Habemus pacte per a un nou govern a Extremadura. Després de setmanes de negociació, PP i Vox han arribat a un acord per investir María Guardiola presidenta a la Junta extremenya, tal com ha anunciat la mateixa Guardiola aquest dijous al vespre, en una atenció als mitjans de comunicació des de Mèrida. "És un acord molt esperat i estem satisfets", ha dit Guardiola. La candidata del PP ha presumit d'haver estat capaços de deixar enrere les "diferències ideològiques". "Hem aconseguit una àmplia majoria que sostindrà un molt bon govern per a Extremadura", ha reiterat.

Traspàs, cogestió o coordinació. Són algunes de les paraules que s'utilitzen quan es fa referència a la demanda d'alguns partits –ERC o el PNB– i governs autonòmics pel que fa al paper de les comunitats autònomes en el sistema aeroportuari espanyol. En particular, en aquells aeroports situats als seus territoris. Aena, el gestor aeroportuari a l'Estat, ho té clar: de traspàs ni parlar-ne, i la "cogestió", és a dir, participar en la gestió, és una demanda "impossible". Aena, de la qual l'Estat controla un 51% del capital social a través d'Enaire, mentre que el 49% restant està en mans privades, només s'obre a aprofundir en la "coordinació" amb els territoris. Com? A través d'acords com el que van assolir el govern central i el basc sobre els aeroports al País Basc el passat mes de març. Tot plegat ho ha recordat el mateix president d'Aena, Maurici Lucena, aquest dijous aprofitant la celebració de la junta general d'accionistes de la companyia que l'ha reelegit per a quatre anys més, allargant el mandat fins al 2030 (en total sumarà 12 anys com a màxim directiu d'Aena).

Espanya és cada vegada més un país de llogaters i no un país de propietaris. La proporció de llars que tenen l'habitatge principal en règim de propietat va continuar descendint el 2023 i el 2024. En concret, si el 2022 la residència habitual en propietat suposava un 72,1% del total de les llars, fa dos anys la xifra queia al 70,6%, tal com es desprèn de la nova Enquesta Financera de les Famílies (EFF) corresponent a l’any 2024 i que el Banc d’Espanya elabora cada dos anys. La xifra queda lluny al 90% de llars que vivien en un habitatge en propietat l'any 2011. De fet, en l’informe d’enguany, publicat aquest dijous, l’organisme supervisor destaca que un dels "problemes persistents" de l’economia espanyola des del 2022, quan es va publicar l’última enquesta, continua sent la dificultat per accedir a un habitatge. "Condiciona de forma important la situació econòmica i financera de les famílies", fins al punt que s’ha convertit en una "tensió persistent", es desprèn de l'informe.

Llum verda a la regularització de migrants. Després del procés d'audiència pública i els informes preceptius, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el reial decret que servirà per regularitzar la situació de més de mig milió de persones que ja són a l'Estat però no tenen reconeguts els seus drets. "És un acte de coherència i justícia social", ha proclamat la portaveu i titular d'aquesta cartera, Elma Saiz, aquest dimarts. "És una mesura històrica i té totes les garanties legals", ha afegit. Com funcionarà, però, el tràmit?

Diferents organitzacions de la societat civil han presentat una denúncia davant la Fiscalia contra el consell d'administració de l'empresa Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), així com contra directius de sis de les seves filials, per la implicació de l'empresa en la construcció, operació i manteniment del tren lleuger de Jerusalem (JLR), que segons els denunciants ha contribuït presumptament "a la consolidació de l'annexió il·legal de Jerusalem Est per part d'Israel; al manteniment i l'expansió dels assentaments il·legals d'Israel en territori palestí ocupat, i al manteniment de pràctiques discriminatòries i inhumanes per part d'Israel contra la població palestina".

La justícia europea torna a sentenciar contra Espanya per l'abús dels interins de llarga durada en les administracions públiques d'arreu de l'Estat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dimarts que les mesures previstes per la legislació espanyola per sancionar i compensar la "utilització abusiva" en el sector públic d'aquests treballadors són insuficients. En concret, la cort de Luxemburg conclou que les mesures com la transformació d'aquests contractes temporals a una relació laboral indefinida però no fixa, el pagament d'indemnitzacions al treballador en el moment de l'extinció del contracte o la convocatòria de processos selectius que tenen en compte l'experiència anterior del treballador en qüestió no posen remei al fet que la normativa espanyola vulneri el dret de la UE.

