Aquest 2026, Capcom treu fum. Després del nou Resident Evil i la nova entrega de Monster hunter stories, tots dos amb una molt bona valoració, arriba el moment d’una nova IP (propietat intel·lectual). Pragmata és un joc d’acció i aventura de ciència-ficció que compta amb un combat innovador de trets en tercera persona. El desenvolupament no ha estat fàcil i s’ha allargat uns sis anys des de la seva presentació, però la proposta final és fresca i arriscada. El títol també és un espectacle gràfic i tècnic digne d’una gran producció i mai oblida que és un videojoc concebut per entretenir. Analitzem què ofereix Pragmata i recollim les nostres impressions després d’haver-lo jugat.

Contra tot pronòstic, resulta que X continua funcionant. El volum d’informació rellevant que conté és enorme, si saps trobar-la entre el soroll. I no només funciona: també millora. La novetat més recent és la traducció automàtica de tots els tuits de la cronologia, executada per Grok, la intel·ligència artificial (IA) pròpia de la plataforma. Aquest nou sistema substitueix l'anterior, que es limitava a oferir un enllaç per traduir individualment cada tuit. Ara la traducció és immediata, integrada i omnipresent. L'activació, però, ha sigut força maldestra: sense avís previ, de cop i volta els tuits de mig món van aparèixer en un idioma diferent del que els seus autors havien fet servir per escriure'ls. El desconcert inicial és comprensible, però ja hi estem acostumats: a X primer ve el caos, després arriba la solució.

Fa unes setmanes la psicòloga i creadora de continguts Sandra Parmo recomanava a les seves xarxes una pel·lícula coreana, 18x2 beyond youthful days, o en castellà 18 años después. Ràpidament, diverses seguidores li deien que no havien aconseguit trobar la pel·lícula a la plataforma de cap de les maneres. Parmo els va donar un consell: canviar l'idioma de la interfície a l'anglès, la manera més fàcil d'aconseguir localitzar aquest títol, que per a moltes usuàries resultava invisible. ¿Realment hi ha sèries o pel·lícules que apareixen o desapareixen segons l'idioma en el qual tenim configurat Netflix? La resposta curta és que sí, però la situació resulta una mica més complexa.

Quan tenia només 23 anys, Lena Dunham va vendre a HBO Max la seva primera sèrie, Girls. La dramèdia sobre un grup de quatre amigues que vivien a Nova York va ser una de les ficcions que van marcar la televisió de la segona dècada dels 2000 i la seva protagonista i creadora va ser molt sovint també protagonista de tota mena d'articles i crítiques, moltes vegades pel seu físic. Ara Dunham, que al maig farà quaranta anys, acaba de publicar unes memòries, Famesick (aquí es publicaran en castellà al setembre), en què repassa no només l'impacte que la fama sobtada va tenir en ella sinó també la relació amb els seus companys de repartiment a la sèrie i els molts problemes de salut que ha patit al llarg de la seva vida.

Amb 28 anys, Elle Fanning està en un moment esplendorós de la seva carrera professional. Aquest any ha estat nominada a millor actriu secundària per Valor sentimental, serà una de les protagonistes de la preqüela d'Els jocs de la fam i aquesta setmana estrena una nova sèrie totalment pensada per al seu lluïment. A Margo tiene problemas de dinero, que arriba aquest dimecres a AppleTV, interpreta una jove estudiant universitària que es queda embarassada després de mantenir relacions amb el seu professor, més gran i casat. La noia decideix tenir la criatura, però això implica deixar d'estudiar i mantenir econòmicament la seva nova i petita família. El món se li obrirà quan descobreixi OnlyFans, on es farà un perfil i guanyarà diners fent valoracions dels penis dels seus seguidors.

L'existència diària, amb totes les exigències professionals i personals, pot acabar sent com una olla de pressió a punt d'explotar. Aquesta és una de les idees que hi ha darrere de Bronca, la sèrie d'antologia de Netflix que explota totes les disfuncions provocades pel sistema capitalista. La segona temporada, que s'estrena aquest dijous, se centra principalment en dues parelles, una d'uns quaranta anys i una altra de vint-i-pocs, i la tensió creixent entre les dues així com dins de cada una de les relacions. Els quatre protagonistes principals són Carey Mulligan, Oscar Isaac, Charles Melton i Cailee Spaeny.

