“L'extractivisme ho destrueix tot i no deixa res”, diu la Mercedes, de quaranta anys, amb un cartell entre les mans en el qual es llegeix “L’aigua per a la vida, no per a la mina”, mentre va arribant gent a la manifestació, a la plaça del Congrés de Buenos Aires, contra la modificació de la llei de glaceres, impulsada pel govern de Javier Milei. Els diputats discutien la modificació d’un text del 2010 que impedia l'activitat minera i d’hidrocarburs per protegir la dinàmica natural del gel i la qualitat de l’aigua en zones amb glaceres i periglacials –sòl congelat–. Després de dotze hores de debat, la reforma de la llei va ser aprovada amb 137 vots a favor, 111 en contra i tres abstencions. “Això només serveix a les empreses mineres: no serveix a cap argentí”, sentencia la Mercedes.

“No oblidem, no perdonem, no ens reconciliem”, deien desenes de pancartes dimarts passat a la Plaza de Mayo, al centre de Buenos Aires, en una manifestació històrica pel Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia a l’Argentina. Malgrat que el 24 de març sempre és una data assenyalada al calendari, la d’enguany no era una cita més, ja que es complien 50 anys del cop d’estat cívico-militar que va desembocar en la dictadura més cruel de la història recent del país, del 1976 al 1983.

Ja han passat tres mesos des que el govern dels Estats Units va començar a assetjar Veneçuela amb una política militar que, si bé no és nova a l'Amèrica Llatina, sí que és innovadora en els temps que corren, ja que feia 36 anys –des de la invasió de Panamà el 1989, liderada per George Bush pare– que la potència del nord no intervenia militarment a la regió. Ara el país intervingut és un altre, i els líders i les motivacions per intervenir-hi, també: Veneçuela, governada per un Nicolás Maduro que no negocia ni afluixa la corda, i assetjada per un Donald Trump entestat en acabar amb el narcotràfic, es troba avui estancada en una pugna que no es resol, ni per la via diplomàtica ni per la via militar. Mentrestant, la vida continua al país caribeny, amb prop de 900 presos polítics, una inflació galopant i una expectativa i tensió de fons que, dia rere dia, esgoten els veneçolans.

A finals de novembre de 1975, tot just fa 50 anys, tenia lloc a Santiago de Xile una reunió secreta entre membres dels serveis d’intel·ligència de Xile, Bolívia, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai. En aquella trobada, es va formalitzar un sistema transnacional de repressió coordinada entre aquests països, amb l’objectiu d’aplacar l’oposició d’esquerres a través de la persecució i la desaparició de persones. L’estratègia, a la qual més tard se sumarien el Perú, l’Equador i el Brasil, es va anomenar “operació Cóndor”, en honor a l’au emblemàtica dels Andes que vigila des de les altures sobrevolant el continent i que en l'àmbit militar s’utilitza per transmetre força i domini.

La progressista Jeannette Jara i l’ultradretà José Antonio Kast es disputaran la presidència de Xile el 14 de desembre en segona volta. És el resultat de les eleccions d'aquest diumenge, en què s'ha imposat la candidata comunista, amb un 26,8%, per sota del que preveien les enquestes. Kast ha obtingut un 23,9%, un resultat que el deixa com a favorit com a aglutinador del vot conservador. La sorpresa de la jornada ha estat un Franco Parisi, candidat outsider, que fa campanya contra els partits tradicionals i l’establishment i promet “bala o presó” per als delinqüents, i que ha fregat el 20%. La gran derrotada ha estat la dreta tradicional, encapçalada per Evelyn Matthei, que no ha superat el 12,4%. La jornada electoral ha estat tranquil·la i amb una altíssima participació (86,5%, xifra atribuïda a la recuperació de l’obligatorietat del vot). El gir a la dreta es confirma.

