Pensar ciutats més saludables

Avui, al món, més de la meitat de la població viu en ciutats i s’estima que cap a l’any 2030 viuran en entorns urbans el 70% del total. Els entorns contaminats són un detonant per als problemes de salut, sobretot per als infants, que són la població més vulnerable. Segons dades de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), als països industrialitzats moren per asma el triple de persones que fa vint anys, malgrat els avenços farmacològics i l’assistència hospitalària. Tot i que la població pediàtrica només representa el 20%-25% de les persones, concentra el 40%-45% dels casos.

Les malalties respiratòries són una de les principals causes de mortalitat infantil -i també de mobilitat- al Primer Món i els experts asseguren que els factors mediambientals i la contaminació a les ciutats hi estan directament relacionats. Per exemple, l’asma afecta als països de la UE un de cada set nens i, a casa nostra, és la primera causa d’hospitalització, la patologia crònica més freqüent i la primera causa d’absentisme escolar. A més, les condicions socioeconòmiques són assenyalades, també, com un dels augments de risc. És el que apunta Soledad Román, directora de la Fundació Roger Torné, una entitat que té com a missió la protecció de la infància evidenciant la vulnerabilitat de la seva salut davant la influència de l’entorn, que s’agreuja en l’actual situació de deteriorament econòmic. “No és el mateix que una família pugui oferir als fills un habitatge amb unes condicions mínimes que viure en una habitació dos adults i tres nens, situació que trobem molt habitualment”.

Prevenir i sensibilitzar

Enguany la Fundació Roger Torné celebra el 30è aniversari i va organitzar, a l’octubre, les V Jornades sobre Salut i Medi Ambient, centrades, precisament, en els eixos infància, salut i ciutat. Segons Joan Roma, president del patronat de la Fundació, “la desprotecció de la infància ha crescut en àmbits que fa 30 anys ningú hauria imaginat”. Per això el seu objectiu és “afavorir entre la societat civil l’amplitud de mires i una sensibilitat més gran” per prevenir la salut respiratòria a través de l’educació i el contacte amb la natura, i la necessitat d’adquirir nous hàbits. Una doble missió que la Fundació du a terme col·laborant amb entitats públiques i privades, sobretot, per arribar a nens i nenes en situació socioeconòmica desafavorida o en risc d’exclusió.

Per a Soledad Román, la ciutat és “un espai vital que ha de comptar ara i en el futur amb espais naturals” on es pugui gaudir “d’un aire de qualitat”. Les sis taules rodones que van programar-se durant la jornada -estructurada al voltant dels àmbits públic, pediàtric, socioambiental, familiar-educatiu, mediàtic i tercer sector- van servir de punt de trobada per a propostes col·lectives que partien d’una veritat reveladora: la relació complexa entre la salut infantil i l’entorn urbà. I no parlem únicament de malalties respiratòries. El canvi d’hàbits, com el sedentarisme, fa més comunes patologies com l’obesitat i la diabetis.

Motor i càstig

Les ciutats, on viuen la majoria de les persones del món, són un motor de creixement econòmic i, alhora, les responsables del 80% de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle. Revertir aquesta situació només seria possible amb iniciatives d’economia verda. Però per això cal que les polítiques de les institucions governamentals fomentin iniciatives encaminades a aquest propòsit. Per tenir ciutats més saludables, a parer de Soledad Román, “calen polítiques que pensin en la salut dels ciutadans, especialment la dels infants, amb espais verds i la contaminació complint els nivells exigits per llei, però també informació sobre les repercussions per a la salut de viure en ciutats contaminades”.

Moltes de les denúncies dels ponents de les jornades recollien propostes tant de sentit comú que se’ls ha d’augurar una aplicació futura. Per exemple, que les escoles comptin amb espais verds on ara hi ha massa preponderància de patis durs i asfaltats. O que es promogui anar a peu a l’escola -sempre que sigui possible- en lloc de fer-ho amb vehicle motoritzat. Però perquè alguns canvis siguin possibles “cal una societat civil conscient de la vulnerabilitat dels nens i disposada a exigir a les administracions públiques mesures per a la protecció de la salut com una manera de ser i de viure”.

Però, mentrestant, un dels principals problemes que combat la Fundació Roger Torné, a través dels seus programes, són el canvi d’hàbits per pal·liar les desigualtats socials. Al nostre país, la taxa de pobresa infantil se situa en un 19%.

Tenint en compte que la creixença i l’aprenentatge dels infants es basa en la imitació de pautes de conducta, la Fundació posa a disposició programes com La Casa de l’Aire, on es desenvolupen els projectes Respiro en xarxa i Airea. El primer ofereix estades a l’aire lliure per conèixer el medi natural i promoure l’activitat física, en col·laboració amb entitats sense ànim de lucre com Xamfrà, el Centre Cívic Drassanes i AEiRaval i els serveis socials del Districte de Nou Barris. El segon, són colònies d’estiu a la masia Les Codines, al Montseny, on nens i nenes d’entre 6 i 10 anys hi passen deu dies fent activitats físiques, relaxants i educatives en un entorn d’aire pur perquè puguin millorar el seu benestar integral. Moltes de les criatures que hi acudeixen tenen problemes respiratoris lleus o necessitats alimentàries específiques.

Soledad Román es mostra satisfeta dels resultats d’aquests programes. “La capacitat respiratòria dels nens que hi assisteixen augmenta en el 90% dels casos, i les famílies reconeixen que es refreden menys i que les crisis d’asma disminueixen”. Però també és important el fet que així “s’acostumen a tenir més activitat física, trenquen amb el sedentarisme, es mostren més observadors i més atents amb l’entorn i tenen millors pautes de conducta: més participatius i col·laboradors”, conclou.