Quan Euphoria es va estrenar el 2019, va agafar mig món per sorpresa. La sèrie, que era una adaptació d'un títol original israelià, mostrava el desencant i l'angoixa adolescent d'una manera nova gràcies a l'atreviment estilístic de Sam Levinson i aconseguia enganxar els espectadors adults tot i que, en principi, no eren el públic objectiu de la producció. Després d'un compàs d'espera de quatre anys i veus que asseguraven que la tercera temporada mai es faria realitat, la ficció de HBO Max torna amb una entrega que té molts números per ser l'adeu definitiu segons les declaracions dels seus protagonistes. Bona part del repartiment són ara estrelles mundials, si bé quan la sèrie va començar eren pràcticament desconeguts. Repassem els cinc noms més destacats d'Euphoria, que en la tercera temporada barrejarà narcotràfic, sexe i decadència.

És una de les grans comèdies dels darrers anys, però abaixa la persiana. Hacks, la divertida història de la relació entre una còmica veterana i una altra de més jove, estrena aquest dijous la seva cinquena i última temporada a HBO Max. Arriba al final en els seus propis termes, sent conscient que era el moment de tancar la paradeta i no allargar la trama innecessàriament per tal de no malmetre el seu llegat com una de les sèries còmiques més ben escrites dels últims temps.

Els malsons de la dictadura teocràtica de Gilead no van acabar el dia que El conte de la serventa va emetre el seu darrer episodi. La sèrie protagonitzada per Elisabeth Moss i basada en la novel·la de Margaret Atwood va finalitzar a mitjans del 2025, però abans d'acomiadar-se dels espectadors ja era oficial que tindria una continuació que es titularia Los testamentos. La nova ficció s'estrena aquest dimecres a Disney+ i reprèn l'acció anys després del final de la sèrie original. Si els espectadors no van patir prou aleshores, aquesta nova incursió torna disposada a posar a prova la seva capacitat de resistència.

Iñaki Mur (Barcelona, 1993) es va fer conegut per sèries com Merlí, però ja fa temps que va deixar enrere aquesta etapa. Ara interpreta Salvador Dalí a This is not a murder mystery (Esto no es un misterioso asesinato a Filmin), una sèrie belga ambientada en els anys trenta del segle XX que funciona com una mena d'Agatha Christie en què els principals sospitosos d'un assassinat són artistes surrealistes com el mateix pintor català, Man Ray, René Magritte o Lee Miller. La història s'inspira en la relació real entre el magnat i mecenes Edward James, propietari de la finca de West Dean a West Sussex, i el cercle surrealista internacional. La sèrie està disponible des d'avui a Filmin.

Què hauria passat si Broad city hagués continuat fins que la Ilana i l'Abbi haguessin fet trenta anys i fossin mares? La resposta és Babes, escrita i protagonitzada per Ilana Glazer, el vendaval còmic responsable d'aquella sèrie de culte. Glazer ja no té al seu costat Abbi Jacobson, la seva col·lega en aquella ficció fundacional sobre les absurdes desventures de tenir vint anys i viure a Nova York, però està molt ben acompanyada. Dirigeix Pamela Adlon, creadora de Better things, una altra sèrie autobiogràfica sobre un altre tipus de desventures femenines: les que implica ser una mare separada a càrrec de tres filles.

Aquest abril serà un dels mesos més potents de l'any pel que fa a estrenes de sèries. Alguns grans títols s'acomiaden amb últimes temporades i altres retornen després de llargues absències. Repassem què podrem veure a les plataformes durant l'abril.

De Maria Rovira, també coneguda com Oye Sherman als escenaris, sabíem que era esmoladíssima i divertida gràcies als seus monòlegs i intervencions als mitjans. Amb Garlanda, el seu primer llibre, demostra que també pot canalitzar bellesa i sensibilitat a través de les paraules, sense deixar de fer somriure el lector, i també riure, amb la seva mirada intel·ligent i imaginativa. Editat per Blackie Books, arriba a les llibreries el 8 d'abril.

El seu últim llibre es diu La vida en directe (Columna), però Lluís Canut el que hi fa és mirar enrere i explicar la seva prolífica carrera com a periodista esportiu, primer lligat al bàsquet i després al futbol. El llibre salda uns quants comptes pendents i també explica el diagnòstic de Parkinson que va rebre fa vora deu anys.

Degà de la premsa europea a París, Juan Pedro Quiñonero és una rara avis difícil d'encaixar enlloc que ha vist com el seu diari l'acomiadava després de més de 40 anys. A finals de l'any passat va publicar unes memòries, titulades De la Europa de las libertades a la Europa de las extremas derechas (Guillermo Escolar Editor), i en parla en aquesta entrevista on desgrana també les glòries i les misèries de la vida dels corresponsals, alguna frase indiscreta de Felipe González i la seva visió sobre Europa des de la talaia parisenca que permet una mirada amb perspectiva.

