Les famílies a qui la Generalitat obri un expedient per desemparar els fills menors d'edat comptaran amb assistència jurídica gratuïta des del mateix moment en què s'inicia el procediment administratiu. Aquesta és una de les propostes que planteja la conselleria de Drets Socials i Inclusió dins del pla de reforma del sistema de protecció de la infància anunciat fa un any en què han participat professionals de diferents sectors. De fet, s'han recollit bona part de les demandes del sector jurídic (advocats i fiscals), que en algun punt també coincidien amb les famílies afectades en retreure que la retirada de tuteles és un procés poc transparent.

No sap si va ser una olor, la sensació de fred de cos i esperit, però el 24 de gener del 2014 Marta Plujà diu que gairebé va haver de morir per renéixer. Aquell dia va patir un ictus que la va ajudar a, definitivament, “despertar” i “trencar amb el silenci” que des de ben petita arrossegava sense ni tan sols saber-ho. Tampoc sap datar quan van començar ni acabar les agressions sexuals i les violacions d'un familiar. Fa el càlcul a partir de la biografia de l'agressor, que és 10 anys més gran i ja era major d'edat. “Jo tindria 9, 10, 11 anys”, diu.

La Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

Pel grup de WhatsApp dels directors i gerents de centres i serveis d'atenció a la dependència corren els comentaris sobre la informació publicada a l'ARA sobre les multes de 5,2 milions d'euros a residències geriàtriques. Ho explica el president de DiGESCAD, Andrés Rueda, que lamenta la “criminalització” d'aquestes instal·lacions.

El retrat d'una Espanya amb les fronteres tancades a la immigració perfila una societat més envellida, però també amb pèrdues importants, tant pel que fa a la població com a la mà d'obra en sectors essencials com són les cures, l'educació o la sanitat. També hi hauria un inevitable augment d'impostos i fins i tot el tancament d'escoles, bars, comerços i explotacions agràries. Aquest panorama gairebé distòpic respon a la següent pregunta: com seria l'Espanya del 2075 si els fluxos migratoris es reduïssin un 30% seguint les polítiques restrictives que impulsen gairebé tots els socis de la Unió Europea?

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès endurirà l'empadronament exigint fer els tràmits presencials i aplicant més controls administratius i inspeccions de la policia. El govern municipal ha aprovat una nova instrucció que, segons han explicat aquest dimarts l'alcalde de la localitat, Josep Maria Vallès, i el tinent d'alcaldia, Jordi Puigneró, persegueix que el padró "reflecteixi la realitat" del municipi vallesà i s'evitin "fraus". "

Una mala administració de medicació, una dieta pobra o inadequada, una pèssima higiene del centre o no garantir l'atenció continuada dels usuaris. També falsejar dades, ignorar els advertiments de l'administració o obstaculitzar la inspecció i la informació a la família. Són només part dels motius que han portat a sancionar residències de gent gran de Catalunya. Des del 2020 les multes econòmiques fermes ascendeixen fins als 5.321.733 euros, segons les dades aportades a l'ARA pel departament de Drets Socials en resposta a una petició a través del portal de transparència de la Generalitat. Tot i que no es detallen quantes són les residències sancionades, tret del 2020 i el 2024, en la resta d'anys se superen el centenar d'expedients sancionadors. Ara bé, el departament permet a les residències que han corregit les infraccions invertir l'import de la multa en actuacions de millora en les instal·lacions.

Unes 3.000 famílies catalanes estan pendents que els assignin un habitatge social, però la gran demanda i la poca oferta disponible de pisos a disposició d'entitats i administració fa que les llistes d'espera no parin de créixer malgrat que els usuaris compleixen els requisits i han rebut una resolució favorable. Mentre no arriba aquesta solució, la majoria de famílies sobreviuen en un relloguer o fins i tot en hostals socials.

La despesa de l'habitatge és ja un forat per a la immensa majoria de la població catalana. Més d'un 80% han de dedicar més del 30% dels seus ingressos per fer front al pagament del lloguer i fins a un 36% han de reservar la meitat del sou. Aquest sobreesforç és sensiblement inferior entre els que són propietaris amb hipoteca pendent, amb percentatges que representen el 62% i 20%, respectivament. Són dades de l'informe L'habitatge, ciment de desigualtats, que ha publicat Oxfam Intermón, en què s'incideix en el fet que el pagament d'un sostre per viure s'ha incrementat en un 56% des del 2014 sense que això vagi acompanyat d'una pujada salarial.

El DNI d’Andrés Hinajeros és atípic per partida doble. Per una banda, és permanent –sense data d’expiració– des de vint anys abans de fer els 70 i, per l’altra, no té la seva signatura. És una concessió estranya de l'administració cap a Hinarejos, sense força ni mobilitat als braços i a les mans des d’aquell maig del 1974 que, quan era un jove en la vintena, va quedar paraplègic. Van ser quatre anys d’hospitalització duríssims en què confessa que només tenia el desig de morir, però s’ha refet i avui diu que se sent satisfet amb la vida fins al punt que celebra l’aniversari biològic i el del 17 de maig –que, com diu ell: “El dia que vaig tornar a néixer”–. “Soc feliç, visc amb la tetraplegia, però la tinc assumida”.

