Els habitants del poble francès d'Hagenbach, de només 800 habitants, no se'n saben avenir. En aquest municipi alsacià, un pare va tancar dins d'una furgoneta aparcada davant del domicili familiar el seu fill durant gairebé un any i mig, obligant-lo a fer les seves necessitats en bosses i portant-li menjar només dues vegades al dia. No anava a l'escola, no s'havia dutxat ni havia tingut contacte amb ningú durant tot aquest temps. La gendarmeria francesa l'ha rescatat després de la denúncia la setmana passada d'una veïna que havia sentit una veu infantil dins del vehicle. Els agents van trobar el nen, que ara té nou anys, despullat, en posició fetal i desnodrit. Era incapaç de caminar.

En qualsevol semàfor de París a les 8 h del matí, una munió de bicicletes s'acumulen a primera fila. En alguns carrers, com a la Rue Rivoli, davant del Jardí de les Teuleries, sorprèn l'enorme quantitat de bicis que hi ha a qualsevol hora del dia. Superen, amb escreix, el nombre de cotxes. La lluita contra els vehicles privats i la promoció de mitjans de transport sostenibles ha estat un dels pilars –i, segurament, el més visible– dels dotze anys de la socialista Anne Hidalgo com a alcaldessa de París, la primera dona a ocupar el càrrec. "És imprescindible transformar la ciutat per adaptar-la al canvi climàtic", argumentava en els primers anys de mandat.

Quan només portava unes setmanes en el càrrec, l'ambaixador nord-americà a París, Charles Kushner, va enviar una carta al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, per retreure-li que no feia prou per frenar els actes antisemites al país. "No passa ni un dia al país sense que els jueus siguin agredits als carrers, que sinagogues i escoles siguin degradades, i que empreses propietat de jueus siguin vandalitzades", afirmava Kushner a la carta, poc diplomàtica, enviada a finals d'agost de l'any passat. Feia pocs dies que Macron havia anunciat que França reconeixeria Palestina.

La líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, no va fer cap valoració diumenge a la nit dels resultats electorals. Només va parlar –molt breument– el president del partit, Jordan Bardella, per felicitar-se de l'augment del nombre d'alcaldies. "És la progressió més important" en la història del partit. "Mai l'RN i els seus aliats no havien tingut tants càrrecs electes al territori francès", va afirmar Bardella, futur candidat del partit a les presidencials si la justícia confirma la inhabilitació de Le Pen.

L'endemà de les eleccions municipals, el socialisme francès perd un dels seus referents. Lionel Jospin, ex primer ministre socialista, ha mort aquest dilluns als 88 anys, ha anunciat la seva família. Jospin va ser primer ministre de França entre el 1997 i el 2002 en un govern de cohabitació, amb el conservador Jacques Chirac com a president de la República, i va ser l'impulsor de la jornada de 35 hores i del reconeixement de les parelles de fet, incloses les homosexuals.

L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

La primera volta de les eleccions municipals a França, celebrades diumenge, deixa un bon grapat d'ajuntaments a l'abast de partits d'esquerra, sobretot gràcies als bons resultats de les candidatures unitàries de l'esquerra –formades majoritàriament per Socialistes i Verds– i a l'avanç de La França Insubmisa (LFI), el partit de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, que fins ara tenia molt poca implantació territorial i que per primera vegada ha exhibit múscul també a nivell local.

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

Davant l'escalada de preus del petroli i els problemes de subministrament que pateixen alguns països per la guerra a l'Orient Mitjà, els 32 països membres de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) han decidit aquest dimecres per unanimitat alliberar 400 milions de barrils petroli de les seves reserves, una xifra sense precedents. És l'alliberament més important de la història de l'organisme i duplica els barrils que es van utilitzar de les reserves per la guerra a Ucraïna (aleshores es van alliberar 182 milions de barrils). Els govern esperen que la mesura serveixi per calmar els mercats i frenar l'augment del preu del cru, que ja s'està notant a les gasolineres.

Quinze anys després de l'accident de Fukushima, Europa torna a apostar per l'energia nuclear. Fins ara, només alguns socis –especialment França, principal potència nuclear de la Unió Europea– havien defensat la necessitat d'augmentar la producció d'energia nuclear i les inversions en el sector. Brussel·les s'havia mostrat més aviat neutral, tot i que el 2022 va cedir a la pressió de França per incloure la nuclear com a energia no contaminant, i va passar a classificar-la gairebé com a energia verda.

El nombre de dones als comitès de direcció de les grans empreses franceses no ha parat d'augmentar en els últims anys. En el cas de les companyies del CAC 40 –l'equivalent a França de l'Íbex-35– el progrés és espectacular: si el 2008 hi havia un 6,3% de dones als comitès executius, el 2025 eren un 28,81%, segons l'estudi que ha fet l'escola de negocis Skema. Amb tot, la presència de les dones als alts càrrecs de direcció continua sent minoritària i la paritat encara està lluny.