La periodista Mar Bermúdez (Barcelona, 1998) va denunciar el seu cap a El Principal, l'exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, el desembre del 2022 per una agressió sexual. Un cas que acabaria en condemna dos anys més tard. I el 2025 Gordillo va acordar una pena d'un any i mig de presó per l'agressió sexual a una segona treballadora del mitjà que dirigia el 2022, El Principal. Ara Bermúdez relata l'experiència viscuda a Els pecats d'una feminista: el despertar d'un me too periodístic (Ara Llibres), un llibre que narra, des d'una òptica feminista i amb una estructura basada en els pecats capitals, el que suposa denunciar una persona poderosa amb amics influents.

El periodista referent en tecnologia de l’ARA Albert Cuesta ha rebut un dels màxims honors del sector, en ser reconegut per la seva trajectòria com a divulgador a la Nit de les Telecomunicacions que s’ha celebrat aquest dijous. Durant més de tres dècades, aquesta celebració s’ha convertit en el termòmetre del sector TIC al país i enguany adoptava el lema “De la idea a la indústria: avancem en lideratge tecnològic”. Cuesta ja havia rebut aquest premi l’any 2020 pels seus articles setmanals al diari i, des de fa dos anys, l’entitat organitzadora de la festa, Telecos.cat i el col·legi d’informàtics de Catalunya han obert el guardó també a persones individuals pel conjunt de la seva activitat. L'acte s'ha celebrat a L'Auditori de Barcelona.

1. La setmana passada vaig assistir a les jornades sobre l’estat de la llengua catalana a la Catalanofonia. Van ser dues intenses sessions d’anàlisi per fer la fotografia de la realitat lingüística als Països Catalans des de diferents punts de vista. A l’IEC s’hi van sentir tants coneixements com laments. Rigor i basarda van anar de bracet en moltes de les intervencions. Per això, quan va aparèixer Albert Cuesta per parlar de “l'oportunitat de la intel·ligència artificial” i va dir, d’entrada, que ell era optimista, a tots els assistents se’ns van posar les orelles dretes. En Cuesta és, a banda del periodista més ben informat del sector, una mosca collonera. Per dir-ho més finament, un tossut que ja va aconseguir, fa una pila d’anys, que tinguéssim Twitter en català i que, aquesta mateixa setmana, Seat i Cupra hagin anunciat que a partir de 2026 hi haurà dos cotxes –el Raval i el Born– que incorporaran el català als seus menús d’infoentreteniment. Un petit pas per a la llengua, però ben significatiu, després de nou anys de lluita d’en Cuesta, els primers sis dels quals lliurant la batalla en solitari. Tocar la pera a les empreses d’aquí o a les de Silicon Valley, amb criteri, argumentació i persistència, al final té premi. Quan la política no s’hi posa, per empastifar-ho tot, les plataformes globals i les grans empreses no tenen més remei que cedir a la lògica lingüística i social.

Talent Arena, un èxit

L'última jornada del MWC sempre té un caràcter diferent. Amb els alts directius ja fora, l'exposició rep un nou tipus de visitant. Aquest dijous, milers de persones han accedit amb el passi gratuït inclòs en la inscripció al Talent Arena, el congrés de programadors organitzat per la Fundació Mobile World Capital de dilluns a dimecres al recinte de Montjuïc. Combinant ponències mediàtiques, xerrades motivacionals i sessions tècniques, el Talent Arena completa el cercle virtuós del tecnocapitalisme: estimula vocacions que generen start-ups, que després buscaran inversors al 4YFN i potser acabaran adquirides per grans expositors del MWC. L'èxit d'aquest esdeveniment podria ser la llavor d'una sòlida comunitat local de desenvolupadors, ben diferent de la d'emprenedors. Sospito que en pocs anys la GSMA absorbirà el Talent Arena i l’integrarà dins del MWC, repetint l'estratègia aplicada amb el 4YFN.

