Els alts càrrecs d'Esquerra defensen la gestió a la DGAIA: "Hi va haver incidències però ningú es va embutxacar diners"

BarcelonaL’emergència humanitària davant una gran arribada de menors no acompanyats (a un ritme d'un centenar de joves cada dia) i els anys de pròrroga pressupostària a la Generalitat limitaven la capacitat per fer noves adjudicacions de serveis. Davant aquest escenari, l'antiga cúpula del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha defensat aquest dimecres al Parlament que va haver d'optar per fer contractes d'emergència a entitats entre els anys 2016 i 2020, una fórmula reservada només per a situacions molt excepcionals. La Sindicatura de Comptes, però, considera que aquests contractes es van fer sense que quedés prou justificat un context d'emergència nacional, catàstrofe o necessitat immediata d'atenció a persones en perill.

Cinc ex alts càrrecs de la conselleria i de la DGAIA, tots nomenats per Esquerra en governs dels presidents Puigdemont i Torra (Junts X Catalunya), han defensat en la seva compareixença com es va actuar per contractar les places de centres de menors que calien aquells anys i com es va fer la tramitació de prestacions econòmiques a les persones extutelades durant el període en què es va multiplicar l'atenció en menors, va seguir el 155 i una pandèmia. Totes dues qüestions són investigades per la Sindicatura i l’Oficina Antifrau, però els compareixents s'han mostrat "orgullosos" de com van actuar, sense pressupostos, sense poder planificar les arribades i sense deixar cap criatura desatesa, han dit.

Tots han justificat la contractació d’emergència i no l’ordinària com a única solució per no deixar desateses aquestes criatures. L’opció dels concursos ordinaris hauria eternitzat els terminis i els serveis haurien quedat interromputs, ha explicat avui qui va ser número dos del departament, Oriol Amorós, l’encarregat de presentar les al·legacions a l’informe acusatori de la Sindicatura, a qui ha retret que ignorés les correccions i apreciacions fetes.

En el seu torn, Josep Ginesta, que va precedir Amorós al càrrec, ha admès que en aquells anys en què el sistema d’acollida i protecció es va tensionar al màxim, es van produir “incidències administratives, però cap irregularitat”. I ha subratllat que tots els procediments que es van fer per la via de l'emergència van complir tots els avals requerits per la llei, entre ells l'aprovació col·legiada dels governs presidits per Carles Puigdemont i Quim Torra.

Controls també en la via d'emergència

Ginesta, ara secretari general de la patronal Pimec, ha subratllat que malgrat la rapidesa en el tràmit (dos mesos en lloc dels nou o onze que porta la via ordinària), els contractes van seguir i es van sotmetre als “21 passos” de control abans del pagament de factures. Uns passos que van des de la petició de la subdirecció, l’assessoria jurídica, la intervenció general, la reserva de crèdits fins als avals tècnics, per acabar amb l’aprovació del consell de Govern.

També ha comparegut l’exconseller del ram Chakir el Homrani, que ha il·lustrat fins a quin punt l’arribada de menors sense planificació i amb un servei d’acollida ja saturat a causa de les fortes retallades dels anys 2011 i 2012 del govern d’Artur Mas, van deixar tothom descol·locat. “Cada nit me n'anava a dormir amb un whatsapp de quants nens hi havia a les comissaries dormint; dos aquí, quatre allà”, ha lamentat.

Les imatges dels menors, arribats des del sud de la Península en autocars pagats per les entitats, dormint en comissaries, van fer que l’administració pública reaccionés per aconseguir trobar llocs dignes per a aquestes criatures. Amorós ha recordat les dificultats per aconseguir obrir nous centres per l'oposició veïnal, per ampliar places en una xarxa saturada i fins i tot trobar professionals, així que es va decidir doblar places en els serveis on hi havia espai i prorrogar directament els contractes per no deixar sense servei de cuina o neteja els centres d’acollida. “Es va seguir amb la mateixa empresa, la que havia guanyat un concurs públic i pel mateix preu”, ha indicat. Posteriorment, quan la situació financera de la Generalitat ho va permetre es van pagar els deutes amb les empreses actualitzant les tarifes per atendre l’increment de la despesa i evitar "l’enriquiment injust" de l’administració.