Més de 15 milions de xilens estan cridats a les urnes aquest diumenge per elegir un nou president que prengui el relleu al progressista Gabriel Boric el pròxim 11 de març. Segons les darreres enquestes, cap candidat aconseguirà prou suport –més del 50% dels vots– per esdevenir president, i caldrà celebrar una segona volta, prevista per al 14 de desembre. Els resultats d’aquest diumenge, però, seran clau per entendre quin futur li espera a Xile, ja que sí que es confirmarà la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, i quedarà resolta la que és la gran incògnita fins ara: quin dels tres candidats de dretes passarà a la segona volta.

En una setmana en què el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat formalment l’inici d’una operació militar a l'Amèrica Llatina per “expulsar els narcoterroristes” de l’Hemisferi Occidental, en què s’ha confirmat el vintè atac a suposades narcollanxes al Carib –amb un saldo de 80 morts no identificats des del 2 de setembre–, i en què Donald Trump ha desplegat el portaavions Gerald Ford –el més gran i dotat del món– a Llatinoamèrica sense detallar-ne la localització, la intervenció a Veneçuela se sent imminent.

La pallissa electoral de Javier Milei a les darreres eleccions legislatives a l’Argentina, diumenge passat, va deixar tothom sorprès, inclòs el mateix Milei i el seu gabinet. Les enquestes no havien pronosticat un 40% del suport en l'àmbit nacional i una victòria a 16 dels 24 districtes, que permetran a La Llibertat Avança, el partit del president, sumar més de 60 escons a la Cambra de Diputats i triplicar la seva representació al Senat. Això implica un canvi de paradigma de cara a la segona meitat del govern de Milei, ja que durant la primera, el poder legislatiu ha estat el seu taló d’Aquil·les: la majoria peronista, amb el suport puntual d’altres forces polítiques, ha pogut bloquejar nombroses iniciatives legislatives, que Milei ha anat sortejant amb decrets o vetos presidencials, i ha arribat a ser qüestionat per manca d’institucionalitat i de caràcter democràtic. Després de la victòria de diumenge, Milei afronta els pròxims dos anys d’una manera ben diferent: amb més governabilitat a les institucions i amb una legitimitat social reforçada.

“Avui clarament ha estat un dia històric per a l’Argentina. El poble argentí ha decidit deixar enrere 100 anys de decadència i persistir en el camí de la llibertat, el progrés i el creixement”. Aquestes han estat les paraules del president Javier Milei, davant del seu electorat, al saber-se els resultats de les eleccions legislatives que consoliden la presència del seu partit, La Llibertat Avança, a la Cambra de Diputats i al Senat, on durant gairebé dos anys de mandat Milei ha estat en minoria. Aquest diumenge 36 milions d’argentins estaven cridats a votar per acabar de conformar la composició de les cambres i, per a sorpresa de tothom –incloent-hi el mateix Milei i el seu gabinet–, el suport ha estat massiu i la victòria contundent: el 40% dels vots han estat per la formació violeta, que podrà millorar la seva governabilitat i reafirma, així, el seu projecte polític per “fer l’Argentina gran de nou”.

Javier Milei afronta unes eleccions legislatives clau aquest diumenge a l’Argentina. Els comicis redefiniran la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on es renoven la meitat i un terç dels escons, respectivament. Si bé les eleccions de mig mandat no solen acaparar tanta atenció a l’Argentina, aquest cop es llegeixen com un plebiscit als primers dos anys de motoserra, i resultaran determinants per a la governabilitat de Milei de cara a la segona meitat de la legislatura. En minoria al poder legislatiu, el partit governant de La Llibertat Avança (LLA) ha vist bloquejades nombroses iniciatives legislatives donat que la majoria peronista en ambdues cambres –amb el suport puntual d’altres forces polítiques– ha aconseguit anar posant el fre al pla d’austeritat de Milei, que igualment ha estat brutal pels sectors més vulnerables de la societat. Milei, que va jurar el càrrec el desembre del 2023 donant l’esquena a l’edifici del Congrés, ha recorregut sovint al veto presidencial, una mesura que ha posat en qüestió el caràcter democràtic de la seva gestió, sobretot a ulls de sectors crítics que, més enllà del seu estil i formes, el perceben com un líder autoritari. Les acusacions, inevitablement, han influït en la seva imatge i projecció, no només de cara a l’electorat argentí, sinó també als seus socis internacionals.