]]>

Mòbils xinesos, també amb IA

Els Galaxy S24 de Samsung van ser els primers mòbils a incorporar intel·ligència artificial generativa, però ja no són els únics. Tant Honor com Xiaomi han presentat nous models emblemàtics amb capacitats d’IA. El Magic6 Pro, de la primera, en destaca l’experiència d’ús i la integració amb altres dispositius de la marca, mentre que el Xiaomi 14, de la segona, calca de Samsung les funcions de tractament d’imatges i de traducció en temps real (oblidant també el català) i aposta per la qualitat fotogràfica, en aliança amb la firma alemanya d’òptica Leica. La variant Xiaomi 14 Ultra fins i tot disposa d’una carcassa opcional que afegeix botons de disparador i una bateria suplementària, a l’estil del Nokia Lumia 1020, de 2016. Els nous telèfons arriben amb el sistema operatiu HyperOS, basat en Android com l’actual MIUI però més eficient i pensat per arribar també als cotxes elèctrics i a les llars connectades. Una estratègia semblant a la de Huawei amb HarmonyOS, tot i que aquesta va ser forçada quan Trump els va tancar l’aixeta de la tecnologia dels EUA, mentre que Xiaomi manté excel·lents relacions amb Google.

]]>

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

]]>

"Hi ha mètode en la seva bogeria", diu Poloni, conseller del rei, referint-se a Hamlet. En l'obra de Shakespeare, Hamlet fingeix estar boig. Però només ho fa veure per guanyar temps i preparar la venjança contra l'assassí del seu pare. Amb aquesta metàfora, el professor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Christopher Tulloch defineix l'estratègia comunicativa de Donald Trump, també amb la guerra de l'Iran. Durant les últimes setmanes, el compte oficial de la Casa Blanca ha compartit diversos vídeos a les xarxes que fan referència a videojocs com Call of Duty o Wii Sports de Nintendo. I amb talls de pel·lícules com Braveheart, Superman o Top Gun. Escenes frenètiques que es barregen amb imatges desclassificades d'atacs sobre instal·lacions iranianes.

]]>

Ja ho diuen, “a l’abril, videojocs mil”. Aquest mes arriba amb una agenda especialment intensa que combina jocs triple A molt esperats amb projectes independents que destaquen per la seva creativitat. Repassem, en ordre cronològic, els llançaments més destacats.

]]>

Un home de 47 anys s'exposa a 15 anys de presó per presumptament agredir sexualment una nena de 13 anys a Vilanova i la Geltrú. L'home era conscient que tenia el VIH i el virus de l'hepatitis C i que podia transmetre'ls a la nena, i al judici ha demanat que l'absolguin assegurant que creia que la víctima tenia "com a mínim" 18 anys. La menor es va suïcidar vuit mesos després de la violació, i al judici s'ha fet servir com a prova la seva declaració que es va gravar mentre s'investigava el cas. L'acusació de la Fiscalia ha apuntat com a agreujant que era una víctima vulnerable perquè tenia un trastorn de l'espectre autista.

]]>

Les dades sobre l'empobriment dels catalans empitjoren estadística rere estadística, essent les dones, les criatures i les persones immigrades les que cauen més al pou de la vulnerabilitat social. L'última demostració que la recuperació macroeconòmica no ha arribat a les butxaques l'ofereix la recent radiografia publicada per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), que subratlla que la taxa d'exclusió social empitjora i frega ja una de cada quatre persones, molt per sobre de la mitjana europea.

]]>

Els Mossos d'Esquadra investiguen la troballa d'un cadàver surant al pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà. Aquest dimecres al matí, a un testimoni li va semblar veure un cadàver embolicat surant a l'aigua i va trucar al telèfon d'emergències 112. La policia catalana va anar fins a l'embassament i va confirmar que es tractava d'un cos sense vida, tal com ha avançat Regió 7 i ha pogut confirmar l'ARA.

]]>

La Generalitat de Catalunya, a través de Fira 2000, està negociant la compra de les oficines del districte administratiu de la Zona Franca a la companyia AXA, on des del 2020 hi ha instal·lats diversos departaments. Ja s'han dut a terme tres reunions, i ben aviat, al maig, hi haurà una quarta trobada. Unes negociacions que pretenen posar punt final a 11 anys d'ombres al voltant d'aquesta operació promoguda l'any 2015 per la propietària dels terrenys de la Zona Franca, Fira 2000, una societat mercantil que té com a soci majoritari (53,6%) la Generalitat i que també està participada pels ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.

]]>

Un dels sectors que han reaccionat més ràpidament a la guerra de l'Orient Mitjà ha estat l'aviació. El bloqueig de l'estret d'Ormuz ha disparat el preu del combustible, un dels principals costos que tenen les aerolínies, que representa fins a una quarta part de les despeses, i les retallades no s'han fet esperar. Les companyies aèries de tot el món estan cancel·lant vols i estan apujant els preus dels bitllets davant l'amenaça, no només d'un encariment del querosè sense precedents, sinó també de l'escassetat de subministrament.