Davant un escenari geopolític convuls, França emprèn un rearmament nuclear. El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat que el país augmentarà els caps nuclears –Macron ha matisat que no se'n farà públic el nombre– i es dotarà d'un nou submarí nuclear d'última generació. L'anunci no està vinculat directament a la nova guerra al Pròxim Orient: el president francès fa mesos que prepara el rearmament de França amb la voluntat de protegir-se de països com Rússia en un nou entorn mundial ple "de riscos i amenaces", on els Estats Units ja no són un soci fiable.

Mou la batuta amb energia i delicadesa a parts iguals. Amb passió i elegància. Sempre somriu als músics. O potser somriu a la música. Quan Noemí Pasquina (Cardona, 1987) va començar la seva carrera com a violoncel·lista, mai es va atrevir a imaginar que es convertiria en directora d'orquestra. "No hi havia referents. Mai havia vist una dona dirigint una orquestra", recorda. Però anys després va canviar el violoncel per la batuta. La cardonina és una de les poques catalanes directores d'orquestra i lluita per fer-se un lloc en un món que encara està dominat pels homes. Pasquina, formada a Barcelona, Manresa, Madrid i la Haia, fins ara ha dirigit orquestres a Espanya, França i Romania.

¿França Insubmisa (LFI) és un partit d'extrema esquerra? En un país on el govern classifica oficialment els partits en diferents blocs polítics, la resposta no és inofensiva. Pot marcar el futur polític de França. El partit creat per Jean-Luc Mélenchon el 2016 sempre ha tingut l'etiqueta d'esquerra radical –que la formació assumeix–, i ja estava classificat en el bloc de l'esquerra, però una circular que el ministeri de l'Interior va publicar el 2 de febrer de cara a les eleccions municipals que se celebren al març situa la formació al bloc de l'extrema esquerra.

La policia francesa ha detingut onze persones entre ahir i avui en relació amb la mort dissabte a Lió d'un militant d'extrema dreta de 23 anys, Quentin Deranque, en una baralla multitudinària entre un grup ultra i un grup antifeixista que va tenir lloc després de la conferència de l'eurodiputada de l'esquerra radical França Insubmisa Rima Hassan a la Universitat de Ciències Polítiques de Lió.

Després d'un judici que va fer la volta al món i va condemnar a 20 anys el seu exmarit per haver-la drogat i lliurat a un centenar d'homes perquè la violessin, Gisèle Pelicot publica aquest dimarts les seves memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres). El llibre, escrit originalment en francès, es publica simultàniament a més d'una vintena de països i ha estat traduït a 22 llengües, un fet poc habitual en el món editorial. "Poques vegades he estat l’editora primera d’un llibre traduït a 22 llengües. També és únic en la mesura que és un llibre que té un impacte social important", explicava a BFMTV l'editora de l'obra, Sophie de Closets, i presidenta de Flammarion, l'editorial francesa, que ha posat a la venda 150.000 exemplars.

Gisèle Pelicot, la francesa a qui el seu marit va drogar amb medicaments perquè almenys un centenar d'homes la violessin mentre estava inconscient, trenca el silenci més d'un any després del judici que va condemnar a la pena màxima, vint anys de presó, Dominique Pelicot. La dona no ha concedit entrevistes ni ha participat en cap acte públic des del judici que la va convertir en una referent del feminisme, però està a punt de publicar el seu llibre de memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres), en què relata la seva història d'amor amb Pelicot, el xoc al descobrir els fets, i tot el que va venir després.

França ha destapat un nou cas d'un violador en sèrie amb nens i adolescents com a víctimes. La fiscalia ha fet públic aquest dimarts que un home de 79 anys ha confessat agressions sexuals a 89 menors d'edat, tots nois, d'entre 13 i 17 anys en el moment dels fets, que hauria comès des del 1967 fins al 2022 a diferents països. El pederasta, nascut a Annecy, va ser detingut fa més de dos anys, però fins ara el cas no havia transcendit. La fiscalia de Grenoble ha decidit fer-lo públic —sense oferir detalls del modus operandi del violador— per intentar trobar totes les víctimes. Fins ara només n'ha pogut identificar la meitat.

Tres mesos després del seu nomenament com a primer ministre francès, Sébastien Lecornu ha aconseguit el que no van assolir els dos anteriors caps de govern: aprovar els pressupostos i oferir una certa estabilitat política a França. La seva arribada com a primer ministre va ser molt polèmica, però ha estat capaç –contra tot pronòstic– de dotar el país d'uns comptes imprescindibles per a la seva estabilitat econòmica i d'evitar la censura. Les dues mocions rebutjades dilluns al vespre per l'Assemblea Nacional van ser l'últim obstacle per als pressupostos. "Podem girar full", resumia un diputat macronista.