Xile es prepara per girar a la dreta a les eleccions presidencials

Buenos AiresMés de 15 milions de xilens estan cridats a les urnes aquest diumenge per elegir un nou president que prengui el relleu al progressista Gabriel Boric el pròxim 11 de març. Segons les darreres enquestes, cap candidat aconseguirà prou suport –més del 50% dels vots– per esdevenir president, i caldrà celebrar una segona volta, prevista per al 14 de desembre. Els resultats d’aquest diumenge, però, seran clau per entendre quin futur li espera a Xile, ja que sí que es confirmarà la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, i quedarà resolta la que és la gran incògnita fins ara: quin dels tres candidats de dretes passarà a la segona volta.

Tot i que a les eleccions es presenten vuit candidats, només quatre tenen possibilitats de passar a la segona volta. De l'esquerra, hi ha una única candidata, la comunista Jeannette Jara, successora de Boric i que unifica i aglutina el vot progressista. En canvi, la dreta, més fragmentada, disposa de tres opcions: d'una banda, Evelyn Matthei, que es presenta amb la coalició Chile Vamos i és la candidata més moderada i de consens; per altra banda, l’extrema dreta de José Antonio Kast (Partit Republicà) i de Johannes Kaiser (Partit Nacional Llibertari), que és encara més radical –es considera el Milei xilè– i ha irromput amb força a la campanya.

Els sondejos atorguen a Jara prop del 35% dels vots, mentre que Kast aconseguiria el 20%, Kaiser se situaria just al darrere, amb també gairebé el 20%, i Matthei, el 14%. Per ara, l’escenari més probable de cara a la segona volta és un duel entre Jara i Kast, però no es descarta que Kaiser pugui donar la sorpresa.

Vot obligatori

El 2022, es va reinstaurar l’obligatorietat del vot a les eleccions presidencials de Xile. Segons analistes, aquesta novetat manté en interrogant el comportament electoral d’entre tres i quatre milions de “nous votants”, que podrien tendir a donar suport a Kaiser o Kast. “Els programes de Kast i Kaiser no són gaire diferents –explica a l’ARA el politòleg de la Universitat de Xile Alejandro Olivares–. Ambdós estan a favor del lliure mercat i són de moral conservadora, però Kaiser té un estil més disruptiu”. És a dir, possiblement més afí a la lògica de la nova dreta global. Exyoutuber, amb les xarxes socials com a base de la seva campanya, i un discurs simplificat i provocador, promet mà dura contra la delinqüència i mostra simpatia per la dictadura d’Augusto Pinochet. Amb tot, aquestes dues característiques són un denominador comú dels tres candidats de la dreta: d'una banda, la justificació del cop d’estat del 1973 i la relativització de les violacions als drets humans durant la dictadura, i de l’altra, la mà de ferro contra el crim organitzat.

En l'actualitat, la inseguretat és la principal preocupació dels xilens, que tot i que no conviuen –ni de bon tros– amb les xifres més alarmants de criminalitat a l'Amèrica Llatina, sí que han vist un canvi en la naturalesa dels crims que es cometen al país. En una dinàmica que ja ha esdevingut regional, les xarxes transnacionals del crim organitzat han anat ocupant espai també al país andí, on ara es veuen delictes que “abans eren desconeguts”, explica el sociòleg de la Universitat de Xile Octavio Avedaño: segrestos, mutilacions i assassinats per revenges entre grups de narcotraficants. “Això genera una percepció d’inseguretat molt important”, afegeix l'expert, que també destaca que la dreta ho ha sabut aprofitar i en la seva campanya electoral ha promès la creació de presons de màxima seguretat, el desplegament de les forces armades al país, i el reforç del control fronterer per interceptar la migració il·legal, la qual es vincula a l’augment de la inseguretat. El cost de la vida també ha augmentat a Xile en els darrers anys, però ara per ara és una preocupació secundària per als xilens perquè la inflació està relativament controlada i l’economia es manté estable.

Econòmicament, la proposta de la dreta també es radicalitza cap a un “neoliberalisme desregulat, sense pràcticament institucions interventores per part de l’Estat, i un model centrat en la participació del sector privat”, afirma Avedaño. L’agenda de les eleccions l’ha marcada la dreta, perquè ha aconseguit que tots els candidats parlin de seguretat pública i d'ordre, abans que de creixement econòmic o d’ocupació. El sociòleg considera que és pràcticament “inevitable” que “l’extrema dreta acabi absorbint les dretes moderades o democràtiques”.

En aquest sentit, ambdós analistes coincideixen que el govern de Gabriel Boric no ha complert les expectatives de l’electorat: tot i que va arribar al Palacio de la Moneda el 2021 amb entusiasme i ganes d'impulsar un canvi al país, ha acabat sent “un govern de continuïtat”, assegura Avedaño. Per la seva banda, Olivares opina que Boric “s’ha vist superat per l’exercici del poder”, però no el considera l'únic responsable. "Les esquerres del món estan en crisi per falta de lideratges i de projectes col·lectius”, conclou.