]]>

Després que l'Iran hagi anunciat la reobertura de l'estret d'Ormuz, el preu del petroli i del gas s'han enfonsat. En concret, a les 16 hores d'aquest divendres el preu del petroli Brent —de referència a Europa— cau un 11,03% i se situa als 88,43 dòlars, situant-se així per sota de la barrera dels 90 dòlars. Els futurs del cru West Texas Intermediate (WTI) —de referència als Estats Units— se situa als 84,12 dòlars, un 11,16% menys que ahir. En alguns moments del conflicte, el preu del barril de Brent ha acariciat els 120 dòlars.

]]>

El cineasta colombià Simón Mesa Soto (Medellín, 1986) va guanyar la Palma d’Or al millor curt del Festival de Canes del 2014 amb el projecte de final d’estudis del màster que cursava a la London Film School, on Carla Simón era una de les seves companyes. Una dècada després, les dificultats per aixecar la segona pel·lícula van fer aparèixer els dubtes i la por. I si el seu èxit inicial havia estat un miratge? ¿Acabaria sent només un professor, un cop aparcat per força el somni del cinema? Aquestes inquietuds es van acabar plasmant a Un poeta, comèdia divertidíssima i alhora molt amarga que s’estrena aquest divendres i que té un protagonista meravellós: Óscar Restrepo, un poeta que va guanyar molt jove un premi important i que ja gran i fracassat remulla la derrota vital en alcohol i autocompassió, viu de la pensió d’una mare anciana i malalta i utilitza les aspiracions literàries (“Jo soc un poeta!”) com a trinxera on resguardar-se del treball. “Tu el que ets és un desocupat”, li etziba amb raó la germana, que l’empeny a acceptar una feina com a mestre de literatura.

]]>

Ja es pot veure als cinemes La buena hija, de la directora Júlia de Paz (Sant Cugat del Vallès, 1995), la qual mostra les conseqüències de la violència vicària i de la violència masclista sobre els infants, víctimes sovint no reconegudes. I ho fa a través de la Carmela, una nena de 12 anys, que ha d'acudir periòdicament a un punt de trobada per reunir-se amb el seu pare, a qui idolatra. A poc a poc, però, la nena –i amb ella, l'espectador– anirà descobrint com és ell realment i la seva forma d'exercir violència psicològica.

]]>

Willem Dafoe (Appleton, 1955), el convidat estrella de l’edició del BCN Film Fest que arrenca aquest dijous als Cinemes Verdi, atén el grup de periodistes amb un somriure càlid que il·lumina el seu rostre angulós i expressiu, un dels més fascinants del cinema mundial. El anfitrión, la pel·lícula de Miguel Ángel Jiménez que presenta al festival, és una coproducció catalana amb repartiment internacional i filmada a Grècia en què l'actor nord-americà interpreta un poderós magnat grec amb negocis tèrbols que, a mitjans dels anys 70, reuneix família i amics a la seva illa privada per celebrar luxosament l’aniversari de la seva filla i planejar-li el futur, tant si ella vol com si no. “El problema de voler-ho controlar tot és que acaba destruint tot el que estima –apunta l'actor–. Sempre pensa en el seu passat, segurament perquè té orígens humils. Però el que el defineix és, sobretot, el poder i la pèrdua del seu fill”.

]]>

Els germans barcelonins Júlia i Pau Serrasolsas han consolidat Ginestà com una proposta singular en l'ecosistema musical català. Un pop atent al present i unes lletres sobre les circumstàncies eternes de l'amor continuen bastint un grup que acaba de publicar el cinquè àlbum, Gira tot igual, però diferent (Halley Records, 2026). La gira de presentació començarà l'1 de maig a les escales de la catedral de Girona, dins la programació del Festival Strenes.

]]>

La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà, des del 22 d'abril fins al 31 de maig, Èdip i Antígona amb una companyia catalana formada majoritàriament per intèrprets racialitzats. Es tracta d'una situació tristament insòlita i que la directora de l'espectacle, Carlota Subirós, ha volgut trencar. "És la primera vegada que el meu fill veu això en trenta anys que fa que treballo", diu l'actriu Vicenta Ndongo assenyalant el cartell del muntatge, amb la fotografia de Kathy Sey i Babou Cham. "Tenim una imatge molt blanquejada de la Grècia clàssica. Ens hem construït la fal·làcia que Europa és blanca. No ho era en el seu origen i no ho és avui", afegeix Subirós.