Després de vint anys de governs del Moviment al Socialisme (MAS), partit liderat per Evo Morales, que va ser el primer president indígena de l’Amèrica Llatina (2006-2019), Bolívia ha fet un gir cap al centredreta en unes eleccions presidencials que marquen un canvi de cicle polític: el president electe, Rodrigo Paz, juntament amb el vicepresident electe, Edmand Lara –conegut com el Capitán Lara–, ha superat per nou punts (54,5%) el seu contrincant en la segona volta electoral d’aquest diumenge 19 d'octubre, l’expresident de la dreta tradicional Jorge Tuto Quiroga, que juntament amb el seu candidat a vicepresident, Juan Pablo Velasco, ha obtingut un 45,5% dels suports.

Han passat més de cinquanta anys des de l’inici de l’anomenada “guerra contra les drogues” impulsada pel govern de Richard Nixon des de Washington. Ara, l'Amèrica Llatina viu una nova onada de violència extrema relacionada al narcotràfic. Si, durant dècades, el negoci s’havia concentrat majoritàriament a Mèxic i Colòmbia, en mans de grans càrtels com el de Sinaloa o el de Medellín, avui la realitat és ben diferent: en primer lloc, nous països s’han incorporat a la xarxa del narcotràfic, i a banda, els grups criminals s’han dividit, multiplicat i han diversificat la seva activitat, en paral·lel a una demanda rècord de cocaïna al món. A més, la proliferació de noves drogues sintètiques, com el fentanil, o la mateixa pandèmia de coronavirus, han transformat les dinàmiques del negoci, ara abordat per l’administració de Donald Trump com un problema de terrorisme internacional, o de narcoterrorisme.

El cruel assassinat de tres noies a la rodalia de Buenos Aires ha sacsejat la societat del país i fins i tot l'ha fet sortir al carrer. Els cossos sense vida de Morena Verdi i Brenda del Castillo, de 20 anys, i Lara Gutiérrez, de 15, van ser trobats per la policia dimecres, enterrats al jardí d’una casa del municipi Florencio Varela, al sud de Buenos Aires. Les noies van anar convidades a una festa privada divendres a la nit i ja no van tornar. La policia ha confirmat que van ser torturades i mutilades abans de ser assassinades, esquarterades i llençades en bosses de plàstic.

En el seu dotzè viatge als Estats Units des que és president de l'Argentina, Javier Milei ha mantingut una reunió bilateral amb Donald Trump, a Nova York, en el marc de l’assemblea general de les Nacions Unides. Cimera a banda, Milei necessitava abordar, amb urgència, el rescat per a la greu crisi econòmica i financera que travessa l’Argentina. Després de la patacada electoral a la província de Buenos Aires, d’un revés legislatiu al Congrés i d’una intervenció in extremis del Banc Central per sostenir un preu fictici del dòlar –sumat al teló de fons del cas de corrupció que implica el nucli de poder del govern–, els valors macroeconòmics que, fins ara, havien sostingut la gestió de l’ultraliberal (i, d’alguna manera, justificat el pla motoserra), han anat caient de manera sostinguda.

Javier Milei enfronta un dels seus pitjors moments des que va prendre possessió com a president de l’Argentina, ara fa vint mesos. Diumenge passat una clara derrota de l’oficialisme a la província de Buenos Aires, davant d’un peronisme que –malgrat les divisions internes– va acudir unit a les urnes, prenia el pols a un país i sobretot a una situació econòmica que s’està travessant de maneres dispars: dins de les majories socials de l’Argentina, una part assegura que el país va bé, i que la seva vida quotidiana ha millorat gràcies, en part, a l’estabilitat en els preus; mentrestant, una altra part no arriba a final de mes i té una qualitat de vida cada vegada més precària.