L'efecte del 155

“Ens va costar, però es va acabar endreçant. No hi va haver mal ús dels recursos públics llevat que es consideri mal ús, l'atenció als menors sols o vulnerables”, ha insistit Ginesta per explicar que després del 2018 es van poder pagar els deutes arrossegats. Finalment i en un "temps rècord" seguint una directiva europea, el 2020 es va canviar el model de contractació i la DGAIA va passar de contractar totes les places en concurs públic a concerts socials, cosa que aporta més transparència i claredat perquè totes les empreses competeixen per un preu tancat d'acord amb la cartera de serveis.

Per acabar-ho d’adobar, ha recordat que els nou mesos en què l’Estat va prendre l’autonomia del Govern per l’aplicació del 155 van comportar un “tap i despropòsits de gestió” que va deixar factures sense pagar i contractes sense renovar. “El 155 va venir sense cap manual d’instrucció i els departaments van haver de tramitar com podien”, ha relatat, per posteriorment retreure a Junts que no sigui “solidari” i oblidi que també formava part d’aquells governs. En tot cas, ha insistit en el fet que “es van gestionar amb misèries”.

La justificació de Calvo

Al seu torn, Ricard Calvo, qui va ser director general de la DGAIA entre el 2016 i el 2017 ha seguit el mateix fil que els seus companys i ha justificat totes i cadascuna de les seves decisions assegurant que es va trobar un sistema totalment tensionat a causa de les retallades de Convergència i Unió, que van eliminar places residencials.

Calvo va ser destituït per suposades irregularitats a l'hora de concedir contractes a una empresa en què estava d'excedència i on va retornar tres mesos després del seu cessament, però ha negat que hi hagués cap conflicte d'interès, com ho demostra el fet que la Fiscalia arxivés el cas. En aquest sentit, ha afirmat que des del seu càrrec no podia influir en les contractacions i ha denunciat la persecució mediàtica a què va ser sotmès.

La DGAIA treu pit

D'altra banda, Ester Cabanes, que va dirigir la DGAIA fins al setembre de l'any passat, ha parlat per primer cop del cas de la menor protegida que va ser violada durant mesos per reivindicar que van ser els professionals de l'organisme els que van "detectar" l'explotació de la noia arran d'una fugida del centre. "Si la DGAIA no hagués fet el que va fer, mai hauria existit l'operació Damocles", ha dit Cabanes a la mateixa compareixença amb relació al nom amb què els Mossos van batejar la investigació a la banda, desarticulada l'agost de l'any passat. Cabanes ha tret pit en les intervencions que fan els professionals i funcionaris que treballen en entitats col·laboradores i en la mateixa DGAIA i ha assegurat que en els cinc anys en què va estar al càrrec la Fiscalia mai va fer cap requeriment alertant d'anomalies o irregularitats en el tractament dels menors agredits sexualment.

Segons ha explicat Cabanes, sense voler entrar en detalls de l'expedient per protegir la identitat de la menor, la nena va estar entre el maig i l'octubre del 2021 en guarda de la DGAIA, tot i que els pares mantenien la custòdia i les decisions i la tutela sobre ella. Quan va tornar d'una fugida de dos dies al centre, els educadors van notar un comportament estrany i van alertar que tenia una "relació amb una persona poc adequada". Fonts del seu equip van detallar que durant els cinc mesos que va estar sota la protecció del sistema la menor no va ser violada, però que sí que ho havia estat l'any anterior a la seva entrada, encara que no va ser fins que es va destapar tot que es va saber. Per contra, subratllen que la resta de víctimes de la xarxa de pederàstia, que no estaven sota la DGAIA, no estan identificades i molts pares encara no coneixen que els seus fills han patit abusos sexuals. Cabanes ha destacat l'esforç fet perquè el personal que treballa amb infància tingui formació especialitzada a identificar les violències sexuals.