]]>

L'edifici del Teatre Regina està en venda. L'empresa propietària està negociant amb un dels grans productors catalans, el Mago Pop, que ja té el Teatre Victòria, que està interessat en aquest immoble del carrer Sèneca, a tocar dels Jardinets de Gràcia, que a la planta baixa hi té un teatre per a 350 espectadors. Ho va avançar La Vanguardia i ho ha confirmat en un comunicat l’agència del mag Antonio Díaz, que afirma que les negociacions són inicials.

]]>

Aprofitant que la Rosalía està de gira aquesta setmana a Barcelona, repassem un llistat de restaurants per on ha passat en anteriors visites a la ciutat. Alguns d'aquests establiments li han agradat prou a la cantant perquè ella mateixa n'hagi compartit els plats a les seves xarxes socials. Si voleu saber quins gustos té la famosa cantant catalana o, qui sap, provar sort a veure si hi coincidiu un dia que repeteixi, aquí teniu la llista.

]]>

Quan en una relació el més gran és l'home, aquella diferència d'edat és transparent a ulls de la societat. De fet, és una cosa tan normalitzada i tan insignificant en termes de polèmica social que la gent ni ho observa llevat que algú els ho remarqui específicament. Afortunadament, avui dia, algunes feministes amb cert predicament a les xarxes alcen la veu quan algun home ric/famós/poderós –o les tres coses alhora– comença a sortir amb alguna jove que té la mateixa edat –o menys!– que les seves pròpies filles. Però, vaja, el percentatge de persones que es queixen públicament d'aquella diferència d'edat és ínfim. I mira que hi ha angles des dels quals criticar-ho... Des de l'herència secular de masclisme que la relació representa fins a la desigualtat en termes de poder que encarna o fins als perjudicis a mitjà termini que allò tindrà per a ella, per posar només tres exemples.

]]>

El cantant i músic Manu Guix acaba de publicar un nou EP, Galàxies, i aquest divendres va passar per El matí de Catalunya Ràdio per presentar-lo. Durant la conversa amb Ricard Ustrell, va reflexionar sobre les relacions sentimentals i íntimes perquè el disc explora el concepte de l'amor des de diferents vessants.

]]>

Des dels 15 anys que Xantal Llavina (1975) té clar que vol ser periodista, però amb una família d’emprenedors va optar per graduar-se en periodisme i empresarials: "Jo soc de lletres i se’m va complicar una mica comptabilitat. De fet, vaig suplicar a la professora que em fes la mitjana amb els exàmens teòrics perquè jo mai seria comptable sinó periodista. Al cap d’un any, quan ja estava a la televisió, em vaig trobar la professora i em va dir que tenia raó que volia ser periodista", explica. Inquieta i treballadora, Llavina ha acabat construint una carrera que va molt més enllà del periodisme.

]]>

La BBC travessa un dels seus pitjors moments econòmics de la seva història. Aquest febrer la corporació audiovisual britànica va anunciar un pla de retallada de costos de més de 600 milions de lliures, que es traduirà, principalment, en supressions de llocs de treball i en la cancel·lació d'alguns dels seus programes. Tim Davie, que encara era el director general, advertia que la companyia havia de retallar el 10% de la seva base de costos durant els pròxims tres anys si es volia assegurar l'estabilitat, i això s'ha traduït en aquest anunci de 2.000 acomiadaments, gairebé un 10% dels 21.500 que té en total.

]]>

Sembla que no hi ha sostre per a RAC1. Després de superar la barrera psicològica del milió d'oients que se li resistia, ara no només la supera per quarta vegada consecutiva, sinó que amb 1.098.000 seguidors aspira ja a la següent fita dels 1,1 milions. El resultat comporta sumar 97.000 oients més dels que tenia l'abril de l'any passat. Són dades de l'EGM fetes públiques aquest dimecres, que certifiquen la bona salut del català a la ràdio i que situen Catalunya Ràdio com a segona emissora del país amb 696.000 oients, 20.000 menys que fa un any però 70.000 més que en fa dos. La pública millora en diverses franges. La SER és tercera, amb 450.000 oients (en tenia 386.000).

]]>

L'ARA convoca per tercer any quatre beques remunerades per a estudiants universitaris de tercer o quart curs de periodisme per a aquest estiu. Els escollits treballaran el juliol i l'agost a la redacció, estretament amb els professionals del diari generant continguts, en especial amb les seccions de Societat, Internacional, Política i Economia. Viuran el dia a dia de l'ARA participant activament en el procés editorial, una bona oportunitat per posar a prova les seves habilitats i coneixements, posant un peu dins un mitjà professional.

