Treballadors de la DGAIA exigeixen tenir veu en la reforma del sistema de protecció

BarcelonaUna nova DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) menys privatitzada i amb més participació dels treballadors dels centres amb criatures tutelades per la Generalitat. Són dues de les reivindicacions que han plantejat aquest dimarts els sindicats CGT i CATAC en una concentració davant la seu de la institució, en què també han denunciat que els plans de reforma presentats per la conselleria de Drets Socials i Inclusió no són sinó "una cortina de fum" perquè tot continuï igual. L'acte ha aplegat mig centenar d'educadors, un dia abans que la consellera Mònica Martínez Bravo comparegui en comissió parlamentària per explicar els canvis en el sistema.

A la concentració, Robert Morral, delegat sindicat de la CGT a l'àrea de serveis socials, ha denunciat que la DGPPIA es construeixi sobre els fonaments de l'antiga DGAIA, sense que ni tan sols s'hagin corregit problemes que fa anys que es repeteixen als centres. Per exemple, les fugues dels menors tutelats (escapoliments, en l'argot del sector) per falta d'un acompanyament emocional de les criatures a causa dels dèficits de professionals. O el fet que encara hi hagi obertes macroresidències de 40 o 50 places. "És una situació insostenible; no es pot reformular amb els mateixos que han causat els danys", ha subratllat el sindicalista.

Per contra, Morral ha proposat que la conselleria cridi els treballadors a asseure's a la taula per poder dir la seva en el disseny del nou model de protecció perquè són els que coneixen de primera mà quines són les debilitats del sistema que s'han de redreçar. Entre aquestes millores hi ha la d'afinar, per exemple, els indicadors per calcular el grau de risc del menor o reforçar la prevenció amb les famílies i els fills alhora per comprovar quina és la relació entre els uns i els altres. En aquest aspecte, treballadores i educadores socials expliquen que sovint la sobrecàrrega d'expedients de menors sota vigilància fa impossible un bon seguiment i acompanyament a les famílies perquè els serveis socials bàsics estan del tot desbordats i només es poden atendre bé els casos més urgents, on hi ha violència o negligència greu.

250 centres privats nous

Segons els sindicats, un dels grans mals de la xarxa de protecció és un excés d'externalitzacions en fundacions i entitats privades que, malgrat presentar-se com a no lucratives, "fan negoci" amb la vulnerabilitat i la pobresa dels infants acollits. En aquest sentit, Morral ha retret que en l'última dècada els centres de titularitat i gestió pública s'hagin reduït a la meitat, passant de 22 als 11 actuals, mentre que se n'han obert més de 250 de privats.

El sindicalista ha atribuït aquesta situació al fet que les associacions que opten a contractes al voltant de les criatures tutelades pertanyen a persones "amb lligams amb alguns partits del Govern", assenyalant especialment el cas de Ricard Calvo, exresponsable de la DGAIA que va haver de dimitir per conflictes d'interessos al contractar una entitat en què ell havia treballat i estava en excedència. Malgrat aquesta acusació, Calvo no ha estat condemnat per cap irregularitat i torna a dirigir l'entitat.

En aquest sentit, el sindicat ha acusat els responsables polítics de la DGAIA de no establir les eines necessàries per fiscalitzar i controlar el funcionament dels centres i, en aquest punt, Morral ha afirmat que les visites d'inspectors a les residències on viuen els menors tutelats es fan amb avís previ.

Sense delegat de protecció

Pel que fa al cas de la menor que va patir abusos mentre estava vinculada a un centre de la DGAIA, ha recordat que fa nou anys, arran d'un altre cas mediàtic, es va acordar crear la figura d'un delegat de protecció contra la violència als centres, però "avui dia encara no s'ha implementat”, ha lamentat.

D'altra banda, una cinquantena de famílies amb els fills tutelats per l'administració han reclamat aquest dimarts la supressió de la DGPPIA, a qui acusen de "segrestar" els menors sense tenir en compte informes psicològics o de l'escola que són favorables al fet que l'infant es mantingui a casa.