Enagás comença una gira per buscar la complicitat de Catalunya amb l'hidrogen verd. En concret, amb la infraestructura que ha de permetre transportar-lo. A partir d'aquest dimarts, el gestor espanyol de les infraestructures gasistes inicia el pla de participació pública de la xarxa d'hidrogen al Principat a través del qual preveu recollir les aportacions dels territoris afectats: des de l'opinió ciutadana fins als ajuntaments. Per això, celebrarà un total de 16 jornades participatives presencials en diferents municipis afectats des d'aquest 13 d'abril fins al pròxim 30 de maig. "S'exposarà la informació del projecte, es recolliran aportacions i es resoldran els dubtes", indiquen fonts d'Enagás. La intenció és minimitzar les possibles resistències socials i polítiques al projecte, sobretot després de l'experiència amb infraestructures, ara del tot aparcades, com el gasoducte del MidCat que havia de connectar Catalunya amb França.

Des que l'associació d'aeroports ACI Europe va llançar una alerta sobre la falta de combustible si el bloqueig de l'estret d'Ormuz es prolonga —està pràcticament tancat des que els Estats Units i Israel van atacar l'Iran—, totes les mirades s'han posat damunt el subministrament de querosè, el combustible que utilitza l'aviació. Mentre que l'exposició europea al petroli i el gas que prové del golf Pèrsic és menor en comparació amb altres països, en particular els asiàtics, el querosè d'aquesta regió, que passa per l'estret d'Ormuz, suposa el 45% del total que es consumeix al Vell Continent.

L'Estat està destinant més diners que mai a la defensa. De fet, s'havia compromès a gastar un 2% del PIB i ja el deu haver superat, segons va confirmar l'OTAN a finals del mes de febrer. Però quan el pastís de recursos és més gran que mai, el sector també està més embolicat que mai. Potser perquè precisament mai hi havia hagut tants diners en joc. "Els últims 25 anys això ha estat aturat i no hi ha hagut pressupost", asseguren des d'una gran empresa del sector i que depèn, com la resta, dels contractes del ministeri de Defensa.

És a partir de la primavera quan Europa es prepara per a l'hivern, com a mínim pel que fa a l'aprovisionament de gas natural per afrontar el consum d'energia de famílies i empreses els mesos de fred, quan es dispara. A l'abril, quan els magatzems subterranis de gas natural ja estan mig buits pel període de fred que es deixa enrere, els diferents estats membres es posen a omplir aquests dipòsits. A més, fer-ho quan cau la demanda –l'arribada del bon temps i l'entrada de més energia renovable es tradueix en una caiguda dràstica del consum de gas, sobretot al nord d'Europa on l'estacionalitat està molt marcada– suposa per a les empreses comprar el combustible fòssil a un preu més raonable.

La Seguretat Social ha fet un pas endavant a l'hora de fer diagnòstics sobre el sistema de les pensions tan complets com sigui possible i sense la necessitat de dependre d'informes externs. El ministeri que pilota Elma Saiz acaba de llançar una nova eina que li permetrà fer projeccions gairebé en temps real tant de la despesa com dels ingressos del sistema. L'objectiu és observar si és sostenible o no, sobretot a llarg termini. Però ¿s'ha acabat la discussió sobre el que és una de les caixes dels trons de la política econòmica? En paral·lel a la Seguretat Social, Brussel·les fa el mateix exercici, però a la seva manera.

El 2 d'abril del 2025 Donald Trump anunciava des del Jardí de les Roses de la Casa Blanca una llista d'aranzels "recíprocs" per a diferents països d'arreu del món i obria la porta de bat a bat a una guerra comercial sense precedents. El caos i la incertesa s'apoderaven de les relacions comercials per uns aranzels que oscil·laven entre el 10% i el 50%, i que en el cas de la Unió Europea se situaven en el 20%. Durant dotze mesos, el xoc comercial ha travessat diferents fases, l'última marcada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legal gran part d'aquella decisió. Això sí, ha deixat empremta en les relacions comercials, com a mínim amb Espanya, sobretot pel que fa a les exportacions.