]]>

Aquesta setmana Anthropic ha presentat una IA que ha decidit no vendre perquè la considera massa perillosa; Meta ha llançat el primer model tancat de la seva història i ha abandonat el compromís amb el codi obert que havia predicat com una obligació moral, i OpenAI prepara el GPT-6 mentre un reportatge periodístic posa al descobert pràctiques molt qüestionables del director. Tots tres junts dibuixen el retrat d'una indústria en cursa sense frens, incapaç d’autogovernar-se o gens interessada a fer-ho.

]]>

Durant el programa Els matins d'aquest dijous, la realització de TV3 ha patit una errada que ha fet patir els periodistes davant de les càmeres. El periodista Òscar Armengol anunciava els guanyadors dels premis Crítica Serra d'Or quan un error de redacció li va fer rebatejar el poemari amb el qual Sebastià Alzamora s'havia alçat amb el guardó. Així, Sala Augusta quedava rebatejat delirantment com a L’habitació de la Malena estarà lliure i disponible del 24 d'abril fins al 15 de juny de 2026, saps d'algú? per una confusió en el teleapuntador on algú, aparentment, hi va deixar una frase que no tocava. El periodista s'adonava a mig llegir el presumpte títol que allò no quadrava però no podia sinó anar desgranant aquell anunci, a l'espera de reenganxar-se amb el text de la informació.

]]>

3Cat vol fer sortir els seus programes al carrer i, per això, ha organitzat una experiència d'un cap de setmana sencer en què els espectadors podran veure de prop alguns dels referents de la televisió pública. 3Cat en Viu –nom d'aquest cap de setmana especial– se celebrarà el 30 i 31 de maig a la plaça de l'Anella Olímpica i al Palau Sant Jordi de Barcelona de 10 a 18 h. Segons detalla la televisió pública, s'han organitzat més de 25 activitats per a tots els públics i hi haurà cinc escenaris des dels quals es faran més de 20 continguts en directe, molts de relacionats amb alguns dels programes més populars de la casa, com Polònia o l'APM?

]]>

Isabel Torras, psicòloga, docent i escriptora, ha estat la guanyadora del Premi Cavall Fort 2025, instituït per la revista i dotat econòmicament amb 2.500 euros per la Fundació Cavall Fort. Un recull de tres contes infantils l'han dut a rebre el guardó econòmic i una reproducció de la portada que Joan Miró va dibuixar per al Cavall Fort 44, publicat el 1965. El premi es va convocar per primera vegada l’any 1963, en el marc del concurs de poesia de la parròquia de Cantonigròs. En aquesta ocasió, l'esdeveniment va tenir lloc al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.

]]>

Nou capítol del serial de l'ordre de detenció contra Jair Dominguez perquè comparegui en un judici impulsat per Vox. En una publicació a X, l'humorista ha explicat que aquest divendres els Mossos d'Esquadra l'han intentat localitzar en una casa on ja no viu i també a casa de la seva exdona. "Estimats Mossos, em diuen que heu passat aquest matí per la meva antiga casa (ja no hi visc) i també per casa de la meva exdona. Si m'envieu un missatge per privat us dono la meva nova adreça i així no volteu debades ni espanteu els veïns", ha dit Dominguez en un missatge en el qual ha etiquetat el perfil de X dels Mossos d'Esquadra.

]]>

L'auge de narratives d'extrema dreta és un dels fils conductors del nou Anuari Mèdia.cat, que s'ha presentat aquest dimarts. L'informe, editat des del 2011 pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i que enguany celebra 15 anys d'història, recopila anàlisis i reportatges que tracten qüestions com l'aparició de pòdcasts que criminalitzen un suposat pensament woke, l’auge de l’elit tecnoreaccionària i l’accés dels pseudoperiodistes a les institucions.

]]>

L’arribada de l’últim trimestre de la temporada ha fet que els diferents canals posin en solfa les seves apostes per mirar d’arrodonir les audiències. Dos dels canals on s’observen més moviments són La Sexta i La 1, tots dos de tendència més obertament progressista. El fitxatge de Marc Giró per part del grup Atresmedia –per presentar un late titulat Cara al show– ha provocat un efecte en cadena i ja hi ha mitja dotzena de professionals identificats amb posicions progressistes que estrenaran programa les setmanes vinents. Aquestes són algunes de les pròximes incorporacions.

]]>

Quan obres l'aplicació mòbil per demanar un taxi, quan pagues amb targeta o quan mires una sèrie a Netflix, aquestes aplicacions no funcionen de manera aïllada. Darrere hi ha una xarxa invisible d'infraestructures digitals: les API (interfícies de programació d'aplicacions). Són la rebotiga digital que fa funcionar l'ecosistema mòbil, i sense elles el 80% de les aplicacions actuals deixarien de funcionar.

