradreta Moviment La Nostra Pàtria, set. En percentatge de vot, Magyar aconsegueix el 53% dels suports, i Orbán el 37%. Una derrota sense pal·liatius ni precedents per a Orbán, que ha acceptat la desfeta i ha felicitat el seu rival.

“Una oreneta no fa primavera” seria l’equivalent rus del nostre “Una flor no fa estiu”. En aquesta Setmana Santa ortodoxa hivernal, amb temperatures fregant els 0 graus i nevades a Moscou, la treva de Pasqua haurà passat com un miratge fugaç de 32 hores. Davant la negativa de Vladímir Putin a allargar l’alto el foc més enllà de la mitjanit de diumenge, tal com li demanava Volodímir Zelenski, tots dos bàndols s’han acusat mútuament de violar repetidament la pausa dels combats amb l’esperança que Donald Trump vegi que l’altre és el principal obstacle per a la pau.

"Estan preparats per fer qualsevol cosa. Demà s'esperen tot un seguit d'operacions de falsa bandera, coordinades amb agents russos, seguint els seus consells. En tenim informació precisa". El líder opositor a Hongria, Péter Magyar, va fer aquesta afirmació dissabte al vespre durant el seu últim míting de campanya. Des de dalt de l'escenari pretenia amplificar la preocupació que han expressat alguns dels seus seguidors els últims dies abans de les eleccions d'aquest diumenge, en què Viktor Orbán es juga la cadira de primer ministre.

El mateix dia que entrava en vigor l’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran, l’exèrcit israelià redoblava els atacs al Líban. En només deu minuts, més de 160 bombes van caure sobre territori libanès i van deixar més de 300 morts en un sol dia. L'atac més mortífer en dècades. A aquesta situació s’hi suma la presència militar israeliana al sud del país des de fa setmanes, amb l’objectiu declarat de crear una suposada “zona de seguretat” contra el grup Hezbollah fins al riu Litani, a uns trenta quilòmetres de la frontera nord d'Israel. En aquest context, amb diversos fronts oberts per part d'Israel, no només al Líban, sinó també a Gaza i a Cisjordània, i tant amb atacs aeris com amb presència militar sobre el terreny, una idea que sobrevola la regió des de l'origen del moviment sionista torna a agafar força: la de construir l'anomenat Gran Israel.

La doctrina muntanya russa de Donald Trump ha impregnat des de l'inici la tercera guerra del Golf. Aquest cap de setmana hem vist un altre tomb brusc, precipitat: de l'optimisme moderat per l'inici de les converses entre americans i iranians a Islamabad, després de l'acord in extremis dimarts que va frenar l'"infern" sobre l'Orient Mitjà; al pessimisme preocupant per la falta d'acord en les sales de reunió pakistaneses i el retorn a les amenaces més viscerals entre Washington i Teheran, que insinuen tornar-se a bombardejar a l'estratègic Ormuz, epicentre d'aquesta guerra.