Veneçuela és des d'aquest dimecres l'últim reducte de Telefónica a l'Amèrica Llatina. És l'únic país en què la teleco manté el negoci després d'arribar a un acord per desfer-se de la seva filial a Mèxic per uns 389 milions d'euros. En concret, Telefónica ha assolit un pacte amb el consorci Melisa Acquisition, integrat per Oxio i Newfoundland Capital Management, per la venda de la seva participació en la filial mexicana, segons ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Els dos sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han exhibit unitat amb propostes concretes sobre l'acomiadament, l'habitatge, el contracte a temps parcial i el diàleg social i la negociació col·lectiva. Aquest dimarts, les dues organitzacions han presentat un pla conjunt al voltant d'aquestes quatre matèries que suposi un revulsiu per a l'acció sindical, sobretot a les portes del Primer de Maig, però que també serveixi com a "corretja de transmissió" d'aquelles preocupacions que afecten els treballadors i que, a parer de les organitzacions, l'agenda política marcada per la crispació no està recollint. "Estem davant una iniciativa [sindical] que té pocs precedents", ha indicat el secretari d'Acció Sindical de CCOO, Javier Pacheco, en roda de premsa.

Quan José Bogas va ser nomenat conseller delegat d'Endesa l'any 2014 tenia una missió: dissenyar un nou pla industrial i d'inversió a Espanya, un mercat que coneixia de primera mà perquè fins aleshores era director general del negoci a l'Estat i a Portugal. Bogas exercia el càrrec amb una Endesa ja en mans de la italiana Enel, que avui controla el 70% del capital social. I ho feia, precisament, després que a l'energètica li quedessin pocs actius més enllà dels de la península Ibèrica: Enel acabava de fer que la seva activitat arribés a l'Amèrica Llatina, cosa es va llegir com un primer pas per aprimar Endesa.

Catalunya veu passar de llarg (per ara) l'AVE que ha de connectar Barcelona i París. El projecte ferroviari que havia de connectar la capital catalana amb la francesa queda en espera després que Renfe hagi decidit renunciar-hi fruit de les traves del país gal que han acabat suposant un llast per a la seva culminació, inicialment prevista per al 2024, tal com ha avançat Eldiario.es i confirmen fonts de Renfe a l'ARA. L'any passat, també va quedar suspesa la connexió Barcelona-Tolosa.

Gir de 180 graus a l'empresa tecnològica i de defensa Indra. L’exdirectiu de La Caixa Àngel Simón ha estat nomenat nou president d’Indra després de la dimissió d’Ángel Escribano –un mandat que ha durat poc més d'un any–, tal com ha informat la companyia aquest dijous a la matinada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La proposta de Simón la va fer el govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el seu braç inversor, que és el primer accionista d'Indra amb un 28% del capital social.

El govern espanyol preveu una "resiliència" de l'activitat turística davant el conflicte a l'Orient Mitjà. I no només s'aferra a les estimacions per a aquesta Setmana Santa, que són "fantàstiques" en paraules del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, sinó també a una "capacitat d'adaptació i resistència" d'un sector que els darrers anys ha superat crisis com la de la pandèmia de la covid-19. "La situació és completament diferent [a la del coronavirus]. No es pot comparar", ha dit Hereu en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres. El ministre, que ha comparegut precisament per explicar quin és el pols actual del turisme i quines són les previsions per a aquesta Setmana Santa, ha reconegut que existeix una preocupació per l'impacte del conflicte, però ho ha vinculat a "segones derivades" que dependran de quant s'allargui la guerra. "Estem analitzant amb el sector [la situació actual] i què pot passar si el conflicte no dura setmanes, sinó mesos", ha dit. Per exemple, si aquest escenari deriva en una crisi de preus encara més greu.

És un dels casos que ha deixat una de les imatges de més unitat del sindicalisme: l'entrada a la presó l'estiu passat de sis sindicalistes de la CNT de Gijón conegudes com Les Sis de La Suiza; i que aquest dimarts escriu una nova pàgina amb l'aprovació de l'indult per part del govern espanyol.

Al rebuig del govern espanyol a l'ús de les bases nord-americanes de Rota i Morón per operacions que tinguin a veure amb la guerra a l'Iran –continuen actives per a la resta d'activitats– s'hi suma ara el tancament de l'espai aeri als avions que participin en l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran, tal com ha avançat El País i confirmat el govern espanyol. Amb aquesta decisió, l'Estat fa un pas més en el seu "no a la guerra": "Tothom sap quina és la posició d'Espanya. No s'autoritza l'ús de les bases [de Rota i Morón] i, per descomptat, no s'autoritza l'ús de l'espai aeri espanyol per a actuacions que tenen a veure amb la guerra a l'Iran", ha afirmat la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dilluns.