]]>

RAC1 viu un moment dolç, ja que ha encadenat tres onades de l’EGM en què ha superat el milió d’oients, però aquest dilluns també ha volgut mirar enrere i alçar una copa simbòlica per dos dels artífexs de l’emissora, morts en els últims mesos. Es tracta de dos dels cofundadors de la ràdio del Grupo Godó, Carles Vilarrubí i Eugeni Sallent, l’últim dels quals va ser-ne, a més, el primer director. Així, el premi Tots Som 1 –eslògan de l’emissora i que anteriorment decidia l’audiència– canvia enguany de modalitat per tal de lliurar aquest reconeixement a títol pòstum.

]]>

WAN-IFRA, l’Associació Mundial d’Editors de Notícies, ha anunciat els finalistes dels Digital Media Awards 2026, considerats un dels reconeixements internacionals més prestigiosos del sector. En aquesta edició, l’ARA ha estat seleccionat com a finalista en dues categories: Millor visualització de dades, per l’interactiu SOS: el Montseny s’ofega, i Millor campanya de màrqueting per Descarta el cunyadisme.

]]>

Només hi ha un assaig que pugui reunir en les mateixes pàgines un grapat de monges del Barroc, les Kardashian, el Me Too, la Santa Inquisició, TikTok, l’amor lèsbic i la vida acadèmica a Providence, Rhode Island. Instrucción de novicias (Blackie Books) és el primer assaig divulgatiu de les doctores en literatura hispànica Ana Garriga i Carmen Urbita, les creadores de l’exitós pòdcast Las Hijas de Felipe, i ha estat un fenomen editorial fins i tot abans de publicar.

]]>

Les vacances de Setmana Santa són tan curtes que pràcticament no haurien de computar com a vacances. Però si sou dels que podeu allargar el descans més enllà dels dies estrictament festius segurament tindreu temps de descansar i també relaxar-vos amb alguna minisèrie que no impliqui estar moltes hores enganxats a la pantalla. Per fer la feina fàcil, us recomanem onze minisèries recents que podeu mirar aquests dies.

]]>

Ha estat, segurament, la pitjor setmana de Mark Zuckerberg des de la fundació de Facebook. El magnat ha hagut d'anunciar el desmantellament del seu metavers en realitat virtual, després d'haver cremat 80.000 milions de dòlars en una aposta que el públic ha rebut amb indiferència. Mentre Meta fa un gir desesperat cap a la IA per salvar els mobles, el front judicial li ha obert una via d'aigua que amenaça tot el model de negoci de les xarxes socials. Dos jurats dels EUA han dictat sentències que consideren Meta i YouTube responsables directes de dissenyar productes deliberadament addictius.

]]>

L’ambiciós Crimson Desert és un videojoc de món obert que s’ha acabat convertint en un dels més esperats de l’any, però també en font de discussió. Durant la campanya prèvia, el nou títol de Pearl Abyss va mostrar una llista interminable de mecàniques i possibilitats. Això el va catapultar a les xarxes i el va convertir en un dels jocs més comentats del moment. Amb una proposta gegant i uns gràfics impressionants, però també amb una infinitat de promeses poc realistes, el debat estava servit.

]]>

Arnau Pericàs (2005), Martí Salvia (2005) i Luana Rocha (2005), són tres estudiants de tercer del grau de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu i Fabra que actualment triomfen amb el seu videopòdcast Guarres!, un programa en què parlen setmanalment sobre sexe sense pèls a la llengua, sense filtres i sense por, d'una manera atrevida i provocadora.

]]>

En un moment en què part de la societat sent que viu més en el món online que en el món real, una sèrie que convida a allunyar-se dels luxes mundans i tornar a l'essència de les coses és quasi aspiracional. Aquesta és, d'alguna manera, la idea que hi ha darrere de The Madison, nova sèrie protagonitzada per Michelle Pfeiffer, que aquest 2026 viurà un any molt televisiu, ja que té també en cartera una altra ficció seriada, Margot tiene problemas de dinero (AppleTV). A The Madison l'actriu interpreta una novaiorquesa que, arran d'una desgràcia familiar, es trasllada amb les seves filles i netes a les muntanyes i planúries de Montana, un estat rural que no té res a veure amb el seu entorn habitual, absolutament urbanita. La sèrie, que s'estrena aquest divendres a SkyShowtime, és el nou projecte televisiu de Taylor Sheridan, rei Mides de la televisió nord-americana i responsable de la modernització del western.

]]>