Diu que va ser una nena callada, però que ara, als 24 anys, no la fa callar ningú. Chayma Rachdi Mennana, nascuda al barri de la Mina, és filla d’un matrimoni marroquí i ha fet de la defensa de la diversitat i els drets humans una lluita personal i col·lectiva, fins al punt de decantar-s'hi professionalment en diverses entitats. Actualment, és tècnica del projecte Prometeus, que promou la igualtat d’oportunitats perquè els adolescents de barris vulnerables cursin estudis superiors. Ella mateixa va ser una d’aquestes estudiants a qui van acompanyar i motivar fins a arribar a humanitats.

Cinc persones que vivien al carrer han mort a Badalona aquest any. Segons ha confirmat a l'ARA la plataforma Badalona Acull, l'última víctima ha estat un home sense llar que, tal com ha avançat el Diari de Badalona, va aparèixer sense vida el 15 de febrer a l'interior del cotxe on sobrevivia al barri de Puigfred. Es tracta d'un home veí de Santa Coloma de Gramenet de 60 anys.

Les administracions públiques tenen deute amb el 39% de les entitats socials de Catalunya, és a dir, quatre de cada deu acumulen endarreriments en els pagaments acordats a canvi de la prestació de serveis o activitats. Aquesta situació provoca tensions en la tresoreria. És una de les dades que recull L'Anuari de l'Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025 que elabora la Confederació, la patronal d'aquestes organitzacions sense afany de lucre, que s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona.

Fa anys que la sociòloga Elisa García-Mingo se submergeix en l'estudi de la masclosfera, comunitats online que difonen contingut misogin, sigui en comentaris i missatges ridiculitzants o demanant a la intel·ligència artificial que reinventi fotografies de dones per despullar-les.

Cinc anys fa que el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional batalla pels drets de les persones amb discapacitat i de les cuidadores. El col·lectiu –que aplega mares i també germanes de diverses generacions– denuncia maltractament sistemàtic de l'administració per la burocràcia i un infrafinançament de serveis i activitats. En aquest lustre, però, s'han guanyat ser interlocutores directes de la conselleria i una gran entitat social.

Un estossec, el xiuxiueig de dues veus o un fil de música a la nit, en hores en què l'edifici és un desert, posa en alerta els veïns. La sorpresa arribarà a plena llum del dia, quan pugi els graons que van del cinquè al sisè i últim pis de l'escala. Allà just davant la porta blindada d'accés al terrat hi ha un minúscul matalàs encaixonat i una petita motxilla que els residents esporàdics de la nit anterior han deixat abans de sortir quan encara regna el silenci a la finca. Al vespre, hi tornaran sense fer soroll i intentant passar desapercebuts. L'escena és en una comunitat del barri barceloní de Sants que ha decidit en assemblea tancar el tram final de l'escala amb una reixa.

El feminisme retrocedeix. La meitat dels homes joves espanyols (51,5%) considera que el feminisme “només s'utilitza com a eina política de manipulació i adoctrinament”, detalla l'últim Baròmetre Joventut i Gènere que ha publicat aquest dimarts la Fundació Fad Juventud. Ha passat gairebé una dècada des de l'aparició del moviment Me Too i les massives manifestacions que situen el feminisme en la quarta onada, però avui la població entre els 15 i 29 anys es manifesta menys feminista que els seus germans grans.

El Govern es planteja la creació d'un fons econòmic per finançar els ajuntaments en funció de la població migrada que tenen per ajudar a millorar la seva acollida i facilitar que els consistoris deixin de dependre de subvencions. És una de les propostes del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que aquest dilluns ha presentat un informe en què radiografia els 1,4 milions d'estrangers que viuen a la Catalunya dels 8 milions.

Han hagut de passar tres anys perquè la justícia li hagi reconegut al gambià Saynei Kanteh que, efectivament, era menor d'edat quan la Fiscalia de menors va dictar que ja havia superat els divuit anys i, per tant, no tenia dret a estar sota la protecció pública. Immediatament, va deixar d'estar tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA, reconvertida ara en la DGPPIA) i va ser expulsat del centre on vivia. "Jo sabia que no mentia, que tenia disset anys i confiava que tard o d'hora tindria els papers", afirma.

És el primer matí del Ramadà i una trentena de joves algerians estan més amoïnats per què passarà demà dijous quan els tornin a desallotjar per netejar l'espai que no pas per com passaran les hores fins a trencar el dejuni religiós. Són una part de les 175 persones que la setmana passada ja van ser expulsades d'un solar al carrer 2 de la Zona Franca que, segons va justificar l'Ajuntament de Barcelona, estava infectat de rates. Llavors el grup es va dispersar per carrers i altres espais del polígon industrial, la ronda Litoral o la muntanya de Montjuïc, lluny d'edificis residencials. Dimarts, agents de la Guàrdia Urbana els van anunciar que a partir de dijous a les 7 h vindrà una brigada de neteja que s'endurà tot el que no hagin recollit. Només podran tornar a plantar el campament de tendes a partir de les 20 h, i n'hauran de marxar a les 8 h.