Javier Milei ha patit el primer revés electoral des que va assumir la presidència de l’Argentina el desembre del 2023. La província de Buenos Aires, la més poblada del país, ha votat aquest diumenge en unes eleccions legislatives en què l’oficialisme ha obtingut uns molt mals resultats: s'ha quedat amb prop del 34% dels vots, davant del 47% de suport que ha rebut el peronisme. Un resultat que ha sorprès, no per la victòria del peronisme –que és el corrent polític més arrelat en aquest districte– sinó per la diferència de gairebé 13 punts entre una força i l'altra, en un context preelectoral clau per a Milei, que el pròxim 26 d’octubre es juga obtenir una majoria a la Cambra de Diputats i al Senat, en unes eleccions legislatives en què busca millorar la seva governabilitat i ratificar el canvi de rumb que, amb ell, assegura, ha fet l’Argentina.

Des que Donald Trump va anunciar dimarts, de passada, en una roda de premsa, que acabaven "de disparar un vaixell que transportava drogues" al sud del mar Carib, que l’embarcació venia des de Veneçuela i que haurien abatut onze persones en l’operació, el focus ha estat posat en la reacció del mandatari Nicolás Maduro: no només com a president d’un país atacat, sinó com a membre d’una regió, l’Amèrica Llatina i el Carib, que des de fa dècades no és intervinguda militarment de manera directa pels Estats Units.

La LXVI Cimera de Presidents del Mercosur ha tingut lloc aquest dijous a Buenos Aires en un dels moments més incerts del bloc. El Brasil i l’Argentina, les dues principals economies de la regió, tenen visions dispars sobre el sentit i la utilitat de l'organització. En la reunió de caps d'estat a Buenos Aires s'han fet evidents les ja conegudes diferències entre el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el seu homòleg argentí, Javier Milei, que li ha passat el relleu de la presidència de sis mesos del bloc.

Des que el 10 de juny el Tribunal Suprem argentí va ratificar la condemna a sis anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, les bases del peronisme han atiat la bandera del lawfare o la instrumentalització de la justícia amb fins polítics. Al llarg de tota la setmana, centenars de persones s’han concentrat diàriament a la porta del domicili de l’expresidenta, al barri de Constitución de Buenos Aires, on Kirchner complirà condemna, ja que se li ha concedit la presó domiciliària donat que té més de 70 anys. L’expresidenta, figura clau d’un peronisme esquerdat i encara atordit per la victòria de Javier Milei a les urnes el 2023, ha sortit cada dia al balcó per saludar uns seguidors que la defensen amb fervor davant del que consideren un evident cas de persecució ideològica per part de l’estat. I és que la justícia ratificava la condemna només una setmana després que Kirchner anunciés el seu retorn a la política activa: pensava presentar-se com a candidata a diputada per la província de Buenos Aires a les eleccions del setembre.

El Parlament italià ha convertit en llei un decret impulsat pel govern de Giorgia Meloni que modifica el procés de reconeixement de la ciutadania italiana. El decret Tajani –anomenat així pel ministre d’Assumptes Exteriors, Antonio Tajani– limita el ius sanguinis (dret de sang) a dues generacions d’estrangers amb ascendència italiana; és a dir, d’ara endavant només qui tingui pares o avis nascuts a Itàlia podrà rebre el passaport. Fins a la setmana passada, el principi legal de ius sanguinis incloïa els descendents de qualsevol persona nascuda a Itàlia després del 1861, data del procés d’unificació. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda a l’Argentina, on uns 25 milions de persones –més de la meitat de la població– tenen cognoms italians, i on s’estima que entre 40.000 i 60.000 sol·licituds per tramitar la ciutadania quedaran ara descartades o, almenys, en pausa.