"La DGAIA em fa sentir la mala mare que sé que no soc"
Famílies afectades per la tutela de la Generalitat dels seus fills s'organitzen per decidir els passos a fer
BarcelonaEl dia que, finalment, l’Antònia –nom fictici com els de les altres testimonis– va signar la guarda protectora temporal del seu fill adolescent va acabar en una ambulància i atesa en un hospital arran d’un atac d’angoixa brutal. Després de mesos de debat intern, de lluitar contra un sentiment de culpa, va acceptar desemparar el noi perquè fos el sistema de protecció de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) qui li facilités pel circuit ràpid una plaça de residència, conscient que els problemes de conducta i l’autisme del menor farien difícil la convivència.
L’expedient es devia quedar guardat en un calaix perquè no va rebre cap resposta de l’organisme. “Segurament van determinar que no hi havia cap risc, perquè el cuido i es van centrar en l’atenció de casos més urgents”, explica i insisteix que ha arribat a culpar-se “d’abandonar” el fill, un sentiment tan cruel que segurament costa d’entendre si no s’ha passat per aquest tràngol. Aquesta primavera, el noi va ingressar en un hospital psiquiàtric infantil i, davant la gravetat, quan es va recuperar el van traslladar a la residència on viu ara. “El nen està molt estabilitzat, costa dir-ho, però ens ha anat bé a tots dos perquè jo també he recuperat la meva vida”, afirma.
Tanmateix, a l’Antònia li queda el regust amarg per ella i per tantes companyes amb fills amb discapacitat intel·lectual o amb problemes de salut mental a qui la DGAIA suggereix la retirada de la tutela dels fills per costejar les caríssimes i escasses places de residència o d'atenció especialitzada. “Et sents molt sola, perquè et fa por que et prenguin el fill, tot i que te’n preocupes i en tens cura”, denuncia, i es pregunta per què no es destina part del pressupost de la DGAIA a obrir places per a les criatures amb greus discapacitats o a donar suport a les seves famílies.
Des de fa anys, nombroses famílies han denunciat les retirades injustificades de custòdia de la DGAIA a moltes famílies monoparentals, amb fills amb discapacitats o mares amb discapacitat, d'origen estranger o empobrides. Per això retreuen el biaix masclista, capacitista, racista i classista de l'organisme. Segons les dades de la Síndica de Greuges, a les criatures estrangeres (sense comptar els menors sols) i amb discapacitat se'ls ingressa més en centres que als de nacionalitat espanyola i els que no tenen discapacitat.
És el que intenten denunciar Famílies Trencades per la DGAIA, una entitat que neix amb la voluntat d'aplegar forces. Així, aquest dissabte, un grup de famílies s'han reunit al centre de cultura de dones Francesca Bonnemaison de Barcelona per decidir els passos a seguir. Norma Falconi, una de les portaveus del grup, ha assegurat que fa anys que batallen sense èxit perquè els petits tornin a casa: "Volem elaborar una estratègia per fer sentir la nostra veu i que se'ns escolti". Una de les assistents a l'assemblea era la Ruslanda, una mare que porta gairebé set anys sense el seu fill a casa, i que lamenta que l'han titllat de "maltractadora" després d'una denúncia de la família paterna del seu fill. "Els nens no entenen per què estan en un centre", denúncia aquesta bielorussa que fa més de 25 anys que viu a Catalunya.
Situacions que s'eternitzen
A casa de la Rita passen mesos d’angoixa per por que la menor que acullen com a família extensa hagués d’anar amb una altra part de la família a l’altra punta de la Península, malgrat que la nena no hi tenia cap contacte. Afirma que la situació els fa sentir “indefensos” i, sobretot provoca amb la petita un estrès innecessari al ser conscient que pot deixar de veure la seva mare. La petita està sota la tutela de la DGAIA, amb una situació familiar complicada, però els familiars es queixen que s’ignora l’evolució positiva de la mare, malgrat els avals de professionals externs. “La situació s’eternitza i la nena va creixent amb visites vigilades i comptades amb la seva mare”, apunta la Rita. En el seu informe sobre el sistema de protecció infantil del 2022, la Síndica de Greuges també subratlla la descompensació de la inversió que reben els centres per atendre els menors, amb una mitjana d'entre 66.000 i 33.000 euros per infant i any, i les ajudes que reben la família extensa i l'aliena, que no superen els 6.000 euros.
Fa gairebé quatre anys que la Lola està en el radar dels serveis de la DGAIA, tot just després de separar-se d'un marit maltractador que no li passa cap pensió per al fill que ara té nou anys. Des de llavors, es queixa que les treballadores més que un seguiment li fan "una persecució", citant-la a reunions en què li parlen sobre "el passat", l'embaràs o els primers anys de matrimoni. "A mi la DGAIA em fa sentir la mala mare que sé que no soc", es lamenta. Aquesta dona subratlla que només necessita ajuda econòmica per tirar endavant la família, i no la fiscalització sobre la seva dedicació i capacitat per ser mare.
